Acta de la sessió plenària ordinària de 21 de gener de 2016



Yüklə 134,38 Kb.
səhifə2/2
tarix30.01.2018
ölçüsü134,38 Kb.
#42094
1   2


1er) Que l’Ajuntament d’Els Hostalets de Pierola confeccioni un cens de les persones existent al municipi amb algun grau de dependència.


2on) Que en el termini de dos mesos des de l’aprovació d’aquesta moció es portin a terme les modificacions pressupostàries pertinents per tal de que totes les persones que tinguin reconegut algun dels graus de dependència puguin gaudir d’un ajut econòmic per part de l’Ajuntament, complementari al que ja puguin estar rebent o tinguin reconegut.
3er) Que s’estableixin les bases per poder accedir a aquests ajuts, en funció de la data d’alta al cens municipal i dels diferents graus de dependència reconeguts:

Grau I -- Dependència Moderada

Grau II-- Dependència Greu

Grau III -- Gran Dependència


4rt) Establir les prestacions econòmiques pels diferents graus de dependència, en termes:
Grau I – D. Moderada : 200 - 300 € mensuals

Grau II – D. Greu : 400 - 500 € mensuals



Grau III – Gran Dependència : 600 - 700 € mensuals”
La Sra. Escala explica que el motiu de la moció va en la línia de les mostres que el Govern i el Ple ha anat aprovant respecte a la millora de la situació dels més desfavorits i sobretot aquelles persones que pateixen més la crisis econòmica, que per desgràcia no s’ha perdut de vista. En el passat Ple del dia 19 de desembre de 2015 es van aprovar dues mocions que anaven en aquesta línia, la moció contra el atac contra la normativa catalana sobre la pobresa energètica i la moció a favor de la resolució 1/11 del Parlament de Catalunya, que més concretament, posava énfasis en mesures per blindar els drets fonamentals, les accions de caire social, perquè els ciutadans tinguin unes condicions millor de vida. Diu la Sra. Escala que l’Ajuntament està en condicions de poder fer un pas més apart de reconèixer només aquest drets, que s’ha donat suport en diferents plens amb l’aprovació de diferents mocions. Concretament aquesta moció es refereix a donar suport econòmic a aquelles persones i a les seves famílies que pateixen la conseqüència de la no aplicació en tots els seus termes de la famosa Llei de la Dependència. Diu famosa perquè data la Llei de del mes de desembre de l’any 2006 i s’està en l’any 2016, sense que la Llei s’hagi aplicat en tot el seu àmbit, fet que comporta que hagi moltes persones que no es puguin beneficiar. Llegeix literalment un apartat de la Llei que copiat a la lletra diu: “ todas las personas en situación de dependència, con independència de su grado, tendrán derecho a recibir servicios o percibir una prestación econòmica por cuidados familiares”. Continua explicant la Sra. Escala que malgrat tenir clara la Llei, per manca de recursos, el Govern de l’Estat, només aporta un 12% dels recursos necessaris. Això implica que de més del 1.200,000 persones que tenen acreditada una situació de dependència, només, 750.000 persones reben aquesta ajuda. La resta es troba en una llista d’espera sense rebre res. D’altra banda, manifesta la Sra. Escala, reproduint les paraules de les associacions, de les directores i gerents dels serveis socials que diuen: “realmente los servicios y prestaciones previstos en la Ley, no dan respuesta eficaz a muchas necesidades de autonomía personal ni suponen una atención a la dependencia con suficiente intensidad o calidad”. Diu la Sra. Escala que quan el regidor, en el Ple de pressupostos va explicar que amb el tancament de l’any 2015, es preveia uns ingressos provinents de l’abocador i de l’Ecoparc superiors, al voltant dels 350.000€, i sí es seguia en aquesta línia, possiblement les xifres estarien per l’any 2016 per sobre del pressupostat. El Grup de Convergència i Unió ha cregut oportú destinar o crear una part d’aquests excedents sobrevinguts, a fer més accions socials, abans de que vagin a altres partides. Ha fet un estudi de quins veïns poden complir amb aquestes necessitats que preveu la Llei de la Dependència. Fer la dotació econòmica en aquest pressupost, doncs si el Govern té la previsió de que es rebran més ingressos dels previstos, es pot crear una dotació econòmica. Establir les bases per poder accedir-hi. Ha valorat uns imports en funció del que està previst en aquestes ajudes a la Llei de la Dependència. Entre aquests barems, en funció de les persones i del pressupost, establir la moció per donar més suport de caire social, aquests Ajuntament com el de Hostalets, que pot dotar aquesta partida diferent d’altres Ajuntaments que no poden fer-ho, perquè no tenen partida suficient. Acaba dient que aquesta és la justificació per la qual el Grup de Convergència i Unió presenta aquesta moció.
El Sr. Trias respon que seria difícil donar una negativa a una moció d’aquesta mena. Però vol fer unes consideracions. Deixant a banda que aquesta moció fa esment a les retallades que al llarg del temps, des de que va sortir la llei a l’any 2006 han hagut, recorda que una de les responsables d’aquestes retallades és la Federació, que existia en el seu moment i ara no existeix més que a nivell municipal, és la que presenta aquesta moció, és curiós. Quan es parla de la crisis econòmica, de les situacions especials de la gent, considera que en el tema de la dependència hi ha un problema greu i d’ordre familiar, però potser que no sigui d’ordre econòmic. Explica que el fet de tenir un familiar depenent no significa que aquella família estigui en crisis econòmica. Cita exemples, com coneguts que té a Serra Alta com un cas en concret d’una persona que està en situació de dependència, amb una pensió de 1.000 i escacs euros mensuals, més el cobrament d’un lloguer de la vivenda que tenia en Serra Alta doncs ara viu aquesta persona amb els seus fills, i a més cobra uns diners d’un lloguer d’una vivenda que tenia a la població de l’Hospitalet de Llobregat. Diu que està bé que es consideri ajudar als familiars, en algun cas. Ajudar a algun familiar que no pugui assistir al seu pare, avi o fill, amb situació de dependència, que no ho pugui fer per la necessitat d’anar a treballar, deixant sol a aquest familiar. Per tant, està bé de rebre ajuda. No diu pas que no. Però no és bàsicament una de les situacions o de les persones, consultat els serveis socials de l’Ajuntament, no són les situacions de dependència les que generen més problemes greus d’ordre familiar. Hi ha situacions pitjors. Persones vídues en el poble que cobren pensions per sota del salari mínim interprofessional, han de viure amb el que cobren. I famílies senceres que no tenen gairebé cap mena d’ingressos. Es parla dels ingressos que vindran de l’abocador de l’any 2016 però recorda el Sr. Trias, que les previsions per l’any 2016, tot i que puguin ser superiors, no diu que no, del que s’ha previst d’una forma prudent, estan adjudicats aquest ingressos al pagament de les obligacions contemplades en el pressupost. Per tant si els diners posats a dins de l’Ecoparc i l’abocador s’incrementen, no és una partida de majors ingressos, per treure una partida nova. S’hauran de rebaixar altres partides pressupostàries. Està d’acord que els grups municipals presentin un pla en conjunt que estableixi el que és fes al llarg de l’exercici de l’any 2016. Una mena de llibre blanc de totes les situacions crítiques, situacions econòmiques i familiars existents en aquest poble. De totes les menes no només de les situacions de dependència. Amb el resultat d’aquest estudi, a l’any 2017, si efectivament, com sembla ser que es podran posar partides noves sobre la base d’uns majors ingressos, diu que aquests diners es destinin pràcticament íntegrament, a fer front a aquestes situacions socials. El Grup Moviment Ciutadà Hostaletenc estaria d’acord en que la partida pressupostària que s’ha d’elaborar, conjuntament amb tots els grups municipals determinin com es destinen, en quines quantitats es destinen, en quines situacions econòmiques es destinen, etc. És a dir, el reglament d’aquesta mena de subvencions que s’atorgaria en la partida nova del pressupost de l’any 2017, fos consensuat pels partits polítics de l’Ajuntament, al llarg del mes de setembre de l’any 2016, quan s’hagi d’elaborar el pressupost per l’any 2017. Primer en quina partida es dotaria per fer front situacions d’aquesta problemàtica econòmica, en quines situacions es donarien, en quins imports, en quines condicions. Si la moció es refà d’aquesta forma i tots els grups estan d’acord en presentar-la d’aquesta forma, el Grup Moviment Ciutadà Hostaletenc donarà el suport. En cas contrari s’abstindrà.
El Sr. Sarrà diu que el Partit Socialistes Independents- Candidatura del Progrés comparteix el que el Sr. Trias ha dit. Se li va difícil saber qui té un grau de dependència. És conscient que hi ha gent que tramita la documentació a través de l’assistenta social però hi ha gent que no. No sap ben bé com són els barems. Pregunta a la Sra. Escala, per l’exemple, d’un grau de dependència de Grau III per un import de 600€. No sap on ho ha tret. Diu que el cas del seu familiar en concret es va haver de demostrar quin eren els seus ingressos, quin capital, quin patrimoni. El que més li va sobtar es que l’aproven el grau de dependència, li fan la revisió pertinent, i a sota posa una ajuda creu recordar que en el seu cas de 220€. Posa una “coletilla” que diu que aprovada està, però cobrar ja es veurà quan. El Grup de Convergència i Unió té una Llei de dependència que aprova i després no posen partides pressupostàries. La gent que té dependència van a les farmàcies i paguen com qualsevol altres persones. No tenen les ajudes que tenien. Les places de residències estan acotades. Hi havia aprovades d’abans i no s’obren de noves. Demana al Govern que faci l’impossible per ajudar però no que sigui l’Ajuntament. Diu que es tira terra a sobre de la seva teulada, doncs 1.700€ a la seva família l’anirien molt bé. Creu que com està redactada la moció sense tenir en compte una aprovació lineal, com el cas del Grau III de 700€, indistintament sense tenir en compte els ingressos que es té o del patrimoni que es disposa, no ho troba bé. És el primer que Benestar Social demana. D’aquesta manera no es pot aprovar. Comparteix l’opinió del Sr. Trias de que l’Ajuntament ha de donar serveis a la gent gran o a qui correspongui però regulat a través de les fonts d’ingressos. El Sr. Sarrà creu que no es pot aprovar aquesta moció com està presentada. Insta al Grup de Convergència i Unió perquè digui al Grup de Convergència i Unió al Parlament, que ja que aproven Lleis posin partides pressupostàries per complir-les.
El Sr. Calpe entén i comparteix el fons de la moció, que és estar i treballar per la gent del municipi. L’Ajuntament no ha d’esperar a l’any 2017 per fer front a les ajudes perquè el pressupost de l’any 2016, donarà prou marge encarat o plantejat d’una altra manera, prioritzant mes la gent, com va discutir en el punt dels pressupostos, de prioritzar les atencions a la gent i els serveis socials, que no pas tenir un volum d’assessors de Govern desproporcionat. Hi ha marge per fer-ho aquest any sense esperar a l’any 2017. És cert que la moció com està redactada i plantejada hi ha alguna cosa que seria bo que conjuntament es pogués treballar una mica més. Sinó que la moció incorporés la creació d’una comissió d’aplicació d’aquest acord per poder polir aquestes coses. Coses com el tema del cens que considera important sabent que al Govern li costa molt fer cens. Hi ha pendent encara el cens dels pisos buits. Fer una proposta alegre d’un cens a un Govern que és al·lèrgic a fer-ho, no és el més adequat, sinó està ben travat en aquest sentit. En el punt tercer quan es parla de cedir els ajuts en funció de la data d’alta al cens del municipi, l’agradaria plantejar-ho bé per no entrar en una discriminació. S’ha d’acabar de polir. Pel que fa als imports dels ajuts, no creu que sigui precisament el fixar una quantia en el mateix acord, com sí analitzar cada cas en funció de la necessitat de que sigui complementària. Amb això pot estar d’acord amb alguna afirmació que s’ha dit. Distingir la dependència física de la dependència econòmica. Podria ser que alguna persona per renda no cal que se li complementi un ajut de dependència. Aquests són els punts que al Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal, l’agradaria que es puguessin treballar més. Repeteix el Sr. Calpe, que està d’acord amb el fons i l’objectiu que persegueix la moció. Que l’Ajuntament té la capacitat pressupostària per fer-ho a l’any 2016 sense haver d’esperar a l’any 2017, i la creació d’una comissió d’aplicació que acabi de treballar la moció. Per tot això el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya- Acord Municipal donarà el seu suport.
La Sra. Escala respon que potser no s’ha entès bé però diu que el punt tercer parla de que s’estableixin les bases. Que el Govern les elabori amb l’informació que tingui del cens. Si el cens només recull a dues persones amb un grau de dependència i aquestes cobren una ajuda, no els hi seria d’aplicació la moció. Pel que fa al tema dels imports és el que està en la línia del que dona la Llei de la Dependència. Evidentment aquests imports es concedeixen una vegada es compleixen els requisits. Aquests requisits estan establerts en les bases del punt tres de la moció. Demana que s’estableixen les bases per poder accedir als ajuts pels cens. No pels cens propi sinó per evitar l’efecte crida. Si la Llei va sortir, per dir alguna cosa, a l’any 2006, des de l’any 2007 fins ara, els que ja vivien en l’any 2007. Per evitar que de cop s’inscriguin molta gent. Seria un criteri. Aquest criteri diu que l’ha d’establir l’Ajuntament en funció de l’informació, que per sort o per desgràcia, només pot accedir l’Ajuntament. Ni la Sra. Escala ni el Sr. Calpe, poden anar a estadística a demanar que els hi donin aquesta informació tan personal, quines persones tenen un grau de dependència i quins tipus de graus de dependència. Diu que clar que es pot millorar la moció, aclarir-la introduint tots els termes que el regidor ha mencionat per altres col·lectius. Aquesta llei ja està. La Sra. Escala diu que no pot esborrar el Grup Municipal perquè així està en les llistes. La gent que va anar a votar va votar aquelles sigles amb aquell Grup Municipal. Hi ha una Llei a la Generalitat. Com diu el regidor, el partit que la Sra. Escala representa no esta en el Parlament ara mateix. Ara mateix està Junts pel Sí. Demana que es deixi fora aquestes coses i que s’avanci, perquè hi ha persones, insisteix que aquest és el motiu de la moció, hi ha persones que tenen reconegut per la Llei de la Dependència percebre aquestes quantitats, i no se’ls hi està aplicant perquè l’Estat no ha dotat dels ingressos suficients per aquestes partides. Si només s’agafen aquelles persones que tenen reconeguda aquestes quantitats per la Llei és poder complementar-les. No cal esperar un any o dos més a que arribi la Llei de la Dependència, com ben bé ha dit el regidor, que la té reconeguda però no sap quan ho podrà cobrar. Demana que l’Ajuntament s’avanci en donar aquests recursos. Si la Llei de la Dependència s’aplica després doncs que es valori. Es poden assentar les bases any a any. No cal que l’Ajuntament esperi doncs sempre en els Plens cada vegada que hi ha aportacions per millorar a la gent que té més necessitats econòmiques, no només la de la Dependència, el fet de recórrer a una persona, a un servei, que altres persones no ho necessiten, té uns costos que per molt que es tingui uns ingressos o no, es van afegir més despeses. No només és dependència física. Implica també un cost econòmic. La Sra. Escala accepta de treballar la moció tirant-la endavant i en segona opció, seure tots, un cop es tingui l’informació, el cens, dotant la partida. Que es faci això, s’avanci, establint les bases. Si no es vol quantificar els imports que no es faci. Demana que es tiri endavant creant les bases en base a l’informació que es pugui tenir, sense haver d’esperar dos any perquè aquestes persones se’n puguin beneficiar. Potser només hi ha dos cassos. Potser no. No ho sap. Potser la segona moció es presenta com diu el regidor. Valorant els cassos que hi ha de necessitats socials que són més greus en les persones i en les famílies. Aquesta és una opció que està definida i com que no s’està aplicant per aquest motiu la Sra. Escala ha cregut oportú presentar-la. Si ja costa crear un cens per la Llei de la Dependència no vol pensar si es fa tot el cens de totes les persones necessitades que compleixin tots els requisits. Diu que si es vol aprovar que es faci. Sinó que s’aplaci per la següent amb les bases. Però demana que no es freni perquè pel proper Ple són dos mesos més. I se’n van al juny.
El Sr. Trias repeteix que no seria just donar ajudes pel tema de la Dependència quan hi ha gent amb més necessitats que no pas aquesta. Insisteix en que no sap com s’ha de muntar. No sap si arrel d’aquesta moció, posant-se d’acord amb la creació de la comissió d’aplicació que estudiï les situacions socials junt amb l’educadora i l’assistenta social de les persones del poble, es podrà tenir una certa velocitat. Elles ho tenen bastant a l’abast el poder crear un cens amb persones que pateixen aquesta problemàtica. Posar aquest cens damunt de la taula, per poder discutir-ho tots els grups municipals, discutir quantitats, partides pressupostàries. Creu que a l’any 2016 es podria arribar perquè alguna baixa important de despesa hi haurà fent una modificació pressupostària en aquest sentit. Però pensa el Sr. Trias que no és just parlar només de la Llei de la Dependència perquè repeteix no sempre és un problema econòmic. Diu que a casa seva van viure tota la vida el seu avi i la seva mare fins que van morir. Explica que era una dona sense pensió i es va fer càrrec ell. No va tenir cap Llei de la Dependència. Si hi ha gent amb ingressos suficients que poden fer front a aquestes situacions no veu perquè s’ha de complementar fins a 700€ el que l’hagi donat la Generalitat de Catalunya, perquè per aquestes persones no són problemes de diners. I en canvi aquests diners es poden destinar a famílies que en aquests moments no tenen cap mena d’ingressos, que estan en risc d’exclusió social, de fills mals nodrits que en el poble malauradament hi ha, de dones i homes grans que han treballat tota la vida, que provenen del règim agrari o tèxtil tenen unes pensions miserables que fan que quasi no arribin a fi de mes. Creu el Sr. Trias que totes aquestes persones mereixen aquesta atenció. En aquest sentit no sap com ha d’anar la proposta. Si es posen d’acord en treballar tots plegats els grups municipals de l’Ajuntament, en certs compromisos d’arribar en certes dates, a fer coses. Posar a treballar a l’assistenta social i a l’educadora social en aquest sentit per fer una relació exacta d’aquesta gent. I quan es sàpiga com està, avaluar de quines partides es podrà disposar i de quin import de partides per aquest any o pel que queda d’any. Si ha passat dos mesos doncs pels vuit mesos restants. De quines baixes de partides d’altres sectors es pot disposar i com es pot repartir. Seria el més adient.
La Sra. Escala respon que si ho creuen oportú es tregui el punt número quatre i que es ratifiquen en el punt tres que correspon a les bases. D’aquesta manera es deixa reconegut el fet de treballar com diu el regidor, en la línia de valorar en funció del cens i de les necessitats.
El Sr. Trias diu que si es fas així es retirin les quanties. Que en la moció es faci esment a altres col·lectius.
La Sra. Escala proposa que el mes que bé es presenti una altra moció amb tots els col·lectius. La moció d’ara esta proposada en altra línia. Demana que s’avanci en aquesta moció fent el mes següent una proposta amb la resta de col·lectius. Almenys en aquesta moció es va avançant.
El Sr. Trias diu que avançar es dependre d’un compromís que ha d’establir-se. Proposa que es reuneixen la setmana que bé per començar a parlar del tema, reunint-se amb la Carmen Paco i l’educadora social. Que es reuneixen els portaveus dels grups municipals amb elles per començar la setmana que bé a treballar el tema. Es pot deixar dit avui i compromès. Quan s’estigui d’acord presentar una moció en conjunt que parli de tots. És el més prudent. Diu que és possible que de tres o quatre col·lectius que ho necessiten s’ha anat a buscar el col·lectiu menys problemàtic de tots. Sota el seu criteri. Pot estar equivocat. Ha consultat amb la Carme Paco, ha parlat amb ella. Li va donar la raó que és el col·lectiu amb menys problemàtica dels casos que ella porta. Menys problemàtica des del punt de vista de manca d’assistència per falta de recursos econòmics.
El Sr. Sarrà diu que quan ha parlat del cens no ha dit que es negui a fer-ho. Veu problemes. Possiblement la Carmen Paco és l’única que tingui en aquests moments aquesta documentació, doncs ella és la que fa la part econòmica. L’únic problema que veu és la confidencialitat de les dades. No sap fins a quin punt els Ajuntaments poden donar aquesta informació. És l’únic dubte que veu. Demana que es parli amb ella la setmana que bé, perquè pregunta que passa si es neguen. Haurà sigut l’Ajuntament que no ha volgut fer el cens, pregunta. O s’anirà casa per casa?. El grau de dependència ho dona un tribunal que veu a la persona. Als familiars els fan fora per poder parlar amb la persona afectada a soles.
La Sra. Escala li respon que un primer cens segur que la persona encarregada de Benestar Social té accés a poder saber quines persones tenen reconeguda la Llei de la Dependència.
El Sr. Sarrà respon que segur li pot dir el total de persones que hi ha de cada grau. Però dubte que li digui amb noms i cognoms el tipus de grau que tenen.
La Sra. Escala diu que no cal que diguin el tipus de grau.
El Sr. Sarrà discrepa doncs en la moció que es presenta es parla d’aprovar el Grau I, II i III.
La Sra. Escala respon que persones que tinguin un grau de dependència s’ha de saber. Algú ho ha de saber.
El Sr. Sarrà li diu que una cosa és que demani el grau de dependència i l’altre que és pugui tenir. Es parla en la moció de gent que té grau i que no cobra.
La Sra. Escala respon que sí. Que han d’estar reconeguts en algun lloc. S’ha de tenir accés.
El Sr. Sarrà comenta que evidentment. Ell no ho sap. És el mateix que diu el Sr. Trias. Demana que es parli amb l’assistenta social per sortir de dubtes. Demana que es retiri la moció per poder presentar una altra moció consensuada un cop s’hagi parlat amb ella. És de lògica. Hi ha molta gent que la pot tenir però que no han demanat. I molts que la tenen però no cobren.
La Sra. Escala respon que per això mateix. Ja es té una base.
El Sr. Sarrà diu que no sap quines són aquestes persones. Que ha de treure la informació d’una tercera persona. El més senzill és anar directament a l’assistenta social que ho miri. Demana a la Sra. Escala que retiri la moció.
La Sra. Escala prefereix que es tiri endavant com s’ha dit amb el consens que no retirar-la definitivament. Ella sola no pot. S’ha de decidir entre tots.
El Sr. Calpe explica que no sap si es vol anar més enllà de la moció com s’entén. Entén que el que es demana és complementar no substituir l’ingrés que no reben de la Generalitat de Catalunya. Complementar el que tenen reconegut per part de l’Ajuntament en funció de les necessitats que es pugui valorar en funció de la renda que pot tenir la persona amb dependència. Pensa que s’ha de treballar més. La moció que es presenta com està presentada fa referència al col·lectiu de gent amb una dependència reconeguda. El Govern no ha de fer cap anàlisis doncs ja està fet. Serà aquella gent que una vegada es doni publicitat de que hi ha aquesta línia de suport o ajut, o bé perquè estiguin aquí o perquè voluntàriament siguin dependent acreditats, manifestant-lo a l’Ajuntament per poder entrar en el cens. A partir d’aquí la valoració que es faci que determini, sent la pròpia assistenta social que és la persona que té uns barems. Barems unificats a nivell de comarca i aprovats pel Consell Comarcal. Barems definits. En funció de les rendes acabar de complementar l’ajut reconegut. Si és considera que són insuficients poder donar un cop de mà des de l’Ajuntament. Fer una cosa genèrica a més col·lectius necessitats, li sembla que fer-ho des d’una comissió, és fer la feina del regidor de Benestar Social. Que entén el Sr. Calpe que el regidor ja ha fet aquesta valoració, aquest projecte quan ha elaborat els pressuposts, determinant que hi ha unes partides d’ajuts socials que han d’anar destinades a col·lectius amb necessitats. Pensa el Sr. Calpe que el que fa la regidora del Grup de Convergència i Unió, el que fa és que del col·lectiu, complementar en el que es pugui des de l’Ajuntament, en funció de del que tenen ja acreditat. Repeteix que no fan ells cap valoració ni cap anàlisis, doncs ja ho tenen fet les persones que tenen els graus de dependència reconeguts. La sensació que té el Sr. Calpe és que es vol complicar tot per evitar que sigui aprovat.
La Sra. Escala respon que sí.
El Sr. Trias diu que el tema és un altre. Quan s’intenta introduir altres col·lectius no és per marejar la perdiu. El Govern al seu programa tenia el pensament d’assistir a altres col·lectius i així estan treballant. Demana que comprenguin que no es pot afegir a un col·lectiu i no fer la resta. Per això, explica el Sr. Trias que només acceptarà la moció s’inclou altres col·lectius amb necessitats que hi ha al poble. Que es faci un estudi d’aquestes necessitats en conjunt de la situació. Repeteix que s determinen quines partides per baixa o per escreix es poden aportar de nou en el programa d’ajuts a l’any 2016, quan s’acabi d’estudiar. Si hi ha acord en aquest part perfecte. Si no hi ha acord el vot serà del Grup Moviment Ciutadà Hostaletenc serà que no. Farà que el Govern continuï estudiant el que toca incloent el col·lectiu que ara es fa esment, per buscar la millor solució.
El Sr. Sarrà comenta que com ha dit el Sr. Calpe la paraula correcte és unificar criteris. Els criteris ho estan. Benestar Social demana una sèrie de papers de la persona. En funció d’això s’assigna el que toca. Diu que no s’ha de complementar res. Que el que toca és el que es diu. Altre problema és que no es cobra. Pregunta que sí la Llei d’Espanya diu que ha de cobrar una persona 600€ i s’assignen 200€, l’Ajuntament ha de complementar fins arribar als 600€. S’assignen els imports per criteris únics. A la Carmen Paco li diuen la calculadora perquè és ella qui fa les bases econòmiques. Ella fa els informes. El problema és que no paguen.
El Sr. Calpe respon que sap que com Ajuntament no estan obligats a complementar res.
El Sr. Sarrà diu que pagar el que no paguen els altres, que és vergonyós, però complementar no s’ha de fer res. El criteri si és unificat és igual per tots. Va en funció d’uns barems.
La Sra. Casas intervé dient s’agafa la paraula doncs és un tema que per regidoria li pertoca. Creu que és un tema molt complex. Entren moltes circumstàncies, des de quin tipus de persones han de rebre aquesta ajuda, de les quantitats, dels que barems per necessitats econòmiques es valoren, de si es un tipus mensual, periòdica o anual, extraordinària o en funció dels recursos de l’Ajuntament. Comprometre’s a un ajut se sap que passa. Un any es té recursos i un altre any no es té, tirar enrere aquest tema, és considera impopular que no agrada a ningú. Hi ha moltes circumstàncies i manca d’informació. Manca d’informació concreta. L’assistenta social bé cada matí, menys un dia i mig que no ho fa. Te l’agenda plena amb hores fins d’aquí a un mes. No sap la disponibilitat que tindrà l’assistenta per poder seure a parlar amb ella. La intenció és fer-ho. Donada la complexitat creu que en quatre dies que la Sra. Escala ha presentat la moció, han de decidir si tirar o no endavant el projecte, creu que és agosarat. Està d’acord amb el que diu el Sr. Trias de reunir-se, seure, buscar l’informació que es pugui tenir, valorar les possibilitats i les maneres per poder organitzar tot això, i de comú acord, amb les maneres més legals tirar-ho endavant. El Govern es compromet a estudiar, a treballar de quina manera es pot fer sense perjudicar a altres col·lectius. La voluntat de fer-ho hi és. De cap manera s’està buscat excusa o revolt per defugir la possibilitat que té l’Ajuntament d’ajudar a alguna persona que ho necessiti. El Govern té moltes responsabilitats i moltes necessitats per donar ajuts. S’ha de marcar molt bé qui és el destinatari que rep aquest ajut i de quina manera s’ha de fer. Proposa que s’estudiï. No es compromet a res perquè no sap a on portarà l’estudi que han de fer.
La Sra. Escala respon que el regidor ha dit que el seu programa portava la voluntat d’ajudar a les persones. Potser aquest no és el col·lectiu que més ho necessiti ni el més urgent. Així ho ha entès. Hi ha famílies que estan patint perquè no estan rebent aquest ajut. Hi ha famílies que 200€ o 300€ els ajuda, perquè el tenen reconegut i no el cobren. Insisteix en el que posa el punt número 3 d’establir les bases en funció de saber quines són les necessitats que hi h en el municipi. Demana que es faci el cens. No es tracta d’anar preguntant a les persones sinó de publicar que s’obren les bases per a les persones amb grau de dependència reconegut. Que es donin d’alta a l’Ajuntament. Fer la comunicació per la via que toca. Després establir les bases depenent dels veïns que vinguin, de les necessitats, del grau de dependència, si estan o no cobrant. Normalment la gent gran té més ajuda però a vegades s’obliden de que la gent dependent no sempre és la gent gran. La gent gran potser té pensió. I a sobre estan a casa doncs se’ls ajuda. Però hi ha gent que no. Hi ha gent que té alguna persona dependent a casa seva que ha de deixar de treballar, o a sobre no treballa, que a més no té ingressos. Això els merma la situació econòmica. Demana que es sentin les bases dels criteris. La Llei ho diu en molts casos. S’han mort persones esperant cobrar la Llei de la Dependència que tenien reconeguda. No cal esperar això. No només són per persones grans. Desconeix quantes hi ha en cada col·lectiu. A vegades una persona gran si està bé de salut té l’assistència a casa però una persona més jove té una dependència que requereix sortir de casa, mobilitat. I ens troben en un municipi que les comunicacions són les que són. Es necessita tenir cotxe. Per anar a qualsevol especialista s’han de desplaçar. Necessitats que a la llarga són econòmiques. Diu que si el Govern ho vol entendre i tirar endavant, perfecte. Comenta la Sra. Escala que és el que el regidor ha dit abans, que ja estava en el programa. Doncs com que des de l’Ajuntament s’està treballant en fer l’estudi de les necessitats dels col·lectius més perjudicats demana que es tiri endavant la moció, d’acord amb el programa i el pla d’intencions del Govern la resta d’ajudes per tots els grups socials. Accepta que es tregui el tema dels imports però com que la moció es clara, treballar ja amb aquelles persones que puguin necessitar la Llei de la dependència i se’ls pugui ajudar. El Grup de Convergència i Unió no retira la moció. Accepten tirar la moció amb les modificacions.
El Sr. Trias respon que les modificacions que demana és ampliar les bases de les persones a la qual va dirigida la moció.
La Sra. Escala diu que a llavors ha de canviar l’exposa i el proposa.
El Sr. Trias li diu que li sembla tot molt bé però que hi ha vídues que viuen soles a casa seva, que no tenen ajudes de ningú amb pensions baixes. Ho passen molt malament per arribar a fi de mes. Es que l’intenta explicar a la Sra. Escala. El que portava al seu programa era ajudar a tothom. Diu que si fos al revés, que la Sra. Escala estigués al Govern i ell a l’oposició, si el Sr. Trias intenta colar les seves accions programàtiques, perquè la Sra. Escala deixés les seves enrere, segurament la Sra. Escala li contestaria que no. Només demana a la Sra. Escala que canviï l’àmbit de la moció. No referides a les persones amb necessitats de dependència sinó ampliar les bases a les persones amb necessitats de caràcter social i econòmic. Si ho fa el Govern estudiarà tot, tant la proposta programàtica que portava el seu grup com la proposta que no recorda el Sr. Trias que hi fos en el programa de la Sra. Escala, que la fa avui, però que li sembla perfecte.
La Sra. Escala li respon que estava en el programa. No cal donar més voltes. La moció esta exposada amb aquest exposa i proposa. Ampliar-la és canviar-la.
El Sr. Trias respon que és una moció enverinada.
La Sra. Escala diu que no és una moció enverinada. És complementaria. Demana al Sr. Trias que presenti ell una moció en el proper Ple que demani l’estudi de tot això. Que faci ell la complementària que tenen més informació. Diu que ella treballa des de la informació que té. El Govern té tota la informació. Ella no. Pregunta al Sr. Trias que si li molesta que faci ella una proposta. Diu que no les farà si és el que li molesta al Sr. Trias. Comenta que al final es vindrà a aquest Ple a callar perquè no podran fer propostes.
El Sr. Sarrà respon que com està redactat veu difícil que el Govern l’aprovi. Pel que fa al cens de les persones la Sra. Escala diu que l’Ajuntament té aquesta informació. Respon que no la té. No sap si és pot aconseguir. Del tema que recull la moció que es porti a terme en dos mesos l’aprovació de la moció i que es porti a terme les consignacions pressupostàries pertinents, diu el Sr. Sarrà que no és fàcil. Per poder reunir-se amb la Carmen Paco s’està parlant de 4 o 5 setmanes. Pel que fa a fixar una quota fixa de les quantitats estipulades en la moció, unilaterals i lineals per cadascú, no ho troba bé. Proposa que no s’aprovi.
Procedeixen a votar la moció que no s’aprova amb 6 vots en contra (5 SI-CP,1 MCH), 5 vots a favor (4 ERC-AC, 1 CIU) i cap abstenció.

5.- DONACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS DICTATS PER L’ALCALDIA-PRESIDÈNCIA DES DEL NÚM. 526/2015 FINS EL NÚMERO 619/2015.

El Sr. Calpe pren la paraula amb el decret núm. 527/2015 referent a una gratificació per tasques excepcionals de la aparelladora. Demana saber quines són les tasques excepcionals que surten fora del que entén que són les feines que li toquen per desenvolupar el seu lloc de treball.


El Sr. Sarrà respon que és la seva feina però va coincidir que hi havia bastants obres fet que va produir que s’hagués de quedar varis dies a la tarda. Fora del seu horari normal es va quedar aquesta persona redactant informes. Al matí anava a fer visites d’obres i les corresponents comprovacions i a la tarda es quedava per fer els informes. Per aquestes tasques se li va fer la gratificació. Una vegada excepcionalment. Continua amb el decret 545/2015 referent a la revisió anticipada de l’autorització ambiental de l’Ecoparc de Can Mata, demana saber com està el tema. Pregunta si Masquefa ha presentat al·legacions.
El Sr. Sarrà respon que l’Ecoparc de Can Mata ha demanat al Departament de Territori i Sostenibilitat la revisió anticipada de l’autorització mediambiental que s’està tramitant. Encara no havia vençut. Tot bé perquè en una darrera modificació de la Direcció Europea d’Emissions, l’epígraf ha canviat. L’annex ha passat d’I a II. No espera l’Ecoparc a que es caduqui la que té i s’agafen al nou. L’informe es va aprovar favorablement pel Sr. Jaume Claramunt que és l’enginyer que el ho va tramitar. S’està fent la tramitació de l’autorització ambiental en base a un epígraf però se sap que canviarà. S’ha demanat fer-ho amb la nova normativa.
El Sr. Calpe continua amb el decret núm. 584/2015 que fa referència a un encàrrec de neteja d’unes parcel·les municipals. Creu que per fer desbrossament sí que hi ha empreses del poble, que s’encarreguen de jardineria o amb els estris i maquinàries suficients per fer aquestes feines. Diu que no es compten amb elles i s’adjudica finalment a l’empresa Marciano Pérez Manzaneda que se l’adjudica directament moltes feines.
El Sr. Sarrà vol aclarir que hi ha una feina que és municipal que es va fer a màquina perquè precisament a peu era difícil. Eren uns arbres molt alts que no s’havien fet mai. Els veïns varen denunciar. S’ha hagut d’entrar amb una màquina. Han hagut problemes per entrar. Amb una desbrossadora manual s’hagués trigat molt.
El Sr. Calpe llegeix el decret que literalment diu: “segons la inspecció realitzada sobre el terreny es determina que els treballs que cal dur a terme són neteja vegetal, desbrossada d’arbust i tala d’arbres”. En base al que ha llegit, no té més informació que la que posa. Creu que hi ha gent i empreses al municipi que es dediquen a fer aquestes tasques.
El Sr. Sarrà repeteix que si és aquesta manualment no s’ha fet. Es va fer tot en màquina. Precisament ara es farà fer cinc més. Hi ha arbres, un pou que s’ha descobert que per por de que entrin, farà que hi vagi una màquina per tapar-ho.
El Sr. Calpe continua amb el decret número 602/2015 que fa referència al contracte de recollida del vidre. Demana que el Govern expliqui com ha anat, si el retorn es farà igual com es tenia al Consell Comarcal, com s’ha encarat el tema per fer aquesta contractació.
El Sr. Ramas respon que en l’any 2015 hi havia una empresa que es diu Revibasa a recollir el vidre. El contracte a final d’any ha caducat. Al ser un contracte menor no es pot tornar a contractar a la mateixa empresa. S’ha contractat a una altre empresa diferent. En aquest cas a l’empresa Daniel Roses.
El Sr. Calpe continua amb el decret número 607/2015. Constata i demana al Govern que li sembla bé la voluntat i l’interés en que els regidors es formin, però agraeix que quan hi hagi la voluntat, es faci una pro-inspecció més acurada doncs poc després, ara vigent, ha sortit per fer el Postgrau pràcticament igual, per l’Associació Catalana de Municipis, a meitat de preu del que està fent ara la regidora. Demana al Govern que ja que l’Ajuntament és associat tant a la Federació com a l’Associació, aquesta última amb molta oferta formativa, a uns preus més econòmics, es tingui en compte.
La Sra. Escala ratifica en la línia que els decrets no segueixen una correlació de numeració i dates. Ja ho ha manifestat altres vegades. Es continua tenint un ball de números en dates i números de decrets.
El Sr. Sarrà fa un esment referent al tema de la correlació dels decrets. Diu que és possible que continuï passant perquè es troba que en el seu departament, pensant que en el dia d’avui acabes un informe, es demana que et guardin número de decret, pel que sigui no es tramita. Al dia següent s’ha fet un altre i aquest que s’ha demanat es cola. No vol dir que no estigui bé. El que passa es que es guarden, es tramiten d’altres i posteriorment es tramita l’anterior.
7.- ASSUMPTES SOBREVINGUTS.

No se’ns presenten cap assumptes sobrevinguts.


8.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

El Sr. Calpe demana que el Govern tingui el compte pel que fa a les actes de Junta de Govern, sobretot les últimes que han passat, que ja que s’aproven, que es revisin. O es llegeixin. Ho diu perquè hi ha dues actes que encara consta com assistent el regidor Sr. Joaquim Insa Farré.


El Sr. alcalde respon que ho comprovarà i es procedirà al canvi.
No es presenta cap pregunta oral.
I essent les vint hores cinquanta minuts del vespre i no havent-hi cap més assumpte a tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió. Dono fe,

L’alcalde La secretària Interventora




Yüklə 134,38 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   2




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin