Objetivos generales

Organización

Conversación:

• 
  Marcadores frecuentes para dirigirse a alguien (escolti/-a/-eu!, perdoni/-a/-eu!, senyor!, jove!, sisplau!, per favor!, pst!, ei!, ep!...), saludar (què hi ha?, con anem?, com va això?, ei!, ep!...), responder a un saludo (anar fent, no gaire bé, molt bé…); empezar a hablar (mira/-i, bé…); cooperar (sí, és clar, i tant, i ara…); reaccionar e interaccionar (vaja!, què dius ara!; ah, sí?; ah!, no?; oh!…); implicar al interlocutor (vols dir?...); demostrar implicación (és clar, és clar; i tant, i tant…); tomar la palabra (un moment, vull dir una cosa, puc dir una cosa?…); iniciar una explicación (a veure, bé, mira/-i …); pedir opinión (què hi dius?, què en penses?, què et sembla?...); anunciar el final (així doncs, així que, per tant, i per acabar…); hacer callar (xst!, silenci!, sisplau!, ja n’hi ha prou!...); dar la palabra (digui, digui…; parli, parli…; endavant…); agradecer (molt agraït, molt amable…); pedir una repetición (perdó?, com?, què?, què dius?, ho pots tornar a dir?...); poner énfasis (de debò, de veritat, és ben cert, és clar que sí/no, ja ho crec, i tant que sí…);.
  
• 
  Tipos de reacciones esperadas en las situaciones e intercambios usuales: preguntar-responder, ofrecer-aceptar (et ve de gust…– no, no, gràcies); pedir – conceder (puc seure? – sí, sí, i tant!); hacer un cumplido – quitar importancia (Que bé que et queda aquesta corbata…–Vols dir?).
  
• 
  Elementos paralingüísticos: recursos gestuales, intercalar comodines lingüísticos (bé…, eh?, oi?, veritat?, m’explico?, m’entens?, vull dir, és a dir, doncs…).
  
• 
  Marcadores del discurso. Fórmulas para estructurar un texto (un discurso conversacional o una exposición oral o escrita): fórmulas para marcar el orden (per començar, primer, en primer lloc, a més…); para resumir (resumint…, en resum…, breument…, així doncs…); para acabar (per tant…, així que…, per acabar…).