Acta 01/17 esborrany de l’acta de ple de la sessió ordinària de data 17 de març de 2017



Yüklə 333,45 Kb.
səhifə2/7
tarix17.01.2019
ölçüsü333,45 Kb.
#98892
1   2   3   4   5   6   7

Fonaments jurídics:


  • L’article 158.4 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix: “Sens perjudici del Registre general d'associacions de la Generalitat, els municipis han d'establir un registre propi a l'efecte del que disposa aquest article, en el qual s'han d'inscriure les associacions en el termini de vint dies des de la petició, transcorregut el qual sense resolució expressa, s'entenen inscrites”

  • L’article 133.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP), estableix que es podrà prescindir dels tràmits d’audiència, consulta i informació públiques en el cas de normes organitzatives de l’Administració local. Així mateix quan la proposta normativa no tingui un impacte significatiu en l’activitat econòmica, no imposi obligacions rellevants als destinataris o reguli aspectes parcials d’una matèria es podrà ometre la consulta pública prevista en l’apartat 1 de l’article 133 de la LPACAP.

  • Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL) que en els seus articles 22.2.d) i 47 estableix que l’aprovació d’ordenances és competència del Ple per majoria simple. I en els seus articles 49 i 70.2 s’estableix que el procediment d’aprovació de les ordenances locals és el següent:

    • Aprovació inicial Ple.

    • Informació pública pel termini mínim de trenta dies per la presentació de reclamacions i suggeriments.

    • En el cas de què no s’haguessin presentat cap reclamació o suggeriment, s’entendrà definitivament adoptat l’acord fins llavors provisional.

    • L’acord d’aprovació definitiva i el text íntegre de l’ordenança s’haurà de publicar en el BOP i no entrarà en vigor fins que no s’hagi publicat íntegrament el seu text i no hagi transcorregut el termini previst en l’article 65.2 de la LRBRL.

És per la qual cosa que aquesta Alcaldia-Presidència proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:


Primer.- Aprovar la creació del Registre municipal d’entitats de l’Ajuntament d’Espolla.
Segon.- Aprovar inicialment el “Reglament del registre municipal d’entitats de l’Ajuntament d’Espolla anteriorment transcrit.
Tercer.- Sotmetre a informació pública l’esmentat reglament durant el termini de 30 dies hàbils en el Butlletí Oficial de la Província de Girona per tal de què es puguin presentar reclamacions i/o suggeriments al respecte de conformitat amb el que estableixen els articles 49 de la LRBRL. En el cas de què no es presentin reclamacions o suggeriments al respecte, s’entendrà definitivament adoptat l’acord fins llavors provisional.
Quart.- En el cas de què no es presentin reclamacions o suggeriments al respecte, s’entendrà definitivament adoptat l’acord fins llavors provisional, sense necessitat d’un nou acord plenari. En aquest cas, l'acord inicial elevat a definitiu més el text íntegre de l'Ordenança s'han de publicar al tauler d'anuncis de la Corporació i al Butlletí Oficial de la Província.
Cinquè.- En el supòsit de considerar-se aprovada definitivament, per manca de reclamacions, l'acord d'aprovació definitiva i la còpia íntegra i fefaent del text definitiu aprovat s'han de trametre a l'Administració de l'Estat i a la Generalitat de Catalunya en el termini de quinze dies des de l'aprovació definitiva. L'ordenança entra en vigor una vegada transcorreguts quinze dies des d'aquesta comunicació, si les administracions esmentades no han fet cap requeriment.”
Es passa a la seva votació, quedant aprovada la proposta per unanimitat de tots els membres legals de la Corporació
CINQUÈ.- MOCIÓ PER DONAR SUPORT A LA CANDIDATURA DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE FIGUERES A LA CREU DE SANT JORDI, QUE ATORGA LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
“En data 18 de gener de 2017 amb Registre d’Entrades 29 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ens ha tramès la moció aprovada per la seva Junta de Govern en sessió de data 13 de desembre de 2016 de suport a la candidatura de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres a la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya, on així mateix s’acorda sol·licitar a la resta de municipis de la comarca per tal de que donin suport a l’esmentada candidatura.
El Col·legi sempre ha estat vinculat a la comarca de l'Alt Empordà, on hi desenvolupa una funció social important com és el Torn d'Ofici. El Col·legi presta i porta a terme una important funció social i d'assistència. En el darrers anys es prestaren 5.377 assistències el 2013, 5.542 assistències el 2014 i 5.150 assistències el 2015.
L'àmbit territorial del Col·legi és Figueres i tota la demarcació actual del partit judicial, i vetlla perquè cap persona se li negui l'assistència d'un lletrat per la defensa dels seus drets i interessos, ja sigui lliure elecció o bé, d'ofici, oferint l'assessorament jurídic i defensa a totes les persones que tinguin dret a assistència jurídica gratuïta d'acord amb la legislació.
L' Il·ltre. Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà fou fundat el 29 de juliol de 1841. Després del de Barcelona, és el Collegi d'Advocats més antic de Catalunya. Aquest any 2016 celebra els 175 anys.

Com ho demostra l'expedient custodiat a l’arxiu del Ministeri de Justícia, el Sr. Santiago Yanez, advocat i historiador de Tenerife, va aportar una valuosa informació que permet fixar la data exacta de constitució del Col·legi d’Advocats de Figueres: el dia 29 de juliol de 1841, amb 22 advocats adscrits segons instància el que era aleshores degà accidental Sr. Carles Fages de Perramon (fill de Narcís Fages de Romà, advocat i agrònom empordanès, que defensà a Abdó Terrades al 1842 en quin escrit de defensa consta que és advocat dels Col·legis de Madrid i de Figueres) i el Sr. Joan Moragas i Simón, Secretari de la Junta de Govern. No coneixem gairebé res més de la història col·legial fins que no es restableix la normalitat administrativa col·legial creant-se les primeres actes de Juntes Generals l’any 1895. Els cronistes de Figueres, esmenten però, que el primer degà fou a l’any 1841 el Sr. Antonio Tomàs Fages i Sans que també fou el alcalde Constitucional de la ciutat en els anys 1820-1822.

El que sí que permet afirmar la referida data de constitució és que el Col·legi d’Advocats de Figueres és la segona corporació professional d’advocats coneguda i constituïda en el marc territorial de Catalunya a partir del segle XIX. Altres Col·legis d’Advocats fundats al segle XIX són els de Barcelona (1833), de Tortosa (1844), de Tarragona i Reus (1845), Lleida (1850); Mataró (1867); Sant Feliu de Llobregat (1871); Girona i Granollers (1880) i Vic i Manresa (1882).

El primer escrivent que va tenir el Col·legi d’Advocats es va contractar l’any 1.870,  i es va invertir la quantitat d’onze pessetes amb cinquanta cèntims. Sens dubte un dels primers objectius que es va marcar el Col·legi d´ Advocats de Figueres juntament amb l'Ajuntament va ser la creació de l´ Audiència Criminal amb seu a la nostra ciutat. La petició va ser enviada a Madrid el 2 de juliol de 1882, sent la proposta acceptada el 16 d'octubre del mateix any. L’Audiència Criminal de Figueres va començar a funcionar l´ any 1883 fins l’any 1892 en que el govern de Madrid ofegat per les guerres de Cuba i Filipines va suprimir les Audiències mantenint únicament les existents en les capitals de província.



Cent anys més tard, el Col·legi d’Advocats de Figueres va aconseguir l’elevació dels Jutjats i Tribunals del Partit Judicial a la categoria de Magistratura.
La història del Col·legi d'Advocats de Figueres està recollida en tres volums publicats per l'editorial Tirant lo Blanc de València. Fou precisament la publicació del volum I que va rebre l'any 2010 el premi Roda Ventura que atorga el Col·legi d'Advocats de Barcelona.
El 23 d'octubre de 2016 L'Il·ltre. Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà va rebre la Fulla de Figuera de Plata que atorga l'Ajuntament de Figueres
Per tot això, és proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Donar suport a la candidatura de l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà a la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Segon.- Donar-ne trasllat al Consell Comarcal de l’Alt Empordà i al Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà per al seu coneixement i als efectes adients.”
Es passa a la seva votació, quedant aprovada la moció per majoria simple, essent el resultat de la votació el següent:


  • Abstencions:

    • Anna Ros Vilanova

    • Esther Plaza Massó

    • Albert Asenjo Compte

    • Joan Vergés Pineda



  • Vot a favor:

    • Carles Lagresa Felip

    • Lluís Insa Guirado

    • Àngel Olivet Casellas


SISÈ.- MOCIÓ PER L’ACOLLIDA IMMEDIATA A CATALUNYA DE PERSONES REFUGIADES I MIGRANTS.
Exposició de motius
L’acollida de les persones refugiades i migrants s’ha convertit en un clam per part de la ciutadania i les entitats catalanes i ha estat una prioritat de l’acció de la Generalitat en col·laboració amb els ens locals. Fruit d’aquesta col·laboració, el Govern de la Generalitat ha comunicat al Govern de l’Estat espanyol i a l’ACNUR que posa a disposició un mínim de 4.500 places per acollir a persones refugiades. Tot i això, les demandes de la Generalitat per fer possible l’acollida de més persones refugiades no han estat ateses i s’ha constatat la falta de voluntat de cooperació per part de l’Estat.
La Generalitat disposa de competències per acollir a les persones refugiades que arriben a Catalunya amb l’objectiu d’assolir la plena ciutadania. El treball conjunt entre les organitzacions no governamentals i el Departament de Treball, Afers Social i Famílies ha identificat 271 casos de persones refugiades amb diferents nivells de vulnerabilitat que necessiten poder venir urgentment a Catalunya. Els entrebancs i la ineficiència de la burocràcia espanyola ha provocat que només 14 d’aquestes hagin pogut arribar a dia d’avui al nostre país. La pressió de la Generalitat a l’Estat espanyol per augmentar el nombre de persones refugiades ha estat constant i s’ha basat en propostes concretes com l’extensió de permisos d’estudi a estudiants que acollirien les universitats catalanes o l’extensió de visats humanitaris als consolats i ambaixades espanyoles, interpretant adequadament la Llei d’Asil de l’Estat.
Tot i tenir les competències, com en tants altres àmbits, l’Estat espanyol no transferirà a Catalunya ni un euro dels 32.000 M€ que l’Estat rebrà del Fons Europeu d’Asil, Migracions i Integració (FAMI). Aquest fet i les traves administratives i polítiques limiten en gran mesura la possibilitat d’acollida del poble català que no pot fer-ho sense els recursos adients, encara que 14 sentències avalen la invasió de competències de l’Estat en matèria d’acollida i immigració.
El treball transversal per a l’acollida de persones refugiades ha portat el Govern a treballar en programes d’educació i refugi, de salut i salut mental, l’increment dels recursos d’aprenentatge intensiu de català amb el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) i l’obertura d’un nou protocol a les oficines del SOC perquè les persones refugiades tinguin accés a les Polítiques Actives d’Ocupació quan tenen permís de residència i encara no de treball, entre altres. Tota aquesta tasca quedarà recollida en el Programa Català de Refugi, pioner a Europa, i que a partir de bones pràctiques locals i internacionals es basarà en la mentoria i en el compromís per part de la persona refugiada a seguir un Pla Individual d’Activitats (PIA).
La voluntat del món local per contribuir a l’acollida de persones refugiades ha estat evident els darrers mesos mitjançant la col·laboració amb l’Inventari de Recursos amb aportacions de la Generalitat, d’Ajuntaments, Entitats i Particulars d’on han sortit el 52% de les places del programa d’acollida estatal. A més, tots els municipis disposen d’un Servei de Primera Acollida que, entre altres funcions, coordina tots els serveis públics municipals i de la Generalitat per a l’acollida. En el marc del nou Programa Català de Refugi, la implicació dels ens locals continuarà essent essencial a través del seguiment dels PIA des de la proximitat.
Per tot això, és proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer. Reclamar que l’Estat espanyol traspassi a la Generalitat la totalitat de les competències en matèria d’acollida i immigració i els recursos per fer-les efectives.
Segon. Manifestar el suport d’aquest Ajuntament al Programa Català de Refugi i garantir la seva col·laboració.
Tercer. Reclamar l’establiment de vies legals i segures de manera que les persones refugiades puguin arribar a Catalunya amb plenes garanties i puguin ser reconegudes ràpidament com a sol·licitants d’asil.
Quart. Penjar al balcó de l’Ajuntament la banderola de la campanya “Casa nostra, casa vostra” i convidar a la ciutadania a fer-ho i a participar activament de les iniciatives d’acollida i en defensa dels drets de les persones refugiades.
Cinquè. Comunicar aquest acord al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a l’Associació pel refugi Casa Nostra Casa Vostra, a Stop Mare Mortum, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a les entitats municipalistes i al govern de l’Estat.”
Es passa a la seva votació, quedant aprovada la moció per unanimitat de tots els membres legals de la Corporació
SETÈ.- PROPOSTA D’ADHESIÓ AL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AEAT I LA FEMP EN MATÈRIA D’INTERCANVI D’INFORMACIÓ TRIBUTÀRIA.
“La Disposició Addicional Quarta de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries, sota el títol “Informació per mitjans telemàtics”, contempla, prèvia autorització dels interessats, el subministrament d’informació tributària per mitjans telemàtics i informàtics a favor de les Administracions Públiques per al desenvolupament de les funcions que tinguin encomanades, supeditant-ho als termes i garanties que es fixin mitjançant Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda, i en el marc de col·laboració que s’estableixi.
En compliment d’aquesta habilitació legal, es va dictar l’Ordre de 18 de novembre de 1999, per la qual es regula el subministrament d’informació tributària a les Administracions Públiques per al desenvolupament de les seves funcions, així com els supòsits contemplats en l’article 113.1 de la Llei General Tributària (BOE núm. 286 de 30 de novembre).
A l’abril de 2003 es va subscriure el Conveni de col·laboració entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en matèria d’intercanvi d’informació tributària i col·laboració en la gestió recaptatòria amb les entitats locals.

Les parts signatàries, amb aquest conveni, formalitzen l’establiment d’un subministrament d’informació tributària que permetrà a les Entitats Locals que s’adhereixin a aquest conveni, una agilització a la disposició de la informació i una disminució de les despeses, aprofitant al màxim el desenvolupament de les noves tecnologies.


És per tot això que aquesta Alcaldia-Presidència proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament d’Espolla al “Conveni de col·laboració entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en matèria d’intercanvi d’informació tributària i col·laboració en la gestió recaptatòria amb les Entitats Locals”.
Segon.- Designar com a interlocutora única a la Secretària-interventora de la Corporació, la Sra. Anna Ortega Ferrer amb DNI 40.995.113-M per dur a terme les funcions detallades a la clàusula setena del Conveni.
Tercer.- Facultar l’Alcalde per a subscriure els documents necessaris per a l’efectivitat dels acords, i expressament per la signatura de l’Annex II “Protocol d’Adhesió al conveni” del conveni.
Quart.- Realitzar les gestions oportunes per formalitzar la sol·licitud de certificats tributaris a través de serveis web, trametent la documentació necessària a través del mitjà establert en el procediment.
Cinquè.- Notificar la present adhesió a l’AEAT i a la FEMP.”
Es passa a la seva votació, quedant aprovada la proposta per unanimitat de tots els membres legals de la Corporació

VUITÈ.- PROPOSTA D’ADHESIÓ AL CONVENI MARC D’INTEROPERABILITAT PER A L’ACCÉS ALS SERVEIS DE VIA OBERTA.
“Vist el Conveni marc de col·laboració entre el Departament de Governació i Administracions Públiques, en nom de l’administració de la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci administració oberta electrònica de Catalunya per a l’impuls i el desenvolupament de la interoperabilitat dels sistemes d’informació de les administracions catalanes, subscrit en data 22 d’octubre de 2006.
Atès que l’objecte del conveni és establir el marc de col·laboració entre les parts per fer efectiva la interoperabilitat telemàtica entre els sistemes d’informació de l’Administració de la Generalitat, i els ens que en depenen, amb l’Ajuntament de Barcelona i els ens locals de Catalunya que s’adhereixin a aquest conveni.
Es per la qual cosa que l’Alcaldia-Presidència proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- L’adhesió de l’Ajuntament d’Espolla al Conveni marc subscrit en data 22 d’octubre de 2006, de col·laboració entre el Departament de Governació i Administracions Públiques, en nom de l’administració de la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci administració oberta electrònica de Catalunya per a l’impuls i el desenvolupament de la interoperabilitat dels sistemes d’informació de les administracions catalanes.
Segon.- Nomenar a la Secretària-interventora municipal, la Sra. Anna Ortega Ferrer, amb DNI 40.995.113-M, com a Responsable d’interoperabilitat i interlocutora única de l’Ajuntament d’Espolla davant el Consorci AOC.
Tercer.- Facultar l’Alcalde per a subscriure els documents necessaris per a l’efectivitat dels acords.
Quart.- Donar trasllat del present acord al Consorci AOC i a Localret.”
Es passa a la seva votació, quedant aprovada la proposta per unanimitat de tots els membres legals de la Corporació
NOVÈ.- PROPOSTA PER OPTAR COM A REGISTRE DELS GRUPS D’INTERÈS EL REGISTRE DE GRUPS D’INTERÈS DE CATALUNYA.
“Vist que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix l’obligatorietat de què els grups d’interès estiguin inscrits en el Registre de grups d’interès.
Atès que són grups d'interès les persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats susceptibles d'influir directament o indirectament en l'elaboració i l'aplicació de les polítiques públiques, en l'elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d'un interès propi o de tercers o d'un interès general.
Els grups d'interès també s'anomenen grups de pressió, lobbys o stakeholders, entre d'altres.
Atès que les associacions sense ànim de lucre i plataformes també són considerades grups d’interès i per tal de poder mantenir reunions amb autoritats o càrrecs electes cal que estiguin inscrites en un registre de grups d’interès.
Vist que el dia 16 de febrer de 2017 va entrar en vigor el Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d’interès de Catalunya, que actua com a registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals i dels organismes públics a què fa referència l’article 3.1 b i c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Atès que l'existència d'un Registre general reforça la transparència, perquè permet que tots els ciutadans puguin fer el seguiment de l'activitat dels grups d'interès davant les diverses administracions en un únic punt, suposa un gran estalvi de recursos públics, perquè allibera les administracions de la despesa necessària per crear i mantenir un registre propi, i redueix les càrregues als ciutadans, les entitats i les empreses en establir el principi d'inscripció única.
Si bé l’esmentada llei en la seva Disposició Addicional Segona permet que els ens locals puguin optar per crear llur propi registre de grups d’interès.
Atès que l’Ajuntament d’Espolla no ha creat encara el seu propi Registre de grups d’interès municipal, i vist que s’ha creat el Registre de grups d’interès de Catalunya que es considera oportú optar com a registre de grups d’interès el Registre de grups d’interès de Catalunya, i manifestar la voluntat d’aquesta Corporació de no crear un de propi.
És per tot això que aquesta Alcaldia-Presidència proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Manifestar la voluntat de no crear un Registre de grups d’interès propi per Espolla.
Segon.- Optar com a registre de grups d’interès, el Registre de grups d’interès de Catalunya creat i regulat pel Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer.
Tercer.- Publicar aquesta informació en el portal de la transparència de conformitat amb el que estableix l’article 5.4 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per tal de què els grups d’interès tinguin coneixement i puguin procedir a la seva inscripció en el Registre de grups d’interès de Catalunya de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Quart.- Notificar aquests acords a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, pel seu coneixement i als efectes oportuns.”
Es passa a la seva votació, quedant aprovada la proposta per unanimitat de tots els membres legals de la Corporació
DESÈ.- PROPOSTA D’ALCALDIA-PRESIDÈNCIA PER A LA RECTIFICACIÓ D’ERRORS I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA D’ESPOLLA.
“Vist que el Ple de l’Ajuntament en sessió de data 11 d’octubre de 2016, va aprovar inicialment el “Mapa de Capacitat Acústica del municipi d’Espolla”.
Es va sotmetre a informació pública durant el termini de 30 dies hàbils, mitjançant la seva publicació en el BOP de Girona número 205 de data 26 d’octubre de 2016, i durant l’esmentat termini no es varen presentar al·legacions i/o reclamacions al respecte si bé els redactors del Mapa varen detectar els següents errors materials:


  • En les llegendes dels plànols els valors límits d’emissió en dB (A) en la franja de Ln (23h -7h) de la zona de sensibilitat baixa (C) constaven per error els valors per la C1 68 i per la C2 70, quan realment a la part escrita del document del Mapa constava per la C1 58 i per la C2 60. I els valors correctes són els que consten en la part escrita.

  • En les llegendes dels plànols en l’apartat NOTES s’havia omès la zona B2, si bé en part escrita del document del Mapa sí que hi constava, per tant on diu “Valors d’atenció: en les zones urbanitzades existents i pels usos del sòl (A2), (A4), (C1) i (C2), i per habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A)” ha de dir “Valors d’atenció: en les zones urbanitzades existents i pels usos del sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A)”

  • En el plànol 1 d’ortofoto les etiquetes B2 quedaven sobreposades amb les etiquetes A4 i no apareixien en el PDF del plànol, tot i que el color de la zona ja era de color groc corresponent a la zona B.

La correcció d’aquests errors materials no suposen una modificació substancial del document.


Atès que l’empresa Axioma Consultors Acústics, redactora del Mapa de Capacitat Acústica del municipi d’Espolla, empresa assignada per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per elaborar l’esmentat Mapa, ha presentat el “Mapa de Capacitat Acústica del municipi d’Espolla” esmenat.
Atès que de conformitat amb l’article 9 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’aprovar, en el termini de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, un mapa de capacitat acústica amb els nivells d’immissió dels emissors acústics que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població i, si escau, les zones del medi natural, a l’efecte de determinar la capacitat acústica del territori mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica en l’àmbit del municipi respectiu.
De conformitat amb el que disposen el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos.
Vist el que estableix l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (en endavant LPACAAPP) “Les Administracions Públiques podran, així mateix, rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes”.
Es proposa que l’Alcalde-President de la Corporació proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Yüklə 333,45 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   2   3   4   5   6   7




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin