Psixologiyasi. Pedagogik psixologiya

VII 
BOB. BOLANING PSIXIK RIVOJLANISHI
XULQ-ATVOR QOIDALARINI 0 ‘RGANISH MUAMMOSI
SIFATIDA: BIXEVIORIZM
Reja:
1. Dj.Uotsonning bixevioristik nazariyasi.
2. Operant o‘rganish.
3. B.Skinnerning radikal bixeviorizmi.
Mavzu o‘quv maqsadi:
Ta’limiy:
Talabalarga bixevioristik nazariya haqida bilim be­
rish.
Tarbiyaviy:
Bo‘lg‘usi psixologlarni bixevioristik nazariyani 
tahlil qilishga olgatish.
Rivojlantiruvchi:
Olingan nazariy bilimlarni mustahkamlab, 
amaliyotga yo‘naltirish yo‘llari bo'yicha ko‘nikma-malakalarni 
rivojlantirish.
Tayanch tushunchalar: 
bixeviorizm, stimul, reaksiya, neobixe- 
viorizm, operant olganish, radikal bixeviorizmi.
7.1. Dj.Uotsonning bixevioristik nazariyasi
Bixeviorizmning asoschisi DJ.Uotson (1878—1938) psixologiya 
fanining bosh vazifasi xulqni tadqiq etishdan iborat deb tushuna- 
di. U psixik hodisalardan mutlaqo voz kechib, xulqni ikki shakl- 
ga, ya’ni ichki va tashqiga ajratadi, ular o‘zaro javoblar stimuli bi­
lan uzviy bogliq ekanligini ta’kidlab oladi. Bixeviorizm uchun 
«xulq» asosiy tushunchaga aylanib, uning psixikasi bilan aloqa- 
si chetlab olilgandir.
Uotson «Bolani psixologik tarbiyalash» asarida bolani ruhan va 
jismonan soglom qilib tarbiyalash uchun nimalarga e’tibor qara- 
tish zarurligi haqida to‘xtalib oldi. Qat’iy kun tartibiga rioya qi­
lish, turli stimullarning ta’siridan himoya qiladigan bolaning max­
sus xonasi mavjudligi, bolaga nisbatan muhabbat va g'amxollik 
kolsatishda me’yor bolishi zarurligini ta’kidladi. Uotson inson- 
larni tarbiyalashda muhitning ustuvor rolini ta’kidladi. Uning 
ta’kidlashicha, soglom bolalar to'plamidan muhitning ta’siri-
128

---

d a k i m n i b o ' l s a - d a t a r b i y a l a s h m u m k i n : y o k i b i r xil x u l q - a l v o r l i
b o l a l a r q i l i b t a r b i y a l a s h m u m k i n , y o k i h a r xil s o h a d a g i i n s o n l a r n i
- v r a c h , s o i u v c h i . y o k i o ' g ' r i q i l i b t a r b i y a l a s h m u m k i n .
D j . L J o t s o n
K l a s s i k b i x e v i o r i z m n i n g a s o s i y g ' o v a s i q u y i d a g i l a r d a n i bo r a l :
b o l a p s i x i k a s i n i n g r i v o j l a n i s h i a s o s a n a t r o f - m u h i t g a b o g ' l i q . B o ­
la t a r a q q i y o t i n i o ' r g a n i s h g a b a g ' i s h l a n g a n t a d q i q o t l a r d a s t i m u l l a r
va u l a r a s o s i d a p a y d o b o ' l a d i g a n r c a k s i y a l a r o ‘r t a s i d a b o g l a n i s h
ho s i l b o l i s h i g a , o ‘r g a n i s h g a i m k o n b e r a d i g a n y o k i u n g a t o ' s q i n l i k
q i l a d i g a n s h a r o i t l a r n i o ‘r g a n i s h g a e ’t i b o r q a r a t i l d i . M u h i t b o l a ­
ni o ‘r a b t u r u v c h i t e v a r a k - a t r o f , a n i q h a y o t i y v a z i v a t l a r d a n i b o r a t
s h a r o i t s i f a t i d a q a r a l d i ; v a z i y a t t u r l i s t i m u l l a r t o ' p l a m i d a n i b o ­
rat b o l i b . u l a r o ‘z n a v b a t i d a q o ' z g ' a t u v c h i l a r z a n j i r i g a b o ' l i n a -
di. T a s h q i m u h i t t a ’si r la r i b o l a x u l q - a t v o r i m a z m u n i n i va u n i n g
r i v o j l a n i s h x a r a k t e r i n i b e l g i l a y d i .
S h u n g a q a r a m a s d a n , b a ’zi b i x c v i o r i s t l a r , j u m l a d a n E . T o r n -
d a y k , E . T o l m e n . K . X a l l , D . X e b b k a b i l a r x u l q m o t i v a t s i y a s i g a
m u a y y a n d a r a j a d a e ’t i b o r q i l g a n l a r .
U l a r o ‘z l a r i n i n g i z l a n i s h l a r i d a x u l q m o t i v a t s i y a s i n i n g « q u yi
d a r a j a l a r i » n i o ' r g a n i b , k a l a m u s h l a r d a t a j r i b a i s h l a r i n i o l i b b o r i b ,
j o n i v o r d a o c h l i k , t a s h n a l i k va u l a r n i n g t u r l i c h a d a r a j a l a r i n i r e a k -
siya t e z l i g i g a n i s b a t a n n a m o y o n b o ' l i s h x u s u s i y a t i , h a r xil s h a -
129

---

roitda motivatsiyaning kuchi to‘g‘risida muayyan qonuniyatlar 
ochishga intilganlar. Hozirgi zamon bixevioristlari stimulni tashqi 
qo‘zg‘atuvchi sifatida talqin qiladilar va organizmning ichki ener- 
giyasini faollashtiruvchi deb hisoblaydilar. Neobixevioristik na­
zariyalar yangi qo‘zg‘atuvchilar paydo boli shiga asoslangan bo£lib, 
ular insonning organik ehtiyojlarini qoniqtirish bilan stimul nati- 
jasining uyg‘unlashuvi tariqasida tahlil etiladi. Ularning ta’kid- 
lashiga kola, ikkilamchi qo‘zg‘ovchilar organik qo‘zg‘atuvchi- 
larning go‘yoki qobiglga o‘xshaydi, xolos. Vilyam Makdugall 
(1871—938) motivatsiyaning irsiy (tabiatdan beriladigan) xususi- 
yatga ega degan holatni asoslash uchun tug‘ma instinktlar masala- 
lari bilan mazkur voqelikni boglab tushuntirishga harakat qilgan.