Mikroprotsessorlar va mikroehm asoslari


 .3 . M ik r o p r o ts e s s o r la r n in g y a r a tilish te x n o lo g iy a la r i



Yüklə 9,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə32/222
tarix13.12.2023
ölçüsü9,57 Mb.
#140443
1   ...   28   29   30   31   32   33   34   35   ...   222
Oljayev.

1.2 .3 . M ik r o p r o ts e s s o r la r n in g y a r a tilish te x n o lo g iy a la r i
b o ’y ic h a sin fla sh .
M P o ’rta v a y u q o ri in te g r a t s iy a la n g a n tranzis tor, y a r im o ’tk az g ich li v a s h u n g a
o ’x s h a s h e le m e n t la r d a n tas h k il t o p g a n s x e m a l a r d a n iboratdir. S h u n i n g u c h u n ha m
M P
n i n g
tuzilis h 
tex n o l o g i y a s i
t r a n z is to rla r n in g
tuzi lis h 
t e x n o lo g iy a s id a n
a n iq la n ad i. B ila m iz k i, t r a n z is to r v a b l o k la r q u y id a g i tex n o l o g i y a l a r a s o s i d a qurilishi 
m u m k i n : [ 2 ,4 , 5 ,8 , 1 3 ,1 5 ] .
D 2 - M O P - ikki d iffu ziy ali M O P - tran zis to r;
12L - integr al i n je k s iy a l o g ik a asosida;
I3L - integral in je ksiya iz o p l a n a r lo g ik a asosi da;
К - k o m p le m en tar li;
M D P - m eta ll-d ie lek trik y a r im o ’tkaz gichli;
M O P - m eta ll-o k is el y a r im o ’tk az g ich li;
T T L - tran z is to r-tra n zis to r lo g ik a sid a ;
T T L S H - shotki b a r ’erli tra n z is t o r- t r a n z i s t o r logikasi da;
E S L - e m m ite rli b o g ’l a n g a n v a s h u n g a o ’xs hash lar.
M P larn in g tavs iflarini y a x s h i la s h u l a r n i n g te x n o lo g iy a la r in i o ’zgartir ib 
y a x s h i l a b b o r is h bilan b o g ’ liq.
M P yaratil ish t ex n o lo g iy as i b o ’y i c h a aso san u c h ta a v lo d g a b o ’linadi:
1. 
r -
ka nal a s o s id a g i M O P - tex n o lo g iy ali;
2. n - kanal a s o s id a g i k o m p le m e n t a r l i M O P - tex nologiyali;
3. b ip o ly a r a so sid a g i tex n o lo g iy ali.
B irin c h i a v lo d d a g i M P (197 1 y.) b u y r u q la r n i b a ja ris h g a k etg an vaqti (10 -2 0
m k s ) v a tan l a n a d i g a n b u y r u q l a r n i c h e g a r a la n g a n lig i, x o tira s in in g kichikligi, 
a d r e s l a s h tu rla ri bilan tav s ifla n ad i.
I k k in c h i a v lo d d a g i M P (1 9 7 3 y) b irin ch i a v lo d d a g ig a n is b a ta n b u y r u q l a r g a
s a r f etilg an v a q tn i n g k a m lig i (2-5 inks), ta n l a n a d i g a n b u y r u q l a r n i n g k o ’p a y g an lig i, 
x o t ir a s i n i n g kattaligi v a a d r e s la s h tu rla ri b ila n tavsiflanadi.
U c h in c h i a v lo d d a g i M P ( 1 9 7 4 y ) b ip o ly a r te x n o lo g iy a a s o s i d a q u rilg an. 
B u n d a y
M P
lar y u q o ri tezligi 
bila n ta v s ifla n a d i (b u y ru q n i
b a ja ris h g a k e tg a n vaqt 
5 0 - 3 0 0 m k s ) , b o sh q a rish i e s a m i k r o p r o g r a m m a negiz idad ir.
H a r xil m i k r o e l e k t r o n ik a t e x n o l o g i y a s in i q o ’llash bir q a n c h a tu rd ag i h ar xil 
a s o s d a q u r i lg a n M P v o sitalarin i q u r i s h g a i m k o n be radi.
K - M O P t e x n o lo g iy a s i a s o s i d a q u r ilg a n M P g a K 587, K 5 8 8 s e riy ad a g i M P lar 
kiradi. U l a r q u rilm a la rn i j u d a k a m e le k tr e n er g iy as in i iste’m o l qili sh ini t a ’min laydi.
n - M O P t e x n o lo g iy a s i a s o s i d a q u r i lg a n M P g a K 5 8 0 , K 5 8 1 , К 1801 v a s h u n g a
33


o ’x s h a s h s e riy ad a g i M P lar kiradi. U l a r e n g k o ’p e le k t ro n k o m p o n e n t l a m i n g
( s x e m a l a r n i n g ) j o y la n i s h i n i t a ’m in la y d i.
T T L D S H v a E S L tex n o l o g i y a s i a s o s i d a q u r ilg a n M P g a K 5 8 9 , К 1802 v a
s h u n g a o ’x s h a s h s e riy ad a g i M P lar kiradi.
M p l a m i n g tav s iv la ri. 
1.3 -jad v a l


Yüklə 9,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   28   29   30   31   32   33   34   35   ...   222




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin