Mikroprotsessorlar va mikroehm asoslari


A d r e s s u m m a t o r i



Yüklə 9,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə52/222
tarix13.12.2023
ölçüsü9,57 Mb.
#140443
1   ...   48   49   50   51   52   53   54   55   ...   222
Oljayev.

A d r e s s u m m a t o r i
2 0 bitli fizik adresni his o b lay d i.
I P b u y r u q l a r k o ’ r s a t k i c h i
j o r i y kodli s e g m e n t i d a k e y in g i b u y ru q , 
siljishini s a q la y d i, y a ’ni ta r tib b o ’y ic h a k e y in g i b u y r u q n i k o ’rsatadi. U 
st a n d a r t p r o g r a m m a l i h i s o b c h i g a o ’x s h a s h b o ’lib, farqi uni ta rtibini b u y ruq
adresi C S registri ta rtibi m a j m u a s i bilan a n iq la n is h id ir: C S n o llar bilan 
t o ’lganda, o ’x s h a s h i h a m t o ’liq b o ’ladi. IP n in g m o d i f i k a ts i y a s i shinali 
in trefe ys to m o n i d a n s h u n d a y b o ’ladiki, o d d iy ish v a q ti d a IP tarkib i shinali 
in terfeys x o ti ra d a n ta n l a g a n b u y r u q s o ’zin in g silj ish id an iborat. U o p e ra tsio n
q u r i lm a b a ja r a d ig a n k e y in g i b u y r u q (b u y r u q l a r n a v b a ti n in g c h iq i s h i d a tu r g a n ) 
s i ljish ig a t o ’g ’ri k e lm a y d i.
S h u n i n g u c h u n
IP 
n in g s t e k d a s a q la n ish
pa y tid a , 
m a s a la n q is m
p r o g r a m m a c h a q ir il g a n d a , 

a v t o m a t i k
ra v i s h d a b a j a r il a d ig a n
k eyingi 
b u y r u q n i a d re s la s h u c h u n t o ’g ’ irlanadi. Bu x u su s iy a t, V M 8 6 d a is hla tilgan 
bu y ru q l a rn i o l d i n d a n ta n l a s h n a ti ja s id a hosil qilin g an . B o s h q a r u v n i uzatish
bu y ru q l a ri b u y ru q l a rn i k o ’r s a t k i c h g a (I P ) b e v o s i ta k ir is h i g a v ak o lati bor.
1 .6 . P e n t i u m p r o t s e s s o r l a r i .
1 . 6 .1 . U m u m i y t u s h u n c h a .
Q o ’s h m a
sh ta tla rn i 
( S S H A )
Intel 
firm as i 
to m o n i d a n j u d a
k o ’p 
m i k ro p ro t s e s s o rla r ; 
8 0 8 6 , 
8 0 8 8 , 
8 0 2 8 6 , 
8 0 3 8 6 , 
8 0 4 8 6
va 
b.sh. 
m i k ro p ro t s e s s o rla r i 
ishla b 
ch iq ild i. 
Bu 
m i k r o p r o t s e s s o r la r
bir-b irid an 
is h c h a n lik q o b iliy a ti x o tira n i h im o y a la s h , sh a x s iy dasturli p r o g r a m m a la r n i 
iz o ly ats iy a qilish, v a q t i n c h a u z ilis h g a k am re a k t s iy a qilishi b u y r u q l a r
sis te m a s i, a d r e s la s h usulla ri, ishlash c h a sto ta la ri, m i k r o p r o t s e s s o r la r n i tu zilish 
a rx ite k tu ra s i, s h i n a l a r i n i n g ra z r y a d li g i, ichki r e g i s tr la r in in g soni va b o s h q a
kattalik lari bilan farq qiladi.
18086/8 088 
p r o t s e s s o r i g a
a s o s
qilib 
o li n g a n
a rx i te k t u ra li 
y e c h im
k e y in c h a lik
Intel o il a s i d a g i 
p ro t s e s s o rla r n i riv o jl a n is h i g a s a b a b b o ’ ldi. 
S h u n i n g u c h u n h a m p r o t s e s s o r la r n i o ’rg an ish n i 18086/8 088 p ro tsess o rlari 
a s o s id a bo sh lash m a q s a d g a m u v o f iq d i r .
18086 
p ro tse ss o ri 
2 0 - r a z r y a d l i
birlash tiri lgan 
( m u l ’tp l e k s l i) 
tashqi 
a d r e s l a r / q i y m a t l a r s h i n a s i g a e g a . Q i y m a t l a r 16 -r azry adli a d re s la r, 2 0 -r a z ry a d li 
k o ’r i n is h d a uz atila di. B o s h q a r i s h shinasi 16 - r a z r y a d g a te n g . B u y ru q la r n i 
ba ja r is h n i o ’rt a c h a v a q t o r a l i g ’i 12 taktni egallay d i. T a s h q i sh i n a b o ’y ic h a
bitta d av rli a l m a s h i s h 4 ta ta k t n i ta l a b qiladi. 18086 p r o t s e s o r la r i d a tashqi
63


q i y m a t l a r sh i n a s i 8 - r a z r y a d g a teng.
- 1 8 0 8 6 /8 0 8 8 p ro t s e s s o r la r in i a s o s iy x u s u s iy a tl a r i s h u n d a k i x o ti ra n i 
s e g m e n t l a s h t i r i s h p ri n s i p i d a tu z i lg a n . Y a ’ni, h a m m a x o t i r a u z lu k s iz k e n g l i k
k o ’ri n is h i d a e m a s , bir q a n c h a b o ’ lak lar k o ’r i n is h i d a beriladi:
- y a ’ni b e r i lg a n ra z m e r d a g i s e g m e n t l a r d a (6 4 K b a y t d a n ) , ularni h o la tin i 
x o ti ra k e n g l i g i d a p r o g r a m m a l a s h n i o ’z g a r t ir is h m u m k i n .
1 8 0 8 6 /8 0 8 8 p r o t s e s s o r i, r a z r y a d li g i 16 bitli 14 ta r e g i s tr g a eg a. X o tir a d a n
b u y r u q l a r n i t a n l a s h n i te z l a s h t iri s h u c h u n 8 0 8 6 p r o t s e s s o r i d a ichki 6 -b a y t li 
k o n v e y r o ’rn a t il g a n . P r o t s e s s o m i b u y r u q l a r s i s te m a s i 133 b u y r u q n i o ’z ic h i g a
o lg a n va o p e r a n d l a r n i 2 4 ta a d r e s la s h u su lla ri bor.

Yüklə 9,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   48   49   50   51   52   53   54   55   ...   222




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin