T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi

2.4.1-ràsm. WINS so‘rîvining fîrmàti

UDP dåytîgràmmalàr jàvîbi mà’lumîtlàr màydînidà ikki bàytli màydîn idåntifikàtîri pàydî bo‘làdi, ànàlîgik hîldà esà

0 8 15
So‘rîv idåntifikàtîri
Bàyrîqchà	Bàyrîqchà
Sàvîllàr sîni
Jàvîblàr sîni
Autority count
Qo‘shimchà yozuvlàr sîni

52

Nîm=*<000...00><00> (34 îktàtà)
NetBIOS (0021) elåmåntining turi Sinf (Intårnåt(IN,1))
TTL (såkundlàr-4 îktàtà)
Îktåtlàrdà såksiya nîmi uzunligi
Nîmlàr sîni
NetBIOS nîmi (16 îktåt)
	Bàyrîqchàlàr nîmi
NetBIOS ning yanà bîshqà nîmi
... ... ...
ID elåmånt (MÀS-àdrås-îktåt)
Bàyrîqchàlàr và hîdisàlàrni hisîblàgich

2.4.2-ràsm. WINS jàvîb fîrmàti
so‘rîvlàr pàkåtidà bo‘làdi. Dàvîmidà ikki îktatà uzunlikdàgi bàyrîqlàr màydîni bo‘làdi. UDP dåytogràmmàlàr jàvîbi mà’lumîtlàr màydînining fîrmàti 2.4.2-ràsmdà ko‘rsàtilgàn.
WINS prîtîkîli muràkkàb tàrmîqlàrdà kîmpyutårni MAC àdråsi hàqidàgi mà’lumîtlàrni yig‘ish uchun judà qulày. Bundày mà’lumîtlàrni màrshrutizàtîr kåshidàn yoki tàrmîqning tàr- mîqni uzib-ulîvchi qurilmàlàridàn îlish mumkin. Àgàrdà ishchi stànsiya Windows îpåràtsiîn tizimidàn fîydàlànsà WINS ko‘prîq mà’lumît bårishi mumkin. Shundày ekàn dàstur hujumchining (kîmpyutår tàrmîg‘idà) MAC àdråsini îlib kålsà, buni hàyrîn qîlàrli jîyi yî‘q. Bu ishni WINS prîtîkîli bàjàrgàn bo‘làdi.

53
Nazorat uchun savollar va topshiriqlar

1. 
   IPX prîtîkîlining asosiy vazifasi nimadan iborat?
   
2. 
   IPX pàkåtlàri qàndày fîrmàtlàrdà bo‘lishi mumkin?
   
3. 
   IPX sårvår màrshrutizàtîr funksiyasini bàjàrà îlàdimi?
   
4. 
   SAP prîtîkîlining vazifasi nimalardan iborat?
   
5. 
   Màrshrutizàtîrlàr qanday hîlàtdà màrshrut àõbîrîtlàrini jo‘nàtàdi?
   
6. 
   SPX prîtîkîlining afzalligi nimadan iborat?
   
7. 
   SPX—SPX II làr yangi vårsiyasining qanday imkoniyatlari mavjud?
   
8. 
   SPX II sàrlàvhàning fîrmàti qanday ko‘rinishda bo‘ladi?
   
9. 
   AppleTalk tàrmîg‘i qanday muhitlarda ishlashi mumkin?
   
10. 
    ÀTR prîtîkîlining vazifasi nimadan iborat?
    
11. 
    AURP prîtîkîlining vazifasi nimadan iborat?
    
12. 
    NetBIOS prîtîkîli qanday tarmoqda ishlatish uchun mo‘ljallan- gan?
    
13. 
    WINS prîtîkîli tarmoqda qanday vazifani bajaradi?
    

54

3-B O B. TCP/IP STÅK PRÎTÎKÎLLÀRI

1. 
   TCP/IP STÅKINING TÀRIÕI VÀ RIVÎJI
   

Transmission Control Protocol/Inernet Protocol(TCP/IP) – prîtîkîllàr ståki glîbàl tàrmîq uchun ishlàb chiqàrilgàn.

TCP/IP stàndàrtlàri Request for Comment (RFC) dåb àtàluvchi såriyali hujjàtdà chîp etilgàn. RFC hujjàtlàridà Internet tàrmîg‘i ichidà bo‘làyotgàn ishlàr yozilgàn. Àyrim RFC làr tàr- mîq sårvislàri yoki prîtîkîllàri và ulàrni ishlàb chiqish hàqidà yozàdi. TCP/IP stàndàrtlàri hàr dîim RFC ko‘rinishdà chîp etilàdi, fàqàt bàrchà RFC làr hàm stàndàrt bo‘lmàydi.
Ståk 20 yil îldin ÀQSH mudîfaà vàzirligi tîmînidàn hàr õil hisîblàsh tizimlàridà eksperimåntàl ARPANET tàrmîg‘ining bîshqà tàrmîqlàr bilàn àlîqàsini tà’minlàsh uchun ishlàb chiqil- gàn. ARPA tàrmîg‘i ishlàb chiqàruvchilàrgà và izlànuvchilàrgà hàrbiy sîhàdà ànchàginà fîydàli bo‘ldi. ARPA tàrmîg‘idà ikkità kîmpyutår àlîqàsi Internet Protocol (IP) yordàmidà àmàlgà îshirilgàn. Hîzirgi kundà esà TCP/IP ståkining àsîsiy qism- làridàn biri hisîblànàdi.
Bårkli univårsitåti o‘zining OC UNIX vårsiyasidà ishlàb chiqqàn prîtîkîllàri bilàn TCP/IP ning rivîjigà kàttà hissà qo‘shdi và kång tàrqàlishigà sàbàbchi bo‘ldi. Ushbu ståkdà xàlqàrî Internet àõbîrît tàrmîg‘i ishlàydi. Uning mutlaqligini, ya’ni RFC fîrmàsidàgi ko‘rinishini Internet Engineering Task Forse (IETF) tà’minlàb bårdi.
PCP/IP ståki OC UNIX dà shàõsiy kîmpyutårlàr uchun Windows tàrmîq îpåràtsiîn tizimlàridà kång tàrqàlgàn và uning yåtàkchilik xususiyatini quyidàgilàr îrqàli tushuntirish mumkin:

• 
  Bu ko‘p tàriõgà egà bo‘lgàn dåyarli yakunlàngàn stàndàrt và hîzirgi kundà màshhur bo‘lgàn tàrmîq prîtîkîllàri ståki hisîblànàdi.
  
• 
  Dåyarli bàrchà kàttà tàrmîqlàrdà o‘z tràfigining àsîsiy qismini TCP/IP îrqàli uzàtàdi.
  
• 
  Bu Internet tàrmîg‘igà chiqish usuli.
  
• 
  Bu ståk Internet trànspîrt õizmàtlàridàn và undà yaràtil- gàn WWW gipårmàtn tåõnîlîgiyasidàn fîydàlàngàn hîldà intranet – kîrporàtiv tàrmîg‘ining àsîsi uchun õizmàt qilàdi.
  

55

• 
  Bu mustàhkàm tåõnîlîgiya trànspîrt tizim îsti tizimi dàràjàsidà hàr õil tizimlàrni birlàshtirish uchun qulày.
  
• 
  Bu kliyånt-sårvår dàsturi uchun mustàhkàm plàtfîrmàlàr o‘rtàsidà màsshtàblàshgàn muhit.
  

2. 
   TCP/IP STÅKINING STRURTURÀSI. PRÎTÎKÎLLÀRNING QISQÀCHÀ XÀRÀKTÅRISTIKÀSI
   

TCP/IP ståki o‘zàrî tà’sirgà egà bo‘lgàn ISO/OSI îchiq ti- zimidàn îldin ishlàb chiqilgàn. Shundày bo‘lsà hàm u ko‘p sàth- li strukturàgà egà.

TCP/IP prîtîkîlining strukturàsi 3.2-ràsmdà bårilgàn.
TCP/IP prîtîkîllàri 4 tà sàthgà bo‘linàdi.

	7		WWW, Gopher, WAIS	SNMP	FTP	telnet	SMTP	TFTP	I
	6

	5			II
			TCP UDP
	4

3

IP

ICMP

RIP

OSPF

ARP

III

	2	Belgilanmagan Ethernet, Token-Ring, FDDI, X.25, slip, ppp	VI
	1

OSI