El primer franquisme



Yüklə 167,55 Kb.
tarix31.10.2017
ölçüsü167,55 Kb.

  1. EL PRIMER FRANQUISME

Durant aquest període la dictadura personal de Franco recolzada en una forta repressió i en unes bases socials molt concretes adopta interessadament una fesomia feixista a nivell polític, social i econòmic, introduint, però, una peculiaritat “hispana”, aquella que se’n deriva del desig de la institució eclesiàstica de seguir sent un puntal social i econòmic d’aquest país. Seran anys de post guerra molt dura, de gana i de misèria profunda que combinada amb el terror institucional generarà un ambient depressiu i ofegant en tota la societat.


TRETS POLÍTICS: Regim dictatotial amb façana feixista:
-Unicitat política: Franco/ Caudillo i unicitat nacional: “Espanya és una unitat de destino en lo universal”

-1 sol partit: Totalitarisme: FET-JONS

-1 Sol sindicat: Corporativisme: OSE Defensa en teoria els drets dels “productors espanyols” establerts en el “Fuero del Trabajo” (1938); s’afirma els drets dels espanyols a un Treball digne, però no s’especifica els drets laborals que tenen, tot que queda clar que el dret de sindicació, reunió, manifestació, expressió i de vaga estan totalment prohibits.

-No hi ha separació de poders: legislatiu i judicial queden supeditats a l’executiu encarnat per Franco

-Es promou un enquadrament social: “frente de Juventudes”, “Secció femenina”...


TRETS SOCIALS
Recolzaments socials: Terratinents, burgesia, església (alguns bascos i catalans es mostraren crítics), exèrcit, funcionaris (depurats), petitis propietaris i arrendataris bàsicament castellans.

Adhesió al règim a través d’una forta Repressió : el pressupost militar representava el 40% dels PPNN), els militars van arribar a ser 300.000 i els policies 100.000)

La repressió tenia com objectiu: passar comptes i crear una situació de terror crònic que anul·les la reacció social.


Manifestació de la repressió:

Física: Camps de concentració: 1939 : ½ milió de detinguts1942: 280.000). . Humiliacions, venjança, maltractament, gana....

La “Brigada de Investigació criminal” determinava qui entrava...: soldats republicans, traïdors, comunistes, anarquistes, masons....

Aquí van a parar també els exiliats que tornen. Els que surten són, o bé perquè ja han complert condemna, o perquè han aconseguit un AVAL que s’emet al seu poble o ciutat per algú “Fiable”: Guàrdia civil, falange o alcalde o capellà. Es creen també els Camps de treball per tal de redimir pena “produint”: Obres públiques, carreteres, pantans, “Valle de los caídos”....

Jurídica: “Llei de Seguretat de l’Estat,, “llei de la maçoneria i el comunisme”, que s’aplica en combinació amb la “ llei militar”. Les condemnes a mort, a treballs forçats a presó, multes... eren molt ràpides. A BCN al 1939 es van signar 1077 consells de guerra (pena de mort)

-Social laboral: Depuració del funcionariat (molt a ensenyament): inhabilitació, trasllats forçats..Aconseguir una feina pública o privada es va convertir en una carrera per aconseguir recomanacions o “salvo -conductes : afiliats a falange, secció femenina... els ex- combatents, ex- captius nacionals accedien al funcionariat per concurs restringit, tenint reservat el 80% de les places.

Molts militars accedirien a l’ensenyament i les dones”regordetes”de la falange a infermeria.


La llibertat d’expressió i de premsa quedarà anul·lada Es produirà un genocidi lingüístic de les llengües no castellanes. -ideològica: A través de la intervenció de l’Església, gran beneficiaria del regim (educació, hospitals, beneficència, matrimonis, festes....confessionalitat de l'Estat: prestacions econòmiques i CENSURA sobre qualsevol manifestació cultural. Es tracta d'una església fanàtica, supersticiosa, egoista, inculta, retrograda, "casposa", masclista, misògina,... que postrarà culturalment varies generacions del país.

TRETS ECONOMICS

-Situació inicial: desastrosa i crítica: destruccions urbanes i d'infraestructures (40% de trens, ponts, fabriques, ciutats estan destruïdes) , manca de divises,d’adobs, de recursos energètics moderns...No serà fins 1954 que es recuperaran els nivells productius de 1934. La recuperació serà, per tant, lentíssima, i les condicions de vida de la postguerra inoblidables per varies generacions. Per acabar-ho d’adobar, la política econòmica que endegarà l'Estat serà nefasta.

Política econòmica: AUTARQUÍA i DIRIGISME ECONÓMIC DE

L'ESTAT per imitació feixista i per necessitat.

-l’ Estat reglamenta preus, salaris, importacions/exportacions per tal de controlar la negativa balança comercial.

-l'Estat crea l'INI al 1941 on s’agrupen totes les empreses relacionades amb allò militar (aviació, cotxes, armes...), explotació de recursos naturals o elèctrics, o empreses de serveis públics afectats d’una greu crisi: ENDESA, RENFE (1947), IBERIA... Seran la majoria empreses deficitàries que se salvaran per intervenció estatal.

-L'Estat imposa el RACIONAMENT a través de cartilles.

Per evitar l’acaparament i la pujada deis preus l'Estat va decidir impulsar unes cartilles que s’entregaven segons una declaració "jurada" de la renda de cada unitat familiar. Les falsificacions permeties que els rics passessin per pobres deixant ais veritables pobres en situacions insostenibles. Els productes de luxe estaven exempts de racionament.



L'Estat REQUISAVA els productes "racionats". La "fiscalía de tasas" "comprava " als productors alimentaris bona part de la collita per tal d'assegurar el racionament, especialment dramàtic a les ciutats, Es evident que aquests productors amagaven tot el que podien per tal d'injectar aquests productes a les ciutats a través del MERCAT NEGRE o ESTRAPERLO, allà es pagaven a molt bon preu (els que podien).

La conseqüència de tan nefasta política econòmica serà :

Espectacular augment del mercat negre, i una corrupció galopant en tot els nivells de 1'administrado pública

-A través del racionament( per tot tipus de funcionaris),

-A través del dirigisme econòmic i per l'INI pels grans noms de la nova Espanya: MARCH, AGUIRRE, IBARRA..



POLÍTICA INTERNACIONAL.-

Ve determinada per l’exili i el posicionament espanyol en la II G.M.



Exili.- Marxen 1/2 milió, hacinats inhumanament (Argeles, Bascares...)per un país, França bàsicament, no preparat per rebre tanta gent en tant poc temps i temeròs de la invasió alemanya. Uns 300.000 tornen mes o menys forçadament (tot i el discurs que Franco va fer el Dia de la Victòria el 19 de maig a Madrid (cridant a la tornada a tots aquells que no tinguessin “les mans tacades de sang”. Quan es produeixi la invasió alemanya, els mes "rics" o amb mes contactes hauran marxat cap a Amèrica Llatina, alguns amb nom i cognom seran apressats pels nazis i entregats a Franco (Companys, Rivas Xerif, ...) per ser executats o enviats a camps de concentració (Largo Caballero) i molts d'ells s’allistaran com soldats per defensar França (“Regiment de Marxa") o per realitzar tasques d’intendència (“Companyies de Treball”); molts moririen o serien apressats en la línia Maginót (els franceses fugirien a Dunkerke on serien evacuats, mentre que espanyols i jueus franceses serien apressats i enviats a camps de concentració.)

II G.M..-Malgrat les simpaties" franquistes” envers Alemanya, Franco va

declarar la neutralitat d'Espanya quan es va iniciar la guerra, (no podia

materialment i feia perillar l'estabilitat del règim). Al juny del 1940, quan entra

Itàlia, Franco canvia la neutralitat per la NO BEL·LIGERÀNCIA, per la qual

no intervé en la guerra però ajuda al bàndol feixista.. Hitler va pressionar (Hendaya)

Franco perquè intervingués (Espanya es molt estratègica, sobre tot Gibraltar), però Franco va exigir compensacions: Gibraltar i ampliar el Marroc espanyol, inassolibles per Hitler).

Tot i axó, Espanya prestaria tota mena de facilitats i proveïments a Alemanya

(ports, wolframi...) i quan Hitler iniciï la conquesta de la URSS Franco enviarà la

"División Azul" comandada pels mes vehements falangistes: Muñoz Grandes,

Ridruejo...).

Quan a partir del 43, les coses empitjorin per Alemanya, Franco tornarà a la

neutralitat i retirarà la “División Azul”.

Allunyar-se d'un aliat caigut en desgracia no netejarà la imatge d'un règim

"clarament "feixista a ulls estrangers. Tot i així a partir de 1942/43 s’iniciarà una



LLEU RENTADA DE CARA DEL FRANQUISME:

-1943: Corts Espanyoles , constituïdes per procuradors addictes al regim i elegits entre els militars, alcaldes, falangistes, OSE, pares de família, rectors... Depuració del llenguatge, vestits, salutacions... feixistes, Declaració d'Espanya com una Democràcia Orgànica":

-l945.Fuero de los espanyoles, on es recullen els drets bàsics de qualsevol Constitució però subjectes a llei. Queda fixada la religió catòlica com la oficial del regim .

-1945_ Llei del referèndum per les grans Decisions.

-1947.- Llei de Successió . Al 1945 Juan de Borbon, Gil Robles, general Moscardó, General Várela, duc d'Alba signen el Manifest de Lausana en la que exigeixen a Franco la entrega del poder al legítim posseïdor :Juan de Borbó. Franco s'hi nega, tot i que al 1947 la llei de successió a la “Jefatura del Estat”, defineix Espanya com una monarquia, on Franco te el poder vitalici i la capacitat d'anomenar el successor amb títol de rei. Al 1948 Juan va acceptar que el seu primogènit, Joan Carles, pogués cursar els seus estudis a Espanya


Entre 1945 i 1947 Espanya seria castigada per la comunitat "victoriosa" de la

guerra pel seu caràcter feixista amb un aïllament econòmic i la no arribada del Pla



Marhall. Únicament el blat i la llet en pols que ens enviarà Perón ajudarà a tan pèssima

situació (producció agrícola mínimes, sense combustibles....)



1947-1953.- La pressió sobre el regim anirà baixant per la NOVA FESOMIA que anirà

prenent el franquisme : “ANTICOMUNISME: CENTINELA DE OCCIDENTE”.



1949 La ONU deixa llibertat als seus membres per enviar representació diplomàtica a Espanya (Argentina se l’havia saltat i ja la tenia, fins i tot havia vingut Evita Peron)

1949-1951 augmenten els contactes a USA a través de l’anticomunisme espanyol i a través del diplomàtic Lequerica.

1951 La majoria de ministres falangistes són substituïts per catòlics: Ruiz Jiménez (“Sor intrèpida”)

1953. Concordat amb la Santa Seu

1953. Acords amb els EEUU: Bases a canvi de $ i ajut interessat.

1954 Espanya entra en la FAO UNESCO, tornen els ambaixadors, i al 1955 entra en

la ONU.

OPOSICIÓ

En zones rurals o de frontera es va manifestar el MAQUIS guerrilla de diferent orientació ideològica que combatria contra el regim enfrontant-se amb la guàrdia civil. Existiria amb "il·lusió fins al 1947/1951, quan es va veure que el regim no queia va desaparèixer.



Políticament El govern de la RCa, de la Generalitat i d'Euskadi seguiria existint simbòlicament i reconegut per alguns països com Mèxic. Els Partits polítics tindrien els líders a l'exili i les bases clandestines a un país molt maltractat i crític amb els seus propis líders. EL PCE seria el partit mes actiu (recolzament soviètic) però la evolució de la URSS faria crear fortes dissidències al seu sí.

També dins la Falange hi haurien dissidents que acabarien per exiliar-se quan el Franquisme mostrés el seu poder "camaleònic": Ridruejo;

Dins els grups de poder també hi hauran dissidents i crítics en relació a la restauració de la monarquia.

Oposició popular

Sense llibertats el poble, però, seria capaç de mostrar, amb valentia, la seva protesta. Molt poc al principi (vaga de Manresa i Castellar (la Tolrà) al 1946 i al 1947 al País Base) i mes visible a partir deis anys 50 : a nivell estudiantil des de les Universitats, o per la carestia de la vida (vaga deis tramvies de BCN al 1951).

A Catalunya serien fundats en la clandestinitat l'Institut d'Estudis Catalans, que projectava el català i la història de Catalunya des de pisos particulars. S'editava clandestinament literatura en català; a mesura que la tolerància del régim augmenti s'estrenaran algunes obres de teatre, alguna revista literària. Els Jocs Floráis es realitzarien a Mèxic. L'escoltisme enquadrat en una església catòlica però nacionalista anirà captant bona part del jovent català en competència amb les organitzacions juvenils falangistes.

i/

CRISI DEL PRIMER FRANQUISME. 1955-1959 Ve Ve determinada per una combinació de factors.



Canvi en la situació internacional.-

Ve determinada per l'agudització de la guerra freda. Quan al 1949 URSS fa esclatar la seva primera bomba atòmica, USA comença a considerar la dictadura franquista no com una enemiga, sinó com una aliada contra el COMUNISME. Al 1953 se signen uns acords amb els EEUU pel qual,a canvi de la cessió de territori per a la instal·lació de bases militars USA concedeix ajut militar i econòmic. A partir d'aquí Espanya entraria en els organismes internacionals, rebria ambaixadors....



Accentuació de la penúria econòmica.-

La vaga deis tramvies de BCN es l'exponent mes important de la protesta ciutadana per la misèria i es convertirà en la primera gran manifestació de rebuig contra el franquisme. Barrejarà la penúria econòmica i el desencant creixent que des de Catalunya s’exercirà contra una dictadura especialment dura cap als nacionalismes perifèrics.(carta ppp381). Tot i que Franco acusaria a una conspiració internacional comunista, realitzaria recanvis polítics de la vella guàrdia, tant a Catalunya com al govern central, on entrarien polítics catòlics com Ruiz Giménez (tarannà mes obert) per desplaçar a alguns feixistes(seguirien controlant el ministeri de Treball-Antonio Girón).

Entre 1956 i 1957 augmentarien les vagues obreres i fins i tot començarien els primers moviments de dissidència estudiantil.

Al 1957 tecnòcrates de l'OPUS DEI ocuparien càrrecs decisius en la direcció econòmica que en dos anys aconseguirien destruir alguns deis trets autàrquics i dirigistes de la cada cop mes aïllada vella guàrdia falangista, imposant una política econòmica LIBERAL QUE GENERARÍA UN EXTRAORDINARI CREIXEMENT ECONÓMIC EN LA DÉCADA DELS 60-



SEGON FRANQUISME. 1959-1975.-

Es caracteritza per un creixement econòmic acceleradíssim i una certa obertura del regim que tot i seguir sen una dictadura permetria una "certa llibertat de premsa i opinió". A fináls deis 60 es determinaria finalment la successió del dictador en la persona de Joan Carles de Borbó. Entre 1973-75 el franquisme es descompondria mentre les forces de l'oposició aniria prenent posicions.



CREIXEMENT ECONÒMIC."MIRACLE ESPANYOL"

Ve determinat per la incorporació d' Espanya a la fase d'expansió econòmica que vivia l'Europa OCC i(cua) i a l’existència d'una base industrial antiga.



Les bases del creixement son dos:

Pla d'estabilització 1959 a canvi d'ajuts exteriors: $ i tecnologia (Espanya no tenia reserves, no podia finançar les importacions i hi havia perill de suspensió de pagaments):

Liberalització econòmica (parcial), les telecomunicacions, les elèctriques, el transport

(IBERIA, RENFE),,,, seguirien intervingudes per l'Estat, tot i que aquest disminuiria el dèficit públic (contenció salarial, congelació del sou funcionarial, i fort proteccionisme



Plans de desenvolupament (cada 4 anys). Són l'exemple del manteniment de la tendència intervencionista de l'Estat. Es van materialitzar en accions estructurals per tal de solucionar deficiències històriques (empreses petites, baixa productivitat) i crear pols de desenvolupament (accions dirigides a desenvolupar zones deprimides del país: "Plan Badajoz".

Els plans rarament es complien, i si l'economia va créixer va ser gràcies a la iniciativa privada (plà de liberalització)



Característiques.

Es fonamental destacar:

-la importància de l'exterior, D'Europa vindria la tecnologia, les quantioses inversions de capital i les transferències monetàries que enviaran els emigrants espanyols i es deixaran la creixent marea turística.

-la marxa de prop de 3 milions d'espanyols cap a Europa a treballar. Per

una banda disminuirien les tensions socio .laborals, i per altre serien una font de $ enorme que permetria enriquir al país.



1.-Aplicació de tècniques de producció avançades i acumulació de $ (determinada per la multiplicació de beneficis i la millora de la productivitat). PERMET:

2.-Augment salarial i una reducció general de preus, que dinamitza les exportacions

que seran majoritàriament industrial i no agràries. ( gràfica de la pp. 388) i el consum intern, caracteritzat per l'ús del pagament a terminis i la inversió de bens d'equipament i de consum .



3.-Augment de la diversificació agrària. Augmenta la producció de forratges, baixa la producció de cereal. La dieta anirà canviant, es menjarà mes proteïna animal i menys cereal (creixerem!!!!! alguns....)

4.-Comença, per fi, la mecanització per substitució de l'agricultura, derivada d'un èxode rural cap a les ciutats industrials i cap a l'estranger.



5.-Manteniment de la distribució històrica de la industria. Catalunya passarà e 2.5

milions d'hab al 1917 a 5.5 milions al 1975. (deis quals 3.5 vivien a 1'área urbana de

BCN..

Madrid iniciarà un creixement industrial induït per l'Estat.



6.-Canvis en la distribució sectorial de la industria,. Baixa la importància del tèxtil i pugen el calçat, els electrodomèstics, automòbils , la construcció en zones industrials i turístiques, les petroquímiques lligades al tèxtil, plàstic, energia...

7.-Predomina la industria de poca tecnologia ( no hi ha tradició ni gaires %), amb ma d'obra poc qualificada i sense gaires drets davant un empresariat nacional i un d’estranger en fort creixement, especialment en la indústria automobilística, química, metal·lúrgica i, en general, en tot tipus de bens de producció; venen atret per les bones condicions econòmiques del país, pocs impostes, salaris baixos, protesta obrera baixa....

8.-E1 sector serveis va passar a ser el sector econòmic mes potent, aportant al 1975 el 45% de del PIB. Davant del 41% de la industria i el 4% de l'agricultura. Ocupa al 40% de la població activa mentre que 1'agricultura ocupa encara a un 18%.

Conclusions.-

El creixement econòmic serà un fet real cap al 1970, però que tindrà evidentment defectes:



1 .- tendència a la inflació.- provocada per:

- l'augment deis preus agrí coles (oferta deficient),

-rigidesa de la oferta del sector serveis: al gran transport o ais subministradors energètics.

-creació de $ per l'Estat (així fa front a tots els pagaments).



2.- Poca creació de llocs de treball: L’agricultura es mecanitza, però la industria, tot i que poc tecnològica, utilitza de forma creixent maquinaria.

3. -Creixement industrial poc tecnològic (futur!!!!).

4.- Liberalització parcial (la Banca funciona com un oligopoli acordant tipus d' interès alts, les elèctriques acorden preus i produccions, els grans transports també....

5.-Segueix l’ INI
CANVIS POLÍTICS.-

El creixement econòmic, els canvis social i les noves relacions exteriors obligaran al regim a buscar una via de legitimització nova, mes enllà de la ja tant esgrimida victòria contra el comunisme en la guerra civil.

Durant aquests anys el franquisme intentarà buscar una modernització ( per així sobreviure) i institucionalització, a través d'un aperturisme sense democràcia, que generaria fortes dissensions entre falangistes, catòlics i tecnòcrates.

1958: llei del conveni col·lectiu (negociació empresaris- obrers, amb la creació dels enllaços sindicals)

-1963: Tribunal d’Ordre públic: Les causes polítiques seran tractats per jutjats civils!!

-1963 “Llei de bases de la Seguretat Social: jubilacions, sanitat, hospitals..

-1967:Augmenta la llibertat religiosa

-1969: Llei d’associacions polítiques (només de dretes)

-1969: Llei d’Educació General Bàsica: escolarització obligatòria fins 14 anys i articulació de la Formació Professional



-Al 1967 s'aprovaria la Ley Orgànica del Estado" per referèndum. Era la fonamental de la institucionalització del regim, precisant el poder omnímode del dictador, modifica preceptes d'altres lleis fonamentals, introduí novetats com la separació entre Cap d'Estat i de Govern i l'elecció controlada de procuradors provincials, eleccions de 108 procuradors representants de famílies i dones casades,una certa llibertat religiosa, .. al 1969 designava a Joan Caries com a successor del dictador.

Les dissensions majors entre la família franquista seria entre falangistes i tecnòcrates. Pels primers la permanència del règim depenia de la continuïtat de les institucions del “Movimiento”, deixant en un segon pla la qüestió econòmica o successòria. Les seves manifestacions augmentarien a partir del 1964 en que Manuel Fraga Iribarne ministre d'informació i turisme suprimiria la CENSURA per substituir-la per un sistema de multes i suspensions de les publicacions agosarades



Pels tecnòcrates de l'OPUS Dei liderats de López Rodó i Carrero Blanco el creixement econòmic era fonamental per mantenir la pau social i l'estabilitat del regim .Apostaven per la continuïtat del regim amb una monarquia autoritària representada per Juan Carles.

Al 1969 esclataria l’enfrontament més fort amb el Cas Matesa, airejat per una premsa còmplice del ministre d’Informació:Fraga. Implicava a varis ministres tecnòcrates en un cas de corrupció amb $ públics. Franco cessaria el govern fen fora als falangistes i el deixaria en mans exclusivament tecnòcrates.

Per un altre banda sectors importants de l’església postulaven reformes emmarcades en el Concili Vaticà II. Criticaven la injustícia social i política i bona part dels sacerdots joves feien causa comuna amb les classes obreres (“Cures rojos”).
A Partir de 1970 comencen a veure’s els primers símptomes de la crisi final del regim:
Problemes econòmics i constatació del “Fracàs del desarrollisme dels 60” es manifesta en un augment de la conflictivitat laboral que provocarà un ENDURIMENT DE LA REPRESSIÓ: Estats d’excepció al 1969-70, violència policial, detencions...

Els obrers s’havien anat unint en la clandestinitat en CCOO a partir de 1964, utilitzant acció il·legal (vagues) i la legal (participant en el sindicat vertical en les negociacions col·lectives


-Oposició social:Els estudiants universitaris s’havien anat unint en plataformes reivindicatives (SDE a Barcelona) i violentament reprimides per la policia. També es va iniciar un important moviment de protesta veïnal provocat per les fortes mancances en infraestructures en els nous barris obrers.
-Oposició política:

Moderada: Protagonitzada per un mosaic variat de personalitats o grups demòcrates, republicans, liberals, monàrquics, que van fer moviments internacionals com la “Reunió de Munic al 1962, on aconseguirien condicionar l’entrada d’Espanya a la CCC després del restabliment de la democràcia.

-Esquerrana (clandestina) PSUC a Catalunya defensaria un socialisme democràtic i catalanista, amb la integració dels immigrants. Paral·lelament, a nivell estatal, el PCE defensaria amb forta projecció internacional el mateix. El PSOE es trobava dividit en dos: des de l’exterior el partit era molt intel.lectual i partidari d’aliances amb els moderats, des de l’interior i molt infiltrat en CCOO era més partidari d’aliances amb el PCE.

-Radical. ETA, nascuda al 1959 i formada per joves nacionalistes fins al 1966 farien actes reivindicatius i petits atemptats sense víctimes. Al 1968 començarien els atemptats amb Melitó Manzano . La màquina repressora es posaria en marxa, al 1070 els processos de Burgos condemnarien a mort a 9 etarres, només la intercessió internacional aconseguiria commutar la pena per cadena perpètua. MOVIMIENTO IBÈRICO DE LIBERACIÓ, de tendència anarquista amb un militar famós, Salvador Puig Antich, executat al març de 1974, després de l’atemptat d’Esta a Carrero Blanco. També hi haurien grups d’extrema dreta: Guerrilleros de Cristo Rey, Triple A... atemptaven , amb el vist i plau policial, contra personalitats progressistes


CONSEQUÈNCIES SOCIALS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC DELS 60
1.- DEMOGRÀFIQUES:
La natalitat baixa fins al 20%

La mortalitat : 1940: 19% 198o: 8%


2.- MIGRACIONS:
ÉXODE RURAL: que genera hacinament barraquisme, barris sense infraestructures, humiliacions...)

Lloc de sortida: abandonament general i envelliment

Lloc d’arribada: - interior (Catalunya industrial, Euskadi industrial i Madrid) .Catalunya al 1960: 3.9 mill. 1975: 5.7 mil

-exterior: (3 milions): França, Alemanya Suïssa


3.- COMPOSICIÓ SOCIAL:
-Disminueix la població pagesa: ( tant la zona jornalera andalusa com la del petit propietari de la “Meseta.” castellana

1940: 40%

1970: 25%

1975:10%


-Augmenta la població obrera (industrial) però POC QUALIFICADA. Al 1973: 13% analfabetisme i un 85% sense titulació.

- Augmenta la classe mitjana: Administració (pública i privada), càrrecs mitjos i alts del sector públic i privat, sanitaris, educació....

-La classe propietària - burgesa: pràcticament igual, però baixa la del sector tèxtil i augmenta la del sector de la construcció, metal·lúrgia i la banca . Tenen (excepte algunes excepcions) molt bona relació amb Franco i l’estranger.
4.-SOCIOLÒGIQUES
1.- Noves pautes de comportament: augmenta el consumisme associat al benestar (tv, “600”, “dominguerisme”...., lligat a l’ús de pagament a crèdit (lletres).

2—Apareix la cultura de masses i la secularització augmenta a través de la música, turisme, la televisió, vehicles....

3.- Els Joves qüestionen valors tradicionals (moral, disciplina, autoritat, família,obediència. Demanen coneixements, experimentar coses noves....
5.- CULTURALS

A Catalunya l’activitat és molt intensa beneficiada pel desenvolupament econòmic i amb molt de turisme,. Es tradueix en moviments de defensa de la llengua ( NOVA CANÇÓ, ASSOCIACIONISME : Òmnium cultural”, escoltes, excursionisme ), PREMSA força independent i relativament crítica: “Tele exprés”, NOVA PEDAGOGIA laica activa...: “Escola Rosa Sensat”. REVISTES com “Serra d’or”, Cavall fort” i l’actuació de grups religiosos lligats al Concili Vaticà II i relacionats amb el proletariat amb el que treballen conjuntament en la defensa clandestina dels seus interessos..

Aquest moviment cultural també començarà a demandar democràcia.


CRISI FINAL DEL FRANQUISME 1973-1975.-

t

Es combina la forta crisi econòmica, la decrepitud del dictador, la forta oposició al regim, i alteracions internacionals.



1.- La crisi econòmica ve provocada per la crisi del petroli, que generarà un creixent
tancament, un augment de l'atur (sense prestacions), inflació, baixada de la demanda i
una desacceleració econòmica, acompanyada d'una pèrdua de divises i retirada de "
estranger. •

.- L'oposició unitària, endegada a través de plataformes que buscaven definir una oposició coherent i factible al regim.

-A Catalunya

Al 1969 neix la Coordinadora de Forces polítiques, que



aglutina a diversos grups. Al 1971 seria inaugurada l'Assemblea de Catalunya en la que hi haurien grups polítics, culturals, veïnals , comercials, sindicals..Demanen Llibertat amnistia, provisionalment l'Estatut del 32, coordinació amb les forces democràtiques estatals. Hi serien el PSUC, la recent creada CDC o Convergència socialista,

A la resta de l'Estat

- el PCE impulsa la Junta Democràtica al 1974 que englobava al CCOO, el PSP, independents, monàrquics,, carlins.... . No va incorporar ais "febles" socialment del PSOE ni ais democratacristians.. Demanaven llibertat, amnistia i democràcia.

- el PSOE a Suresnes al 1974 va procedir a recanvia les velles glories inoperants per joves clandestins espanyols. Impulsa la Plataforma de Convergència Democràtica amb la clandestina UGT, el PNB, “Unión Socialdemòcrata” de D. Ridruejo., marxistes. leninistes.... amb un programa molt semblant a la junta democràtica

3.-Agonia del dictador. Al 1973 ETA assassina al "delfí" de Franco: Carrero Blanco. El nou president de govern Arias Navarro, que anuncia reformes "buides" que el que fan es emmascarar un major INMOVILISME polític, on apareixeria el BUNKER inalterablement fidel al “MOVIMIENTO” i recolzat en accions violentes de grups ultres al carrer. La violència policial augmentaria: LLEI ANTITERRORISTA(1975) que tornaria a la Pena de mort: Salvador Puig Antich (1974), 2 etarres i 3 del FRAP al 1975.

4.-Conflicte del Sàhara. El rei Hassan de Marroc endega una ocupació pacífica deis Sàhara (Marxa Verda) l’octubre del 1975. La desco!onització de la colònia passava per un referèndum d'autodeterminació que acceptarien la metròpoli i el “Front Polisari”, (l'organització saharaui, independentista i socialitzant). Marroc havia reclamat la possessió del territori, però el Tribunal de la Haya l'hi havia denegat. Després de la Marxa Verda Espanya claudicá ;el 14 de novembre el Sàhara va passar a mans del Marroc,. L'autodeterminació només seria defensada des de llavors pel Front Polisari..

J
Yüklə 167,55 Kb.

Dostları ilə paylaş:




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2020
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə