Mikroprotsessorlar va mikroehm asoslari


R e g is tr la r tu r la r i v a ta s n ifi



Yüklə 9,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə17/222
tarix13.12.2023
ölçüsü9,57 Mb.
#140443
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   222
Oljayev.

R e g is tr la r tu r la r i v a ta s n ifi.
O p e r a t i v
x o t ir a n i n g
y a c h e y k a l a r i
bilan 
b i r g a l i k d a
q isq a
vaqtli 
t e z k o r
m a ’ l u m o t l a m i r e g is tr l a r d a s a q l a s h h a m m u m k i n . R e g is tr l a r p ro ts e s s o r ta r k i b i g a
ki radi va m a s h in a d a s tu ri o rq a li u l a r g a m u r o ja a t o ’rn ati lis hi m u m k i n .
R e g is tla r g a m u r o j a a t x o t ir a y a c h e y k a l a r i g a n is b a ta n t e z r o q baja riladi, sh u n in g
u c h u n regis trlarni ishlatish d a s t u r ishini se zilarli d a r a j a d a tez lash tirad i.
Intel f i r m a s i n i n g p r o t s e s s o r l a r i d a re g is tr lar 2 g u r u h g a b o ’linadi: s iste m a li va 
a m a liy m a q s a d g a y o ’n altirilg an . Q u y i d a d a s t u r c h i g a teg ish li a m a liy m a q s a d g a
y o ’n a lt iril g an re g is trlarn i k o ’rib c h iq a m iz . I486 p ro ts e s s o ri 16 registrni o ’z ichiga 
oladi. R e g is tr r l a rn i n g k o ’p c h ilik q ism i 2 s o ’z u z u n li g i g a e g a (3 2 bit) u lar n in g har 
biri tegishli n o r n g a e g a - E A X , E V X va h o k a z o . U s h b u re g is tr lar q u y id ag i 
g u r u h l a r g a b o ’l inga n:
1. U m u m i y f o y d a l a n u v c h i g a m o ' l j a l l a n g a n re g is tr - 8 t a 32 bitlik registr;
2. S e g m e n t re g is tr - 6 ta x o tir a g a m u r o ja a t n i n g turli k o ’ri n is h ig a m o s s e le k to r
s e g m e n tla r i;
3. H o la t v a b o s h q a r u v re gis trlari, u s h b u r e g is trlar p r o t s e s s o r n i n g holatini 
a n iq la s h va o ’zg ar tir is h u c h u n x i z m a t qila di.
U m u m iy fo y d a la n u v c h ig a m o ’lja lla n g a n r eg istr la r .
U m u m i y f o y d a l a n u v c h i g a m o 'l j a l l a n g a n regis trlari 3 2 b itlik re gis trlar d e b ham
ataladi. E A X , E B X , E D X , E B P , E S P , ESI, v a E D I. U s h b u re gis trlar m an tiq iy va 
arifm etik b u y r u q l a r n i n g o p e r a n d l a r i n i s a q las h u c h u n x i z m a t qi la di. B u n d a n tas hqari 
u lar a dre sni a n iq l a s h d a o p e r a n d l a r n i s a q l a s h g a h a m x i z m a t qila di. 16 b itd an kichik 
regis trlarni 8 0 8 6 p r o t s e s s o r regis trlari is m la r id a n f o y d a la n ib a d r e s la s h m u m k i n : A X , 
B X , C X , D X , BP, SP , SI, v a DI.
B a ’zi r e g is tr l a r n i n g shartli n o m ia n is h i:

A - a c c u m u l a t o r , a k k u m l y a to r .

В - b ase, b aza .

S — c o u n te r , s c h e tc h ik .
18


• D - D a ta, m a ’lu m o t, b e rilganlar.
• B P - b a s e p o in te r, b a z a k o ’rsatkic hi.

SI - s o u r c e in dex, m a n b a in deks i.

DI - D e s tin itio n Ind ex, q a b u l k ilg ic h indeksi.

SP - S ta ck Pointer, ste k k o ’rsatkic hi.
• C S - c o d e s e g m e n t , b u y r u q l a r se g m e n ti.

D S - d a ta s e g m e n t, m a ’lu m o t s e g m e n ti.

S S - S ta ck s e g m e n t, s e g m e n t styoki.

E S - e x tr a s e g m e n t, q o ’s h i m c h a s e g m en t.

IP - in stru ctio n poi nte r, b u y r u q l a r s c h e tc h ig i.
U m u m i y f o y d a la n u v c h i g a m o ’lja lla n g an registrlarini b a rch a m a n t i q iy va 
a r if m e t i k b u y r u q l a r d a ishlatish m u m k i n . S h u bilan b irg a u larn in g har bir m a x s u s
te g ish li v a zifan i b a ja rad i. M a s a lan , k o ’p ay tiris h v a b o ’lish am ali b u y ru q lari 
o p e r a n d l a r n i n g biri A X r eg is tr larid a y o k i A X v a D X re g is trlarid a b o ’lishini t a la b
qi la di. T sik l ni b o s h q a r a d i g a n b u y r u q b o ’lsa tsikl sch y o tch ig i sifa ti da S X r e g is tr id an
fo y d a la n is h n i lozim to padi.
V X va V R registrlari k o ’p i n c h a bazali re g is tr lar sifatid a ishlatiladi. SI v a DI 
r e g is trlarid a n esa indeks li re g is tr lar s ifa ti d a fo y d a la n ila d i. SP re gis trlar p r o t s e s s o r
t o m o n i d a n q o ’llab q u v v a tl a n a d i g a n st ek y u q o r i c h o ’qqisini ( c h e g a r a s in i ) k o ’rsatad i.
A X , B X , C X va D X r e g is tr iarin in g har birin i 2 b a y td a n ib orat re g is tr la r d a n
tas hkil e tg a n d e b q u rish m u m k in . U la r q u y i d a g i c h a b elg ilan ad i: A H , A L , B H , B L v a
h o k a z o (N - h e g h , y u q o ri, L - low kichik) . S hu ta r iq a bu r e g is trlarn in g h a r biri b ila n
a lo h i d a y o k i y a x lit birlik s ifa ti d a ish las h m u m k i n . M a sa lan : s o ’zni A X y o z ib , A N
da n u n in g fa q at bir qis m in i o ’q ib olis h y o k i A L d ag i q is m in i o ’zgartirish m u m k i n .
R e g is tr l a r n in g b u n d a y tuzilis hi ularini so n bilan b irg a s im v o lla r bilan is h l a s h g a
i m k o n b erad i. Q o l g a n reg is tr lar q i s m la r g a a jr a lm a y d i, s h u n i n g u c h u n u la r n in g
tark ib in i o ’qish yoki y o z is h faq at y axli t birli k s ifa ti d a a m a l g a oshiriladi.
S e g m e n t r e g i s t r l a r i .
S e g m e n t registrlari C S , D S , SS , ES, FS , G S stekli b u y r u q la r v a q a y ta
y o ’na lt iru v ch i b u y r u q l a r d a n tas h q ari h e ch q a n d a y b u y r u q o p e ran d larin i q a b u l q ila
o l m a y d i . U s h b u re g is tr lar faq at a d resla rn i s e g m e n t l a s h m a q s a d i d a ishlat ila di. 
S e g m e n t l a s h ish lab c h iq a ru v ch i va f o y d a la n u v c h i l a r g a x o tir a n in g turli xil m o d elin i 
t a n l a s h g a i m k o n b erad i. S e g m e n t registrlari 16-r az ryadli s e g m e n t s e lek to rid an
iborat, u lar x o t ir a n i n g t a q s im la n is h j a d v a l in i k o ’rsatad i. U s h b u j a d v a l x o t ir a g a
m u r o ja a t e ti s h g a kerakli s e g m e n t l a r n i n g bazali a d resla rin i va b o s h q a m a ’lu m o tn i 
s a q lay d i. S e g m e n t l a s h m a g a n m o d e l d a n f o y d a la n g a n h o ld a b a r c h a s e g m e n t l a r fizik 
x o tira y a g o n a m u h it i d a a k s ettiriladi. B a ja r ila d ig a n b u y r u q l a r k e tm a -k e t li g i d a n
ib o rat s e g m e n t k o d s e g m e n t i d e b ataladi. U s h b u s e g m e n t selektori C S re g is tr id a
jo y la s h g a n . P r o ts e s s o r b u y r u q s c h y o tch ig i ta r k ib ig a (E1P) q a r a b u s h b u s e g m e n t d a n
b u y r u q la r n i tan la y d i. C S registri tarkibi s e g m e n t l a r a r o o q i m n i b o s h q a ris h b u y r u q la r i 
y o r d a m i d a o ’zgartiriladi.
19


P a ra m e trla rn i 
y o z is h , 
p o d p r o g r a m m a l a r n i
c h a q i r is h ,
p ro ts e d u ralarn i 
a k ti v las h ti rish o d a td a stek o s t i d a n a jr a tilg an x o tir a so h a s in i t a l a b etadi. S te k bilan 
b a ja rila d ig a n b a r c h a o p e r a t s i y a l a r S S regis trlari t o m o n i d a n b o s h q a r ila d i. C S
r e g is trlarid a n farqli h o l d a S S d a s t u r b u y r u g ’ i y o r d a m i d a h a m y u k l a n i s h i m u m k i n .
Q o l g a n 4 t a re gis trlar m a ’lu m o t l a r s e g m e n tla r i registri h i s o b l a n a d i ( D S , ES, FS, v a
C S )
va 
h ar 
biri 
j o r i y
b a ja r il a y o tg a n
d a s tu r 
t o m o n i d a n
fo y d a la n ila d i. 
M a ’l u m o t l a r n i n g 4 g a b o ’Hngan s o h a l a r i g a m u r o ja a t d a s t u r s a m a r a d o r li g i n in g
o s h is h ig a , v a m a ’l u m o t n i n g turli t ip i g a m u r o ja a t etish d a g i x a v fs izlig in i t a ’m in la s h
m a q s a d i d a q ili n g an . S e g m e n t l a s h m e x a n i z m i d a s t u r x a to l i g id a n k eli b c h iq a d ig a n
n o x u s h l i k la r n i n g oldin i o l i s h g a x i z m a t qila di. S e g m e n t t a r k i b i d a j o y l a s h g a n
o p e r a n d l a r u m u m i y
f o y d a l a n i s h g a m o ’lja lla n g an r e g is trlar b u y r u q la r i 
ic hida 
a d r e s la n a d i.
IP b u y r u q l a r s c h y o tc h ig i d o i m o key in g i bajarilish i k e r a k b o ’lgan b u y ru q
a d r e s in i o ’z id a s a q lay d i. 
IP re g is tr la r in in g tarkibini f a q a t o ’tish b u y ru q lari 
y o r d a m i d a o ’zgart irish m u m k i n .
H o la t kodlari va r e ji m la r bitlari 3 2 -raz ry a d li E fla g s m a x s u s re g is trid a
j o y la s h t i r il a d i. Q u y i d a t u r b o p a s k a l n i n g 7 v e rsiy as i m u r o ja a t etishi m u m k i n b o ’lgan 
16 -razry adli F L A G S r e g is tr in i k o ’rib o ’t a m iz . U s h b u re g is tr b a y r o q la r i n ia ’ luni 
o p e r a ts iy a la r n i b aja radi va p r o t s e s s o r h o latini a kslantiradi.

Yüklə 9,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   222




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin