Notícies documentals de rojals a finals del segle XIX

NOTÍCIES DOCUMENTALS DE ROJALS A FINALS DEL SEGLE XIX

Josep M.T.Grau i Pujol

En les dàrreres dècades han estat moltes les petites poblacions de la Conca de Barberà que han estat objecte d’estudi, a través de monografies locals, dins un corrent general de tota Catalunya: Vimbodí (1978),Vilaverd (1982), Blancafort (1986),Conesa (1989), Rocafort de Queralt (1992), Senan (1995), Lilla (1996) entre altres. Algunes obra d’un sol autor i d’altres fruit d’una miscel.lània. Rojals no ha estat una excepció, ans el contrari, Josep M.Contijoch, Vicenç Bayona, Àngel Bergadà, Francesc Sifre, Josep Insa Montava, principalment (1), han estat els artífexs que aquest llogaret, avui sense ajuntament propi, tingui escrit el seu passat en lletra impresa, i per tant a l’abast de tothom.

L’escorcoll en els arxius possibilita la troballa de nous documents que poden ajudar-nos a completar aquest gran trencaclosques que és la història (2).

Dins el fons de la Junta d’Agricultura, Comerç i Indústria de Tarragona (3) es localitza una estadística que l’alcalde de Rojals, Josep Pàmies, envià a la capital administrativa l’any 1876. La superfície agrícola conreada és de 37 hectàrees de secà, i 6 de regadiu, amb domini de la sembradura; 600 hectàrees de pastures i 30 hectàrees no es treballen. En el sector primari és la ramaderia la que té un major pes: hi consten 400 ovelles, 150 cabres, 25 bous i vaques, 16 porcs, 30 mules, 25 rucs i someres i 525 aus domèstiques.

Els principals terratinents del terme en aquest any eren:

-Joan Vallverdú Vendrell (6 ha. conreu).

-Joan Serra Basora (6 ha. c.).

-Joan Nogués Sentís (5 ha. c.)

-Joan Fort Escoter (5 ha. c.)

-Pere Pàmies Isern (4 ha. c.).

-Joan Escoter Pàmies (4 ha. c.).

Dins del sector secundari, la indústria transformadora té un lloc destacat amb l’aprofitament de l’aigua del Brugent. Existia un molí fariner -que funcionava només 6 mesos l’any-, propietat de Salvador Pàmies Rossell, on hi treballava un matrimoni.També funcionava a la temporada de l’oliva, un molí d’oli propietat de Joan Vallverdú Cucurull, accionat per un matxo, que comptava amb dos homes empleats. Finalment hi havia tres molins de paper d’estrassa, en l’enclau paperer encapçalat per la Riba i Alcover.

Els seus amos eren Pau Òdena Pàmies (s’ocupaven d’ell tres homes, una dona i dos nens), Pau Gavarró Rabells (hi treballaven tres homes, una dona i tres nens) i Salvador Giner Tafunells (amb tres homes, una dona i quatre nens). Els molins paperers funcionaven tot l’any i la seva força equivalia a dos cavalls cadascun. S’anota que no s’hi han introduït millores i la seva fundació data “de tiempo immemorial”, un formulisme que expressa el desconeixement real, però a la vegada la seva antigüetat.

En un altre fons documental, el produït per la casa Moragues de Valls, i dipositat també a Tarragona (AHT) trobem més referències de Rojals. Fruit de l’herència dels Batlle de Vilaverd, sabem que en el 1829, dins el seu patrimoni, s’hi comprenien quatre peces de terra, la major part ermes, de superfície de 4 jornals, on existia un pou de gel i cinc basses (4).

A través d’una còpia efectuada pel notari de Valls, Rafael Voltes, el 1764, coneixem la notícia que el 27 de juny de 1723, Josep Pàmies, pagès del mas de la Braella, venia dues parades ermes d’un jornal i mig, conegudes com les “parades llargues”, situades a l’esmentat mas, a Francesc Batlle, ciutadà honrat de Barcelona, habitant a Vilaverd. L’escriptura fou realitzada a l’escrivania comuna de Vilaverd. El 1767 el notari montblanquí Macià Català Roig copia una altra acta de compra de terra de l’esmentat noble a Josep Escoter, pagès del carrer de baix de Rojals. Aquest cop un jornal d’erm (5).

Dins la secció judicial del fons Moragues hi ha un judici verbal de faltes dels anys 1877-1878 (6) de Ramon Serra i Serra contra Antoni Pàmies Montcosí, ambdós de Rojals. El conflicte fou per drets d’aigües. Es recorre al codi penal sobre distracció d’aigües i danys a la propietat. El demandant argumenta que des de temps immemorial, ell i els seus antecessors “ha regado del agua que se cuestiona”. L’altra part afirma que en la denúncia es presenten testimonis sobre la manca de títol de propietat d’aquest dret. El jutjat de Rojals s’inhibeix, considerant que l’ús d’un dret de servitud ha d’ésser resolt per un tribunal de primera instància. L’administradora de la propietat Júlia Rodés Sarroca, vídua de Josep de Moragues (segons testament del darrer, fet el 1872 davant el notari de Tarragona, Antoni Soler i Soler), realitza a Valls, el 16 de setembre de 1877, una declaració notarial segons la qual té a la partida de les Basses, del terme de Rojals, 3 jornals de terra (equivalents a 1 ha. 94 a. 58 ca), que rega amb l’aigua que ve de la font d’En Vesch. Tanmateix afirma que Antoni Pàmies poseeix en el mateix terme i partida una finca de 7 centiàrees, on recull l’aigua provinent de l’esmentada deu en un enjup sense disposar del dret de fer-ho. Per aquest motiu pacten un conveni pel qual En Pàmies podrà aprofitar la referida aigua durant trenta hores setmanals contínues, des de les 12 del migdia del diumenge fins a les 6 de la tarda del dilluns següent, sense poder-la agafar de la bassa dels Moragues.

La documentació judicial és un reflexe de la conflictivitat de la societat, de l’escassetat dels recursos naturals (aigues, pastures, boscos), i la defensa aferrissada dels drets que reivindiquen els propietaris, més si poden afrontar les despeses d’advocats i notaris.

 

(1) Vegeu entre d’altres les aportacions compartides de Josep M.Contijoch Casanoves i Vicenç Bayona, Els masos de Rojals.Montblanc,1997. i l’individual del primer “Rectors de la parròquia de Rojals (anys 1725-2001) “ a Aplec de Treballs 19 (2001) pàgs. 75-88.Per part nostra us remetem als treballs de Roser Puig Tàrrech i Josep M.T.Grau i Pujol : L’església de Rojals a la llum de les visites pastorals” a Espitllera (Montblanc) 88 .(1994) pàgs 38-39.L’aprofitament del bosc a l’època moderna(la Conca de Barberà,s. XVIII). Barcelona . 1990 ,50 pàgs. Terme de montblanc a” Recull Ignasi Mallol “ .Tarragona.1991 pàgs. 123-138.,a més d’altres excel·lents aportacions de Josep M. Porta,Gabriel Serra i Valentí Gual.

(2) Part de l’antic arxiu municipal de Rojals romangué fins fa poques dècades en l’antiga casa consistorial, fins que fou adquirida per un antiquari de Tarragona el qual el vengué –segons ens informà- a particulars..El fet l’esmentem en l’article de Josep M.T.Grau i Manel Güell, “La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona” a Lligall (Barcelona), núm. 18 (2001), pàg. 79. La documentació des de mitjans del segle XIX fins el 1940 es conserva a Montblanc: Josep M.Porta Balanyà “Arxiu Històric Comarcal de Montblanc” a Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2 (.Barcelona 1987), pàgs 138-141.

(3) Arxiu Històric de Tarragona (AHT), Fons Cambra Agrària de Tarragona, signatura 280.

(4) AHT.F.M. signatura 3780.

(5) AHT FM sign. 1847.

(6) AHT FM sign. 4076.

Article publicat a: El Foradot (Montblanc), núm. 17 (març-abril 2003), ps. 13-14.