4. Conclusioni
Il ruolo delle politiche pubbliche urbane in relazione all’espulsione delle fasce deboli di popolazione nei quartieri gentrificati è un tema ricorrente nella letteratura sulla gentrification e già più volte esplorato. Ciò che appare sostanzialmente nuovo sembra essere il ricorso sempre più frequente da parte delle amministrazioni comunali alla gentrification come un mezzo per valorizzare la città, prodotto da mettere in vendita, a disposizione di amministratori comunali e promotori immobiliari (Donzelot, 2004). Un mezzo fra l’altro per favorire un cambiamento anche di immagine delle aree urbane centrali degradate. Mutamento che sembra essere auspicato poiché tali aree spesso, soprattutto in Europa ma non solo, coincidono con il nucleo storico e antico delle città, quello con il più alto valore simbolico e sovente economico.
Particolarmente significativo in relazione a quanto finora osservato, come si è visto, è il caso di Barcellona. Nella città catalana i processi di gentrification in atto in vari quartieri, come ad esempio in alcuni di quelli interessati dai Giochi Olimpici, sono stati infatti apparentemente innescati da interventi pubblici. In merito poi a Ciutat Vella, Claver (2003) rileva che nel corso di quegli anni, “si è assistito a un ‘recupero’ del centro […] attraverso le politiche pubbliche che contribuirono a ridurre i rischi assunti dai promotori immobiliari che avevano scommesso su questi spazi” (p. 127-128, trad.).
Il quadro teorico elaborato da David Harvey sembra quindi essere utile per interpretare tale fenomeno e fornirne una lettura maggiormente legata ai processi di accumulazione capitalistica.
5. Bibliografia
Abella i Pere M., Brunet i Cid F. (1998) Economia de la renovació urbana de Ciutat Vella, Barcelona Societat. Revista d’informació i estudis socials, 9, 31-42.
Acebillo J. (2004) Una nueva geografía urbana. Las cinco ideas programáticas del proyecto del Fórum, Arquitectura viva, 94-95, 44-53.
Alexandre O. (2000) Catàleg de la destrucció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic del centre històric de Barcelona, Veïns en defensa de la Barcelona vella, Barcelona.
Ajuntament de Barcelona (coord.) (1987) Urbanisme a Barcelona. Plans cap al 92, Ajuntament de Barcelona, Barcellona.
Arranz Lozano M., Bosque Maurel J. (2000) Consumo, ciudad y globalización, Estudios Geográficos, 238, 7-26.
Bocquet D., De Pieri F., Infusino S. (2006) Le trasformazioni urbane di Berlino e Barcellona, in Filippi F. B., di Robilant M., Gibello L. (a cura di), 1970-2000. Episodi di storia dell’architettura, Celid, Torino.
Bohigas O. (2002) Ciudad y acontecimiento. Una nueva etapa del urbanismo barcelonés, Arquitectura viva, 84, 23-27.
Bohigas O. (2004) Contra la incontinència urbana. Reconsideració moral de l’arquitectura i la ciutat, Diputació de Barcelona, Barcelona.
Brunet F. (2002) Analisi de l’impacte econòmic dels Jocs Olímpics de Barcelona, 1986-2004, in de Moragas M., Botella M. (coords.), 1992-2002. Barcelona: l’herència dels Jocs, Centre d’estudis olímpics-UAB/Ajuntament de Barcelona/Planeta, Barcellona, 245-271.
Busquets J. (1999) La remodelación de los tejidos urbanos, in Montaner J. M. (a cura di), Barcelona 1979/2004. Del desarrollo a la ciudad de calidad, Ayuntamiento de Barcelona, Barcellona, 157-164.
Cabrera i Massanés P. (1998) La transformació urbana de la Ciutat Vella: 1988-1998, Barcelona Societat. Revista d’informació i estudis socials, 9, 14-30.
Capel H. (2005) El modelo Barcelona: un examen crítico, Ediciones del Serbal, Barcellona.
Capella J. (2004) Acontecimiento y ciudad. Estrategias de crecimiento de Barcelona, Arquitectura viva, 94-95, 36-39.
Carreras i Verdaguer C. (2001) La universitat i la ciutat, Fundació Bosch i Gimpera / Universitat de Barcelona, Barcellona.
Claver N. (2003) La Ciutat Vella de Barcelone: rénovation ou gentrification?, in Bidou-Zachariasen C. (a cura di), Retours en ville, Descartes & Cie, Parigi, 127-146.
Cohen J.L. (1998) Learning from Barcelona: vingt ans de projets et leur réception, in Subirós P. (ed.), Ciutat real, ciutat ideal, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcellona, 99-108.
Costa G. (coord.) (2004) Barcelona 1992-2004, Gustavo Gili, Barcellona.
Curtis W. J. R. (2004) La arquitectura y la ciudad en expansión: Barcelona a finales del siglo XX, in Costa G. (coord.), Barcelona 1992-2004, Gustavo Gili, Barcellona, 7-17.
Equip d’Anàlisi Política (1998) Anàlisis de una política de regeneración urbana: el caso de Ciutat Vella (Barcelona), in Brugué Q., Gomà R. (coords.), Gobiernos locales y políticas públicas. Bienestar social, promoción económica y territorio, Ariel, Barcellona, 235-255.
Esteban J. (1997) Els 20 anys del Pla General Metropolità: les distintes escales i formes de desplegament del Pla, in Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, Els 20 anys del Pla General Metropolità de Barcelona, Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, Barcellona, 69-83.
Esteban J. (1999) El proyecto urbanístico. Valorar la periferia y recuperar el centro, Fundació Bosch i Gimpera / Universitat de Barcelona, Barcellona.
Etcetéra (2004) El 22@ i el seu traster, La Mina, in Unió Temporal d’Escribes [UTE], Ba®celona, marca registrada. Un model per desarmar, Virus editorial, Barcellona, 261-267.
Fernández-Galiano L. (2002) Barcelona 2004, Arquitectura viva, 84, 3.
Fernández-Galiano L. (2004) Triángulos virtuosos. El Fórum como motor de regeneración urbana, Arquitectura viva, 94-95, 34-35.
Ferrer A., Nel·lo O. (1998) Las políticas urbanísticas en la Barcelona metropolitana (1976-1997), in Brugué Q., Gomà R. (coords.), Gobiernos locales y políticas públicas. Bienestar social, promoción económica y territorio, Ariel, Barcellona, 189-210.
Gomà R. (1997) Degradació, crisi urbana i politica de regeneració a Ciutat Vella de Barcelona, 1976-1993, in Roca i Albert J. (coord.), El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat, Ajunatment de Barcelona/Proa, Barcellona, 285-307.
Gomà R., Rosetti N. (1998) Ciutat Vella: degradació, crisi i regeneració, Barcelona Societat. Revista d’informació i estudis socials, 9, 94-124.
Hackworth J., Smith N. (2001) The Changing State of Gentrification, Tijdschrift voor Economiche en Sociale Geografie, 4, 464-477.
Harvey D. (1989) The Urban Experience, Basil Blackwell, Oxford [trad. italiana: (1998), L’esperienza urbana. Metropoli e trasformazioni sociali, il Saggiatore, Milano].
Harvey D. (2003) The New Imperialism, Oxford University Press, Oxford [trad. italiana: (2006), La guerra perpetua. Analisi del nuovo imperialismo, il Saggiatore, Milano].
Ley D. (2003) Artists, Aestheticisation and the Field of Gentrification, Urban Studies, 12, 2527-2544.
López Sánchez P. (1986) El centro histórico: un lugar para el conflicto, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, Barcellona.
Marrero Guillamón I. (2003) ¿Del Manchester catalán al Soho barcelonés? La renovación del barrio del Poblenou en Barcelona y la cuestión de la vivienda, Scripta Nova, 146 (137), http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-146(137).htm.
Martínez i Rigol S. (2000) El retorn al centre de la ciutat. La reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcellona.
Martínez Rigol S. (2002) Els nous espais públics en la reforma dels vells centres urbans. El Raval de Barcelona, in Tello Robira R. (coord.), Espais públics. Mirades multidisciplinàries, Pòrtic, Barcellona, 145-162.
Montaner J. M. (2004) Argumentos de la Barcelona poliédrica, in Costa G. (coord.), Barcelona 1992-2004, Gustavo Gili, Barcellona, 21-23.
Montaner J. M., Muxí Z. (2002) Los modelos Barcelona. De la acupuntura a la prótesis, Arquitectura viva, 84, 28-32.
Pujadas i Rúbies R., Font J. (1998) Ordenación y planificación territorial, Síntesis, Madrid.
Sánchez J. E. (1998) Barcelona: transformaciones en los sistemas productivos y expansión metropolitana, in Monclus F. J. (coord.), La ciudad dispersa, CCCB, Barcellona, 59-81.
Smith N. (1979) Toward a theory of gentrification: a back to the city movement by capital not people, Journal of the American Planning Association, 45, 538-548.
Smith N. (2000) Elitización y exclusión socioespacial: el Lower East side en Nueva York, in Smith N., Katz C., Globalización: transformaciones urbanas, precarización social y discriminación de género, Departement de Geografía – Universidad de la Laguna, La Cuesta – La Laguna, 21-29.
Smith N. (2002) New Globalism, New Urbanism: Gentrification as Global Urban Strategy, Antipode, 3, 427-450.
Smith N. (2004) La gentrification comme stratégie urbane globale, Esprit, 3-4, 160-163.
Tatjer Mir M. (2000) Las intervenciones urbanísticas en el centro histórico de Barcelona: de la vía Laietana a los nuevos programas de revitalización, in Bernal Santa Olalla B. (coord.), Oportunidades de desarrollo sostenible para los conjuntos urbanos históricos, Servicio de Publicaciones Universidad de Burgos, Burgos, 13-28.
Tello Robira R. (1997) Les conseqüències socials de l’urbanisme dels darrers quinze anys, in Roca i Albert J. (coord.), El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat, Ajunatment de Barcelona/Proa, Barcellona, 277-284.
Vásquez Montalbán M. (1993) Sabotaje olimpico, Planeta, Barcellona [trad. italiana: (2006) Sabotaggio olimpico, Feltrinelli, Milano].
Zukin S. (1982) Loft living: Culture and Capital in Urban Change, Johns Hopkins University Press, Baltimora.
abstract
The object of this paper is the analysis of urban regeneration policies and projects in Barcelona from the mid seventies to the present day. In order to fully understand the scope and the meaning of the transformations which affected the city during this period it is necessary to place them in a more general theoretical framework. It appears important to emphasize not only urban projects and policies and the instruments that managed them but also their original causes, closely connected whith more general economic processes in which gentrification seems to play a fundamental part.
A inevitably partial explication of the phenomenon of gentrification, on which causes and effects a general agreement among authors is missing, is presented. This perspective of analysis is mainly based on the theoretic framework developed by authors such Harvey and Smith.
Dostları ilə paylaş: |