Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya agenda electrònica d’etnologia de Catalunya

Notícies de l’IPEC

El proper 11 d’octubre se celebrarà a Ascó (Ribera d’Ebre) la III Jornada d’Etnologia a les Terres de l’Ebre, que estarà dedicada en aquesta ocasió al tema “Recerca i interpretació de les formes de treball a les Terres de l’Ebre”. Aquest n’és el contingut:

• 
  Conferència marc: La musealització de la vida rural. Xavier Roigé (antropòleg, UB).
  
• 
  Ponències:
  

• 
  Quan s’anava al “defora”: les feines del camp a l’Ascó d’abans. Jordi Ferrús (antropòleg, Universitat de Castella - La Manxa)
  
• 
  Ara com abans, artesans del Montsià: recerca i difusió. Carme Queralt (antropòloga, Museu del Montsià).
  

• 
  Comunicacions:
  

• 
  L’ofici de masover: el mas de la Franqueta (Port d’Horta). Pepa Nogués (antropòloga).
  
• 
  Viure del riu: els oficis relacionats amb el medi fluvial. Montse Boquera (antropòloga).
  
• 
  La diversitat de dinàmiques locals en l’ofici de picapedrer: un intent d’explicació. Manel Llarch (antropòleg).
  
• 
  Els aiguardenters de Prat de Comte. Joan Ramon Pallarés
  
• 
  Recerca i projecte museogràfic per al centre d’interpretació de la terrissa galerenca. Olga Ralda i Miquel Tomàs (historiadors).
  

• 
  Presentació del CD Recerca i interpretació de les formes de treball a les Terres de l’Ebre, editat per l’Associació Cultural Lo Llaüt amb motiu de la jornada.
  
• 
  Debat.
  

Aquesta és una activitat dels programes Arrels i Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Per a informació i inscripcions, adreceu-vos als Serveis Territorials del Departament de Cultura de les Terres de l’Ebre, c/ del Dr. Ferran, 6-8, Tortosa (tel. [phone]), al Centre de Recursos de la Ribera d’Ebre, c/ de Sant Jordi 1-3, Flix (tel. [phone]), o bé al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, c/ de Sant Roc s/n, Mora d’Ebre (tel. [phone]).

tornada al sumari
El Museu del Montsià, en qualitat d’Antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya, convoca per tercer any consecutiu un concurs públic d’ajuts per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre. Concretament, es concedirà un ajut per un import màxim de 601 € per a cadascuna de les comarques següents: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta. En poden ser destinataris totes les institucions i entitats de les comarques esmentades; el termini de sol·licitud d’adjudicació s’esgota el 30 de setembre de 2003. Podeu demanar més informació al Museu Comarcal del Montsià, tel. [phone], o bé a [e-mail]

Breus

La darrera quinzena d’agost va tenir lloc a Taradell (Osona) un camp de treball sota el nom Les eines de pagès i el seu ús, un patrimoni a recuperar: tallers de basters i carreter, promogut per diversos agents, entre els quals el grup de recerca Món rural: evolució i factors de canvi, de la Universitat de Vic. Una de les sessions, a càrrec d’Anna Homs, es va dedicar a l’explicació de la metodologia i el procés de recerca seguits durant els dos inventaris -sobre guarniments i sobre cistelleria- realitzats els anys 2000 i 2001 en el marc dels programes de recerca IPEC en la seva modalitat de documentació. Una altra de les activitats va consistir en la restauració de guarniments de la col·lecció estudiada en el primer d’aquests programes. En el curs hi van participar 10 alumnes d’entre 15 i 17 anys procedents d’arreu de Catalunya.

La Fundació el Solà de la Fatarella (Terra Alta) té previst restaurar, a partir d’aquest mes d’octubre, “la cabana del Cacano”, una singular construcció de dos pisos. Aquesta activitat és oberta a tots els interessats en participar en la rehabilitació de patrimoni en pedra en sec i que vulgui aprendre com fer-ho. Podeu contactar amb la fundació al telèfon 977 413 902, o bé a [e-mail]
Conferències i col·loquis
El patrimoni etnològic: memòria per al futur. Lloc: Teatre de l’Euterpe. Bellmunt del Priorat. Data: divendres 12 de setembre, a les 19.30 h.

Xerrada i projecció de diapositives amb motiu del vintè aniversari dels treballs de Carrutxa al Priorat. La xerrada es planteja com una introducció al patrimoni etnològic, amb nombrosos exemples basats en les recerques dutes a terme durant aquests anys.

Informació: Carrutxa. Tel. [phone], [e-mail]

Presentacions

Presentació del llibre Mater admirabilis, a càrrec de Jordi Molet, director del 9 Nou. Lloc: Bibloteca Municipal. C/ Lope de Vega, 10, la Roca del Vallès. Data: diumenge 14 de setembre, a les 13.30 h.

Presentació d’aquest llibre de Manuel Pato Manzano, guanyador de la 5a edició del Premi Romà Planas i Miró de memorials populars, que anualment convoca l’Arxiu de la Memòria Popular.

Informació: Arxiu de la Memòria Popular. Tel. [phone].

tornada al sumari
Presentació de l’Arxiu Xiquets de Tarragona. Lloc: Local de la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona. C/ de Santa Anna, 1, Tarragona. Data: dimarts 16 de setembre, a les 20.30 h.

Es presentaran les noves dependències de l’Arxiu, així com els fons que l’integren, especialment el fons d’imatges format per més de deu mil fotografies de l’activitat castellera realitzada a la ciutat des del 1900 fins a l’actualitat.

Informació: Xiquets de Tarragona. Tel. [phone], [e-mail]
Presentació del segon número de la revista de patrimoni cultural de Rubí Identitats, a càrrec de l’arquitecte i urbanista Carles Llop. Lloc: Castell - Ecomuseu Urbà de Rubí. C/ del Castell, 35. Data: dijous 18 de setembre de 2003, a les 20.00 h.

Informació: Castell - Ecomuseu Urbà de Rubí. Tel. [phone], [e-mail]

tornada al sumari

Convocatòries, beques i ajuts

IV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt. El Museu Marítim de Barcelona convoca aquest premi amb l’objectiu d’estimular les investigacions en el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes en l’àmbit de la costa catalana. Dotat amb 4.800 €. Termini: 12 de setembre de 2003.

Informació: Museu Marítim de Barcelona. Avda. de les Drassanes, s/n, 08001 Barcelona. Tel. [phone], [e-mail]
16è Premi Dr. Rogeli Duocastella d’investigació en ciències socials. A un treball de recerca sobre qualsevol dels diversos aspectes de la societat contemporània objecte d’estudi de les disciplines de l’àmbit de les ciències socials. Poden ser candidats al premi persones físiques que hagin realitzat recerques sobre la situació d’individus i col·lectius, les experiències d’intervenció social, i en general, els canvis i problemes de la societat contemporània. Termini: 15 de setembre de 2003.

Informació: Fundació “la Caixa”. Tel. [phone], [e-mail]
XV premi Pere Lloberas. L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà convoca el Premi Pere Lloberas per a l’atorgament d’una beca destinada al desenvolupament d’un projecte d’investigació sobre qualsevol tema relacionat amb la Bisbal d’Empordà o amb la comarca del Baix Empordà estudiada des d’un punt de vista global. Dotada amb 6.000 €. Termini: 15 de setembre de 2003.

Informació: Secretaria de la beca, Àrea de Cultura. Edifici El Mundial, c/ de l’Estació, 2-10, 17100 la Bisbal d’Empordà. Tel. [phone].
Premi Sant Pere de Vilamajor d’estudis locals. L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i el Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor convoca la primera edició d’aquest premi, que s’atorgarà a un treball inèdit de recerca sobre un tema inclòs dins les àrees de les ciències humanes i socials referents al municipi. Consta de dues categories: per a estudiants de batxillerat, individualment o en grup, i per a persones i grups sense limitació d’edat. Termini: 15 de setembre de 2003.

Informació: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, 26, 08458 Sant Pere de Vilamajor. Tel. [phone].
II Premi Rafael Tudó. Destinat al reconeixement de treballs inèdits realitzats sobre algun aspecte de la dansa tradicional catalana -estudis, projectes o experiències- en qualsevol àmbit: ensenyament, documentació, recerca, recuperació, difusió, etc. Termini: 19 de setembre de 2003.

Informació: Esbart Català de Dansaires. Ptge. del Crèdit, 8, baixos, 08002 Barcelona.

[e-mail]

tornada al sumari
Premi memorial Josep M. Prous i Vila. En aquesta xvi convocatòria de la beca de recerca els projectes han de contenir propostes de tipus descriptiu, analític o empíric sobre llengua, literatura, història, geografia, antropologia, sociologia, filosofia o altres que facin referència a Reus i/o a la seva comarca històrica. Dotat amb 4.500 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus. Casa Rull, C/ de Sant Joan, 27, 43201 Reus. Tel. [phone], [e-mail]
Concurs de fotografia del patrimoni de l’Alt Empordà. Convocat pel servei de cultura i ensenyament del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Enguany les fotografies poden ésser de qualsevol temàtica però sempre vinculades a les fonts existents a la comarca. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Consell Comarcal de l’Alt Empordà. C/ Nou, 48, 17600 Figueres. Tel. [phone], [e-mail]
I Beca d’investigació Lluís Esteva. Convocada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per al desenvolupament d’un projecte de treball d’investigació sobre qualsevol tema històric -inclòs el patrimoni documental i urbà- relacionat amb Sant Feliu de Guíxols i/o la Vall d’Aro. Es donarà prioritat als treballs amb possibilitats d’omplir un buit important en la historiografia de la ciutat. La beca té una dotació de 5.000 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Arxiu Municipal). Pl. del Mercat, 6-9, 17220 Sant Feliu de Guíxols. [e-mail]

tornada al sumari
V Premi Bernat Capó/Bancaixa de difusió de la cultura popular. Premi convocat per Edicions del Bullent a qualsevol obra original de divulgació de la cultura popular. L’import del premi és de 6.010 € en concepte d’acompte de drets d’autor, després de la signatura del contracte d’edició, a més d’una escultura original. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Edicions del Bullent. C/ Taronja, 16, 46210 Picanya. Tel. [phone], [e-mail]
V Beca per a la recerca Museu del Suro de Palafrugell. Destinada al millor projecte inèdit de recerca en el camp de les humanitats i de les ciències socials (antropologia, sociologia, història en qualsevol de les seves branques...) que faci referència a l’àmbit temàtic concret del suro. Dotada amb 3.000 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Museu del Suro de Palafrugell. C/ Tarongeta, 31, 17200 Palafrugell. Tel. [phone], [e-mail]
V Beca de recerca vila de Cambrils. Convocatòria que té com a objectiu propiciar l’aparició de propostes d’estudi, recerques i investigacions en l’àmbit de les ciències o en l’àmbit humanístic de tipus descriptiu, analític o empíric. Temàtiques: etnologia, antropologia, folklore, sociologia, memòries, diaris personals, història, etc. Les obres hauran de constituir una aportació a l’interès per al coneixement del passat, l’anàlisi del present o els projectes per al futur de Cambrils i la seva gent, i podrà tenir caràcter monogràfic o bé un aplec de treballs diversos. La beca té caràcter bianual 2003-2004 i està dotada amb 3.610 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Ajuntament de Cambrils. Pl. de l’Ajuntament, 4, 43850 Cambrils. Tel. [phone], [e-mail]
XII Borsa d’estudi memorial Joan Camps. Borsa convocada l’Associació Cultural de Granollers, a través del Centre d’Estudis de Granollers, per a un projecte de recerca sobre la història, l’economia o la societat de Granollers i/o el seu entorn comarcal. Dotada amb 3.000 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Associació Cultural de Granollers. Camí Romà, 49, 2n, 08400 Granollers. Tel. [phone], [e-mail]
Beca de ciències socials i humanes Ernest Lluch. L’Ajuntament d’Olot, per mitjà del Museu Comarcal de la Garrotxa i l’Arxiu Històric Comarcal d’Olot, convoca aquesta beca amb l’objectiu de fomentar la recerca en el camp de les ciències socials i humanes en l’àmbit de la comarca de la Garrotxa. Dotada amb 4.500 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Beca Ernest Lluch. Arxiu Històric Comarcal d’Olot. C/ de l’Hospici, 8, 17800 Olot. Tel. [phone].
VII Premi Aires de la Conca. Poden optar-hi tots els treballs de recerca sobre qualsevol tema relacionat amb la Conca de Barberà. El jurat tindrà en compte l’interès dels treballs pel coneixement del passat, l’anàlisi o descripció del present o els projectes de futur de la comarca. Dotat amb 1.500 €; el jurat podrà concedir també un accèssit dotat amb 300 €. Termini: 30 de setembre de 2003.

Informació: Arxiu Històric Comarcal de Montblanc. Raval de Santa Anna, 12, 43400 Montblanc. Tel. [phone].

tornada al sumari
Premi Climent Rollan. A relats biogràfics que expliquin la vida d’un personatge real i anònim, un succés o una experiència vital concreta. Es pot expressar tant la dimensió més individual com la dimensió més social i històrica del fet de viure. S’atorgaran dos premis, un primer per valor de 300 € i un altre de 180 €. Termini: 6 d’octubre de 2003.

Informació: Premi Climent Rollan. Ajuntament de Calafell, Regidoria de Cultura. Avda. de la Generalitat, 1, 43820 Calafell. Tel. [phone], [e-mail]
XI Premi d’assaig sobre la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila. Adreçat, entre altres, a treballs (o reculls de treballs) de recerca sobre història, etnologia i folklore relacionats amb la Ribera d’Ebre, els seus pobles o els seus personatges. També poden optar al premi memòries, diaris personals, biografies i autobiografies. Dotat amb 2.200 € i la publicació de l’obra dins la col·lecció Daliner. Termini: 10 d’octubre de 2003.

Informació: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Apartat de Correus 8. 43750 Flix. Tel. [phone].
III Beca de recerca Frederica Montseny i Mañé. A un projecte d’investigació que tingui com a objectiu aportar dades noves sobre la realitat social, política, laboral, econòmica i cultural de les dones de Reus i el seu entorn més immediat. El projecte haurà de ser tutoritzat. Dotada amb 3.000 euros. Termini: 17 d’octubre de 2003.

Informació: Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus. Casa Rull, C/ de Sant Joan, 27, 43201 Reus. Tel. [phone], [e-mail]

tornada al sumari
Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales. Quarta edició d’aquesta beca que convoca el Patronat Municipal de Serveis Culturals de l’Ajuntament del Vendrell, dirigida a una proposta de treball sobre la vila del Vendrell que tracti una temàtica inclosa dins les àrees de les ciències humanes i socials. La proposta d’investigació haurà de ser presentada per un sol autor o per un grup de recerca format per diferents components, els quals hauran de ser llicenciats, alumnes de doctorat o doctors de les universitats catalanes, que faci un màxim de deu anys que hagin acabat els estudis. Dotada amb 3.000 €. Termini: 30 d’octubre de 2003.

Informació: Patronat Municipal de Serveis Culturals. C/ de Santa Anna, 8, 43700 el Vendrell. Tel. [phone], [e-mail]

Premi Fundació Enciclopèdia Catalana d’assaig o recerca en humanitats. Al millor projecte de recerca o d’assaig sobre qualsevol tema dintre dels camps de la literatura, la filosofia, la sociologia, el dret la història o la lingüística. Dotat amb 12.000 €. Termini: fins al 31 d’octubre de 2003.

Informació: Fundació Enciclopèdia Catalana. C/ Diputació, 250, 08007 Barcelona. Tel. [phone], [e-mail]
Beca de recerca Ciutat de Figueres. Al millor projecte d’investigació inèdit en el camp de les ciències socials i humanes, prioritàriament en l’àmbit de la història i la geografia, referit a la ciutat de Figueres. Dotada amb 4.600 €. 31 d’octubre de 2003.

Informació: Ajuntament de Figueres. Pl. de l’Ajuntament, 12, 17600 Figueres. Tel. [phone], [e-mail]
Premis Sant Ramon de Penyafort 2003. xxxi edició del Concurs Sant Ramon de Penyafort, que premia el millor treball inèdit sobre temàtica penedesenca, en qualsevol camp de les ciències socials. És patrocinat per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i està dotat amb 2.500 €. Termini: 31 d’octubre de 2003.

Informació: Museu de Vilafranca – Museu del Vi. Pl. de Jaume I, 1, 08720 Vilafranca del Penedès. Tel. [phone], [e-mail]
Premi Burriac 2003. Al millor treball d’investigació en el camp de la història, sociologia, antropologia, patrimoni cultural i artístic o ciències socials en general, que tingui per objecte principal la vila d’Argentona. Dotat amb 2.000 €. Termini: el lliurament pot fer-se efectiu entre els dies 1 i 31 d’octubre de 2003.

Informació: Ajuntament d’Argentona. C/ Ramon Par, 1, 08310 Argentona. Tel. [phone], [e-mail]

tornada al sumari

Cursos i tallers

Curs sobre conservació de col·leccions fotogràfiques. Lloc: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. C/ Comte d’Urgell, 187, (Recinte Universitat Industrial), Barcelona. Dates: 16, 17, 18 i 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2003.

Curs que vol donar una visió general dels processos tècnics propis dels suports fotogràfics i establir criteris i pautes bàsiques de treball d’arxiu fotogràfic a entitats, arxius i biblioteques. S’estructura en els següents mòduls: 1) Introducció a la història de la fotografia, 2) Catalogació descriptiva d’imatges, 3) Indexació d’imatges, 4) Identificació, conservació i arxiu de col·leccions fotogràfiques, 5) Informàtica, digitalització d’imatges, 6) El patrimoni fotogràfic, estratègies per la seva dinamització i 7) Els drets d’autor en la gestió de l’arxiu fotogràfic.

Informació: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. C/ Comte d’Urgell, 187, 08036 Barcelona. Tel. [phone], [e-mail]
Las dimensiones alternativas de lo patrimonial. Lloc: Monasterio de la Cartuja. C/ Américo Vespucio s/n, Sevilla. Dates: del 22 al 26 de setembre de 2003. Termini: període de matriculació obert fins al 20 de setembre.

Curs que aprofundeix en les dimensions alternatives del patrimoni quant a horitzó d’expectatives. El patrimoni històric és estudiat com a recurs de sostenibilitat, d’oci, de formació etc. Una de les sessions estarà dedicada a l’experiència de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Informació: Universidad Internacional de Andalucía.

tornada al sumari
Màster en gestió d’organitzacions i projectes culturals. Lloc: Universitat de Girona. Dates: del 9 d’octubre de 2003 al 30 de juny de 2004, dilluns i dimecres de 18.00 a 21.00 h. Termini: per a inscripcions, fins al 26 de setembre; el dimarts 9 de setembre, a les 19.00 h, tindrà lloc una sessió informativa a la seu de la Fundació.

Curs de 370 hores, en què es pretén donar una resposta a la formació especialitzada en gestió cultural, d’acord amb les noves perspectives del sector cultural, en dos nivells de formació d’un o dos anys. Destinat a gestors culturals, responsables de serveis municipals i comarcals, diplomats, llicenciats, etc.

Informació: Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació. Tel. [phone], [e-mail]
Interpretació ambiental i del patrimoni. Lloc: Universitat Oberta de Catalunya (curs virtual). Dates: del 8 de novembre de 2003 al 26 de juliol de 2004. Termini: per a inscripcions, fins al 30 d’octubre de 2003.

La finalitat bàsica del curs consisteix a proporcionar els coneixements i les habilitats necessàries per a dissenyar i executar programes i projectes d’interpretació ambiental del patrimoni. Destinat a professionals de l’àmbit del patrimoni, gestors culturals, professionals d’institucions públiques, tècnics municipals de serveis culturals, educatius o turístics, tècnics d’ús públic d’espais naturals protegits i tècnics en turisme cultural. Curs de 300 hores lectives.

Informació: Universitat Oberta de Catalunya.

Exposicions

El suro i el mar. Lloc: Museu del Suro de Palafrugell. C/ de la Tarongeta, 31, Palafrugell (Baix Empordà). Dates: del 15 de juliol al 14 de setembre de 2003.

La relació del suro amb el mar és indestriable en molts aspectes. La primera aplicació coneguda del suro es deu a la seva flotabilitat, usada per a la fabricació de flotadors de pesca, altres ormeigs i elements per al balisament marítim, ja a l’antiguitat. La introducció de la indústria tapera a Catalunya i la seva consolidació també tingué el mar com a protagonista principal. Aquesta exposició, a partir d’una introducció sobre la importància del transport de cabotatge, fa un recorregut sobre l’ús del suro en diferents aspectes del món mariner. Es mostren diferents objectes relacionats amb la pesca i la senyalització marítimes i, també diferents tipus de salvavides. També es fa un recorregut sobre altres aplicacions del suro en la construcció de vaixells.

Informació: Museu del Suro de Palafrugell. Tel. [phone], [e-mail]
tornada al sumari
Imatges de la memòria: les mines de Bellmunt del Priorat. Lloc: Museu de les Mines. Bellmunt del Priorat. Dates: del 19 de juliol fins al 14 de setembre de 2003.

Mostra d’una quarantena de fotografies que il·lustren el treball de la mina i les activitats socials relacionades amb l’empresa de les mines, com la festa de Santa Bàrbara, així com l’urbanisme de la població relacionat amb la mineria (colònia minera).

Informació: Museu de les Mines de Bellmunt. [e-mail] / Carrutxa. Tel. [phone], [e-mail]
Antològica del Ball de Diables de Sitges. Lloc: Edifici Miramar. Balaustrada Vidal Quadras, s/n, Sitges. Dates: fins al 30 de setembre de 2003.

Exposició fotogràfica que recull instantànies de les tres colles de la ciutat (Colla Vella, Colla Jove i ABPS) amb motiu del 150è aniversari del Ball de Diables de Sitges.

Informació: 150è aniversari del Ball de Diables de Sitges.

tornada al sumari
Pals i el món de l’arròs. Lloc: Casa de cultura ca la Pruna. C/ Creu, 7, Pals (Baix Empordà). Dates: fins a l’octubre de 2003.

L’exposició explica la relació existent entre aquest municipi del Baix Empordà i l’arròs, producte que s’hi conrea des del segle xv. Destaca tres aspectes del món arrosser: l’aigua, el treball i la història. A la sala de l’aigua s’intenta explicar la importància de l’aigua dolça per al conreu de l’arròs, sense oblidar el seu paper de barrera que impedeix que l’aigua salada arribi als conreus propers al mar. A l’apartat dedicat al treball s’explica el cicle vital de l’arròs, la fauna d’aquest ecosistema, i fa una comparació dels sistemes de treball tradicionals i els actuals. Des de fa cinc anys, antics membres de colles arrossaires recorden el mètode tradicional de plantar i segar a mà pels volts de maig i setembre, respectivament. L’apartat històric se subdivideix en tres seccions: un despatx, per recordar la figura de Pere Coll (artífex de la recuperació del conreu de l’arròs a la zona); una cuina, amb receptes familiars, i la festa, amb fotografies de colles. Aquest apartat es veu complementat amb una mostra d’eines antigues.

Informació: Ajuntament de Pals, Àrea de Cultura. Tel. [phone], [e-mail]
Centenari Violant i Simorra

La indústria del fang al Pirineu. Lloc: Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu. C/ del Camp, 22, Esterri d’Àneu. Dates: del 15 de juny al 15 d’octubre de 2003.

La mostra vol oferir una visió del valor de la tasca de Ramon Violant i Simorra al voltant de la terrissa a Catalunya, amb una especial referència als centres productors del Pirineu occidental català. Es vol també cridar l’atenció sobre el disseny, el valor estètic i el valor d’ús d’aquestes antigues produccions, així com reflexionar sobre els canvis i les crisis del Pirineu al llarg del segle xx. Es presenten materials recollits o documentats per Violant en diversos centres productors de terrissa al Pirineu.

Informació: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. [phone], [e-mail]
Centenari Violant i Simorra

La vida quotidiana als anys 40: les nostres arrels culturals en clau etnogràfica. Lloc: Museu Etnològic. Pg. de Santa Madrona, 16, Barcelona. Dates: fins al 2 de novembre de 2003.

Revisió de la tasca etnogràfica de Ramon Violant i Simorra en terres catalanes i espanyoles durant els anys quaranta del segle passat. A través d’objectes de cultura material, fotografies, quaderns de camp, dibuixos... es fa un recorregut per aquells territoris i es mostra el que hom va considerar les darreres societats tradicionals. L’exposició planteja, alhora, una reflexió sobre el passat immediat, els canvis i el context cultural contemporani.

Informació: Museu Etnològic. Tel. [phone], [e-mail]

tornada al sumari
El rem de trenta-quatre. Lloc: Casa Saladrigas. C/ de Roig i Raventós, 2, Blanes. Dates: fins al 30 de novembre de 2003.

L’exposició, organitzada per l’Ajuntament de Blanes dins dels actes de commemoració de l’any Joaquim Ruyra, és una mostra d’exvots mariners dels Països Catalans en referència a la narració “El rem de trenta-quatre” publicada dins de Marines i boscatges.

Informació: Ajuntament de Blanes. Tel. [phone].
El metge rural a la postguerra. Lloc: Monestir. C/ de l’Abadia, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Dates: del 2 d’agost al 30 de novembre de 2003.

L’exposició es divideix en dos àmbits: l’un, d’introducció al context de l’època, i l’altre, dedicat a la figura del metge rural. La cronologia abraça els anys 1940-1059, des del final de la Guerra Civil fins a la implantació del sistema de Seguretat Social. Així, en la primera part de l’exposició es pot veure entre altres aspectes la reproducció d’una cuina-menjador a partir de la qual s’incideix en aspectes d’alimentació, sanejament i higiene. En el segon àmbit s’exposa la situació sanitària a Sant Feliu i a la Vall d’Aro, així com els aspectes que han caracteritzat l’acció d’aquests metges de poble: l’atenció als punts més aïllats, la multiespecialització, els coneixements adquirits enfront la manca de recursos... Aquesta exposició s’ha ideat a partir de la donació al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols de la col·lecció d’objectes mèdics cedida per la família del Dr. Martí Casals i Echegaray, que exercí a Sant Feliu de Guíxols durant més de 30 anys.

Informació: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Tel. [phone], [e-mail]
tornada al sumari
Centenari Violant i Simorra

Arxivant la cultura popular: les campanyes de recerca de Ramon Violant i Simorra als Pallars i l’Alta Ribagorça. Lloc: Paller de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu. C/ del Camp, 22, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà). Dates: del 2 d’agost al 14 de desembre de 2003.

Es mostrarà i reivindicarà un dels àmbits menys coneguts de l'obra de Ramon Violant i Simorra, la seva obra museogràfica, recuperant algunes de les peces que adquirí durant les campanyes de recerca als Pallars i l'Alta Ribagorça i, també, reproduint part d'alguna de les seves presentacions museogràfiques. Aquest àmbit però també es mostrarà en relació amb altres vessants de la seva obra, com la recerca i el treball de camp previs a la musealització, i les publicacions i reflexions que ens llegà l'insigne autor pallarès.

Informació: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. [phone], [e-mail]
Les cases de Baix a Mar, testimonis de la Badalona marinera. Lloc: Escola del Mar, Centre d’Estudis Marins de Badalona. Rambla, 37, Badalona. Dates: del 6 de juliol al 14 de desembre de 2003.

Recorregut per la història del barri de Baix a Mar d’aquesta ciutat a través de l’urbanisme i l’arquitectura de les cases tradicionals. L’exposició explica la formació i creixement d’aquest barri, tradicionalment lligat als oficis del mar -pescadors, corders...-, i com aquests oficis han condicionat l’arquitectura de les cases i com aquestes s’han anat adaptant als nous temps. L’exposició compta amb una maqueta que permet veure l’interior d’una casa de pescadors de Badalona tal com era a principis del segle xx: estructura, distribució, habitacions, badiu, cuina...

Informació: Les cases de Baix a Mar, testimonis de la Badalona marinera. Escola del Mar, Centre d’Estudis Marins de Badalona. Tel. [phone], [e-mail]
El port de Palamós: memòria gràfica. Museu de la Pesca. Moll Pesquer, s/n, Palamós (Baix Empordà). Dates: del 25 de juliol de 2003 a l’11 de gener de 2004.

Exposició que, a través de fotografies -exposades i projectades- i altres elements vinculats a la vida portuària, vol retre homenatge a les persones que, d’una manera o altra, han fet del port un espai de treball i de vida.

Informació: Museu de la Pesca. Tel. [phone] (oficina) / 972 600 424 (exposició),

[e-mail]

tornada al sumari
L’estiueig del pastor. Lloc: Sala Abat Senjust. Pl. de l'Ajuntament, 3, Ripoll. Dates: del 13 d’abril de 2003 al 31 de gener del 2004.

El juliol de 1923 tres estudiosos del folklore català van anar al Pirineu a conviure amb els pastors per tal de descriure’n els costums, l’organització de la feina i la vida que feien a l’alta muntanya.

Informació: Ajuntament de Ripoll. Tel. [phone] [e-mail]
Retrat del passat: la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès. Lloc: Museu Frederic Marès. Pl. de Sant Iu, 5 i 6. Barcelona. Dates: del 27 de març de 2003 fins al 29 de febrer de 2004.

L’escultor Frederic Marès aplegà una gran col·lecció de fotografies, unes 4.500, des dels primers daguerreotips, ambrotips, ferrotips o cartes-de-visite, com també algunes càmeres i altres aparells datats d’entre els anys 1840 i 1920. Concebuda en dos àmbits: l’acadèmic, amb una presentació de peces originals del fons del museu, i el lúdic, que vol apropar el públic al món de l’estereoscòpia i el 3D.

Informació: Institut de Cultura de Barcelona, Museu Frederic Marès. Tel. [phone],

[e-mail]

tornada al sumari

Fotografies de Barcelona: crònica i anecdotari. Lloc: Exposició virtual.

Selecció temàtica de fotografies del fons de l’Arxiu Fotogràfic que il·lustren a partir de l’anècdota el dia a dia i la història de la ciutat. Actualment se’n poden visitar quatre de diferents: Els transports, Les colònies de la II República, Capellans i militars i L’esport.

Informació: Arxiu Municipal de Barcelona.

Jornades i congressos

Jornada sobre la transhumancia en el noreste de la Península Ibérica. Lloc: Museo de la Transhumancia. Guadalaviar (Terol). Dates: 11 i 12 de setembre de 2003.

Aquestes jornades pretenen contribuir al coneixement del fenòmen de la transhumància des d’una perspectiva interdisciplinar i a partir de les aportacions d’historiadors, economistes, geògrafs i antropòlegs. Es preveuen els següents àmbits de treball: 1) “Una perspectiva històrica sobre la transhumància”, 2) “Antropologia i etnologia de l’activitat transhumant”, 3) “Perspectives de futur: la transhumància, el medi natural i el desenvolupament rural”.

Informació: Centro de Estudios sobre la Despoblación y Desarrollo de Áreas Rurales (CEDDAR). C/ Moncasi, 4, entresuelo izq., 50006 Zaragoza. Tel. [phone], [e-mail]

Món rural i canvi tècnic: Catalunya, segles xviii-xx. Lloc: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Pl. Ferrater Mora, 1. Data: divendres 26 de setembre de 2003, de 16.00 a 19.00 h.

Jornada que abordarà un dels temes més tractats en els estudis clàssics de cultura material relacionats amb l’etnologia: la tecnologia agrícola. L’organització posarà èmfasi en trencar la visió tradicionalista segons la qual les societats del passat són pràcticament immòbils i estàtiques.

• 
  La revolució agrícola: errors i dificultats d’interpretació. Lluís Argemí (Universitat de Barcelona).
  
• 
  Agricultura i il·lustració: els inicis de la institucionalització de l’agronomia a Catalunya. Pasqual Bernat (Centre d’Estudis d’Història de les Ciències de la Universitat de Barcelona).
  
• 
  Canvi tècnic en les agricultures orgàniques avançades: segles xviii i mitjan segle xx. Ramon Garrabou (Universitat Autònoma de Barcelona).
  

Informació: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Jaume Vicens Vives) de la UdG. Tel. [phone], [e-mail]
Conferència anual de l’International Committee for Museums and Collections of Etnography (ICME). Tradicions culturals en perill a la societat contemporània: un repte pels museus. Lloc: The National Complex “Astra”, Sibiu (Romania). Dates: del 26 al 30 de setembre de 2003.

Conferència anual d’aquest comité del Consell Internacional de Museus (ICOM) centrat en les col·leccions de caire etnogràfic.

Informació: NMU - Autoritat dels museus de Noruega (persona de contacte: Per. B. Rekdal), P.b. 8045 Dep., N - 0030 Oslo (Noruega). Tel. [phone], [e-mail]
tornada al sumari
El patrimoni etnològic: el registre de la vida quotidiana. Lloc: Museu de Granollers. C/ Nou, 24. Dates: 2, 9 i 10 d’octubre de 2003.

• 
  Dijous 2, a les 20.00 h. El patrimoni etnològic a Catalunya. Jesús Contreras (antropòleg, UB).
  
• 
  Dijous 9, a les 20.00 h. De l’ahir a l’avui: el mas al Montseny. Xavier Roigé (antropòleg, UB).
  
• 
  Divendres 10, a les 20.00 h. Taula rodona: El patrimoni etnològic del Vallès Oriental. Jordi Bertran (Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès), Xavier Cros (Parc Etnològic de Tagamanent), Ferran Estrada (antropòleg, UB), Ricard Estrada (Consorci de l’Espai Rural de Gallecs).
  

Informació: Museu de Granollers. Tel. [phone], [e-mail]
II Congreso Internacional de Turismo Cultural NAyA. Lloc: (congrés virtual). Dates: Octubre de 2003. Terminis: 15 de setembre, tant per a les ponències com per als resums.

Congrés sobre els impactes culturals que ocasionen les dinàmiques generades per la indústria turística arreu del món. Es preveuen els següents àmbits de discussió: 1) “Polítiques culturals per al turisme”, 2) “Patrimoni i turisme”, 3) “Turisme i comunitats” i 4) “Turisme i medi ambient”.

Informació: II Congreso Internacional de Turismo Cultural NayA.

tornada al sumari
VII Congrés d’història local de Catalunya: identitat local i gestió de la memòria. Lloc: Auditori Pati Manning. C/ de Montalegre, 7, Barcelona. Dates: 28 i 29 de novembre de 2003. Terminis: per als resums de comunicacions, fins al 24 de setembre; per a la comunicació completa, fins al 24 d’octubre; per a inscripcions, fins al 14 de novembre.

Congrés organitzat per la revista L’Avenç que té com a objectiu plantejar a debat les múltiples variables que intervenen en el tipus d’història local que s’investiga, s’explica i es divulga, i en el seu ús cultural, social i polític. El congrés s’estructura en dues parts: la primera analitza la relació entre identitat local i gestió de la memòria en un sentit històric, sobretot en l’etapa contemporània, des de la Renaixença fins al franquisme; la segona vol permetre un debat sobre la situació actual, vint-i-sis anys després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes.

Informació: L’Avenç, S.L. C/ Consell de Cent, 278, 1r 2a, 08007 Barcelona Tel. [phone], [e-mail]
Migració, treball i identitat. Lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Rambla d’Egara, 270, Terrassa. Dates: 2, 3 i 4 d’octubre de 2003.

Aquest congrés consolida el tercer any de col·laboració entre set museus europeus. L’objectiu d’aquest projecte europeu és contribuir a un debat sobre la diversitat cultural que permeti un major coneixement de les diferents comunitats immigrants dins d’Europa. Els museus participants comparteixen el seu treball i plantegen una perspectiva europea sobre el tema de la immigració i la identitat. El treball en col·laboració es difon a través d’una exposició itinerant, un lloc web, seminaris i conferències. Els resultats finals es presentaran a Terrassa durant aquest congrés.

Informació: Migration, Work and Identity / Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNATEC). Tel. [phone], [e-mail]
III Seminari d’Història del Penedès: el Penedès, territori i identitat. Lloc: Vilafranca del Penedès. Dates: 3, 4, 5, 10 i 11 d’octubre de 2003.

Les jornades s’estructuren en diverses conferències a càrrec d’especialistes, la presentació d’un llibre dedicat a aquesta temàtica i l’exposició d’un projecte.

Informació: Institut d’Estudis Penedesencs. Tel. [phone], [e-mail]
XI Congreso Internacional de Estudiantes de Antropología. Lloc: Museo de América. Avda. Reyes Católicos, 6, Madrid. Dates: del 7 al 9 de novembre de 2003.

Congrés que es presenta com un espai per exposar, compartir i debatre els temes en els que estan treballant les persones que estudien i investiguen des de l’antropologia. Comptarà amb la presència d’antropòlegs que discutiran i exposaran la seva experiència amb els assistents. Termini: per a l’enviament de comunicacions, fins al 30 de setembre.

Informació: XI Congreso Internacional de Estudiantes de Antropología. [e-mail]
tornada al sumari
XIX Folklore Jardunaldiak. Jatorrizko eraikuntza: etxea eta etxekoak / XIX Jornadas de Folklore. La arquitectura vernácula: la casa y el entorno doméstico. Lloc: Pamplona. Dates: del 12 al 14 de novembre de 2003. Terminis: per a la presentació de propostes de comunicacions, 30 de juny; per a la presentació dels treballs, 12 d’octubre.

Aquesta edició de les Jornades de Folklore vol donar continuïtat als estudis sobre els aspectes socials i culturals relacionats amb l’habitatge i, alhora, sobre la seva funció com a primer espai de socialització, lloc de treball i espai ritual. S’incidirà també en les conseqüències que els canvis tecnològics i socioculturals tenen sobre la configuració de l’habitatge.

Informació: Ortzadar - Euskal Folklore Taldea. Descalzos Kalea, 65 behea. 31001 Iruña/Pamplona. Tel. [phone], [e-mail]
Congrés “Els paisatges de la vinya”. Lloc: Manresa. Dates: del 24 al 26 d’octubre de 2003. Terminis: esgotats els terminis per a l’admissió d’inscripcions amb dret a comunicació i per a la recepció de comunicacions.

Congrés que vol posar l’èmfasi en l’anàlisi en les implicacions socials de la cultura vitivinícola. Estan previstos els següents àmbits de treball: 1) Vinya, paisatge i territori, 2) Vinya, costums i tradicions, i 3) Vinya i medi ambient al segle xxi. Organitzat pel Centre d’Estudis del Bages i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages.

Informació: Congrés “Els paisatges de la vinya”. Centre d’Estudis del Bages, via Sant Ignasi, 40, 08240 Manresa. Tel. [phone], [e-mail]

tornada al sumari
VII Jornadas de museología: museos y medios de comunicación. Lloc: Museo de Huelva. Alameda Sundheim, 13, Huelva. Dates: del 20 al 22 de novembre de 2003.

Organitzades per l’Asociación Profesional de Museólogos de España i el Museo de Huelva.

Informació: Secretaria de les Jornades, Museo de Huelva. Tel. [phone], [e-mail]

Novetats bibliogràfiques

• 
  Aja, Eliseo; Nadal, Mònica (coord.). La immigració a Catalunya avui: anuari 2002. Barcelona: Mediterrània, 2003, 431 p.
  

• 
  Clara, Josep (ed.). Excursionisme abans de l’excursionisme: quatre recorreguts per terres gironines a mitjan segle xix d’Heras de Puig, Fènech, Reclus i Justo. Girona: CCG, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG, 2003, 190 p. (Documents; 4)
  

Textos corresponents a quatre viatges o excursions per les comarques gironines dutes a terme entre els anys 1846 i 1869. Els autors de les quatre excursions tenien orígens i formacions culturals diferents: Narcís Heras de Puig era català i provenia del camp jurídic; Élie Reclus era francès i etnòleg; Francisco de P. Fénech era castellà i especialitzat en la milícia; i Luis Justo y Villanueva, també castellà, estava especialitzat en ciències fisiconaturals.

tornada al sumari

• 
  Fonts orals, la investigació a les terres de parla catalana: actes de les Jornades de la CCEPC. Barcelona: Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2003.
  

El llibre recull les diferents recerques sobre el nostre passat recent que es van donar a conèixer a les Jornades a les quals fa referència el títol, i que van ser organitzades per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i el Museu d’Història de Catalunya.

• 
  Garrido, Samuel [et al.]. Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975: actes de la jornada celebrada al Museu Etnològic del Montseny, el 20 d’abril de 2001. Girona: CCG, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG, 2003, 172 p. (Estudis; 3)
  

Llibre que recull les cinc ponències i la taula rodona de la jornada sobre sindicalisme rural català que se celebrà l’abril de 2001 al Museu Etnològic del Montseny. Els diversos treballs aplegats ofereixen, conjuntament, un quadre global i actualitzat del que va ser el desenvolupament del sindicalisme rural, estroncat per la Guerra Civil i per la imposició d’un model vertical -les Hermandades franquistes- que no tingué contestació fins a l’emergència d’Unió de Pagesos.

tornada al sumari

• 
  Insa Montava, Josep. La vida tradicional a les Muntanyes de Prades. Valls: Cossetània, 2003, 111p.
  

Continuació d’una obra anterior del mateix autor dedicada a diversos aspectes de vida quotidiana del poble de Mont-ral. En aquesta segona obra inventaria aspectes diversos: unitats de mesura, estris i tècniques d’oficis, llocs de culte, flora i fauna. Repassa el calendari festiu i diverses formes de literatura popular.

• 
  L’arjau. [Sant Feliu de Guíxols] (2003), núm. 46.
  

En aquest número:

• 
  Bussot, Gerard. “Fets i gent de mar”.
  

Article que presenta la recerca feta per aquest investigador local sobre la figura i la vida d’alguns pescadors i mariners de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Expressament, l’autor fa constar el seu desig de centrar la seva recerca en aquells mariners i pescadors anònims enlloc de fer-ho en els grans prohoms de la navegació guixolenca.

• 
  La cabana. [La Fatarella] (2003), núm. 112.
  

Conté, entre altres, l’article:

• 
  de Franxo, Rosa. “La festa dels quintos”.
  

• 
  La pesca europea. (2003), núm. 17.
  

En aquest número:

• 
  “Las mujeres en la pesca: una pujante fuerza de cambio”.
  

Dossier sobre el paper de la dona al món de la pesca, editat en aquest butlletí mensual de la DG de Pesca de la Comissió Europea, on es fa menció a una xarxa europea dedicada a les dones del sector pesquer, creada amb dos objectius: crear llaços entre les dones vinculades amb la pesca i l’aqüicultura de tota la UE i fomentar la investigació en temes relacionats amb la dona. Més informació sobre aquesta xarxa, endegada des de la Universitat de Brest (Bretanya): www.fishwomen.org, [e-mail]

• 
  Malpàs: revista d’informació i opinió, 39. [Ascó] (2003), núm. 39.
  

Inclou, entre altres:

• 
  Pubill, Biel. “Els trinquets d’Ascó (II), ca l’Escolà i Mas de Conde, a la partida de les Aixalelles”.
  

Article sobre el joc del trinquet, antigament molt popular a totes les poblacions de les Terres de l’Ebre. Explica la seva localització a Ascó, les apostes, els estris del joc, etc. L’autor es basa en entrevistes realitzades a veïns i veïnes d’Ascó durant el 2002.

tornada al sumari

• 
  Simón Abellán, Pere. L’Arboç (1807-1836) segons l’Anton Sans, teixidor de lli. L’Arboç: l’Ajuntament, 2002, 363 p.
  

Partint de quatre manuscrits elaborats per un teixidor a començament del segle xix, l’autor reconstrueix la vida a l’Arboç (Baix Penedès) en aquest període. Les informacions proporcionades per aquests documents personals -de caràcter memorialístic i privat, però amb voluntat de deixar constància històrica del que expliquen- contrastades amb la historiografia, permeten a Simón retratar el panorama polític, social i econòmic d’aquesta població.

Exposicions en oferta

Les autocromes, fotografies en color en el primer terç del segle xx.

El 10 de juny de 1907, tres anys després d’haver-lo mostrat a l’Acadèmia de les Ciències de París, els germans Lumière van presentar en un acte multitudinari un material fotogràfic que permetia obtenir directament fotografies en color: les autocromes. La creació dels germans Lumière permetia obtenir transparències en color mitjançant una retícula formada per grans de fècula de patata d’uns 0,015 mm de diàmetre, grans que, abans d’ésser mesclats per tal de formar la retícula, s’havien tenyit amb un dels tres colors primaris: vermell, verd o blau.

L’exposició consta de diferents apartats: en primer lloc, més de 50 reproduccions en paper d’autocromes de Catalunya i d’arreu del món, presentades en marcs de 30x40 cm. També s’inclouen cinc cartells (70x100 cm) explicatius de les col·leccions i del procés que, iniciat a partir d’una hipòtesi científica, va permetre aplicar a la pràctica allò que avui dia ens sembla absolutament normal: enregistrar el nostre entorn visual en colors. En funció de la seguretat dels locals s’inclouen una capsa que permet experimentar amb la síntesi additiva de la llum i material de l’època. Si es considera interessant, també es pot realitzar una o diverses conferències on es comenten els aspectes tècnics i històrics al voltant de les autocromes i dels autors de les fotografies. La durada és d’uns 40 minuts i va acompanyada d’una projecció (el CEC aporta el projector i el PC portàtil). Hi ha fulletons explicatius en català, castellà i anglès.

Informació: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Tel. [phone].
tornada al sumari

Miralls del cel.

Aquesta exposició comprèn una petita part de les imatges de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. El seu contingut abasta principalment diferents aspectes de la muntanya, els esports i la societat catalana de principis del segle xx recollits per sis autors. D’aquests, cinc eren aficionats (J. Soler, F. Blasi, Ll. M. Vidal, C. Fargas i I. Canals), mentre que el darrer fou el primer reporter gràfic esportiu de Catalunya, en J.M. Co i de Triola.

El material està distribuït en dues exposicions que presenten petites diferències pel que fa al seu contingut. L’una consta de 128 imatges centrades en l’àmbit geogràfic del Principat. L’altra, d’unes 80 imatges, a més de contenir alguns duplicats de les anteriors, incorpora fotografies de les Illes Balears. En tots dos casos les fotografies venen presentades en marcs de 50x60 cm.

Informació: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Tel. [phone].
El treball de la terrissa a Verdú, als anys trenta i principis dels quaranta. Fotografies de Claudi Gómez Grau.

Claudi Gómez Grau (Cervera 1907 - Lleida 1989), fou un pioner de la fotografia i sobretot del cinema amateur a les comarques de ponent. En les seves fotografies, amb uns continguts etnogràfics notables, s’interessà pels paisatges i la gent més propera, realitzant reportatges sobre treballs del camp, les fires i els mercats, les colles de gitanos o, com en aquest cas, sobre el procés d’elaboració de la terrissa a Verdú.

L’exposició es composa de 26 fotografies en blanc i negre: 25 fotografies mesuren 59 cm x 44,5 cm i una fotografia fa 48 cm x 48 cm. Es troben emmarcades en 25 marcs metàl·lics negres de 73,5 cm x 58,4 cm i 1 marc de 58,4 x 58,4.

Informació: Museu Comarcal de l’Urgell. C/ Major, 11, 25300 Tàrrega. Tel. [phone],

[e-mail]
El Montgrí que hem oblidat.

Exposició que vol donar a conèixer els resultats dels treballs de recerca sobre el massís del Montgrí que els darrers anys ha promogut el Museu del Montgrí i el Baix Ter i que apareixen publicats al número 19 de la seva publicació periòdica Papers del Montgrí. Entre altres aspectes, s'explica l'estudi de les activitats tradicionals a la zona, es mostren testimonis d’activitats econòmiques que hi tenien lloc (barraques, forns de calç, aixarts, l'activitat ramadera...) i, de manera específica, la construcció en pedra seca vista com a manifestació genuïna de l'arquitectura de les activitats tradicionals a l'àrea Mediterrània.

Informació: Museu del Montgrí i del Baix Ter. C/ Major, 31, 17257 Torroella de Montgrí. Tel. [phone], [e-mail]

tornada al sumari

Desideri Lombarte: ataüllar el món des del Molinar.

A partir de la vida i els textos d’un dels escriptors contemporanis més importants de l’Aragó catalanòfon, l’exposició fa un apropament al paisatge, la vida i els costums de la societat de la comarca del Matarranya (Terol). Alhora, reflexiona sobre les relacions poble-ciutat i sobre aspectes històrics, culturals i sociolingüístics de la comarca. De l’obra de Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937 – Barcelona, 1989), cal destacar la poesia, tot i que també són interessants els seus treballs de narrativa, teatre, recerca històrica i etnogràfica i dibuix.

L’exposició ocupa un espai lineal de 16 m mínim: 15 plafons de 200 x 85 cm que tenen autonomia per a subjectar-se, 3 objectes i material àudio. Inclou dos tallers didàctics a realitzar per les entitats sol·licitants. En relació a l’exposició, hi ha la possibilitat d’organitzar una conferència sobre l’escriptor, visita guiada pels escolars i un recital poètic.

Informació: Associació Cultural del Matarranya. C/ Pla, 4, 44610 Calaceit. Tel. [phone],

[e-mail]
Les festes del foc al Pirineu.

Recull d’imatges de diverses festes del foc del Pirineu (Isil, Les, Bagà, Sant Julià, Taüll, Erill, Durro, San Juan de Plan, Aneto) realitzades per diversos fotògrafs (Manel Viladrich, Oriol Alamany, Esteban Ania, Eugenio Monesma, Toni Añó, Rafael López i Dani Codina).

Informació: Ecomuseu de les valls d’Àneu. Tel. [phone] (Ignasi Ros), [e-mail]


tornada al sumari

El món de l’oli.

L’exposició, realitzada pel Centre d’Estudis Planers de Santa Bàrbara amb motiu de la I edició de la Fira de l’Oli Novell que tingué lloc a la població, vol ser una mostra de la diversitat d’aspectes tradicionals lligats al cultiu de l’olivera i a la producció de l’oli a Santa Bàrbara i al Montsià: tipus d’olives, estris, eines, vocabulari, malalties de les oliveres, cooperatives d’oli, etc.

L’exposició consta de 13 plafons de 100 x 75 cm amb textos i fotografies. Junt amb l’exposició es va editar un número monogràfic de la revista del CEP, que recull el material gràfic i amplia els textos de l’exposició, que també es pot sol·licitar.

Informació: Guillem Gaya. Tel. [phone] (de 17.00 a 21.00 h).

Els sistemes tradicionals de caça.

L’exposició, realitzada pel Centre d’Estudis Planers de Santa Bàrbara amb motiu de la II edició de la Fira de l’Oli Novell que té lloc a la població, se centra en la caça d’aus amb paranys tradicionals a la plana de la comarca del Montsià, especialment en tres dels mètodes més usats quan la gent plegava olives: les rateres, el filat i la barraca de vesc.

L’exposició consta de 13 plafons de 100 x 75 cm. Junt amb l’exposició es pot sol·licitar el número 2 de la revista del CEP, que recull part del material gràfic i dels textos de l’exposició.

Informació: Guillem Gaya. Tel. [phone] (de 17.00 a 21.00 h).

Imatges d’una promesa. Les festes quinquennals d’Ulldecona fins el 1974.

Exposició realitzada el 1999 pel Centre d’Estudis d’Ulldecona amb motiu del 60è aniversari de la promesa que va donar lloc a la celebració de les Festes Quinquennals, per les quals cada cinc anys els ulldeconencs porten la imatge de la Mare de Déu de la Pietat (devoció documentada des de 1445) des del seu santuari situat a la serra de Godall fins a la població, on és rebuda amb un seguit d’actes i celebracions, alguns de sentit religiós i altres de caràcter identitari i profà.

Es tracta d’un recull gràfic de més de vuitanta fotografies i textos que il·lustren la història d’aquesta celebració, organitzat en quatre plafons. Acompanya l’exposició una monografia de 130 pàgines que recull el material gràfic i amplia els textos de l’exposició, que també es pot sol·licitar.

Informació: Joan Josep Garrit Callarisa. Tel. [phone] / Centre d’Estudis d’Ulldecona.
Cliqueu damunt dels títols per obtenir informació on-line d’aquestes set exposicions:
La Fatarella: l'univers de la pedra en sec
Quan érem emigrants. Fotografies de Tomàs Rives Muñoz
Som diables: la cara fosca de la festa
Puntaires: mostra de postals. Col·lecció de Josep Plana
Tenores a l'aplec
Cent anys d'acordió diatònic a Catalunya. Col·lecció Artur Blasco
El gegant del Montseny. Fets, mites i llegendes a l’entorn de la muntanya
tornada al sumari

L’Agenda Electrònica d’Etnologia de Catalunya es confecciona amb la col·laboració de les entitats antenes de l’Observatori per a la recerca etnològica:

Carrutxa - Centre de Documentació del Patrimoni Etnològic

Centre d’Estudis de l’Hospitalet

Ecomuseu de les valls d’Àneu

Museu de la Pesca

Museu del Montsià

Museu Etnològic del Montseny

tornada al sumari

Si voleu rebre l'Agenda Electrònica d'Etnologia de Catalunya a la vostra adreça de correu electrònic feu-nos-ho saber a [e-mail] , tot indicant l'adreça on la voleu rebre i el vostre nom i cognoms o bé, si és el cas, el nom de l'entitat i la població.