Annex 3 Guia per elaborar el projecte de centre educatiu promotor de la salut

Sizin üçün oyun:

Google Play'də əldə edin


Yüklə 236.87 Kb.
səhifə1/3
tarix17.01.2019
ölçüsü236.87 Kb.
  1   2   3




ANNEX 3

Guia per elaborar el projecte de centre educatiu promotor de la salut


El document que us presentam és una proposta que podeu utilitzar per elaborar el projecte. És necessari que l’ajusteu a la realitat del vostre centre i a les prioritats que us plantegeu. Per tant, el podeu modificar, definir o redefinir sempre que empleneu tots els apartats d’aquest annex. Esperam que us sigui d’utilitat.
PROJECTE DE CENTRE EDUCATIU PROMOTOR DE LA SALUT
Centre educatiu: __________________________________________________________

Índex



  1. Introducció

  2. Objectius

  3. Anàlisi de la situació

    1. Anàlisi general dels diferents eixos

    2. Situació específica del centre educatiu i del seu entorn

  1. Metodologia

  2. Desenvolupament del projecte

  3. Avaluació

  4. Bibliografia

  5. Apèndix



  1. Introducció

L’àmbit educatiu constitueix un espai idoni per abordar la promoció i l’educació per a la salut (PiEpS), ja que la infància i l’adolescència són les èpoques del desenvolupament vital en les quals s’adquireixen els principals hàbits de vida que es consolidaran amb els anys. L’obligatorietat de l’educació dels 3 als 16 anys facilita que l’accés a la població infantil i adolescent sigui gairebé total.


Els bons resultats educatius (considerats per nivells i àrees) d’un centre educatiu (CE) estan molt relacionats amb la consecució d’uns nivells òptims de salut dins la comunitat educativa, entenent la salut tal com la defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que la considera com un estat de complet benestar físic, mental i social i no tan sols com l’absència de la malaltia.
Els CE es poden constituir en centres promotors de la salut quan apliquen en el seu marc educatiu intervencions de PiEpS. Aquestes intervencions estan recomanades per diverses institucions com l’OMS, la UNESCO, la UNICEF, el Consell d’Europa o la Comissió Europea, entre d’altres, ja que ho consideren la manera més efectiva per promoure l’adopció, a la llarga, d’estils de vida saludables i el camí perquè l’educació per a la salut (EpS) arribi als grups de població més joves, amb independència de factors com la classe social, el gènere o el nivell educatiu dels pares i les mares.

La promoció de la salut, com a marc conceptual, permet identificar i millorar els factors del context que incideixen en la salut. Des de la dimensió individual, mitjançant l’EpS, també es treballa l’aprenentatge de les habilitats que capaciten les persones per desenvolupar estils de vida saludable.


Els professors disposen d’una alta qualificació des del punt de vista pedagògic. Són un agent fonamental en la PiEpS, tant com a model a imitar com per fomentar l’aprenentatge en els alumnes mitjançant l’observació, la interrogació i l’adquisició d’habilitats i a la vegada pot contribuir, en gran mesura, a rompre els estereotips que incideixen en la salut.
Amb aquest projecte es tracta que els alumnes desenvolupin al màxim habilitats que els possibilitin una millor cura de si mateixos i una major competència personal i social, la qual cosa incidirà a curt i a llarg termini tant en l’espai més restringit de la prevenció de malalties i conductes de risc per a la salut (accidents, alteracions nutricionals, addiccions, embarassos no desitjats, VIH...) com en l’àmbit més ampli d’afrontament de la vida i de gestió de situacions vitals de tot tipus: amistat, enamorament, oci, estudi, feina, família, etc. En definitiva, per desenvolupar-se plenament i viure millor.
L’estructura que es proposa és treballar segons els eixos prioritaris d’intervenció definits per diferents organitzacions i entitats basats en la bibliografia existent. Encara que es mostren per separat, molts estan molt relacionats i quan es treballa un eix molt probablement es repercuteix en els altres. Els eixos prioritaris són l’alimentació saludable i la vida activa, el benestar i la salut emocional, la prevenció de conductes addictives, l’educació afectiva i sexual i la seguretat i la prevenció de riscs.


  1. Objectius

Objectiu general: facilitar que la comunitat educativa adopti estils de vida saludables i convertir els centres educatius en un espai que afavoreixi la salut.


Objectius específics per als alumnes i la resta de la comunitat educativa (família, professors, personal no docent, etc.):


  • Afavorir uns hàbits alimentaris saludables.

  • Impulsar i promoure la vida activa, l’exercici físic i l’oci saludable.

  • Afavorir el desenvolupament personal a partir de l’adquisició de competències en habilitats per a la vida, com ara l’autoconeixement, l’autoestima, la gestió d’emocions i sentiments, el pensament crític i creatiu, la presa de decisions i altres habilitats o competències com a elements protectors de conductes no saludables.

  • Promoure estils de vida lliures de drogues i facilitar als alumnes coneixements, actituds i habilitats per evitar i/o retardar l’inici del consum.

  • Promoure actituds saludables i positives en relació amb l’afectivitat i la sexualitat.

  • Promoure estils de vida que ajudin a conviure amb les tecnologies de la informació i la comunicació, evitant-ne un mal ús.

  • Promoure l’adopció de pautes de comportament i estils de vida tendents a incrementar la seguretat i la prevenció de lesions no intencionades o accidents que incloguin estratègies de seguretat tant dintre com fora del centre educatiu.



  1. Anàlisi de la situació




    1. Anàlisi general dels diferents eixos


Alimentació saludable i vida activa
Els hàbits favorables cap a una alimentació saludable i la pràctica habitual d’activitat física ajuden a prevenir malalties, millorar el rendiment cognitiu i acadèmic i promoure estils de vida saludables. S’ha de tenir en compte que:
El sobrepès és un problema de salut que afecta la població de les Illes Balears. Les causes són multifactorials, però se sap que el desequilibri entre una alimentació per excés i una manca d’activitat física provoca l’acumulació excessiva de greix en el cos. Segons l’Estudi de la prevalença de l’obesitat infantil a les Illes Balears, es manifesta que un 19,3 % presenta sobrepès (percentil ≥ 85) i el 79,8 % manté un pes adequat.
Quant als hàbits alimentaris, hi ha un creixent consum de llepolies, aperitius salats i begudes ensucrades en el temps del berenar i, pel que fa a les menjades principals del dia, de carn i menjars ràpids en detriment del consum de fruita, verdura, peix i llegums en les quantitats recomanades.
En referència al seguiment d’un estil de vida actiu, el consum diari de televisió, videojocs i ordinadors és elevat (2,2 hores diàries de mitjana) i la pràctica d’activitat física en les hores de lleure és baixa (2,8 hores a la setmana). Per això, l’índex Krece Plus ―que relaciona l’activitat física extraescolar i les hores consumides de televisió― manifesta que només un 12,4 % manté uns nivells d’activitat física bons.
Benestar i salut emocional
La promoció del benestar i la salut emocional en els CE fa que els infants i els joves adquireixin les habilitats, les conductes i les competències necessàries (personals, emocionals, morals, socials i cognitives) per mantenir el benestar personal i social, la qual cosa fa que siguin més resistents als factors de risc, alhora que es redueixen les conductes que poden arribar a ser problemàtiques per a la salut, com els trastorns alimentaris, el consum de drogues, les relacions sexuals de risc, les conductes antisocials, els trastorns depressius...
L’Informe de joventut del 2012 indica que la felicitat subjectiva de la gent jove és superior entre els qui disposen de més suport social, participen en activitats socials i tenen persones properes amb qui compartir els assumptes i els problemes íntims.
Els trastorns depressius sovint tenen l’inici en l’adolescència, estan associats a un important desajustament social i són una de les majors causes de suïcidi. La tercera causa de mort entre la gent jove és el suïcidi.
Els trastorns del comportament d’inici en la infància tendeixen a persistir en l’edat adulta en forma d’abusos de drogues, conducta antisocial, delinqüència juvenil, problemes interpersonals, atur, problemes de parella i mala salut física.
Segons l’Enquesta Europea de Salut, a Espanya la gent jove es troba a un quart del nivell òptim de benestar psicològic.

Prevenció de les conductes additives
Els problemes relacionats amb el consum de drogues afecten d’una manera o altra tota la societat. Molts de joves veuen alterada la vida per iniciar-se en el consum de substàncies addictives.
Les enquestes sobre consum de drogues a les Illes Balears, en la població entre 14 i 18 anys, apunten que l’alcohol i el tabac són les drogues amb més percentatge de consum.
El 24 % del jovent ha consumit tabac els darrers 30 dies, i el 61,6 % ha consumit alcohol en el mateix període. El cànnabis és la droga il·legal més consumida a qualsevol edat. El 19,3 % del jovent escolaritzat entre 14 i 18 anys ha consumit cànnabis el darrer mes.
Cal destacar l’edat d’inici de consum, que se situa entre els 13 i els 14 anys per a les substàncies de més percentatge de consum com són l’alcohol, el tabac i el cànnabis.
Un dels problemes de consum d’alcohol és la manera de consumir, tant en relació amb el consum accelerat (consumir molt en poc temps). Les conseqüències per a la salut relacionades amb l’abús de l’alcohol poden ser múltiples. Cal destacar entre les conductes de risc les elevades probabilitats de patir bregues violentes, conductes sexuals de risc, accidents de trànsit, violència sexual, trastorns psicològics i l’augment d’altres riscs com patir ansietat o consumir altres substàncies.
Quant a les addiccions psicològiques (ordinadors, tecnologia mòbil, videojocs, etc.), comporten una sèrie d’alteracions o trastorns personals. La majoria d’aquestes conductes tenen com a conseqüències més important que absorbeixen molt de temps, la qual cosa repercuteix en una disminució de temps disponible per a altres activitats, i això moltes vegades pot causar problemes. En el pla familiar, l’addicte arriba a desatendre assumptes importants de la vida diària. En els estudis així com en la feina, el més freqüent és el baix rendiment, la desmotivació i l’absentisme.
Educació afectiva i sexual
L’educació afectiva i sexual és clau per generar una ètica de la cura en les relacions humanes, una igualtat de gènere real i unes pautes de bon tracte que són la prevenció més eficaç del maltractament, i fer-ho des d’una perspectiva d’enfortir els infants i adolescents, donant-los eines que puguin incorporar a la seva vida, fent-los responsables dels seus propis afectes i de l’esment en les seves relacions (abusos sexuals, violència de parella, infeccions de transmissió sexual, VIH, embarassos no desitjats...).
S’estima que una de cada quatre nines i un de cada sis nins europeus es pot convertir en víctima d’abús sexual abans de complir els 18 anys i que un de cada cinc infants és sol·licitat sexualment mentre està connectat a Internet. Aproximadament el 70 % de les denúncies per agressió sexual (inclosos els adults) tenen com a víctimes menors i adolescents. L’edat mitjana de les denúncies per abusos sexuals és de 9 anys. El 20 % de les víctimes d’abús sexual infantil són menors de 8 anys. El 50 % de les víctimes de sodomia, agressions sexuals amb objectes o carícies forçades tenen menys de 12 anys. La majoria de les víctimes menors d’edat mai no informen de l’abús, per la qual cosa tenen més risc de patir problemes psicològics, emocionals, socials i físics que la població general.
Les Illes Balears són una de les comunitats autònomes amb incidència de sida més alta, amb una tendència ascendent els darrers cinc anys de casos de sífilis i amb unes de les taxes més altes d’interrupció voluntària de l’embaràs (353 al·lotes menors de 20 anys avortaren el 2012).
En diferents enquestes dutes a terme en l’àmbit estatal s’observa una tendència a iniciar les relacions sexuals amb penetració a edats cada vegada més primerenques (al·lots: 16,5 anys; al·lotes: 16,9 anys), en les quals la gestió del risc és més difícil. Com que disminueix l’edat de la primera relació sexual i es retarda l’edat en què es forma una família, augmenta el període d’activitat sexual, el nombre de parelles sexuals i la probabilitat de mantenir relacions sexuals de risc.
En el darrer estudi fet a l’Estat per la Lliga Espanyola de l’Educació, Relaciones afectivas y sexualidad en la adolescencia (2013), crida l’atenció la manca de respecte per qui té una orientació sexual diferent (el 62 % dels adolescents entrevistats opinen que no hi ha respecte per la diferència) i la violència en les relacions de parelles joves (2 de cada 3 opinen que aquesta violència existeix).
Seguretat i prevenció de riscs
Les lesions o els accidents són la principal causa de mort d’infants i joves entre els 0 i els 19 anys tant a Europa com a Espanya.
En el nostre entorn són responsables del 20 % de les morts i suposen una de cada quatre morts del sexe masculí i una de cada vuit del femení (dades del 2008). Els accidents de trànsit són els més freqüents (homes de 15-19 anys), seguits dels d’asfíxia-estrangulament (infants menors d’un any) i ofegaments en aigua en infants d’1-4 anys i de 15-19 anys. Són més vulnerables els infants i els joves de famílies amb baixos ingressos econòmics i pitjor nivell educatiu.
L’Informe de la joventut d’Espanya de 2012 amb dates del 2009 ratifica aquestes dades i assenyala que els accidents més freqüents són els que es produeixen a casa o en el temps lliure fora de casa i els de trànsit especialment. És més freqüent l’accidentabilitat masculina. La principal causa de mort entre els joves de 15-29 anys estan provocades per causes externes, el 21 % d’elles per accidents de trànsit. Per damunt de les morts per tumors, que és la segona causa de mort. La mort per accident, per tant per causes evitables, en joves entre 15-29 anys suposa un 35 % del total.
El suïcidi suposa quasi un 10 % del total de morts de joves (dades del 2010) i és la tercera causa de mort.
S’estima que a l’escola les situacions que generen lesions involuntàries són les caigudes i les lesions produïdes al pati, a més dels accidents de trànsit produïts en l’entorn físic i vial del centre.
Altres temes de seguretat que s’han de tenir en compte són els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació i les xarxes socials, l’assetjament escolar, la violència cap a les dones i per raons de sexe o orientació sexual i els derivats de conductes incíviques, racisme, xenofòbia i intolerància.3


    1. Situació específica del centre educatiu i del seu entorn

Es tracta d’analitzar la situació en què es troba actualment el centre educatiu en relació amb els cinc eixos de salut.


Per complimentar aquest apartat, podeu utilitzar la següent proposta per fer l’anàlisi. Recordau que podeu fer-hi totes les modificacions que trobeu oportunes per ajustar-ho al màxim a la realitat de la vostra comunitat educativa i al vostre centre.
Alimentació i activitat física
Podeu emprar el full d’anàlisi que hi ha a la pàgina web següent: https://apps.caib.es/eps/web/comunitat-escolar/.
Benestar i salut emocional


Entorn dels alumnes i dels professors

Característiques socioculturals de la població del centre:


Expedients oberts per assetjaments i/o problemes de convivència:


Casos de trastorn del comportament, suïcides, depressions...:


Clima del CE (cooperació, tolerància, tensió...):





Del centre

Comissió de convivència creada:


Existència de protocols d’actuació sobre violència, assetjament, situacions d’estrès, mesures disciplinàries...


Grup de mediadors creat i format:


Coordinació amb recursos de la zona (policia tutor, centre de salut, serveis socials...):


Programes i/o accions relacionades amb el benestar emocional:





De l’entorn i famílies

Material informatiu per a les famílies:


Accions d’informació i/o formació dirigida a les famílies:


Ambient a l’entorn del centre:




Prevenció de les conductes addictives




Entorn dels alumnes i dels professors

Detecció de consum de tabac al centre:

Nombre de casos anuals:



Detecció de consum d’altres drogues al centre:

Nombre de casos anuals:



Consum de tabac tant dels alumnes com dels professors a la porta del centre:


Expedients oberts per consum de drogues i/o tabac al centre:


Utilització del mòbil per part dels alumnes del centre:


Disposa el jovent d’informació sobre normativa i protocols d’actuació existents...


Formació dels professors en prevenció d’addiccions:




Del centre

Detecció de tràfic de drogues al centre i als voltants:


Compliment de la normativa sobre tabac (grau de consecució):


Programes o accions de prevenció de les drogodependències i/o addiccions


Regulació de l’ús del mòbil en el reglament intern de centre:


Existència de protocols d’actuació en relació amb la detecció de consum/possessió/tràfic de drogues (tabac, cànnabis, alcohol, al·lucinògens...)




De l’entorn i les famílies

Coordinació amb recursos de la zona (policia tutor, centre de salut, serveis socials...):


Accions informatives/formatives per a les famílies sobre drogodependències i/o altres addiccions:


Material informatiu per a les famílies:


Entorn favorable al consum i/o al tràfic de drogues:


Coneixement de les famílies dels programes/actuacions que els alumnes reben sobre prevenció:




Educació afectiva i sexual




Entorn dels alumnes i dels professors

Casos d’abusos sexuals i/o agressions sexuals:


Casos d’embarassos no desitjats:


Casos d’assetjament per gènere:


Casos d’assetjament per orientació sexual:


Conflictes relacionats amb parelles al centre:





Del centre

Es té en compte en el règim intern de centre la resolució de conflictes per gènere o orientació sexual:


Realització de programes o accions sobre educació afectiva i sexual:


Realització de programes o accions de prevenció del VIH, altres ITS i embarassos no desitjats:





De l’entorn i famílies

Coordinació amb recursos de la zona (policia tutor, centre de salut, serveis socials...):


Realització d’accions informatives i/o formatives per a les famílies:


Material informatiu per a les famílies:





Seguretat i prevenció de riscs




Entorn dels alumnes i dels professors

Nombre d’accidents (alumnes):


Nombre d’accidents (professors i personal no docent):


Utilització dels mitjans de protecció segons el transport:


Nombre d’alumnes que requereixen atenció sanitària durant la jornada escolar per problemes de salut crònics:


Nombre d’alumnes inscrits en el programa “Alerta escolar”:





Del centre

Adaptació per a discapacitats:


Pla d’emergència:


Programes o accions sobre educació vial:


Accions sobre primers auxilis:


Farmaciola actualitzada:





De l’entorn i famílies

Coordinació amb les famílies dels infants i adolescents amb problemes de salut crònics:


Coordinació amb el centre de salut de referència per actuar davant problemes de salut dels alumnes:


Coordinació amb recursos de la zona (policia tutor, bombers, etc.):


Realització d’accions informatives/formatives per a famílies

Material informatiu per a les famílies:









  1. Dostları ilə paylaş:
  1   2   3
Orklarla döyüş:

Google Play'də əldə edin


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2017
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə