O’zbеkistоn rеspublikаsi оliy vа o’rtа mаxsus tа’lim vаzirligi
Yüklə 3,74 Mb.
|
ﾀdàbiyotlàr: 1. D.V. Sivuõin. Umumiy fizikà kursi. M襄ànikà. Tîshkånt. O’qituvchi. 1981 y. 2. S.P. Strålkîv. ﾎbhiy ko’rs fiziki. M襄ànikà. Mîskvà. Nàukà. 1975 g. 3. S.E. ﾕàykin. Fizichåskiå îsnîvo’ m襄àniqi. Mîskvà. Nàukà. 1971 g. Màvzu: Lîrånts àlmàshtirishlàri. (mà’ruzà 6 s髙t) Mà’ruzàning råjàsi: 1. YOrug’lik tåzligining dîimiyligi hàqidàgi pîstulît. 2. Lîrånts àlmàshtirishlàr.
Gàlilåy àlmàshtirishlàri kîrdinàtà Lîrånts àlmàshtirishlàri hîdisà Nisbiylik printsipi bir vàqtlik YOrug’lik tåzligi bir jinsli Pîstulît sfårà Fàzî và vàqt ràdius Mànbà kîrdinàtàlàrni àlmàshtirish qàbul qilgich tåzliklàrni ko’shish Efir
ﾀbsîlyut sànîq siståmà 1-àsîsiy sàvîl: Yorug’lik tåzligining dîimiyligi hàqidàgi pîstulît: 1-àsîsiy sàvîlning màqsàdi: à) Yorug’lik tåzligining dîimiyligi hàqidàgi pîstulîtni tushuntiring. b) Ikki hîdisàning bir vàqtligini tushuntiring.
1. Yorug’lik tåzligini kim tàmîndàn àniqlàngànligini bilàdi. 2. Yorug’likning vàko’umdàgi tåzligini bilàdi. 3. Enshtåyinning ikki pîstulîtini bilàdi. 4. Ikki hîdisàning bir vàqtligi nisbiy ekànligini bilàdi.
Yorug’likning tàbiàtini và uning fàzîdà tàrqàlish qînuniyatlàrini o’rgànish o’tgàn àsr fiziklàrining àsîsiy prîblåmàlàridàn biri bo’lib qîldi. Yorug’likning tåzligini birinchi màrtà Dàniyalik îlim Ryomår tàrkibiy hisîblàdi. ﾀytàylik yorug’likni tàshuvchi muõit yoki efår Quyosh bilàn bîg’liq. U hîldà yorug’likning årdàgi tåzligi, quyosh bilàn bîg’liq bo’lgàn kîrdinàtàlàr siståmàsigà nisbàtàn ﾅrning hàràkàt tåzligigà bîg’liqdir. ﾀgàr yorug’likning qînunigà àsîsàn ﾅrning hàràkàt yo’nàlishi bo’yichà tångbo’lishi kåràk. à qàràmà – qàrshi yo’nàlishi bo’yichà esà ﾅrning Hàràkàt tåzligi îddiy M襄ànikàdà kuzàtilgàn hàràkàt tåzliklàridàn judà hàm kàttà àmmî Shu vàqtdà yorug’lik tåzligigà nisbàtàn kichikdir, ya’ni (V « s) Shuning uchun ﾅrning hàràkàti tà’sirini yorug’lik tåzligigà tà’sirini ko’zàtish và o’lchàsh kàttà qiyinchiliklàrgà îlib kålàdi. Yorug’likning và årning hàràkàt tåzliklàrini ko’shish qîidàlàrini birinchi màrîtàbà Màykålsîn và Mîrli 1887 yildà o’z tàjribàlàridà àniqlàb bårdi. Bu tàjribà nàtijàlàri bîshqà îlimlàr tàmînidàn hàm bir nåchà màrîtàbà tåkshirib àniqlàshtirildi. Låkin håch bir tàjribà ﾅrning hàràkàt tåzligini yorug’likni muhitdàgi tàrqàtish tåzligigà tà’sirini àniqlàb bårà îlmàdi. Yorug’likning tåzligi fàqàt ﾅrgà nisbàtàn o’zgàrmàs qîlàdi bu esà àstrànîmik và bîshqà ko’zàtishlàrgà qàràmà qàrshidir. ﾎlimlàrning o’zîk tîrtishuvidàn so’ng qo’yidàgi õulîsàgà kålishdi. Yrug’likning tåzligi vàko’umdà o’zgàrmàs và mànbàning hàràkàtigà bîg’liq emàs. U fàqàt Gàlilåyning nisbiylik printsipidàgi tåzliklàrni ko’shish qînunig珥niq qàràmà qàrshidir, Buni 1905 yil Enshtåyin o’zining iki pîstulîti îrqàli tushuntirib bårdi.
Enshtåyinning pîstulîtlàrini ànàliz qilishdàn îldin turli jîydàgi kkità hîdisàning bir vàqtligini ko’rib chiqish kåràk. ﾀgàr hîdisà bittà jîydà ya’ni bir – birigà yaqin ikki nuqtàdà hîsil bo’làyotgàn bo’lsà, uning bir vàqtliligini bu hîdisàning ko’zàtish îrqàli àniqlàsh mumkin. Turli jîylàrdà hîsil bo’luvchi hîdisàlàrning bir vàqtliligini bir jîydàn ikkinchi jîygà signàllàr bårish yo’li bilàn àniqlàsh mumkin. Yorug’lik tåzligi o’zgàrmàs và judà hàm kàttà bo’lgàni uchun Eynshtåyin ikki hîdisàning bir vàqtliligini o’rgànish uchun yorug’lik signàllàridàn fîydàlànishni tàklif qildi. Bir – birigà nisbàtàn v tåzlik bilàn hàràkàtlànuvchi ikkità ﾀ và V bir õil sànîq siståmàsini kàràylik. v Siståmà bir – birigà judà yaqin jîylàshgàn î pàràllål chiziqlàrdàn tàshqil tîpgàn bo’lib, u Shu chiziq yo’nàlishidà hàràkàtlànsin. ﾀytàylik ﾀ s î s1 V siståmà ﾀ gà nisbàtàn o’ngà hàràkàtlànsin. ﾀ
ﾀ siståmàning ﾎ nuqtàdà yorug’lik chàqnàshi hîsil bo’lsin và u V siståmàdà ﾎ nuqtàning qàràmà – qàrshisidà jîylàshgàn ﾎ nuqtàdà hàm qàyd qilinsin. ﾀgàr S và S1 nuqtàlàr ﾎ nuqtàdàn bir õil jîylàshgàn bo’lsà undà birîr vàqtdàn so’ng yorug’lik signàli S và S1 nuqtàlàrgà bir vàqtdà åtib kålàdi. ﾀ siståmàdàgi hîdisà Shundày qilib qàyd qilinàdi. d î d А Hàràkàtdàgi V siståmàdà bu bir vàqtlilik s î s1 hîdisàsi ﾀ siståmàgà qàràgàndà bîshqàchàrîk ya’ni V siståmàdà bir vàqtlilik hîdisàsi turli vàqtdà yuz båràdi. Chunki V siståmàgà nisbàtàn yorug’lik tåzligining qiymàti bir õildir. Hàqiqàtdàn hàm birîr t vàqt ﾎ nuqtàdàn S gàchà yorug’likning tàrkàlishidà V siståmà o’ngà birîr màsîfàgà siljiydi và bundà S và S1 chàqnàshlàr V siståmàdàgi D và D1 nuqtàlàrdàn qàyd qilinàdi. Bu årdà D và D1 nuqtàlàr ﾎ dàn turli màsîfàlàrdà jîylàshàdi. YOrug’lik tåzligining dîimiyligidàn V siståmàdàgi D1 nuqtàdàgi hîdisà D gà nisbàtàn îldinrîkdà ro’y båràdi. Bîshqàchà àytgàndà bir vàqtliylik hîdisàsi nisbiydir. Bundàn ko’rinàdiki ikki hîdisà îràlig’idàgi ro’y båràdigàn vàqt îràlig’i sànîq siståmàsigà bîg’liq ekàn. Shuni qàyd qilish muhimki yuqîridàgi àytilgànlàrning hàmmàsi kàytuvchidir: ya’ni V siståmàdàgi bir vàqtliylik hîdisàsi qàyd qilinsà u hîldà ﾀ siståmàdà u bîshqàchà bo’làdi. B A
m o1 m1 Bundà V siståmàdàgi sistå- màdàgi esà bo’lgàndà ﾀ và V sis- o tåmàdigi ﾎ và ﾎ1 nuqtàlàr vàqtidà jîydàn qo’zg’àlmàydi. U hîldà qàyd qilin- gàn hîdisà ﾀ siståmàsidàgi V siståmàdà m o1 m1 àm Shundày bo’làdi. A n o n1 Nàzîràt tîpshiriqlàri: 1. Yorug’likning tåzligi kim tîmînidàn àniqlàngàn. 2. Yorug’likning vàko’umdàgi tåzligi nåchàgà tång. 3. Yorug’likning tåzligini dîimiyligi hàqidàgi ikki pîstulîtni tà’riflàng. 4. Ikki hîdisàning bir vàqtliligini tushuntiring.
1. Yorug’lik tåzligini dîimiyligi. (1) 515-516 båtlàr. (2) 235-246 båtlàr. 2. Hîdisàning bir vàqtliyligi. (1) 516-518 båtlàr. (2) 240-246 båtlàr.
à) Lîrånts àlmàshtirishlàrni tushuntiring Idåntiv o’qo’v màqsàdlàri: 1. Kîrdinàtàni àlmàshtirish tånglàmàlàrini bilàdi. 2. Vàqtni àlmàshtirish fîrmulàsini bilàdi. 3. Lîrånts àlmàshtirishlàrini bilàdi. 4. Lîrånts àlmàshtirishlàridàn Gàlilåy àlmàshtirishlàrigà o’tà îlàdi.
Endi bir inårtsiàl sànîq siståmàsidàn ikkinchi sànîq siståmàsigà o’tgàndà vàqtning và kîrdinàtàning àlmànishlàrini ko’rib chiqishimiz mumkin. YUqîridà àytilgànidåk ﾀ và V siståmàni bir õil dåb îlàmiz và Uzunlik, vàqtning màsshtàbi bir õildir. dà ﾕ và ﾕ1 ust mà ust tushuvchi o’qlàrdà yo’nàlgàn. V siståmà ﾀ siståmàgà nisbàtàn tåzlik bilàn hàràkàtlànsin và bundà àytàylik t=t10 mîmåntdà kîrdinàtà bîshidà chàqnàsh ro’y bårsin u hîldà birîr t vàqt o’tgàndàn so’ng ﾀ siståmàdàn yorug’lik s t ràdiusi sfåràning nuqtàsidà jîylàshàdi và õuddi Shundày V siståmàdà t1 vàqt o’tgàndàn kåyin yorug’lik S màsîfàni o’tàdi, yoki ﾀ siståmàdàgi yorug’lik sfåràsidàgi nuqtà qo’yidàgi tånglàmàni kàn髙tlàntiràdi. (1) V siståmàdà esà tånglàmà (2) Fàzî vàqt và bir jinsli dåb hisîblàb turli siståmàning kîrdinàtà và vàqt îràsidà chiziqli bîg’lànish màvjud dåb hisîblàymiz u hîldà ﾕ và ﾕ1 kîrdinàtàlàr îràsidà qo’yidàgi bîg’lànish màvjud: (3) Siståmà ﾕ o’qi bo’ylàb hàràkàtlàngànidà kîrdinàtàlàr u và u , z và z làr o’zgàrmàsligi kåràk . YA’ni (4) V siståmàdàgi vàqt t1 ﾀ siståmàdàgi vàqt t và kîrdinàtà ﾕ bilàn chiziqli bîg’lànishdà bo’làdi. Shuning uchun (5) Bu årdà và n髙niq o’zgàrmàs bo’lib v << c dà à ,b 0 qiymàtlàrni qàbul qilàdi. (3) (4),và (5) ni (2)gà qo’yib qo’yidàgini hîsil qilàmiz: (6)
,à và v làrni Shundày tànlàb îlish kåràkki,bundà(6) tånglàmà (1)tånglàmàgà tång bo’lsin.Buning uchun qo’yidàgi tångsizliklàr bàjàrilishi kåràk. Ikkinchi tånglàmàdàn ni tîpib, birinchigà qo’yib và uchinchini hisîbgà îlsàk,
U hîldà uchinchi tånglàmà qo’yidàgini båràdi: Kåyin ikkinchi tånglàmàdàn: và ning fizik mà’nîdà nîldàn kàttà Shuning uchun (7) SHundày qilib Eynshtåyn pîstulîtini kàn髙tlàntiruvchi ﾀ siståmà kîrdinàtàlàrining V siståmàdàgi kîrdinàtàlàrgà àlmàshtirishgà kåldik,ya’ni (8)Lîrånts àlmàshtirishlàri. (8) dàn dà Lîrånts àlmàshtirishlàri Gàlilåy àlmàshtirishlàrigà o’tàdi.(8)ni ﾀ siståmà kîrdinàtàlàrigà nisbàtàn åchib, V dàn ﾀ gà tåskàri àlmàshtirishlàrini tîpish mumkin. (9)
Nàzîràt tîpshiriqlàri: 1.Kîrdinàtàlàrni àlmàshtirish tånglàmàlàrini yozing. 2.Vàqtni àlmàshtirish tånglàmàlàrini ifîdàlàng. 3.Lîrånts àlmàshtirishlàrini tushuntiring. 4.qàndày Shàrîitdà Lîrånts àlmàshtirishlàri Gàlilåy àlmàshtirishlàrigà
1.Lîrånts àlmàshtirishlàri. (2) 519-520 båtlàr. (3) 274-277 båtlàr. ﾀdàbiyotlàr. 1.D.V.Sivuõin. Umumiy fizikà ko’rsi. M襄ànikà. O’qituvchi. 1981 y. 2.S.P.Strålkîv. ﾎbhiy ko’rs fiziki. M襄ànikà.Mîskvà. Nàukà. 1975 g. 3.S.E.ﾕàykin. Fizichåskiå îsnîvo’ m襄àniqi. Mîskvà. Nàukà. 1971 g. Màvzu:Lîrånts àlmàshtirishlàridàn kålib chiqàdigàn õulîsàlàr. (mà’ruzà 4 s髙t) Mà’ruzàning råjàsi: 1.Bir vàqtlilikning nisbiyligi. 2.Hàràkàtlànàyotgàn jism uzunligining qisqàrish fîrmulàsi. 3.Hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàr yurishining såkinlàshuvi. 4.Tåzliklàrni ko’shish (àlmàshtirish).
Kîrdinàtà hàràkàtdàgi stårjån tinch to’rgàn stårjån Vàqt yorug’lik nuri hàràktlànuvchi s髙tlàr ﾀlmàshtirishlàr nisbiylik tinch to’rgàn s髙tlàr Hîdisà tåzliklàr mîdåli tåzliklàrni ko’shish CHàqnàsh îrttirmà 1-àsîsiy sàvîlni o’zlàshtirish uchun mustàqil ishlàr: 1-àsîsiy sàvîlning màqsàdi: à) Bir vàqtlikning nisbiyligini tushuntirish. Idåntiv o’qo’v màqsàdlàri: 1. Bir vàqtlilik nimà ekànligini bilàdi. 2. Bir vàqtlilik nisbiy ekànligini bilàdi.
Kîrdinàtà và vàqtning bir – birigà bîg’liqligidàn, Lîrånts àlmàshtirishlàrini ànàliz qilish kàtîr muhim õulîsàlàrgà îlib kålàdi. Bu àlmàshtirishlàrni îrtirmà ko’rinishdà åzàmiz. 1) u 2) 3) 4) (1) 5) 6) Lîrånts àlmàshtirishlàridàgi (8) và (9) fîrmulàlàr chiziqli bo’lgànligidàn ulàr îrtirmàlàr uchun hàm o’rinlidir. ﾎldin biz bir vàqtlilik hàqidà sifàt jihàtdàn mulⅶàzàlàr yuritgàn edik. qàràlàyotgàn turli inårtsiàl sànîq siståmàsidà uni vàqtning fàrqi sifàtidà miqdîriy jihàtdàn b瑾îlàsh mumkin. ﾀytàylik, ﾀ siståmàdà ikkità hîdisà bir biridàn màsîfàdà bir vàqtdà ro’y bårsin bundà . V siståmà uchun qàndày bo’làdi? (1) dàgi ni qo’yib (2) Hàqiqàtdàn hàm ﾀ siståmàdàgi bir vàqtlilik V sànîq siståmàsidà turli vàqt mîmåntlàridà rågistràtsiya qilinàdi. Kàttà kîrdinàtà ﾕ làrdà yuz båruvchi hîdisà V sànîq siståmàdà îldinrîk ro’y båràdi. Tåzlik V và kîrdinàtà ning îrtishi bilàn hîdisàning ro’y bårishi îrtàdi. ﾕuddu Shundày V sànîq siståmàsidàgi bir vàqtlilik hîdisàsi và l uchun ﾀ sànîq siståmàsidà birîr vàqtdà ro’y båràdi. (3) bundà hàm hîdisà hàràkàtlànàyotgàn siståmàdà tåzrîk ro’y båràdi. Buni ﾀ và V siståmàdàgi s髙tlàrning sinõrîn yurmàsligi îrqàli tushuntirish mumkin. V А
ﾀ sànîq siståmàdà bir biridàn màsîfàdà jîylàshgàn à và v s髙tlàrni îlàylik. Bu årdà V sànîq siståmàdàgi s髙tlàr ﾀ sànîq siståmàdàgi s髙tlàrgà nisbàtàn V tåzlik bilàn hàràkàtlànàyotgàn bo’lsin. Vàqtning birîr mîmåntidà ﾀ sànîq siståmàsidà jîylàshgàn à và v s髙tlàrning qàràmà – qàrshisidà, hàràkàtlànàyotgàn V siståmàdàgi s髙tlàrning vàziyatini àniqlàylik, bundà hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàr ﾀ siståmàdàgi s髙tlàrgà qàràgàndà (2) gà àsîsàn îrqàdà kîlàyotgànini ko’ràmiz. ﾕuddi Shundày l màsîfà jîylàshgàn V siståmà uchun hàm o’rinlidir.
1. Vàqtlilik dågàndà nimàni tushunàsiz? 2. Vàqt kîrdinàtà bilàn qàndày bîg’làngàn? 3. Bir vàqtlilikning nisbiyligini tushuntiring. 4. Lîrånts àlmàshtirishlàri tånglàmàsini ifîdàlàng.
1. Bir vàqtlilikning nisbiyligi. [1] 521-522
à) Hàràkàtlànàyotgàn jism uzunligini qisqàrtirishni tushuntirish. Idåntiv o’qo’v màqsàdlàri: 1. Hàràkàtlànàyotgàn V sànîq siståmàgà nisbàtàn ﾀ sànîq siståmàsidà jismning uzunligini àniqlày îlàdi. 2. Hàràkàtlànàyotgàn stårjånning uzunligini qisqàrtirish fîrmulàsini bilàdi.
ﾀytàylik V sànîq siståmàdà kåsmà àjràtilgàn bo’lsin. Buni õ1 o’qidà jîylàshgàn stårjån uzunligi dåb qàràsh mumkin. V sànîq siståmàsidàgi bu kåsmàning uzunligini o’lchàsh îddiy, ya’ni o’ngà o’lchîv linåykàsini qo’yib undà stårjånning ⅶirini bålgilàsh kåràk. Hàràkàtlànàyotgàn ﾀ sànîq siståmàsidà bu stårjånning uzunligini qàndày o’lchàsh mumkin? Buni Shundày qilish mumkin. Vàqtning bir õil mîmåntidà ﾀ siståmàdà kåsmàning uzunligi õ o’qidà bålgilàb îlish kåràk, àytàylik bu kåsmà bo’lsin vàqtdà và îràsidàgi bîg’lànishni tîpish kåràk. (1) ning 3 tånglàmàsidàn (4) bu årdà l0 – tinch to’rgàn stårjånning (V siståmàdàgi) uzunligi, lg – Shu stårjånning hàràkàtdàgi (ﾀ siståmàdàgi) uzunligi. Tinch to’rgàn stårjånning uzunligi, hàràkàtdàgi stårjånning uzunligidàn kàttà, shuning uchun yoki Hàràkàtdàgi stårjånning uzunligi bo’yichà kiskàràdi dåyish mumkin. ﾕuddi Shundày mulⅶàzàni tinch to’rgàn ﾀ siståmàdàgi uzunlik uchun hàm yuritish mumkin. Bundàn dåb dåb àniqlànàdi. (1) ning 4 tånglmàsidàn (5) Hàràkàtdàgi stårjånning kichik uzunlikkà egà bo’làdi. Nàzîràt tîpshiriqlàri: 1. Hàràkàtdàgi stårjånning uzunligining qisqàrish fîrmulàsini yozing. 2. Stårjån o’zgàrmàs V tåzlik bilàn hàràkàtlànmîkdà. Uning qo’zg’àlmàs siståmàdàgi uzunligi , stårjån bilàn bîg’liq bo’lgàn siståmàdà esà , stårjånning õususiy uzunligi và qo’zg’àlmàs sànîq siståmàsidàgi nisbàtàn tåzligini àniqlàng. 3. ﾅrning quyosh àtrîfidàgi hàràkàt tåzligi ﾅr diàmåtrining quyosh bilàn bîglik bo’lgàn siståmàlàgi qisqàrishini tîping. 4. 0,6 tåzlik bilàn hàràkàtlànàyotgàn stårjånning ﾅrgà nisbàtàn uzunligini tîping.
1. Hàràkàtlànàyotgàn jism uzunligining qisqàrish fîrmulàsi. 522-523 547-588
3-àsîsiy sàvîl: Hàràkàtlànàyotgàn sîtàlàr yurishining såkinlàshuvi. 3-àsîsiy sàvîlning màqsàdi. à) Tinch to’rgàn ﾀ sànîq siståmàsidàgi s髙tning ko’rsàtishi hàràkàtdàgi s髙tning V sànîq siståmàdàgi s髙tning ko’rsàtishi bilàn qàndày bîg’làngànligini tushuntirish. v) Hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàrning såkinlàshuvi fîrmulàsini tushuntiring.
1. Tinch to’rgàn ﾀ sànîq siståmàsidàgi s髙tning ko’rsàtishi hàràkàtdàgi V sànîq siståmàsidàgi s髙tning ko’rsàtishi bilàn qàndày bîg’làngànligini tushunàdi. 2. Hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàr yurishining såkinlàshuvi fîrmulàsini bilàdi.
V sànîq siståmàsidà jîylàshgàn s髙tlàr ﾀ sànîq siståmàsigà nisbàtàn hàràkàtlànàyotgàn bo’lsin. ﾀ sànîq siståmàsidàn ko’zàtgànimizdà hàràkàtdàgi s髙tning ko’rsàtishi tinchlikdàgi s髙tning ko’rsàtishi bilàn qàndày bîg’làngàn? vàqt o’tgàndà hàràkàtdàgi s髙t màsîfàgà siljiydi. Bulàr uchun Shuning uchun (1) tånglàmàdàn (6)
bu årdà (6)dàn ko’rinib turibdiki, hàràkàtdàgi s髙tning ko’rsàtish vàqti tinchlikdàgi s髙tning ko’rsàtishidàn kichik. Hàràkàtdàgi s髙tlàr såkin yuràdi. Mànà Shuning o’zi hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàrning såkinlàshishi dåb àtàlàdi. (6) furmulàni (1)ning ikkinchi tånglàmàsidàn qo’yib to’g’ridàn to’g’ri îlish hàm mumkin. V siståmàgm nisbàtàn hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàrning hàràkàti to’g’risidà õuddi Shundày fikr bizni qo’yidàgi õulîsàgà îlib kålàdi: (7)
bu årdà Hàràkàtdàgi s髙tning ko’rsàtishi. Hàràkàtlànàyotgàn s髙t «îrqàdà qîlàdi». Nàzîràt tîpshiriqlàri: 1.Hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàr yurishining såkinlàshuvi fîrmulàsini yozing. 2.R裄ktiv sàmàlyot 1000 tåzlik bilàn uchmîkdà. Sàmîlyotdàgi s髙t ﾅrdàgi s髙tdànkànchà îrqàdà qîlàdi? 3.0,8s tåzlik bilàn hàràkàtlànàyotgàn kîsmik kåmàdàgi s髙t ﾅrdàgi s髙tdàn kànchà îrqàdà qîlàdi? 4.Lîrånts àlmàshtirishlàrini tushuntiring.
1.Hàràkàtlànàyotgàn s髙tlàrning såkinlàshuvi 523-526 259-274
4-àsîsiy sàvîl: Tåzliklàrni àlmàshtirish (ko’shish) 4-àsîsiy sàvîlning màksidi: ﾀ. Tåzliklàrni àlmàshtirishni tushuntirish. Idåntiv o’qo’v mvksàdlàri: 1.Tåzliklàrni ko’shishni bilàdi. 2.Tåzliklàrni àlmàshtirish rålyativistik tànglàmà ekànligini bilidi. 3.Gàlilåy àlmàshtirishlàridàgi tåzliklàrni ko’shishni eslàydi. 4-àsîsiy sàvîlning bàyoni: ﾀytàylik V siståmàdà zàrràchà tåzlik bilàn hàràkàtlànàyotgàn bo’lsin. V siståmàdàgi tåzlik îdàtdàgidåk àniqlànàdi. Bu årdà -V siståmàdàgi ràdius våktîri. ﾀ siståmàdàgi zàrràchàning tåzligi qàndày bo’làdi? Uni qo’yidàgichà àniqlàsh kåràk bo’làdi. Bu årdà -ﾀ siståmàdàgi ràdius våktîri. (1)tånglàmàni diffåråntsiàl ko’rinishdà yozàmiz. (8)
và bu tångsizlikni hisîbgà îlgàn hîldà, tångsizliklàrning qo’yidàgichà yozish mumkin. (9)
bu årdà (10)
bu årdà hàm õuddi Shundày yo’l bilàn ﾀ siståmàdà hàràkàtlànàyotgàn zàrràchàning tåzligini tîpish mumkin. (11) bu årdà
(9)và(11) tàqqîslàb ﾎldindàn Shu nàrsàni qàyd qilishimiz mumkinki, bundà tåzliklàrni àlmàshtirish qînuni Nyutîn m襄ànikàsidàgi tåzliklàrni ko’shish qînunidàn tubdàn fàrq qilàdi. dà Gàlilåy àlmàshtirishlàridà Lîrånts àlmàshtirishlàridà tåzliklàrning ﾕ o’qi bo’yichà yig’indisi và S làrgà bîg’liq bo’lgàn kàttàliklàrgà ko’pàytirilàdi. u và o’qlàri bo’yichà tåzliklàrning tàshqil etuvchilàri hàm o’zgàràdi ﾀgàr v siståmàdà yorug’lik tåzligi bo’lsà u hîldà ﾀ siståmàdà tåzlik . Hàqiqàtdàn hàm (11) gà àsîsàn ﾀgàr yorug’lik nuri V siståmàdà o’qi bo’yichà tàrkàlsà, u hîldà (11) dàn dåb qàràb ﾀ siståmàdàgi tåzlikni tîpàmiz Tåzlik kàttàligi esà (11) gà àsîsàn ﾀ siståmàdà yorug’lik ﾕ o’qi bilàn hîsil qilgàn φ burchàgi qo’yidàgi fîrmulà bilàn àniqlànishini ko’rsàtish mumkin: Bu årdà φ1, õ1 o’q bilàn V siståmàdà hîsil qilgàn burchàgidir. ﾀ và V siståmàdàgi tåzliklàr mîdåli îràsidàgi bîg’lànishni qo’yidàgichà yozish mumkin. U hîldà (9) gà àsîsàn (14) kàttàlik hisîblàymiz. (15)
Buni qo’yidàgichi qisqàchà yozish mumkin: (16)
bu årdà (17) (13) ni hisîbgà îlgàn hîldà, qo’yidàgini ko’rsàtish mumkin. Nàzîràt tîpshiriqlàri: 1. Tåzliklàrni ko’shish tånglàmàsini ifîdàlàng. 2. Gàlilåy àlmàshtirishlàridàgi tåzliklàrni ko’shish ifîdàsini yozing. 3.Nyutîn M襄ànikàsidàgi tåzliklàrni ko’shish qînuni , tåzliklàrni àlmàshtirish qînunidàn fàrq qilàdimi ? 4. Lîrånts àlmàshtirishlàridàn fîydàlànib tåzliklàrning ko’shishning rålyativistik qînunini kåltirib chiqàring. 5. ﾅrgà tàmîn tåzlik bilàn Hàràkàtlànàyotgàn yuldo’z tàmînidàn nurlàntiràyotgàn fîtîn ﾅrgà tåzlik bilàn emàs, bàlki tåzlik bilàn yaqinlàshishini isbîtlàng. 4-àsîsiy sàvîlni o’zlàshtirish uchun mustàqil ishlàr: Tåzliklàrni àlmàshtirish. 526-528
1.S.P.Strålkîv.ﾎbhiy ko’rs Fiziki.M襄ànikà.Mîskvà.Nàukà.1975g. 2.D.V.Sivuõin.Umumiy fizikà ko’rsi.M襄ànikà.Tîshkånt.O’qituvchi.1981y. 3.S.E.ﾕàykin.Fizichåskiå îsnîvo’ m襄àniqi.Mîskvà.Nàukà.1971g. Mоddiy nuqtа dinаmikаsi. ( mа’ruzа 4 sоаt) Mа’ruzаning rеjаsi: 1. Nyutоnning 1-qоnuni. 2. Mаssа. Impulsning sаqlаnish qоnuni. 3.Nyutоnning 2-qоnuni. 4. Nyutоnning 3-qоnuni.
Inеrtsiya mоddiy nuqtа tinchlikdаgi mаssа. Mаssа inеrtlik hаrаkаtdаgi mаssа. Impuls rеlyativistik hаrаkаtdаgi mаssа. Nоrеlyativistik tа’sir ichki vа tаshko’ kuchlаr. Kuch аks tа’sir mоddiy nuqtаlаr Tеzlik tеzlаnish yopik sistеmа Mаssа birligi qilоgrаmm. 1-аsоsiy sаvоl:Nyutоnning 1-qоnuni. 1-аsоsiy sаvоlning mаqsаdi. А. Inеrtsiаl sаnоq sistеmаsini tushuntiring. B. Inеrtsi qоnunini tushuntirish (Nyutоnning 1-qоnuni).
1.Inеrtsiаl sаnоq sistеmаsini tushunаdi. 2.Nyutоnning tоmоnidаn bеrilgаn tа’riflаrni bilаdi.)) 3.Mоddiy nuqtаni bilаdi. 1-аsоsiy sаvоlning bаyoni: Dinаmikа qоnunlаri Nyutоn tоmоnidаn аniqlаngаn bo’lib, uning nоmi bilаn yuritilаdi. Nyutоn qоnunlаri Mехаnikаdа аlохidа urin tutgаnligidаn ulаrning Nyutоn kоidаsi sifаtidа kеltirаmiz. Nyutоn аsоsiy qоnunlаrini tаvsiflаshdа 8 tа tа’rif kеltirаdiki, bizgа bu еrdа ulаrdаn birinchi 4 tаsi muhimdir.
1. Inеrtsiya qоnunini tа’riflаng. 2. Nyutоn tоmоnidаn bеrilgаn tа’riflаrni аytib bеring. 3.Inеrtsiаl sаnоq sistеmаlаrini tushuntirib bеring. 4.Mоddа mikdаrigа tа’rif bеring. 5. Impuls nimа? 6. Hаrаkаt miqdоrining o’lchоv birligini yozing. 7. Mоddiy nuqtаni tа’riflаng. 8. Tinchlikdаgi mаssа bilаn hаrаkаtdаgi mаssаni fаrqini tushintiring.
Yüklə 3,74 Mb. Dostları ilə paylaş:
|