T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi

2.1.3- ràsm. NetWare dà RIP pàkåtining fîrmàti
Pàkåt turi màydînidà kîd bo‘làdi. Àgàrdà kîd 0õ0001 bo‘lsà, bu so‘rîv và 0õ0002 bo‘lsà, jàvîb bo‘làdi. Tàrmîq àdråsi màydînigà àgàrdà u so‘rîv bo‘lsà, bålgilàngàn jîyning tàrmîqdàgi àdråsi yozilàdi. Àgàrdà màydîngà 0xff ff ff ff kîdi yozilgàn bo‘lsà, bu so‘rîv bàrchà mà’lum tàrmîqlàrgà tågishli bo‘làdi. Màqsàdgàchà qàdàmlàr sîni màydîni yagînà pàkåtlàr — jàvîblàr hîlàtidà màzmungà egà bo‘làdi. Bundày hîllàrdà bu yårgà bàrchà pàkåt bålgilàngàn tàrmîqqà yåtib bîrgunigà qàdàr yo‘l bo‘ylàb o‘tishi kåràk bo‘lgàn màrshrut- làr sîni bo‘làdi. Tiklàrdàgi vàqt màydînining bir tiki 1/18 såkundgà tång. Chiquvchi màrshrutizàtsiya prîtîkîli AppleTalk (RTMP) tàrmîg‘idà ishlàtilàdi. Novell dà tàr- mîqlàràrî màrshrutizàtsiya uchun NLSP g‘oyasi OSI và IP tàrmîqlàri uchun yaràtilgàn IS-IS (intermediate system – to-intermediate system) prîtîkîligà àsîslàngàn. NLSP dà qiymàtlàr qî‘ldà kiritilàdi. NLSP màrshrutizatîrlàri eng qulày yåchimni tîpish (yo‘lni) uchun tàrmîq kàrtàsini to‘liqligichà sàqlàydi.
SAP (service advertising protocol) bàrchà sårvårlàrdàn àõbîrît îlish uchun xizmàt qilàdi và quyidàgi so‘rîv và funk- siyalàrni qî‘llàb-quvvàtlàydi:

• 
  SAP sårvisigà so‘rîv;
  
• 
  Sårvårni î‘chirilishi hàqidà mà’lum qilinàdi;
  
• 
  Jàvîblàr và bîshqà nàrsàlàr mînitîringi.
  

Hàr bir NetWare nîmår và nîmgà egà bo‘làdi. Sårvår nîmåri và uning nîmi bunday îbyåktning mà’lumîtlàr îmbîridà sàqlànàdi. SAP — sårvis so‘rîv pàkåti 2 bàytli


39

pàkåt turidàn và 2 bàytli sårvår turidàn ibîràt. Pàkåt turi màydîni pàkåt sårvisning umumiy so‘rîvi (kîd=Îõ0003) yoki yaqin bo‘lgàn xizmàtlàr so‘rîvini (kîd=Îõ0001) àniqlàb båràdi. Bu so‘rîvlàr/jàvîblàr sårvårlàr ro‘yõàtini tuzishgà xizmàt qilàdi. Sårvår turi màydînidà mumkin bo‘lgàn xizmàt kîdlàri, sårvis nîmlàri màydînigà egà sårvår àdråsining ushbu sårvår uchun nîyob xizmàtlàr nîmi kiritilàdi(màydîn uzunligi 2.1.5-ràsmdà N gà tång). Tàrmîq àdråsi màydîni sårvår àdråsini idåntifikàtsiya qiluvchi 4 bàytli ràqàmni o‘zidà àks ettiràdi. Elåmånt àdråsi màydîni sårvårning tàr- mîqdàgi àdråsini bildiràdi. NetWare xizmàti 0õ00.00.00.00.00.01 àdråsini ko‘rsàtàdi. Bog‘lànuvchining diskriptîri màydîni bog‘lànuvchining kîdini, ya’ni sårvårdà fîydàlànilàdigàn kîdni bildiràdi. Îõirgi màydîn – sårvårgàchà bo‘lgàn qàdàmlàr sîni (trànzit tàrmîqlàr sîni), sårvår và kliyånt o‘rtàsidàgi màrshrutizàtîrlàr sînini bildirà- di. Sårvårni tàrmîqdà î‘chiràyotgàndà u bàrchàgà mà’lum hîldà «sårvår tî‘õtàdi» — SAP õàbàrini jo‘nàtishi kåràk. Õàbàrdà sårvår kîdi và uning to‘liq nîmi jîylàshgàn bo‘làdi.

SPX PRÎTÎKÎLI

SPX (Sequence Packet Exchange) và uning tàkîmil- làshtirilgàn mîdifikàtsiyasi ISO mîdåmidàgi 7 sàthli tràn- spîrt prîtîkîlini o‘zidà àks ettirgàn. Bu prîtîkîl pàkåtlàrni ishînchli yåtkàzàdi (uzîqrîq ànàlîgi TCP). Pàkåtni yî‘qîtish yoki xàtîlik yuz bårsà, pàkåt qàytàdàn jo‘nàtilàdi. Qàytàrishlàr sîni dàstur tîmînidàn bårilàdi. SPX prîtîkîlidà barchaga mà’lum bî‘lgàn multitàsking — àdråslàsh ko‘rilmàgàn. Qàchînki shårigi (pàrtnyor) àlîqàni tî‘õtàtsà SPX dà bu hîlàt bålgilànàdi. SPX pàkåtlàri IPX pàkåtidà yig‘ilàdi. Buning uchun IPX ning pàkåt turi màydînidà

5. 
   kîdi yozilàdi. 30 bàyt IPX pàkåtining sàrlàvhàsini qo‘shgàn hîldà SPX pàkåtining sàrlàvhàsi hàr dîim 42 bàyt- ni tàshkil etàdi.
   

Bog‘lànishlàrni bîshqàrish màydîni pàkåtni siståmàli yoki àmàliy ekànligini àniqlàb båràdi. Bu màydîn virtuàl kànàldà mà’lumîtlàr îqimini bîshqàrish uchun qî‘llànilàdigàn SPX và SP XII bir bitli bàyrîqlàrdàn tàshkil tîpàdi.
40

IPX paketining sarlavhasi (30 bayt)
Bog‘lànishlàrni bîshqàrish	Mà’lumîtlàr îqimining turi
Jo‘nàtuvchining idåntifikàtîri
Adres idåntifikàtîri
Ketma-ket raqam
îlingànligini tàsdiqlîvchi raqam
Buferlar soni

2.1.4-ràsm. SPX pàkåti sàrlàvhàsi fîrmàti

0õ01 XHD
0õ02 RES1

0õ04 NEG
0õ08 SPX 2
0õ10 ÅÎM
0õ20 ATN
0õ40 ÀSK

0õ80 SYS

Sàrlavhàni kångàytirish uchun zàxiràgà îlingàn SPX II.
Qiymàti nîlgà tång bo‘lgàn àniqlànmàgàn mày- dîn.
SPX II (SIZ) so‘rîv/jàvîb o‘lchàmini tàsdiqlày- di, SPX uchun esà nîlgà tång bo‘lishi kåràk.
SPX II pàkåtining turi, SPX uchun esà nîlgà tång bo‘lishi kåràk.
Yakuniy àõbîrîtning chiqishi uchun (end-of- message) SPX kliyånti o‘rnàtilàdi.
(Attention) màõsus so‘rîvlàr (SPX qî‘llàb- quvvàtlànmàydigàn) uchun zàxiràgà îlingàn.
Pàkåt îlingànligini tàsdiqlîvchi so‘rîv uchun o‘rnàtilàdi. So‘rîvlàr và jàvîblàr SPX sàthidà qàytà ishlànàdi.
Àgàrdà pàkåt siståmàli bo‘lib, tàsdiqlàsh uchun xizmàt qilsà o‘rnàtilàdi. Dàstur bundày turdàgi pàkåtlàrdàn fîydàlànmàydi.

41

Mà’lumîtlàr îqimining turi màydîni pàkåtdà jîylàshgàn mà’lumîtlàr turini bildiràdi. Bu màydînning qiymàtlàri quyidà sànàb o‘tilgàn:

0õ00-0õ07 Kliyånt tîmînidàn àniqlànàdi và dàsturdà fîy- dàlànish mumkin.

0õ80-0õfb Kålàjàk uchun zàxiràgà îlingàn. 0õfc SPX II, so‘rîvni tàrtibli îzîd qilish.
0õfd SPX II, tàsdiqlàrni tàrtibli îzîd qilish. 0õfe Yakuniy àlîqàni (end-of-connecntion)
ko‘rsàtàdi. Kànàl yopilgànidà îqim turi mày- dînidà yozilgàn mà’lumît kîdi ishtirîk etgàn pàkåt SPX dràyvåri tîmînidàn kliyåntgà jo‘nàtilàdi.
0õff Àlîqà tugàgànligi hàqidàgi õàbàr îlingànini tàsdiqlàsh (end-of-connecntion-acknowledg- ment). Bu kîd bilàn pàkåt bålgilànàdi, bu esà yopilgànini tàsdiqlîvchi bo‘lib hisîblànàdi.

Jo‘nàtuvchi và îluvchi idåntifikàtîri màydînidà àõbîrît àlmàshinuvidà qàtnàshuvchilàrni àniqlîvchi kîd bo‘làdi. Bu esà àlîqà o‘rnàtilgàn dàqiqàdà SPX dràyvåri tîmînidàn o‘rnàtilàdi. Bog‘lànish so‘rîvidà bu màydîndà 0xffff kîd bo‘làdi. Bu mày- dîn pàkåtlàrni dåmultiplåksirlàshni tà’minlàsh uchun õizmàt qilàdi.

Kåtmà-kåt ràqàm màydîni bir yo‘nàlishdà jo‘nàtilgàn pàkåtlàr sînini àniqlàb båràdi.
Tàsdiqlîvchi nîmår màydîni — bu SPX qàbul qilib îlishni kutàyotgàn, kåyingi pàkåtning kåtmà-kåt ràqàmi.
Bufårlàr sîni màydîni stànsiyagà mumkin bo‘lgàn bufårlàr sînini ko‘rsàtàdi (bufår 0 dàn bîshlàb ràqàmlànàdi và bittà bufår bittà pàkåtni qàbul qilàdi) và dàsturlàràrî mà’lumîtlàr îqimini bîshqàrishni tàshkil qilish uchun ishlàtilàdi.
SPX prîtîkîli birinchi pàkåtni îlingànligi hàqidàgi õàbàrni îlmàgunichà kåyingi pàkåtni jo‘nàtmàydi. Quyidàgigà e’tibîr bårish kåràkki, yåtàrli dàràjàdà kàttà bo‘lgàn, pàkåtlàrni o‘tishi- ni tà’minlîvchi tàrmîqni uzib-ulîvchi qurilmàlàr và màrshru- tizàtîrlàrdàn ibîràt LAN uchun tåõnik dàrchàgà riîya qilmàslik kàttà xàràjàtgà tushirishi mumkin. Îldindàn ko‘rib bo‘lmàydigàn

42
àlîqàning uzilish hîlàtidà SPX dà «qo‘riqchi it» àlgîritmi màvjud. Bu àlgîritm màõsus dàsturlàrdà tuzilàdi. Àgàrdà kànàl- ning istàlgàn yo‘nàlishidàgi birîr-bir tràfik qàtnàshmàsà bu dàs- tur àktiv hîlàtigà o‘tàdi. Bundày hîllàrdà dàstur màõsus pàkåtlàrni jo‘nàtà bîshlàydi và qàrshi tîmîndàn qîniqàrli jàvîb îlinsà, bu hîlàt tî‘õtàtilàdi. Àgàrdà pàrtnyor (qàrshi tîmîn, shårik) bålgilàngàn vàqtdà (RTT) jo‘nàtmàsà, pàkåtlàr jo‘nàtish qàytàrilàdi. Bu hîlàtdà endi RTT 50% gà îshirilàdi. RTT qiymàti max-retry-delay kàttàligidàn îshib kåtmàsligi kåràk, ya’ni dàstur tàklif qilgàn hîlàtdà uning qiymàti 5 såkundni tàshkil etàdi. Àgàr àlîqà tiklànmàsà, jo‘nàtuvchi bålgilàngàn àdråsgàchà bîshqà màrshrutni qidiràdi. Mumkin bo‘lgàn uri- nishlàr sîni 1—255 (dastur taklif qilgan hîlàtdà — 10) îràliqdà bo‘lishi mumkin.

RTT qiymàti vàqt bo‘yichà yaqin màrshrutizàtîr jàvîbidàn àniqlànàdi, îlingàn kàttàlikkà esà àyrim kînstàntàlàr qo‘shilàdi. Bu esà RTT ning hàr bir såssiyasi uchun mustàqil ràvishdà àniqlànàdi. Ko‘p vàqtlàrdà kînstàntàlàr tàrmîq àdministràtîri tîmînidàn bårilàdi.
SPX prîtîkîli bir vàqtning o‘zidà 100 dàn 2000 gàchà (dàs- tur tàklif qilgàn hîlàtdà 1000 gà tång) bog‘lànishni àmàlgà îshirish imkînini båràdi. SPX prîtîkîli (và tàrmîg‘i) kînfi- guràtsiya pàràmåtrlàri shell.ctg fàyllàridà sàqlànàdi.
1992-yildà SPX—SPX II làrning yangi vårsiyalàri ishlàb chiqilàdi. Uning tàkîmillàshuvi kàttà hàjmdàgi pàkåtlàr bilàn ishlàsh imkînini båràdi. Àvvàlrîq esà uzun SPX pàkåtlàri bo‘làklàrgà (fràgmånt) àjràtilgàn và hàr bir bo‘làk birin-kåtin, ya’ni birinchisi qàbul qilib îlingànligi hàqidàgi õàbàr îlingànidàn kåyin ikkinchisi và h.k. tàrtibdà jo‘nàtilgàn. Bu hîlàtni esà birîz sàmàràsiz ekànligini bilish qiyin emàs. Stàndàrt SPX pàkåtlàri àlmàshinuvini o‘lchàmi bo‘yichà àmàlgà îshirish imkînini båràdi. Bu hîlàtdà fàqàtginà fîydàlànilàyotgàn tàrmîq muhitining chågàràlàridàn chiqmàslik lîzim. Îlàylik Ethernet dà SPX II pàkåti 1518 bàyt uzunlikgà egà bo‘lishi mumkin. Bundàn tàshqàri SPX II dàrchàlàr tåõnîlîgiyasidàn fîydàlànish imkîniyatini yaràtdi. Bu tåõnîlîgiya yordàmidà pàkåtlàrni qàbul qilib îlingànligi hàqidàgi tàsdiqni kutmàsdàn kåyingi pàkåtlàrni jo‘nàtish mumkin bo‘làdi. Dàrchà o‘lchàmi ko‘rsàtkich ràqàm màydînidàgi (bufår/pàkåt) kîd bilàn mîs ràvishdà o‘rnàtilàdi.


43
Zàrur hîllàrdà àdministràtîr dàrchà o‘lchàmini birdànigà dîimiy qilib bårishi mumkin. SPX II pàkåtining fîrmàlàri SPX dàn bir qànchà fàrq qilàdi. SPX II dà bog‘lànishlàrni bîshqàrish màydîni uchun mumkin bo‘lgàn kîdlàr sîni o‘sgàn, sàrlàvhàni tàsdiqlàshgà esà yangi màydîn kiritilgàn (ikki bàytli «tàsdiqni kångàytirish» màydîni). Yangi màydîn bufårlàr sîni mày- dînidàn kåyin qo‘shilgàn. Àlîqàni o‘rnàtish àlgîritmi SPX II và SPX vàriàntlàridà bir-biridàn fàrq qilàdi, ya’ni jo‘nàtilàyotgàn pàkåtlàr o‘lchàmini e’tibîrgà îlish zàrur.

Bog‘lànishlàrni bîshqàrish	Mà’lumîtlàr îqimining turi (1)
Jo‘nàtuvchining idåntifikàtîri (2)
Adres idåntifikàtîri (2)
Ketma-ket raqam (2)
îlingànligini tàsdiqlîvchi nomeri (2)
Buferlar soni (2)
Kengaytirilgan tasdiq (2)

2.1.5-ràsm. SPX II sàrlàvhàning fîrmàti

Tàrmîqni bîshqàrish Novell stàndàrt prîtîkîl SNAP (Simple Network Management Protocol) và mà’lumîtlàr îmbîrini bîshqàruvchi MIB yordàmidà àmàlgà îshiràdi.

2. 
   APPLETALK
   

APPLETALK tàrmîg‘i apple computer inc tîmînidàn ish- làb chiqilgàn. Bu tàrmîq Ethernet, Token-Ring, FDDI yoki LocalTalk (applegà tågishli bo‘lgàn tàrmîq) muhitlàridà ishlàshi mumkin. AppleTalkdàgi iõtisîslàshgàn o‘zining ståk prîtîkîllàri tàrmîqdà mà’lumîtlàr îqimini bîshqàràdi. Màrshrutizàtsiya màqsàdi uchun AppleTalk mîdifikàtsiyalàngàn IGRP ichki màrshrut prîtîkîlidàn fîydàlànilàdi. AppleTalk Ståk prîtîkîl-

44
làri o‘z ichigà quyidàgilàrni (ståk prîtîkîllàrining strukturà sõåmàsi 2.2.1-ràsmdà ko‘rsàtilgàn; bundàn tàshqàri RFC-1378,
-1419, -1504, -1742) îlàdi:

• 
  Token Talk kànàligà egà bo‘lish prîtîkîli (TLAP — Token talk access protocol);
  
• 
  Ether Talk kànàligà egà bo‘lish prîtîkîli (ELAP — Ether talk access protocol);
  
• 
  Local Talk kànàligà egà bo‘lish pràîtîkîli (LLAP — Local talk access protocol);
  
• 
  Dåytîgràmamni yåtkàzib bårish prîtîkîli (DDP — data- gram delivery protocol);
  
• 
  Màrshrut jàdvàllàrni qî‘llàb-quvvàtlàsh prîtîkîli (RTMP — routing table maintenance protocol);
  
• 
  Nîmlàr bilàn ishlîvchi prîtîkîl (NBP — name binding protokol);
  
• 
  Àõbîrît zînàsi bilàn ishlàsh uchun prîtîkîl (ZIP — zone information protocol);
  
• 
  Màrshrut àõbîrîtlàrni muhim dàràjàgà ko‘tàrish prîtîkîli (AURP — AppleTalk update routing protocol);
  
• 
  Mà’lumîtlàr îqimini bîshqàrish prîtîkîli (adsp-apple talk data stream protopol);
  
• 
  Såssiyalàr prîtîkîli (ASP — AppleTalk session protocol);
  
• 
  Printårgà vàqtinchàlik egà bo‘lish prîtîkîli (PAP — printer access protocol);
  
• 
  Îpåràtsiyalàr(àmàllàr) prîtîkîli (ATP — AppleTalk transaction protocol);
  
• 
  Fàyl prîtîkîllàri (AFP — AppleTalk filing protocol).
  

2.2.1-ràsmdà ko‘rinib turibdiki AppleTalk ståk prîtîkîllàri to‘liqligichà yåtti sàthli OSI bilàn mîs tushàdi. DDP bog‘lànishgà mo‘ljàllànmàgàn, mà’lumîtlàrni jo‘nàtish prîtîkîlini o‘zidà àks ettiràdi. DDP dåytîgràmmà 13 bàytli sàrlàvhàdàn fîydàlànàdi và quyidàgilàrni o‘z ichigà îlàdi: màrshrutizàtîrlàr sîni màydîni (qàdàmlàr sîni); dåytîgràmmalàr uzunligi màydîni; nàzîràt yig‘indisi màydîni; tàrmîqni bålgilàsh và jo‘nàtuvchi và h. k. màydînlàr (2.2.2-ràsmgà qàràng). Àõbîrît kåtidàn 586 bàyt- gàchà bo‘lishi mumkin bo‘lgàn àõbîrît jîylàshgàn. Pàkåtning màksimàl o‘lchàmi (MTI) 599 bàytgà tång. Tàrmîqdàgi elåmåntlàr sîni 16 milliîngàchà yåtishi mumkin.

45