Nivell intermedi 1

Dieta mediterrània

La dieta mediterrània és un tipus de dieta originària dels països banyats per la Mediterrània, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix i, sobretot, d'oli d'oliva. També s'inclou freqüentment el vi negre dins de la dieta.

El juny de 2007 el Govern espanyol, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, va proposar la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Beneficis
Les seves virtuts per a la salut humana han estat constatades científicament pels beneficis dels aliments que la componen, en especial l'oli d'oliva, el vi negre en quantitats moderades i els llegums, així com una certa importància del peix sobre la carn.

Els beneficis són molt destacables per evitar les malalties cardiovasculars, així com el càncer i altres patologies. Les causes semblen ser l’augment del consum de peix, especialment peix blau, ric en àcids grassos omega 3; l'alt consum d’oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en la sang) en comptes de greixos animals i, finalment, el consum de vi, que té efectes beneficiosos, sobretot el vi negre pels seus antioxidants, encara que per la toxicitat de l'alcohol ha de prendre's en quantitats moderades, un o dos gots per àpat.

Història

Les primeres referències d’aquesta dieta són de l'any 1938, quan Leland Allbaugh va estudiar l'alimentació dels habitants de l’illa de Creta.A la dècada dels 50, però, fou quan el doctor Ancel Keys, que estudiava les relacions entre les malalties coronàries, el colesterol i la dieta, la va difondre descrivint una dieta caracteritzada per (cita aproximada):

"abundants vegetals (fruita, verdures, pa i altres derivats dels cereals, llegums ifruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d'oliva com a greix principal, làctics (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, baix consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi. És una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7% i 8% de les calories) i amb un consum total de greix entre el 25% i el 35%."

Crítica

Aquesta dieta, tal com es va plantejar, mai no ha estat consumida tradicionalment en cap país mediterrani. Els estudis demostren que el consum d'ous, per exemple, se situaria més aviat entorn dels 10 ous per setmana, que el consum de carn o peix és diari, que el consum de gelats i altres dolços era comparable al de fruita com a postres, etc. Quan Keys va observar la dieta de Nàpols a la dècada dels 50, el menjar estava bastant racionat a conseqüència de la postguerra, i potser en aquest temps la dieta quotidiana dels napolitans s’assemblava més a la que ell va proposar.

Keys es va basar en la imatge de salut projectada pels països mediterranis entre els nord-americans per formular una dieta més racional que la basada a menjar un parell d'ous per esmorzar, cuinar amb mantega, menjar carn una o dues vegades al dia, i gairebé ignorar el peix, encara que el que va acabar formulant va ser, pràcticament, una dieta vegetariana, complementada mínimament amb carn i peix, que no és realment la dieta tradicional de cap país mediterrani.

(Text extret de la Viquipèdia)
Exercici 2

Escolteu les frases següents. Tot seguit, escriviu les paraules que contenen alguna grafia en negreta a la columna corresponent segons el so que representen. Quinze i cinc fan vint. Era especialista en art bizantí. No et mostris tan escèptic. La sala d'actes era pleníssima. Hem de trossejar els ossos perquè els puguin rosegar els gossos. Ho tractarem a la comissió. És de les coses que més m'ha impressionat. Farem una prometença. Podria ser que vinguéssiu amb nosaltres. És molt forçut i audaç. Essa sonora Essa sorda Classifiqueu les paraules següents segons el so, sord o sonor, de la essa. Si la essa es pronuncia sorda, indiqueu-ho amb [S] i, si és sonora, amb [Z].

Si voleu, us podeu ajudar dels enregistraments orals per observar com es pronuncien. [S] [Z] rossa cançó aspecte sopa civisme zero gos anglesos quinze forçut avisar ànsia alzina plaça tros suro poesia selecció cent tercer casar dolç zoo places (Exercicis extrets d’Itineraris d’aprenentatge. Llengua catalana. Nivell intermedi)

Activitat 2
Després d’haver llegit el text i d’haver comentat les vostres dietes amb els companys, el vostre objectiu durant aquesta activitat és decidir quina és per a vosaltres la dieta més saludable que cal seguir.
Aquest lèxic us pot ajudar:

adjectius	Verbs	Noms d’aliments
Saludable, digerible, bo, equilibrat, sa, profitós, beneficiós, potable, ric, mortífer, insà, insalubre, impotable...	empassar, beure, menjar, mastegar, rosegar, tastar, péixer, xuclar, xarrupar, cruspir-se, paladejar, assaborir, degustar...	patates, arròs, pasta, pa, pastanaga, tomàquet, pera, poma, pinya, alvocat, formatge, iogurt, ous, bacallà, lluç, rap, nous, ametlles, oli, llonganissa, bistec, porc, vedella...

Quan ho tingueu decidit, apunteu-ho en aquesta graella.

La dieta més saludable
Cal menjar diàriament?
Quins aliments cal consumir per seguir una dieta saludable?
Cal menjar molt o poc?
Quina hora és la més adequada per fer cada àpat?
És convenient variar la dieta segons el dia de la setmana o el període de l’any?

Exercici 1
Per formar el superlatiu dels adjectius, afegim els sufixos:

Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
-íssim	-íssima	-íssims	-íssimes

Per fer comparacions amb adjectius podem utilitzar les estructures següents:

comparació d’inferioritat	menys + adjectiu + que	Les taronges són menys àcides ara que al començament de l’hivern.
comparació d’igualtat	igual de + adjectiu + que tan + adjectiu + com	Estic igual de prim ara que fa deu anys. És tan dolça com la mel.
comparació de superioritat	més + adjectiu + que	El meu germà és més gras que jo.

Un cop treballat el superlatiu i les comparacions feu-los servir per parlar de les diferents dietes o tipus de menjar del món:

• 
  Heu tastat mai el menjar japonès? I el xinès, mexicà, marroquí, etc.?
  
• 
  Trobeu alguns d’aquests menjars més o menys saludables que d’altres? Per què?
  
• 
  Què és el que us agrada d’aquests menjars? O el que us desagrada?
  
• 
  Recomanaríeu algun d’aquests menjars? Per què?
  
• 
  Heu menjat mai insectes? Us han agradat? En menjaríeu?
  
• 
  ....
  

Tasca 2
Fem una enquesta
Ara que ja teniu clar quina hauria de ser la dieta ideal és el moment d’esbrinar si la gent del carrer té uns hàbits que podríem considerar saludables pel que fa a la seva dieta.
En aquesta tasca, adoptareu el rol de periodistes i redactareu per grups les preguntes per a l’entrevista que fareu a la tasca següent als companys i a totes les persones que vulguin col·laborar amb vosaltres.
Activitat 1
Exercici 1
Com s’ha de fer una enquesta:
- Cal formular les preguntes de forma clara, senzilla i entenedora.

- És preferible formular preguntes que es puguin contestar amb SÍ, NO o NO HO SAP, o que es puguin contestar amb una resposta oberta o semioberta.

- No cal que l'enquesta sigui gaire llarga (10 preguntes com a màxim).

- El registre que s’ha d’utilitzar a l'hora de fer l'enquesta a les persones cal que sigui el formal.

A continuació observeu aquest exemple d’enquesta:

ENQUESTA ALS MEMBRES D'UN CASAL D’AVIS
Nom i cognoms:
Data:
1. Com es diu el casal? Per què van triar aquest nom? Quan es va constituir?
2. Quins són els seus objectius bàsics?
3. Quin nombre de persones col·laboren o treballen en el casal? Tots ho fan de forma permanent o n'hi ha que hi col·laboren esporàdicament?
4. Quantes persones assisteixen a les activitats que organitzen o fan ús de les seves instal·lacions?
5. Quin tipus d’activitats organitzen?
6. De quina manera aconsegueixen diners per dur a terme les activitats? Reben alguna subvenció?
7. Com fan difusió de les seves activitats?
8. La falta de casals d’avis és una realitat?
9. Quins requisits s’han de complir per poder formar part del casal? A partir de quina edat una persona s’hi pot inscriure?
10. Té algun cost apuntar-se al casal?

Fixeu-vos com es plantegen les preguntes en l’enquesta de l’exemple. Classifiqueu-les a la taula següent:

Preguntes que comencen amb un verb en 2a persona del plural o singular	Preguntes que comencen amb interrogatius	Preguntes obtingudes a partir d’oracions declaratives

Fixeu-vos també com es poden respondre les preguntes, classifiqueu-les segons si les respostes poden ser tancades, semiobertes i obertes.

Exercici 2
Abans de redactar l'enquesta llegiu el text que us facilitarà el professor sobre els hàbits alimentaris, feu-ne una lectura individual i després cada alumne llegirà en veu alta un dels consells. El text¹ us donarà idees sobre les preguntes que cal fer a l'enquesta.
Per preparar la lectura d’un text que has de llegir en veu alta...
- Fes una lectura mental i comprensiva del text per adonar-te de les parts que conté.

- Fes una lectura en veu alta i fixa’t en els signes de puntuació per fer les pauses que cal perquè el text tingui sentit.

- Quan hi hagi un signe d’interrogació o d’exclamació procura fer l’entonació adequada per a cada cas.
Ara feu grups i decidiu quins són els cinc temes que voleu tractar a l’enquesta sobre els hàbits alimentaris de la població. A continuació, redacteu les cinc preguntes i les respostes possibles que pot donar la persona entrevistada.

Pregunta	Possibles respostes

Quan tingueu a punt l’enquesta, valoreu els aspectes següents:

• 
  Les preguntes són clares i entenedores?
  

• 
  Les respostes possibles es corresponen amb la pregunta?
  

Tasca 3

Preguntem a la gent

Ha arribat el moment de sortir al carrer per entrevistar les persones que us vulguin respondre les preguntes que heu preparat a la tasca anterior sobre els hàbits alimentaris de la població. Simultàniament haureu de respondre les enquestes que us facin els companys.

Per finalitzar la tasca, analitzareu els resultats obtinguts i valorareu si la població entrevistada segueix uns hàbits dietètics saludables.

Activitat 1
Llegiu l’enquesta següent i fixeu-vos en el tractament emprat per adreçar-se als enquestats.

• 
  A qui creieu que s’adreça l’enquesta?
  
• 
  Creieu que el tractament és l’adequat a la situació? Què canviaríeu?
  
• 
  Redacteu l’enquesta en un to menys formal.
  

Què mengem al matí?

A quina hora sol sopar?	20-21 hores	21-22 hores	Altres
A quina hora se’n va a dormir?	22 h	23 h	24 h		Altres
Abans d’anar a dormir fa el ressopó?	Sí	No
A quina hora es lleva per anar a treballar?	6.30 h	7.00 h	7.15 h	7.30 h			Altres
Abans de sortir de casa, esmorza?	Sí	No
Què menja per esmorzar?	Llet Sucs Galetes	Torrades Cereals Pa amb tomàquet	Fruita Pastes Altres
Creu que és necessari esmorzar abans de sortir de casa?	Sí	No	Per què?
El dia que sap que serà més llarg o haurà de fer més esforços a la feina, creu que ha d’esmorzar més?	Sí	No	Per què?
S’emporta esmorzar de casa per a l’estona d’esmorzar a la feina?	Sí	No
Què porta de casa per esmorzar?	Torrades Sucs Galetes	Fruita Pastes Pa amb tomàquet	Altres Res
Si no porta esmorzar de casa, se’l compra?	Sí	No
Què compra?	Entrepà Pastes	Sucs Begudes làcties	Bosses de xips			Altres
Pot millorar alguns aspectes dels seus hàbits?	Sí	No	Quins?

Abans de començar a enquestar, prepareu per grups la manera com us adreçareu als entrevistats. Abans, observeu en aquests quadres algunes fórmules que us poden ajudar.

Em faries el favor de...? / Li fa res respondre unes preguntes sobre...? Tindria la bondat de...? / Em pot dedicar uns minuts per....? / Li voldria demanar que em respongués unes preguntes...

Moltes gràcies per la seva atenció, paciència, col·laboració, comprensió... / Li estic agraït (agraïda) per l’ajut que suposa la seva col·laboració / Li agraeixo l’atenció que ha tingut...

Quin tractament utilitzaré per parlar amb els entrevistats?
Què els diré per iniciar el contacte?
Com els explicaré l’objectiu de l’enquesta?
Com els agrairé el fet d’haver col·laborat?

Decidiu també la manera com actuareu quan algú us demani que li respongueu l’enquesta. En aquest quadre trobareu fórmules que us podran ajudar.

No en tinc ni idea, ignoro, no ho sé, estic peix, no n’estic segura, no ho tinc gaire clar // suposo, sospito, em temo, crec, espero, intueixo, és probable, és possible, és fàcil, estic convençuda, estic segur, és evident // a pesar de tot, en canvi, tot i això, així i tot, ara bé, doncs jo més aviat crec que, però hi ha una cosa que...

Quin tractament utilitzaré per parlar amb els periodistes?
Com matisaré les meves respostes?