Objetivos generales

Adverbio

• 
  Adverbios modificadores del verbo y modificadores de la oración; posición dentro de la oración y cambios de la posición canónica.
  
• 
  Tipos de adverbios y locuciones adverbiales: Refuerzo en el uso de los adverbios y locuciones ya trabajados y ampliación: de tiempo (alhora, mentrestant, l’endemà, a hores d’ara, ara com ara, d’ara endavant, de cop i volta); de simultaneidad (mentre, mentrestant, al mateix temps); de lugar (arreu, daltabaix, a tocar, de dalt/baix...estant); de dirección (endavant, endarrere, enrere, endins, enfora, més enllà); de modo (alhora, alt, baix, arran, arreu, corrents, fort, fluix); de unicidad (tan sols, solament); de grado cuantiativo (quasi, com a mínim, almenys, solament, ben bé); de afirmación (per descomptat, sens dubte, evidentment).
  
• 
  Posición de los elementos dentro de sintagma adverbial. Secuencia de adverbios con
  
• 
  -ment (Van desallotjar l’edifici ràpidament i eficaçment/ràpidament i eficaç).
  

Enlaces

• 
  Coordinantes copulativas: i també, així com; adversativas: sinó, no obstant (això), mentre que; distributivas: ara... ara, mig... mig, no només/solament... sinó (que).
  
• 
  Subordinantes: temporales: després que, així que, tan aviat com; finales: perquè, a fi que; comparativas: tant…com, tal…com, més...del que, menys...que, menys...del que; com més…més, com menys…menys; consecutivas: tan…que, tant…que; concesivas: malgrat que, per més que; condicionales: mentre, sempre que, llevat que, tret que...; modales: com, així com, com si, segons com, segons que, tal com, sense que...; causales: atès que, ja que.
  

Preposiciones

• 
  Usos conflictivos de algunas preposiciones (per / per a; fins (a); cap (a); a / en / amb; de).
  
• 
  Formas simples y compuestas (contra, malgrat, excepte, llevat, tret, fins a…) y locuciones preposicionales (a fi de, arran de, en lloc de, gràcies a, a mitjan).
  
• 
  Funciones de las preposiciones y locuciones preposicionales: de medio (a través de, mitjançant); de tema (pel que fa a); introductoras de complementos de adjetivos (buit de continguts); de OD recíproco (Ajudeu-vos els uns als altres), de OD antepuesto (A la Rosa, tothom l’estima); de OD con indefinidos (Coneix a tothom d’aquesta ciutat); introductoras de CC (prep + participio o gerundio: en acabat; prep. + pronombre personal: malgrat jo, llevat de jo, segons jo).
  
• 
  Caída de preposición detrás de construcciones verbales (M’has convençut que no s’hi ha de posar pals a les rodes); no caída de la preposición delante de oración interrogativa indirecta total o parcial (No estic segura de si ho sabré fer/ de què cal fer).
  
• 
  Cambio de preposición amb i en por la preposición a delante de infinitivos (Una persona que té interès a ascendir; S’ha entestat a fer-ho bé).