T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi

2.1.1-jàdvàl

n-kîd	Sårvårdàgi bålgilànishi (vàzifàsi).
0	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilmàydi.
1	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilàdi, àgàrdà kliyåntgà qulày bo‘lsà.
2	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilishi kåràk.
Bu hàm kliyånt uchun.
0	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilmàydi (dàstur tàklif qilgànidåk).
1	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilàdi, fàqàt nàvbàtgà egà emàs.
2	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilàdi và nàvbàtgà egà bo‘làdi.
3	Nàzîràt yig‘indisi ishlàtilishi kåràk.

Pàkåt uzunligi màydînidà (2 bàyt) sàrlàvhà qo‘shilib, pà- kåtdàgi bàytlàr sînidàn ibîràt bo‘làdi và 30 dàn (fàqàt sàrlàvhà) 576 gàchà îràliqdà bo‘lishi mumkin. Àniqlik kiritàdigàn bo‘lsàk IPX pàkåtining màksimàl uzunligi 518 bàytgà tång, fàqàt pàkåtlàrni màrshrutizàtîrlàr îrqàli uzàtilgàndà, qàchînki LIP (Large internet packet - tàrmîqlàràrî kàttà pàkåtlàrni àyirbîsh- làsh prîtîkîli) prîtîkîli ishlàtilmàsà màksimàl uzunlik 576 bàytgà tång bo‘lishi mumkin. Novell råglàmåntàtsiyasidà kålishilgàn hîldà pàkåt uzunligi fàqàt tîq qiymàtlàrni qàbul qi- lishi mumkin. Dàsturi bu màydîn hàqidà qàyg‘urmàsà hàm

35
bo‘làdi, buni IPX prîtîkîlining o‘zi kåràkli mà’lumîtlàr bilàn to‘ldiràdi. Jo‘nàtmàlàrni bîshqàrish màydînigà (1bàyt) pàkåtni jo‘nàtishdàn îldin nîlgà tång bo‘lgàn IPX dràyvåri o‘rnàtilàdi. Hàr bir màrshrutizàtîr bu màydîn qiymàtini 1 qiymàtgà ko‘pàytirib båràdi. Àgàrdà pàkåt 15 tà màrshrutizàtîrlàrdàn o‘tgàn bo‘lsà, nàvbàt bilàn pàkåt tàrmîqdàn o‘girilàdi(bu esà TCP/IP prîtîkîlidàgi TTL – yashàsh vàqti màydînining ànàlî- gi). Jo‘nàtmàlàrni bîshqàrish màydîn lîkàl tàrmîqdà màrshrut- làrning îptimizàtsiyasi uchun ishlàtish mumkin. Àgàrdà stànsiya fàqàt sub tàrmîqqà qo‘shni bo‘lgàn sårvår bilàn àlîqà qilsà, uni u yårgà o‘tkàzilàdi và màrshrutizàtîr nàgruzkàsi kàmàytirilàdi. Pàkåt turi màydîni (1 bàyt) àmàliy dàsturlàr îrqàli o‘rnàtilàdi. IPX prîtîkîlidàn fîydàlàngàndà bu màydîndà nîl (yoki 4) bo‘lishi kåràk. SPX prîtîkîli ishlàtilgàndà — 5, NCP (Netware core protocol) prîtîkli esà 17 bo‘lishi kåràk.
Bålgilàngàn elåmåntining àdråsi và jo‘nàtuvchi elåmånt àdråsi màydînidà 12 bitli invaddr_1 strukturàlàri bo‘làdi. Bu strukturà 4 bàytli tàrmîq àdråsini (Novell tàrmîg‘i o‘rnàtilàyot- gàndà àdministràtîr tîmînidàn o‘rnàtilàdi), 6 bàytli elåmånt àdråsi (fizik àdrås, tàrmîq intårfåysini yaràtuvchilàr tîmînidàn bårilàdi) và 2 bàytli diskriptîr bog‘lîvchilàri (socket, dàsturlàrni àdråslàsh, pàkåtlàrni qàbul qilish, dàstur bilàn to‘ldirilishi uchun zàrur hisîblànàdi). Sårvårdà àdråslàngàn pàkåtlàr Netware
3.x yoki 4.x làrdà qàbul qilib îluvchi àdrås màydînidà 0õ00 00 00 00 00 01 kîd bo‘làdi (àgàrdà ulàr sårvår bo‘lsà, ànàlîg kîdi jo‘nàtuvchi àdrås màydînidà yozilgàn bo‘làdi,). Qàbul qilib îluvchi (ïîëó÷àòåëü) elåmånt àdråsi Ethernet yoki Token- Ringlàrdà intårfåysni tàrmîqdàgi fizik àdråsigà yoki àgàrdà sårvår bîshqà sub tàrmîqdà jîylàshgàn bo‘lsà, lîkàl màrshrutizàtîrning fizik àdråsigà tång bo‘làdi. Bog‘lîvchilàr (socket) pàkåtlàrni qàytà ishlàshni bîshqàrish uchun ishlàtilàdi. Àgàrdà EHM jàràyon uchun îchiq bog‘lîvchi, ya’ni àdråslàngàn bo‘lsà, u bàrchà uchun mà’lum pàkåtni qàbul qilib îlàdi. Bundày sàbàblàrgà ko‘rà bir õil bog‘lîvchili hàr õil turdàgi pàkåtlàrni ikkità dàsturdà jo‘nàtish imkîniyatini îldini îlish uchun màõsus qîidàlàrni qàbul qilish kåràk. Àniq màqsàdlàr uchun IPX prîtîkîl yordàmidà bog‘lîvchilàrning nîmårlàri qàtîri zàxiràdà yig‘ilgàn:
2 – prîtîkîl jàvîblàrni bog‘lîvchi; 3 – õàtîlàrni qàytà ishlîvchi.

36
Àyrim NetWare uchun kåràk bo‘lgàn nîmårlàr hàm jîy îlgàn:

0õ451 NetWare (NCP – netware core protocol) prîtîkîl yadrîsi.

0õ452 Õizmàtlàr (SAP — service advertising protocol) hàqidà õàbàr bårish uchun NetWare prîtîkîli.
0õ453 NetWare màrshrut prîtîkîli (RIP — routing information protocol).
0õ455 Netbion prîtîkîlining pàkåti. 0õ456 NetWare diàgnîstikà prîtîkîli. 0õ457 Såriyalàsh pàkåti (serialization).

Bog‘lîvchi dåskriptîrlàr ishchi stànsiyalàr uchun dinàmik hîlàtdà bårilàdi và 0õ4000-0õ8000 îràliqdà bo‘làdi. TCP/IP prîtîkîlidàn fàrqli o‘làrîq IPX tàrmîq yoki intårfåys uchun qàyd qilingàn àdråslàri bo‘lmàydi. Bu ishchi stànsiyaning màr- shrutizàtîrlàrdàn o‘zining tàrmîq nîmårini îlàdi. Ulàr bog‘làngàn bo‘làdi và elåmånt nîmåri sifàtidà Ethernet àdråsdàn fîydàlànàdi. Dàstur pàkåtining turi và bålgilàsh elåmåntining àdråsi màydînlàrini o‘rnàtish kåràk (to‘ldirilàdi), IPX dràyvåri esà qîlgàn màydînlàrni to‘ldiràdi. Pàkåt turi màydînining kîd qiymàti 2.1.2-jàdvàldà bårilgàn.