T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi

| |

⎝ ⎠
Bu shîvqin signàli qàndàydir bårilgàn chågàrà k qiymàtidàn kàttà bo‘lib kåtish ehtimîlini bàhîlàb bårish imkîniyatini båràdi.
Ràqàmli tàqsimlàshlàrning ichidà eng ko‘p ishlàtilàdigàni Puàssîn tàqsimîtidir:

^P (ⁿ)^{= P} {^{x = n}}^=
an –a
e _.
n!

Bu yårdà n = 0, 1, 2, ...; a=mP, m — sinàshlàr sîni. Puàssîn tàqsimîti P<<1 bo‘lgàndà jàràyon ehtimîlni bàyon qilàdi. m ning kàttà qiymàtidà n/m nisbàt P qiymàtgà yaqin- làshàdi:
œ
x = _∫ xP(x)dx,
–œ
x ning o‘rtàchà qiymàti:
n=œ
x = _Σ nP(n).
n=–œ

Tàsîdifiy õ kàttàlikning o‘rtàchà kvàdràtik chåkinishi s quyidàgichà àniqlànàdi:

o ² =
œ
_∫ (x – x )² p(x)dx ^,
–œ

ràqàmli tàqsimît uchun esà:
n=œ

o ² =
_Σ (n – n ) ² p(n) _.
n=–œ

Àytib o‘tilgànidåk ko‘p hîllàr uchun shîvqin Gàuss tàqsimîtigà egà bo‘làdi (àmplitudà qiymàtining o‘rtàchàsi nîlgà tång bo‘làdi). Bu hîldà shîvqin signàlining quvvàti zichlik ehtimîli funksiyasining verifikàtsiyasigà tång bo‘làdi. Bu hîldà signàl-shîvqin nisbàti quyidàgigà tång bo‘làdi:
113

10
S / N = 10 log (S / o ²)dB .

Àgàrdà shîvqin tîzà issiqlik xàràktårigà egà bo‘lsà, s2=kTB bo‘làdi. Umumiy hîl uchun s2=EnB[Bt], V kånglik (pîlîsà) Gts dà o‘lchànàdi, En shîvqin enårgiyasi.

Shîvqin àlîqà kànàlidàn àõbîrît uzàtishdà õàtîlik bo‘lish ehtimîlligini và nihîyatdà kànàlning o‘tkàzish qîbiliyatini bål- gilàydi.

Nazorat uchun savollar va topshiriqlar

1. 
   Elektr kabellarida so‘nishni tushuntiring.
   
2. 
   Elektr kabellarida signalni o‘tishini tushuntiring.
   
3. 
   Moslashtirish jarayoni nima uchun kerak?
   
4. 
   O‘ralgan juftlik kabelidan signalni differensial uzatishni tushuntirib bering.
   
5. 
   Galvanik ajratish nima uchun kerak?
   
6. 
   Yerga ulash nima uchun kerak?
   
7. 
   Êîmpyuterni tog‘ri yerga ulash sxemasini hosil qiling.
   
8. 
   Mahalliy tarmoqlarda axborotni kodlashtirish nima uchun kerak?
   
9. 
   NRZ kodini tushuntirib bering.
   
10. 
    RZ kodini tushuntirib bering.
    
11. 
    Ìànchester II kodini tushuntirib bering.
    
12. 
    Raqamli axborotni analog (uzluksiz) axborot shaklida kodlashni tushuntiring?
    

114

6-B Î B. TÀRMÎQ KÎMPÎNÅNTALÀRI

Màhàlliy hisîblàsh tàrmîq qurilmàlàri àbînåntlàr o‘rtàsidà- gi råàl àlîqàni tà’minlàb båràdilàr. Tàrmîqni lîyihàlàshtirish bîsqichidà qurilmàlàrni tànlàsh judà kàttà àhàmiyatgà egà, chunki qurilmàlàrning nàrõi umumiy tàrmîq nàrõining kàttà qismini tàshkil etàdi. Àlîqà qurilmàlàrini o‘zgàrtirish esà nàfàqàt qo‘shimchà màblàg‘ni tàlàb etàdi, yanà og‘ir ish hàjmining îshishigà hàm sàbàb bo‘làdi. Màhàlliy tàrmîq qurilmàlàrigà quyidàgilàr kiràdi:

• 
  àõbîrît uzàtish uchun kàbållàr;
  
• 
  kàbållàrni ulàsh uchun ràz'yomlàr;
  
• 
  mîslîvchi tårminàtîrlàr;
  
• 
  tàrmîq àdàptårlàri;
  
• 
  råpitårlàr;
  
• 
  trànsivårlàr;
  
• 
  kînsåntràtîrlàr;
  
• 
  ko‘priklàr (mîstlar);
  
• 
  yo‘nàltirgichlàr (màrshrutizàtîrlar);
  
• 
  shlyuzlàr.
  

Tàrmîq qurilmàlàrining birinchi uchtàsi hàqidà yuqîridàgi bîblàrdà àytib o‘tildi. Hîzir biz qîlgàn qurilmàlàrning vàzifàlàri hàqidà tî‘õtàlib o‘tàmiz.

Tàrmîq àdàptårlàri tàrmîq àdàptårlàrini turli àdàbiyotlàrdà yanà kîntrîllår, kàrtà, plàtà, intårfåyslàr, NIC — Network Interface Card nîmlàr bilàn àtàydilàr. Bu qurilmàlàr màhàlliy tàrmîqning àsîsiy qismi, ulàrsiz tàrmîq hîsil qilish mumkin emàs. Tàrmîq àdàptårlàrining vàzifàsi — kîmpyutårni (yoki bîshqà àbînåntni) tàrmîq bilàn ulàsh, yanà qàbul qilingàn qîidàlàrgà riîya qilgàn hîldà kîmpyutår bilàn àlîqà kànàli o‘rtàsidàgi àõbîrît àlmàshinuvini tà’minlàshdir. Àynàn shu qurilmàlàr OSI mîdålining quyi bîsqichlàri bàjàrishi kåràk bo‘lgàn vàzifàlàrni àmàlgà îshiràdilàr. Îdàtdà tàrmîq àdàptår- làri plàtà ko‘rinishidà ishlàb chiqàrilàdi và kîmpyutårni siståmà màgistràllàrini kångàytirish uchun qîldirilgàn ràz’yomgà
115
o‘rnàtilàdi (îdàtdà ISA yoki PCI). Tàrmîq àdàptår plàtàsidà hàm îdàtdà bittà yoki bir nåchtà tàshqi ràz’yomlàr bo‘lib, ulàrgà tàrmîq kàbållàri ulànàdi (6.1-ràsm).
Tàrmîq àdàptårlàrining hàmmà vàzifàlàri ikkigà bo‘linàdi: màgistràl và tàrmîq. Màgistràl vàzifàlàri àdàptår bilàn kîmpyutårning siståmà shinàsi o‘rtàsidàgi àlmàshinuvni àmàlgà îshirish (ya’ni o‘zining màgistràl mànzilini tànish, kîmpyutårgà àõbîrît uzàtish và kîmpyutårdàn hàm àõbîrît îlish, kîmpyutår uchun uzilish signàlini hîsil qilish và hîkàzîlàr) kiràdi. Tàrmîq vàzifàlàri esà àdàptårlàrni tàrmîq bilàn mulîqîtini tà’min- làshdir.