Mikroprotsessorlar va mikroehm asoslari



Yüklə 9,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə36/222
tarix13.12.2023
ölçüsü9,57 Mb.
#140443
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   222
Oljayev.

l. i - r a s m K R 3 8 0 V M 8 0 A M P K IS stru k tu r a li s x e m a si (a) va uning
s h a r tli b e lg ila n is h i (b).
M P d ag i reg is trlarn in g h ar biri v a q ti n c h a bitta b e rilg an s o ’zni sa q las h uc h u n
ishlatilishi m u m k i n . A y r im re gis trlar m a x s u s m a q s a d u c h u n , b o sh q a lari esa k o ’p 
m a q s a d n i baja ris h uc h u n ke rak dir. K o ’p m aq s ad li re gis trlar u m u m i y kerakli 
r e gis trlar d e b atalad i v a p r o g r a m m is tla r n i t a ’b ig a k o ’ra ishlatishi m u m k in .
M P lard a reg is trlarn in g soni, u la r n in g ish latilish o ’rni, M P arx itek tu ra sig a
b o g ’liq. B iro q h a m m a M P as o s a n u sh b u re g is tr lar g a ega. U la rg a q u y id a g ila r kiradi: 
h o lat registri, bu ferli re gistrlar, b u y r u q registri, x o tira a d r e s i n i n g registri, b u yruq 
s a n a g ic h , a k k u m u l y a to r , stekli r e g is tr va indeksli registr. B o s h q a re gis trlar 
p r o g r a m m i s t la r n in g ishini y e n g illas h tiris h v a s o d d a la s h tir is h u c h u n m o ’ljallangan.
Ichki re g is tr lar beril g an q iy m a tla r bilan h a r xil m a n i p u l y a t s i y a q ilin g a n d a M P
n in g a so siy regis trlari ishlatiladi. K o ’p ch ilik a r if m e tik va m a n tiq iy a m a l la r kodi 
( A L Q ) va A K d a n fo n d a la n is h y o ’ li bilan a m a l g a o sh irila d i. H ar q a n d a y am al ikkita
o p e r a t s i y a u s tid a b a ja rilg a n d a s h u la r d a n bittasini A K ga, ikkin chisi ni e s a q a y sid ir
r e g is tr g a yoki x o tir a g a j o y la s h t i r is h m o ’lja lla nadi.
A k k u m u l y a t o r g a ( A K ) va x o tir a g a (V ) j o y l a s h g a n ikkit a o p e ran d -larn i bir- 
b irig a q o ’s h g a n d a na tijadagi y i g ’indi A a k k u m u l y a t o r g a j o y la s h tir ila d i, A K dagi 
a v v alg i o p e r a n d e s a o ’c h ib ketadi.
41


A K dan f o y d a la n il a d ig a n b o s h q a turdagi a m a l la r b a ja r il g a n d a , o p e r a n d la r n i 
M P n i n g b ir q i s m id a n ik k in c h i q i s m ig a o ’tk azili sh i, p r o g r a m m a o rq ali a m a l g a
o s h irila d i.
O p e r a n d l a r n i ( b e ri l g a n l a r n i) p r o g r a m m a l i u z atish a m a l in i b a ja r is h ikkit a 
b o s q i c h d a a m a l g a osh irila d i: a v v a l o o p e r a n d m a n b a d a n A K ga u z atila d i, k e y in esa
A K d a n k o ’rsatil g an j o y g a uz atila d i.
M P A K n in g o ' z i d a , o p e r a n d l a r u s t i d a y a n a b o s h q a ish ba ja ris hi m u m - k i n . M a s a lan , 
A K n in g h a m m a ra z r y a d la r i g a ik k ilik nollarini y o z ib uni t o z a l a s h i m i z m u m k i n . A K
n i n g q i y m a tla r in i c h a p g a , o ’n g a s u ris h h a m - d a u n in g a y la n t ir i lg a n q iy m a t in i va 
s h u n g a o ' x s h a s h olish m u m k i n .
A K M P n in g e n g u n iv ers al re g is trlarid a n biridir: o p e r a n d l a r u s t i d a h a r q a n d a y
a m a l baja ris h u c h u n e n g a v v a l o ul arni A K g a j o y la s h t i r is h kerak. O p e r a n d l a r A K g a
M P n in g ichki s h i n a s i d a n k e lib t u s h a d i. O ' z n a v b a tid a A K o p e r a n d l a r n i sh u s h i n a g a
y u b o r i s h i m u m k in .
A K n i n g ra zry a d la ri M P n i n g s o 'z i n i u z u n lig ig a, y a ’ni 8 b i tg a t o ’g ’ri kela di. 
A y r i m M P d ag i A K ik k ila n g a n s o ' z u z u n lig ig a teng. B u n d a y M P lar m u s ta q il ikkita
A K g a e g a b o ’lishi m u m k i n . U h o l d a , M P A K n in g c h iq i s h i d a g i q i y m a t la r in i ularga 
y u k l a s h
u c h u n har
xil b u y r u q l a r g a e g a b o 'l is h i
kera k.
O d a t d a o p e r a n d l a r u s tid a
a m a l la r t u g a g a n d a n k eyin na tijan i x o t ir a g a yoki b o s h q a re g is trg a y o y i s h m u m k i n .
Ichki regis trlarni va zifala ri va x u su s iy a tla rin i k o ’rib c h iq a m iz :
a) 
B u y r u q s a n a g ic h ( B S c h ) . B S c h - bu M P n i n g m u h i m r e g is tr la r id a n biridir. 
B S c h g a q a n d a y b u y r u q b a ja r il a y o tg a n i n i, q a n d a y b u y r u q e s a b a ja ril ish i kerak lig in i 
n a z o r a t qili b turis h v azifas i to p s h irilg a n . K o ' p h o l la r d a B S c h M P l a m i n g
o p e r a n d l a r i n i u z u n lig id a n k o ’p ro q ra z r y a d la r g a eg a b o ’ladi. 65 K b it x o tir a g a
a d r e s l a y d ig a n 8-raz ry a d li M P d a B S c h ining ra z r y a d la r so ni 16 g a teng. B u esa 
m i k r o E H M n in g 6 5 5 3 6 x o tira o b i a s ti n i n g h a r q a n d a v i g a m u r o ja a t q i li s h i e a kerak
b o ’ladi, y a ’ni N = 2 I6 = 6 5 5 3 6 .
N a z a r i y a b o ’y ich a , B S c h iga o p e r a n d l a r n i M P n in g ichki s h i n a la - r ig a u lan g a n
h a r q a n d a y adresli b l o k la r d a n o lis h m u m k i n . Biroq , a m a - li y o t d a B S c h g a q i y m a t la r
m i k r o E H M n i n g x o tira s id a n k e lib tu s h a d i.
M P ish las hin i b o s h l a g a n i d a b o s h l a n g ' i c h a dre sni belgi lash b u y r u g ’i b o ' y i c h a
B S c h ga M P ni l o y ih a l o v c h i n i n g k o ’rs atgan qiy m a tla ri x o tira o b l a s ti d a n o ’tkazila di.
P r o g r a m m a n i ishga tu s h i r is h id a n av v al, lo y ih alo v ch i x o tira o b l a s ti d a p r o g r a m m a
u c h u n k o ’rsa tg an b o s h l a n g ' i c h a d r e s n i B S c h ga jo y la s h t i r is h i kerak.
P r o g r a m m a baja ril ish i b o s h l a n g a n d a B S ch n in g b irin ch i q i y m a t i an a shu 
o l d in d a n a n iq l a n g a n a d r e s b o ’ladi. S h u n i n g u c h u n p r o g r a m m a n i b a ja r is h d a n ilgari 
p r o g r a m m a n i n g birin chi b u y r u g ’ini o ' z ichiga o lg an x o tir a o b i a s ti n i n g a v d r e s in in g
b u y ru q s a n a g ic h ig a y u k l a s h k e rak . P r o g r a m m a n i n g birinchi b u y r u g ’ini o ’z ic higa 
o lg a n x o tira o b ia s tin in g ad resi B S c h d a n xotira adresla ri re g is trig a ( X A R g - R g A P )
y u b o r ila d i. S h u n d a n k e y in ik k a l a r e g is tr la r n in g ( X A R g , B S c h ) q i y m a t la r i bir xil 
b o ’ladi.
X A R g ni e n g kich ik u z u n lig i 1 6 - raz ry a d g a teng. P r o g r a m m a n i n g birinchi 
b u y r u g ’i j o y l a s h g a n a dresi, ad res li s h i n a orqali , xotirani b o s h q a r u v c h i s x e m a g a
y u b o r ila d i. N a tija d a k o ’rsa tilg a n a d r e s d a g i x o tira o b ia s tin in g q i y m a t i o ’qila di. Bu
42


q i y m a t a lb a tta b u y r u q b o ’lishi ke rak . X o t i r a d a g i b u b u y r u q l a r r e g is trig a ( B R g - 
R g K ) y u b o rila d i.
X o tir a d a n b u y r u q n i c h iq a r ib o l g a n d a n k e y in M P B S c h ni q iy m a tin i b itta g a
o rt tiris h ig a k o ’r s a t m a b erad i. B u o rttirm an i B S c h M P h o z ir g i n a o lin g a n b u y ru q n i 
b a ja r is h g a o ’t g a n p a y td a o la d i. S h u v a q td a n b o s h l a b B S c h n a v b a td a g i b u y r u q n i n g
adresini k o ’rsatad i. B a ja r i la y o tg a n b u y r u q n i n g b u tu n b a ja rilishi d a v o n ii d a B S c h
n a v b a td a g i b a ja rila d ig a n b u y r u q n i n g adresini k o ’r sa tib turadi.
b) 
X o t i r a a d r e s i n i n g regis tri ( X A R g - R g A P ) m i k r o E H M n i n g x o tira o b las tig a
h ar s afar m u r o ja a t q ilg a n id a , H A R g M P g a fo y d a la n il a d ig a n x o tir a o b las tin in g
a dresini k o ’rsatadi.
X A R g - a d resla rn i ikkil ik s o n l a r d a ifo d a eta di. B u r e g is tr n in g ch i-q ish in i 
adresli s h in a d e y il a d i v a x o tir a ob las tin i y o k i ay rim p a y tla rd a k iris h/c hiqis h 
po rtla ri ni tan la sh u c h u n fo y d a la n ila d i. B u y r u q n i d e k o d - la g a n d a n keyin B S c h
o r ttir m a oladi, X A R g e s a o r t ti r m a o lm a y d i.
A g a r d a M P ni b u y r u q i g a b in o a n y a n a x o tir a g a m u r o ja a t qili nsa , bu k o m an d a n i 
q a y ta is h la s h d a X A R g d a n ik k in c h i m a r o t a b a f o y d a la n is h i m u m k i n .
K o ’pchil ik 8 -raz ry a d li M P n in g X A R g 16-razry ad g a teng. B u n d a y R g ikkita 
reg is trd an tas hkil t o p g a n : k a tta baytli re g is tr d an ( K B ) va kich ik baytli regis trdan 
(K ic h B ).
X A R g M P n in g ichki q i y m a t la r s h in a s ig a u lan g a n va h a r xil m a n b a d a n
y u k l a n i s h i m u m k in . X A R g a s o s a n B S c h , u m u m i y re g is trlard a n yo ki x o tira 
o b l a s tid a n y u k lan a d i.
v) B u y r u q l a r registri ( B R g - R g K ) . B R g f a q a tg in a b a ja rila y o tg a n buyru q n i 
s a q las h u c h u n m o ’lja lla ngan . B u v a zifa M P o rq ali b u y r u q n i a v to m a tik ta rz d a
tan la sh davr i b o s h la n is h i bilan a m a l g a osh irila di.
M a s h i n a davr i ikkita d a v r c h a d a n ( m ik r o s ik l d a n ) tan la sh v a b a ja ris h d an tashkil 
t o p g an .
B R g
ichki q i y m a t l a r sh inasi
bilan u lan g an . 
B iroq 
B R g sh in a ia rid an
b u y r u q la r n i faq at q a b u l qi la di. S h i n a la r g a q iy m a tla r n i esa u z a ta o lm a y d i.
B R g n in g chiq ishi b u y r u q l a r d e s h i f r a t o r in i n g bir q is m id ir. B R g n in g ra zry a d la r 
soni M P n in g tu r ig a b o g ’liq. A y r i m h o lla r d a r a z r y a d la r soni q iy m a t la r s o ’zin ing 
ra zry a d la ri bilan m o s k ela d i, b o s h q a h o lla rd a f a q a tg in a 3 ta v a 4 ta b o ’ladi. 
B u y r u q l a r d e s hifratori b u y r u q n i baja ris h d a v r c h a s i d a B R g n i n g q iy m a tin i o ’qiydi va 
M P ga a m a l la r b u y r u g ’ini n i m a qili sh kerak lig in i aytadi.
g) 
H o la tla r registri ( X R g ) . H is o b la s h m as h in a s i k a lk u ly a to r la r d a n ho latlar 
registrini b o r l ig ’i b ila n farq qiladi.
X R g n in g ra zry a d la ri A L Q v a b o s h q a re g is trlard a n f o y d a la n ib am a lla r 
b a ja r il g a n d a u yok i b u q i y m a t n i o lad i. H o la tla r registri t ek s h irish , na ti jalarni esl ab
q o lis h " o ’tish" kabi b u y r u g ’i bo r p r o g r a m m a l a r d a n fo y d a la n is h g a im k o n beradi.
P r o g r a m m a d a " o 'tis h " b u y r u g ’i b o ’lsa, b u y r u q n i b a ja ris h x o tira n in g b ironta
y a n g i o b l a s tid a n b o s h l a n a d i , y a ’ni B S c h ga ya ngi so n ( q i y m a t ) bilan yu k lan a d i 
( sh artli o 't is h la r ) . T e k s h ir i l g a n nati jalar X R g d a s aq lan ad i.
X R g p r o g r a m m i s t g a b i r o n - b ir s h a r o i td a M P n in g to p s h iriq n i b aja ril ish tartibini 
o ’z g a r tir is h g a im k o n be radi.
A L Q a m a lla r b a ja r a y o t g a n id a X R g n in g r a z r y a d la r ig a b irli k q iy m a ti beril ad i.
43


A g a r d a a m a l la r b a ja r il g a n d a n k e y in A K n i n g h a m m a r a zry a d la ri n o l g a t e n g
q i y m a t n i q a b u l q ils a, u h o l d a X R g n in g no! na ti jal i biti b ir q iy m a t in i oladi v a
s h u n g a o ’x s h a s h .
H o la t 
r e g is tr i n i n g
k o ’p ro q
is h latila d ig an
a y r im
r a z r y a d la r in i 
q i s q a c h a
tav s ifla y m iz.







0
7-n
N(,
С ?
I 4
I i
b
P|

k o ’c hir is h biti
J uf tli k k a
te k sh ir is h
m a n fi y na tij a la r biti
nolli n a tij a la r

Yüklə 9,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   32   33   34   35   36   37   38   39   ...   222




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin