Inform atika va axborot texnologiyalari

Kom pyuter va san ’at.
Kompyuteming san’atga qanday aloqasi bor? Kom- 
pyuterlar aniq programma asosida ishlaydi. San’at esa 
- bu ijod, fantaziyadir. Lekin bu sohada ham kompyuter 
ijod ahliga yordam berishi mumkin. Kom pozitor musiqa 
yaratishda kompyuterdan unumli foydalanishi mumkin. 
Buning uchun kichik royal yoki elektroorgan yordamida 
kompyuterga ulanib yozayotgan musiqa notalarini ekran­
da к о 6rib turgan holda yangi asar yaratish va shu yem ing 
o ‘zida, shu onda eshitib ko‘rish ham mumkin.
K om pyuterlar rassomlarga ham katta yordam bermoq- 
da. K om pyuter grafikasi bo‘yicha birinchi koTgazm a 
1956 yili o ‘tkazilgan. Turli eskizlar, chizm alar va rasm lar 
chizishda rassom lar kompyuterdan foydalanib kelmoq- 
dalar.
Bundan tashqari, kino va televideniyeni ham kom ­
pyuterlarsiz tasavvur etish qiyin. Hozirgi davrda turli 
joylarda, mintaqalarda, xatto qit’alarda yashaydigan in- 
sonlar ishtirokida telekonferensiyalar o 6tkazish an ’anaga 
aylanib qolmoqda.
28

---

Savol va to p sh iriq lar
1. I n f o r m a t i k a n i m a n i o ' r g a n a d i ?
2. I n f o r m a t i k a f a n i q a n d a y s a v o l l a r g a j a v o b b e r a d i ?
3. A x b o r o t q a n d a y m u h i m x o s s a l a r g a e g a ?
4 . M a ’l u m o t v a a x b o r o t o r a s i d a g i f a r q n i m a d a n i b o r a t ?
5. A n a l o g l i v a r a q a m l i a x b o r o t l a r n i n g f a r q i n i m i s o l d a t u s h u n t i r i b
b e r i n g .
6 . H i s o b l a s h t e x n i k a s i q a n d a y a x b o r o t l a r b i l a n i s h l a y d i ?
7 . I n s o n i y a t t a r i x i d a s a n o a t s o h a s i d a q a n d a y k e s k i n o ' z g a r i s h l a r
r o ' y b e r g a n ?
8. A x b o r o t l a s h t i r i s h d e g a n d a n i m a n i t u s h u n a s i z ?
9. A x b o r o t l a s h g a n j a m i y a t t a ’rifini k e ltirin g .
1 0 . K o m p y u t e r t a r m o g ' i g a t a ’rif b e r i n g .
11. K o m p y u t e r t a r m o q l a r i n e c h t a s i n f g a b o ’l i n a d i ?
1 2 . I s h l a b c h i q a r i s h d a t e x n o l o g i y a d e g a n d a n i m a t u s h u n i l a d i ?
1 3 . A x b o r o t t e x n o l o g i y a s i g a t a ’rif b e r i n g .
1 4 . A x b o r o t t e x n o l o g i y a s i n i n g m a q s a d i n i m a l a r d a n i b o r a t ?
1 5 . K o m p y u t e r l i t e x n o l o g i y a n i n g a s o s i y v o s i t a s i n i m a ?
1 6 . A x b o r o t t e x n o l o g i y a l a r i tu rla ri.
1 7 . A x b o r o t t e x n o l o g i y a l a r i n i t a ’m i n l o v c h i d a s t u r i y v o s i t a l a r g a
m i s o l keltirin g.
1 8 . T i z i m t u s h u n c h a s i g a t a ’rif b e r i n g .
1 9 . T i z i m g a m i s o l l a r k e ltir in g .
2 0 . K o m p y u t e r l a r d a n q a y s i s o h a l a r d a f o y d a l a n i l a d i ?
29

---

II BO B. SHAXSIY K O M PY U TERLA R
2.1. KOMPYUTERNING ARXITEKTURASI VA 
ASOSIY QURILMALARI
Informatika - bu axborotning nafaqat umumiy xu- 
susiyatlari, balki unga avtomatlashtirilgan ishlov be- 
rishning uslublari, jarayonlari va texnik vositalarini ham 
oTganuvchi fandir. Avtomatlashtirilgan ishlov berish 
jarayonlarining asosini axborotni yig ‘ish, talqin qilish, 
saqlash, qayta ishlash va uzatish tashkil qiladi. Bu jara- 
yonlar hisoblash texnikasi, jum ladan, elektron hisoblash 
mashina (EHM) lar yordamida amalga oshiriladi.
0 ‘tgan asrning 40-yil lari dan boshlab universal EHM - 
larning davri boshlandi. Ularning taraqqiyotini avlod- 
larga bo‘lib o brganish tajribasi keng qo ‘llanib kelingan. 
Ayni paytda EHM da qo‘llanilgan radiotexnik elem ent- 
lar bazasi hamda dasturiy ta ’minoti kabi tasn if belgilari 
b o ‘yicha avlodlarga ajratishdan ham foydalanilgan. Le­
kin yana bir tasn if belgisi - EHM ning arxitekturasidagi 
farqiga qarab ham u yoki bu avlodga ajratish maqsadga 
muvofiqdir. Bunga oid gapni «bazaviy EHM »ning arxi- 
tekturasi, y a ’ni abstrakt modelidan boshlaymiz.
Ushbu EHM tarkibidagi