Mamajonov muxriddinning

2.3. Moddaning nisbiy atom massasini kimyoviy formula va moddadagi element massa ulushiga oid masalalar yechish
Àtîm và mîlåkulàlàrning màssàsi. Àtîm và mîlåkulàlàrning màssàsi. Àtîmning (mîlåkulàning) gràmm yoki kilîgràmmlàrdà ifîdàlàngàn màssàsi uning hàqiqiy màssàsi dåyilàdi. U judà kichik sîn. Àmàldà nisbiy àtîm (mîlåkular) màssàsidàn fîydàlànilàdi. Nisbiy àtîm màssà (À Nisbiy àtîm màssà r ) dåb, bårilgàn elåmånt àtîmi màssàsini uglårîd (12C) àtîmi màssàsining 1/12 qismigà nisbàtigà tång bo‘lgàn kàttàlikkà àytilàdi. Nisbiy àtîm màssà kimyoviy elåmåntlàr dàvriy jàdvàlidà và mà’lumîtnîmàlàrdà bårilàdi. Nisbiy mîlåkular màssà (M Nisbiy mîlåkular màssà r ) dåb bårilgàn mîddà mîlåkulàsidàgi tàbiiy izîtîplàrning o‘rtàchà màssàsini uglårîd (12C) àtîmi màssàsining 1/12 qismigà nisbàtigà tång bo‘lgàn kàttàlikkà àytilàdi. Nisbiy 3 I BÎB. DÀSÒLÀBKI KIÌYOVIY ÒUSHUNCHÀLÀR VÀ QÎNUNLÀR www.ziyouz.com kutubxonasi 4 mîlåkular màssà sîn jihàtidàn mîddà tàrkibidàgi bàrchà elåmåntlàr nisbiy àtîm màssàlàrining yig‘indisigà tång: Mr (H2 O)=1•2+16=18; M (FeSO4 )=56+32+16•4=152 Nisbiy àtîm và mîlåkular màssà o‘lchîvsiz kàttàlikdir. Ìîddàning sifàt và miqdîr tàrkibi kimyoviy fîrmulàlàr yordàmidà ifîdàlànàdi. Eng sîddà fîrmulà mîddàning fàqàt sifàt tàrkibini và uning tàrkibidàgi elåmåntlàr àtîmlàrining sînlàri îràsidàgi nisbàtni ko‘rsàtàdi. Ìàsàlàn: glukîzà uchun CH2 Î. Ìîlåkular fîrmulà mîddàning bittà mîlåkulàsi tàrkibigà kiruvchi àtîmlàr sînini ko‘rsàtàdi: glukîzà uchun C6 H12Î6 . Elåmånt bålgisi îstigà yozilgàn sîn indåks dåyilàdi và u indåks mîddàning bittà mîlåkulàsidà shu elåmåntning nåchtà àtîmi bîrligini ko‘rsàtàdi. Ìàsàlàn, glukîzàning bittà mîlåkulàsi tàrkibidà 6 tà uglårîd àtîmi, 12 tà vîdîrîd àtîmi và 6 tà kislîrîd àtîmi bîr. Bà’zi îddiy mîddàlàr mîlåkulàsi tàrkibigà bir nåchtà bir õil àtîmlàr kiràdi. Ìîlåkulàsidà ikkità àtîm bo‘lgàn îddiy mîddàlàr quyidàgichà yozilàdi: O2 , H2 , F2 , Cl2 , Br2 , I2 . Ko‘p àtîmli îddiy mîddàlàrgà quyidàgilàrni kåltirish mumkin: Î3 , P4 , S8 và hîkàzî. Elåmåntlàrning màssà nisbàtlàri Elåmåntlàrning màssà nisbàtlàri Elåmåntlàrning màssà nisbàtlàri dågàndà mîddà tàrkibigà kiruvchi hàr bir elåmånt màssàlàrini eng kichik bo‘linmàs butun sînlàrdàgi nisbàti tushunilàdi. Ìàsàlàn: C6 H12Î6 uchun: m(C) : m(H) : m(O) = 6Ar (C) : 12Ar (H) : 6Ar (O) = Ar (C) : 2Ar (H) : Ar (O) = =12 : 2 : 16 = 6 : 1:8, dåmàk, m(C):m(H):m(O)=6:1:8. Elåmåntning màssà ulushi Elåmåntning màssà ulushi ( Elåmåntning màssà ulushi ω) dåb mîddà tàrkibidàgi elåmånt màssàsini shu mîddà màssàsigà nisbàtigà àytilàdi: ω (elåmånt)= m(element), g m(modda), g mutlàq birlikdà ω ning qiymàti 0¼1 îràlig‘idà bo‘làdi. Fîizlàrdà ifîdàlàsh uchun uni 100% gà ko‘pàytirish kåràk. Ìàsàlàn, glukîzà tàrkibidàgi elåmåntlàrning màssà ulushlàri quyidàgichà: ω (C)= r r 6 12 6 (C) 6A (C) 6 12 (glukoza) (C H O ) 6 12 12 1 6 16 m m M =0,4 yoki 40%       ω (H)= r r 6 12 6 (H) 12A (H ) 12 1 (glukoza) (C H O ) 6 12 12 1 6 16 m m M =0,0667 yoki 6,67%       ω (O)= r r 6 12 6 (O) 6A (O) 6 16 (glukoza) (C H O ) 6 12 12 1 6 16 m m M =0,5333 yoki 53,33%       Àgàr bàrchà elåmåntlàr màssà ulushlàrining yig‘indisi 1 yoki 100% gà tång bo‘lsà, hisîblàsh to‘g‘ri bàjàrilgàn bo‘làdi.
Ìîl—mîddà miqdîrining o‘lchîv birligidir. Ìîl—12 g uglårîd Ìîl 12C tàrkibidà qànchà àtîm bo‘lsà, shunchà sîndàgi zàrràchàlàrgà (àtîm, mîlåkulà, iîn, elåktrîn và bîshqàlàr) egà bo‘lgàn mîddàning miqdîridir. 12 g uglårîd 12C dà 6,02•1023 tà àtîm bîr. Bu kàttàlik Àvîgàdrî sîni Àvîgàdrî sîni Àvîgàdrî sîni dåyilàdi: HA=6,02•1023 mîl-1. Bir mîl mîddàning màssàsi mîlyar màssà mîlyar màssà (Ì) dåyilàdi. Mîlyar màssà mîddà màssàsini (m) uning miqdîrigà (n) nisbàtigà tång: M=m/r [n/mîl] Mîlyar màssà qiymàti jihàtidàn nisbiy àtîm yoki mîlåkular màssàgà tång: M(Fe) =56 g/mîl; M(C6H12O6) =180 g/mîl
Àtîm màssà và mîlåkular màssà. Gràmm-àtîm và gràmm-mîlåkulà Dàltîn elåmåntlàrning nisbiy àtîm màssàlàrini àniqlàshgà birinchi bo‘lib urindi. O‘shà dàvrdà fàn và tåõnikà dàràjàsi pàst bo‘lgànligidàn àtîmlàrning àbsîlut màssàlàrini àniqlàsh mumkin emàs edi. Àvîgàdrî qînuni kàshf etilgànidàn kåyin elåmåntlàrning àbsîlut àtîm màssàlàrini hisîblàsh imkîniyatigà egà bo‘lingàn bo‘lsà-dà, nisbiy àtîm màssà o‘z àhàmiyatini sàqlàb qîldi. Chunki elåmåntlàr àtîmining àbsîlut màssàsi nihîyatdà kichik sînlàr bilàn ifîdàlànàdi. Ìàsàlàn, kislîrîd àtîmining màssàsi àtigi 26,60• ·10-24g, uglårîd àtîmi 19,93•10-24g, vîdîrîd àtîmining màssàsi esà 1,67•10-24 g kålàdi. Bundày sînlàrdàn fîydàlànish, ulàrni esdà sàqlàb qîlish và shu sînlàr bilàn àrifmåtik àmàllàr bàjàrish nîqulàyligi sàbàbli àmàldà nisbiy àtîm màssàlàr bilàn ish ko‘rilàdi. Kislîrîdning nisbiy àtîm màssàsi 16 gà tång bo‘lgàni uchun, uning àtîm màssàsining 16 dàn bir qismi àtîm và mîlåkulàlàrning nisbiy màssàlàrini àniqlàshdà birlik qilib qàbul qilindi. Kimyo fànining rivîjlànishi nàtijàsidà tàbiiy kislîrîd O16, O17, O18 izîtîplàr àràlàshmàsidàn ibîràt ekànligi àniqlàndi. Òàbiàtdà O17 và O18 ning miqdîri nihîyatdà kàm bo‘lgàni uchun kislîrîd birligi 0, 243 65,8   x 100 0,16 g 2 31, 8   x 1,132 56,2 g www.ziyouz.com kutubxonasi 1 1 uzîq vàqt (1961-yilgà qàdàr) sàqlànib qîlàvårdi. Àtîm fizikàsigà àlîqàdîr bo‘lgàn ilmiy ishlàrdà fàqàt O16 bilàn ish ko‘rishgà to‘g‘ri kåldi. Nàtijàdà kimyoviy và fizikàviy àtîm màssà dågàn ikki shkàlàdàn fîydàlànilàdigàn bo‘ldi. Ikki shkàlàning ishlàtilishi nîqulàyliklàr tug‘dirgànidàn kåyin (1961- yildà) àtîm và mîlåkular màssàlàr birligi uchun àsîs qilib uglårîd izîtîpi C12 îg‘irligining o‘n ikkidàn bir qismi birlik qilib qàbul qilindi và buni uglårîd birligi dåb àtàldi. Elåmånt àtîmining uglårîd birligidà ifîdàlàngàn îg‘irligi shu elåmåntning hîzirgi zàmîn àtîm màssàsini ko‘rsàtàdi. Ìàsàlàn, màgniyning àtîm màssàsi 24,31 gà tång. Bu sîn màgniy àtîmining uglårîd àtîmidàn 24,31 2,03 màrtà îg‘ir ekànligini ko‘rsàtàdi.12 Qattiq moddalarning atom massasi Dulong-Pti qoidasiga asoslanib topiladi. Moddaning solishtirma issiqlik sig‘imi (C) ning atom massasiga (A) ga ko‘paytmasi o‘zgarmas kattalik bo‘lib, o‘rtacha temperaturada 6,3 ga tengdir: A ⋅ C ≈ 6,3 bundan, 6, 3 .C A Bu formuladan metallarning taqribiy atom massasini topishda foydalaniladi. Masala. Masala. Solishtirma issiqlik sig‘imi 0,91408 bo‘lgan metallning taqribiy atom massasini toping. Yechish. Yechish.Yechish. Dulong-Pti qoidasiga ko‘ra: 6,3 6, 8. 0,9408 A Bu metall litiydir, uning aniq atom massasi 6,92 ga teng. Atom massani aniqroq topish uchun elementning ekvivalentini (E) valentligiga (V) ko‘paytirish kerak: A = E ⋅ V. Ìîddà mîlåkulàsining uglårîd birligidà ifîdàlàngàn îg‘irligi shu mîddàning mîlåkular màssàsi dåyilàdi. Birîr mîddàning mîlåkular màssàsi shu mîlåkulà tàrkibidàgi hàmmà àtîmlàrning màssàlàri yig‘indisigà tång. Ìàsàlàn, H3 PÎ4 ning mîlåkular màssàsi quyidàgichà tîpilàdi: Ì(H3PÎ4)= 13+31+16 ⋅ 4 = 98. Kislîrîd birligidà ifîdàlàngàn àtîm màssàdàn uglårîd birligidà ifîdàlàngàn àtîm màssàgà o‘tish uchun elåmåntning àtîm màssàsini 0,999957 gà ko‘pàytirish kåràk. Ìàsàlàn: vîdîrîdning àtîm màssàsi = 1,008 k.b. yoki 1, 008•0,999957 = 1,00796 u.b.gà tång bo‘làdi. Elåmåntning àtîm màssàsigà sîn jihàtdàn tång qilib îlingàn và gràmmlàr bilàn ifîdàlàngàn miqdîri uning gràmm-àtîmi dåb www.ziyouz.com kutubxonasi 1 2 àtàlàdi. Ìàsàlàn, 15,999 kislîrîd bir gràmm-àtîmni, 31,998 g kislîrîd esà ikki gràmm-àtîmni tàshkil qilàdi. Ìîddàning mîlåkular màssàsigà sîn jihàtdàn tång qilib gràmm hisîbidà îlingàn miqdîri uning gràmm-mîlåkulàsi yoki qisqàchà m î l dåb àtàlàdi. Ìàsàlàn, sulfàt kislîtàning nisbiy mîlåkular màssàsi 98 gà tång. 1 mîl H2 SO4 ning màssàsi uning mîlåkular màssàsining gràmmlàrdàgi miqdîrigà tång. 2 mîl H2 SO4 196 g bo‘làdi và h.k. Ìîddàlàrning gràmmlàr hisîbidà îlingàn îg‘irligi–m, shu mîddà- m ning mîlåkular màssàsi – Ì gà bo‘linsà, mîddàning mîllàri sîni–n kålib chiqàdi, ya’ni n=m/M. 1-misîl. 40 1-misîl. 1-misîl. g màgniy nåchà mîl bo‘làdi? Yechish. Yechish.Yechish. Ìàgniyning àtîm màssàsi 24,32 u.b. gà tång. Dåmàk, 24,32 g màgniy bir gràmm-àtîmni tàshkil qilàdi. Shungà ko‘rà quyidàgilàrni yozàmiz: 24,32 g ------- 1 mîl 40 g -------- õ g-àtîm, 2-misîl. 3 2-misîl mîl kàlsiy nåchà gràmm bo‘làdi? Yechish. Yechish.Yechish. Kàlsiyning àtîm màssàsi 40 u.b. gà tång bo‘lgàni uchun: 1 mîl Cà------40 g 3 mîl Cà ------õ g x 3 40   1 120 g. 3-misîl. 2 3-misîl.3-misîl. mîl îrtîfîsfàt kislîtà nåchà gràmm bo‘làdi? Yechish. Yech i sh .Yech i sh . Îrtîfîsfàt kislîtàning mîlåkular màssàsi H3 PÎ4 =1 · 3+31+16 · 4=98 u.b. gà tång. Shungà àsîsàn quyidàgilàrni yozàmiz: 98 g H3 PÎ4 — 1 mîl õ g H3 PÎ4 — 2 mîl x 98 2 1   196 mol. 4-misîl. 189 4-misîl.4-misîl. g nitràt kislîtà nåchà gràmm bo‘làdi? Yechish. Yechish.Yechish. Nitràt kislîtàning mîlåkular màssàsi Ì(HNO3)= =1•1+14•1+16•3=63 u.b. gà tång. Dåmàk, 63 g nitràt kislîtà 1 mîl bo‘làdi. Shungà àsîsàn: 63 g HNO3 — 1 g mîl 189 g HNO3 — x g mîl x 189 1 63 3 mol
Xulosa.
Bu kurs ishida umumiy oʻrta ta’lim maktabinig 9-sinf oʻquvchilarida
molekulyar fizikaning “Modda miqdori” mavzusini nostandart topshiriqlar (masala
va test) asosida tashkil etildi. Bunda mavzuga doir savollar va topshiriqlar
qoʻllanilgan. Bundan maqsad oʻquvchilarda fanga va hayotiy jarayonlarga boʻlgan
qiziqishni koʻproq uygʻotish va fanlararo oʻzaro bogʻlikni ularga singdirishdan iborat.