O liy o'q u V yurtlarining arxitektura V a qurilish ta ’lim y o ‘n alish I talabalari uchun darslik

6.2. Buralishdagi kuchlanish va deform atsiyalar
qlashdan b o s h la y m iz . B u n in g
uch u n b u ra lis h g a ishlayotgan 
v a ln i 1-1 k e s im b ila n ik k i
M6
* r 
boMakka a jra ta m iz (6.3-rasm ). 
0 ‘ n g b o M a g in i ta s h la b y u - 
b o rib , chap boM agining m u v o ­
za n a tin i te k s h ira m iz .
V a ln in g chap boMagi bu­
rovchi moment M 5 hamda tash­
lab yuborilgan boMakning chap 
boMakka boMgan ta’ sirini almash- 
tiru v c h i ic h k i kuchlar ta ’ sirida 
muvozanat holatida boMadi.

---

V a ln in g chap boMagi u c h u n 0 0 , o ‘ q ig a nisbatan m o m e n tla r m u vo z a n a t 
te n g la m a sin i tu za m iz:
M 6 - Z M
t
= 0, y o k i I M
t
= M 5.
1-1 kesim ga ta ’ s ir e tu v c h i k u c h la r m o m e n tla rin in g y ig M n d isi X M
t
n i 
a n iq la sh u ch u n , a yla n a m a rk a z id a n p m a so fa d a yo tg a n ix tiy o r iy n u q ta n i 
o la m iz va u n in g a tro fid a n d A e le m e n ta r yu za ch a ajratam iz. U h o ld a yu za - 
chaga ta ’ s ir e tu v c h i k u c h dF = т р d A boM adi, bu ye rd a t p o ‘ sha n u qtadagi 
u rin m a ku ch la n ish . B u k u c h d a n 0 n u q taga nisbatan o lin g a n m o m e n t
d M x = t pd A p
ga teng boMadi.
K o 'n d a la n g ke sim d a g i to M iq m o m e n tn i aniqlash uchun y u q o rid a g i ifo ­
d ani yuza b o 'y ic h a in te g ra lla y m iz :
M 6 = J
Tp - p - d A ,
(6 .1 )
A
(6.1) formuladan to ‘g ‘ ridan to ‘ g ‘ ri burovchi mom ent M 6 ni aniqlab boMmaydi, 
chunki undagi xp ning o ‘ zi nom a’ lum , demak masala statik noaniq. Masalani hal 
etish uchun valning deform atsiyasini k o ‘ rib o ‘ tishga to ‘g ‘ri keladi.
B u ra lish g a ishlayotgan v a ln in g s irtid a n A B D C to ‘ g ‘ ri to ‘ rtb u rc h a k n i ajra­
tib o la m iz (6.4-rasm , a).

---

D e fo rm a ts iy a n a tija s id a 1-1 va 2-2 ke s im la r b ir-b irig a nisbatan tp b u r­
c h a kka b u rila d i. Q a b u l q ilin g a n gipotezaga k o ‘ ra h a r ik k i ke sim te k is li- 
g ich a , ra d iu s la r to ‘ g ‘ ri c h iz iq lig ic h a q o la d i. I k k i kesim orasidagi d x m asofa 
o ‘ zgarm aydi. A B D C t o ‘ g ‘ ri t o ‘ rtb u rch a k d e fo rm a tsiya d a n k e y in s h trix la n ­
gan yu za k o ‘ rin is h in i o la d i. D e fo rm a ts iy a n a tija sid a e le m e n tn in g q iy s h a y - 
gan h o la ti 6.4-rasm , b,d da aks e ttirilg a n .
Rasm dan k o ‘ rin a d ik i v a ln in g ushbu elem enti s iljis h g a is h la y d i. U shbu 
d e fo rm a ts iy a n in g q iy m a ti s iljis h burch a g i (y o k i n is b iy s iljis h ) у o rq a li a n iq - 
la n is h i m u m k in (6 .4 -ra sm , 
d).
M a ’ lu m k i s iljis h d e fo rm a ts iy a s i ja ra y o n id a s ilju v c h i k e s im la rd a u rin m a
k u c h la n is h la r paydo boM adi (b u k u c h la n is h la r 6.4-rasm , d da 0 2 B , D , u ch - 
b u rch a g id a ta svirla n g a n ). M a z k u r k u c h la n is h la m i n is b iy s iljis h у o rq a li a n iq - 
lasa boMadi: т = yG.
_
V a l s irtid a g i a b s o lu t s iljis h B B ]= rd (p va n is b iy s iljis h