T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi

modeli sathi
TCP/IP
steki sathi

3.2-ràsm. TCP/IP prîtîkîlining strukturàsi

IV sàth eng pàstki sàth hisîblànàdi. U OSI fizik và kànàl sàthigà mîs tushàdi. TCP/IP prîtîkîlidà bu sàth bålgilànmày- di, låkin bàrchà mà’lum fizik và kànàl sàthdàgi stàndàrtlàrni

56

(lîkàl tàrmîq uchun bu Ethernet, Token-Ring, FDDI, Fast Ethernet, 100VG-AnyLan, glîbàl tàrmîq uchun – SLIP và PPP
«nuqtà-nuqtà» birlàshish prîtîkîllàri, X.25, frame relay kîm- mutàtsiya bilàn hududiy tàrmîq prîtîkîllàri) qî‘llàb-quvvàtlày- di. Îdàtdà lîkàl yoki glîbàl tàrmîqdà yangi tåõnîlîgiya pàydî bo‘lsà, ulàrni zudlik bilàn TCP/IP gà RFC ishlàb chiqàruv- chilàri tîmînidàn qo‘shib bîrilàdi.
III sàth – bu tàrmîqlàràrî àlîqà sàthi. Bundà lîkàl tàrmîq, hududiy tàrmîq, màõsus àlîqà tàrmîg‘i và shungà o‘õshàsh tàr- mîqlàrning hàr õil trànspîrt tåõnîlîgiyasidà fîydàlàngàn hîldà pàkåtlàrni uzàtish bilàn shug‘ullànàdi.
Ståkdà tàrmîq sàthining àsîsiy prîtîkîli sifàtidà (OSI mîdåli tårminidà) IP prîtîkîlidàn fîydàlànilàdi. Bu prîtîkîl bîshidàn muràkkàb tàrmîq tàrkibidà pàkåtlàrni uzàtishgà mo‘ljàllàngàn. Shuning uchun hàm IP prîtîkîli muràkkàb tîpîlîgiyali tàrmîqlàrdàn yaõshi ishlàydi. IP prîtîkîli dåytî- gràmmali prîtîkîl hisîblànàdi, ya’ni pàkåtlàrni bålgilàngàn jîygà ishînchli yåtkàzilib bîrishigà jàvîb bårà îlmàydi, låkin hàràkàt qilàdi.
Tàrmîqlàràrî àlîqà sàthigà bàrchà prîtîkîl tàshkil etuv- chilàri bilàn bog‘làngàn và màrshrutlàsh jàdvàlining mîdifikà- tsiyasi, ya’ni màrshrut àõbîrîtlàrni yig‘ish prîtîkîllàri RIP (Routing Internet Protocol) và OSPF (Open Shortest Path First), undàn tàshqàri tàrmîqlàràrî õàbàrlàrni bîshqàrish prîtîkîli ICMP (Internet control Message Protocol) kiràdi. Îõirgi prîtîkîl tàrmîq màrshrutizàtîri và pàkåt mànbàyi hisîblàngàn prîtîkîli elåmånt o‘rtàsidà õàtîlàr hàqidàgi àõbîrît àlmàshuvigà mo‘ljàllàngàn. ICMP màõsus pàkåtlàri yordàmidà pàkåtlàrni yåtkàzà îlmàsligi hàqidà õàbàr qilàdi.
II sàth – àsîsiy sàth hisîblànàdi. Bu sàthdà jo‘nàtmàlàrni bîshqàrish prîtîkîli TCP (Transmission Control Protocol) và fîydàlànuvchining dåytogràmmali prîtîkîli UDP (User Datagram Protocol) bîshqàrilàdi. TCP prîtîkîli màsîfàdàgi àmàliy jàràyonlàr o‘rtàsidà virtuàl bog‘lànish hisîbigà õàbàrlàrni ishînchli uzàtilishini tà’minlàydi. UDP prîtîkîli àmàliy pàkåt- làrni dåytîgràmma usulidà IP singàri uzàtilishini tà’minlàydi.
I sàth – àmàliy dåb nîmlànàdi. Uzîq vàqt dàvîmidà turli hil o‘lkàlàrdà, tàshkilîtlàrdà TCP/IP ståkidàn fîydàlànish prîtîkîllàr sîni îrtishigà và àmàliy sàthli õizmàtlàrni

57
qo‘shilishigà sàbàb bo‘ldi. Ungà kång fîydàlànilàdigàn, FTP – fàyllàrni kî‘chirish prîtîkîli, telnet – tårminàlni emulyat- siyalàsh prîtîkîli, SMTP – pîchtà prîtîkîllàri kiràdi. Ulàrning àyrimlàrigà bàtàfsilrîq tî‘õtàlib o‘tàmiz.

Fàyllàrni àyirbîshlàsh prîtîkîli FTP (File Transfer Protocol) fàylgà màsîfàdàn turib egà bo‘lishni tàshkil qilàdi. Fàyllàrni ishînchli àyirbîshlàsh màqsàdidà FTP TCP bilàn àlîqà o‘rnàtib undàn trànspîrt prîtîkîl sifàtidà fîydàlànàdi. Fàyllàrni àyirbîshlàshdàn tàshqàri FTP bîshqà õizmàtlàrni hàm tàklif qilàdi. Ya’ni fîydàlànuvchi màsîfàdàgi kîmpyutår bilàn intåràktiv hîlàtdà ishlàshi mumkin, misîl uchun uning kàtàlîgidàgi tàshkil etuvchilàrni bîsmàgà chiqàrish mumkin. FTP dàgi mà’lumîtlàrdàn fîydàlànish uchun fîydàlànuvchi o‘zining nîmini và pàrîlini kiritishi kåràk. Internetning e’lîn qilingàn FTP àrõiv kàtàlîglàrigà pàrîl tàlàb qilinmàydi, ya’ni fîydàlànuvchi Anonymous nîmidàn fîydàlànàdi.
TCP/IP ståkidà FTP prîtîkîli bir qànchà kångrîq õizmàtlàrni tàklif qilàdi và o‘z nàvbàtidà bu prîtîkîl dàsturlàsh uchun eng muràkkàb hisîblànàdi. Dàsturdà FTP ning bàrchà imkîniyatlàridàn fîydàlànilmàsà, u hîldà fàqàt fàyllàrni àyir- bîshlàsh prîtîkîli TFTP(Trivial File Transfer Protocol) dàn fîydàlànilàdi. Bu prîtîkîl fàqàt fàyllàrni àyribîshlàshni tàshkil qilàdi. Trànspîrt prîtîkîli sifàtidà esà TCP dàn birmunchà sîd- dàrîq bo‘lgàn UDP prîtîkîlidàn fîydàlànilàdi.
Telnet prîtîkîli jàràyonlàr và tårminàl o‘rtàsidà bàytlàr îqi- mini àlmàshinuvini tà’minlàb båràdi. Bu prîtîkîldàn màsîfàdà- gi kîmpyutår tårminàlining emulyatsiyasi uchun tåz-tåz fîy- dàlànib turilàdi. Telnet õizmàtlàridàn fîydàlànish jàràyonidà fîydàlànuvchi màsîfàdàgi kîmpyutårni huddi lîkàl fîydàlànuv- chi kàbi bîshqàràdi, shuning uchun hàm yaõshiginà himîyani tàlàb qilàdi. Himîyani tà’minlàsh màqsàdidà minimum pàrîl bo‘yichà àutåntifikàtsiyadàn fîydàlànilàdi, låkin bàribir bir- munchà mustàhkàm himîya vîsitàsi bu misîl uchun Kerberos tizimi.
SNMP (Simple Network Manegment Protocol) tàrmîq bîshqàruvini tàshkil qilish uchun ishlàtilàdi. Àvvàlidà SNMP prîtîkîl Internet màrshrutizàtîrlàrini, îdàtdà shlyuzlàr dåb hàm àtàluvchi vîsitàlàrni màsîfàdàn nàzîràt qilish và bîshqàrish uchun ishlàb chiqilgàn. Kåyinchàlik esà SNMP prîtîkîli istàl-

58
gàn kîmmunikàtsiya vîsitàlàrini — kîntsåntràtîrlàrni, ko‘prik- làrni, tàrmîq àdàptårlàrini và bîshqàlàrni bîshqàrish uchun qo‘llànilàdi. SNMP prîtîkîlidàgi bîshqàruv qiyinchiliklàri ikki qismgà bo‘linàdi: birinchi màsàlà àõbîrîtni uzàtish bilàn bog‘liq, ikkinchisi esà o‘zgàruvchilàrni nàzîràt qilish, ya’ni bîshqàruv qurilmàsining hîlàti bilàn bog‘liq.

3. 
   IP TÀRMÎG‘IDÀ ÀDRÅSLÀSH. ÀDRÅS TURLÀRI:
   

FIZIK (MAS àdrås), TÀRMÎQ (IP àdrås) VÀ BÅLGILI
(DNS nîm)

TCP/IP tàrmîg‘idàgi hàr bir kîmpyutår àdråsi uch sàthdàn ibîràt:

• 
  Elåmåntning lîkàl àdråsi. Lîkàl tàrmîg‘igà kiruvchi elåmåntlàr uchun – bu tàrmîq àdàptåri yoki màrshrutizàtîr pîrtining MÀS àdråsi, misîl ushun 11-A0-17-3D-BC-01. Bu àdrås qurilmàning ishlàb chiqàruvchisini bålgilàydi và judà nîyob hisîblànàdi. Bàrchà màvjud lîkàl tàrmîqli tåõnîlîgiyalàr uchun MÀS àdrås 6 bàytli fîrmàtdàn ibîràt: kàttà 3 bàytlisi ish- làb chiqàruvchi firmàsining idåntifikàtîri, kichik 3 bàytlisi ishlàb chiqàruvchining o‘zini bildiràdi. Glîbàl tàrmîqqà kiruvchi elåmåntlàr uchun huddi Õ.25 yoki frame relay kàbi lîkàl àdrås glîbàl tàrmîq àdministràtîri tîmînidàn bålgilànàdi.
  
• 
  IP àdrås, 4 bàytdàn ibîràt misîl uchun 109.26.17.100. Bu àdrås tàrmîq sàthi sifàtidà fîydàlànilàdi. U kîmpyutår và màr- shrutizàtîrlàrni kînfiguràtsiyalàsh jàràyonidà àdministràtîr tîmînidàn bålgilànàdi. IP àdrås ikki qismdàn ibîràt bo‘làdi: tàr- mîq nîmåri và elåmånt nîmåri. Tàrmîq nîmåri àdministràtîr tîmînidàn iõtiyoriy ràvishdà yoki àgàrdà tàrmîq Internetning bir qismi sifàtidà ishlàshi kåràk bo‘lsà, Internet (Network Information Center, NIC) màõsus qismining tàvsiyasi îrqàli o‘rnàtilàdi. Îdàtdà provàydårlàr Internet õizmàtini NIC qis- midàgi àdrås chågàràsidàn îlàdi và o‘zining àbînåntlàrigà tàrqàtàdi.
  

IP prîtîkîlidà elåmånt nîmåri uning lîkàl àdråsidàn mustàqil ràvishdà bålgilànàdi. IP àdråsning tàrmîq nîmåri và elåmånt nîmåri màydînlàrgà àjràtilishi và bu màydînlàr o‘rtàsidà chågàràlàr iõtiyoriy ràvishdà o‘rnàtilishi mumkin. Elåmånt bir nåchtà IP tàrmîqqà kirishi mumkin. Bundày hîl-


59
làrdà elåmånt tàrmîqdàgi àlîqàlàr sînigà qàràb bir nåchtà IP àdråsgà egà bo‘làdi. Bundày hîllàrdà IP àdrås àlîhidà kîmpyutårlàr yoki màrshrutizàtîrlàrni emàs bàlki bittà tàrmîq bog‘lànishini bildiràdi.

• 
  Bålgili idåntifikàtîr — nîm, misîl uchun SERV1.IBM. COM. Bu àdrås àdministràtîr tîmînidàn bålgilànàdi và bir nåchà qismdàn ibîràt bo‘làdi, misîl uchun màshinà nîmi, kîrõînà nîmi, dîmån nîmi, DNS nîmi bilàn hàm àtàluvchi, bundày àdrås àmàliy sàthdà misîl uchun FTP yoki telnet prîtîkîllàridà ishlàtilàdi.
  

4. 
   IP ÀDRÅSNING UCHTÀ ÀSÎSIY SINFI
   

IP-àdrås uzunligi 4 bàytdàn ibîràt và îdàtdà to‘rttà ràqàm ko‘rinishidà yozilàdi. Bundà hàr bir bàytning qiymàti o‘nli fîr- màdà và nuqtà bilàn àjràtilgàn, misîl uchun:

128.10.2.30 àdråsning àn’ànàviy o‘nlik fîrmàdà àks ettiri- lishi.
10000000 00001010 00000010 00011110 — yuqîridàgi
àdråsning ikkilik kîddàgi ko‘rinishi.
3.2-ràsmdà IP àdråsning strukturàsi ko‘rsàtilgàn.

À sinf

0

N tàrmîq

N elåmånt

B sinf

1

0

N tàrmîq

N elåmånt

C sinf

1

1

0

N tàrmîq

N elåmånt

D sinf

1

1

1

0

Multicost guruhining àdråsi

Å sinf

1

1

1

1

0

Zàxiràgà îlingàn