Istoria Romei



Yüklə 3,8 Mb.
səhifə305/314
tarix03.01.2022
ölçüsü3,8 Mb.
#46166
1   ...   301   302   303   304   305   306   307   308   ...   314
des Antonins (Cynegetica), Paris, 1951, passim; G. Ch. Picard, Les trophees, pp. 39l-406; id., L'art romain, Paris, 1962, pp. 129-l42; id., „MosaTques africaines du III-e siecle apr. J.-C", Revue d'Archeologie, 1960, 2, pp. 17-49; id., „Un art romain, la mosaTque", Bull. Arch., Revue des Etudes Latines, 1965, pp. 506-523; id., „La revolution esthetique dans la mosaique africaine", Atti del Convegno Internationale sul Tema: Tardo Antica e Alto Medioevo, Roma, 1968, pp. 17l-l76; id., Afrique romaine, passim; G.V. Gentili, La villa di Piazza Armerina. I mosaici, Roma, 1959; E. Kirschbaum, Lesfouilles de Saint-Pierre de Rome, trad. fr., Paris, 1961; N. Duval, „Les origines de la Basilique chretienne", L 'Information d 'Histoire de l Art, 1962, 1, pp. 9-l4; id., La mosaique funeraire dans l'art paleochretien, Ravenna, 1976; J. Rugsschaert, „Essai d'interpretation synthetique de l'arc de Constantin", Rendiconti Pontificali dell'Accademia di Archeologia, 35, 1963, pp. 79-l00; Jerome Carcopino, Lesfouilles de Saint-Pierre et la tradition, ed. a 2-a, Paris, 1963; D.J. Smith, „Three Fourth-Century Schools of Mosaic in Roman Britain", La MosaiqjjGreco-Romaine, colloque CNRS, Paris, 1965, pp. 95-l16; Robert Turcan, Les sarcophăges romains ă representations dionysiaques. Essai de chronologie et d 'histoire religieuse, Paris, 1966, passim; W. Dorigo, Pittura tardo-romana, Milano, 1966; A. Chastagnol, Le Bas-Empire, pp. 72-76; R. Bianchi-Bandinelli, Rome, la fin de l'art antique, Paris, 1970, pp. 83-217; 237-268; 31l-336; 349-368; R. Remondon, La crise, pp. 257-260; H.U. Instinsky, Der spătromische Silberschatz von Kaiseraugust, Basel, 1971; R. Calza, Iconografia romana imperiale II: Da Carausio a Ciuliano (287-363 'd.C.j, Roma, 1972; A. Piganiol, L'Empire chretien, pp. 434-443; H. Kahler, Die Villa des Maxentius bei Piazza Armerina, Berlin, 1973; N. Duval-P.A. Fevrîer, „Le decor des monuments chretiens d'Afrique (Algerie, Tunisie)", Actas del VIII Congr. Intern, de Arqueol. Crist., Barcelona, 1972, pp. 5-56; id., Images, pp. 159-l62; R. Meiggs, Roman Ostia, ed. a 2-a, Oxford, 1973; P. Petit, op. cit., pp. 730-745; H.I. Marrou, Decadence, pp. 23; 53-59; 74-75; 84-86; 163; Charles Pietri, „La mort en Occident dans l'epigraphie latine. De l'epigraphie paîenne â l'epigraphie chretienne, 3-e - 6-e s", La Maison-Dieu, 144, 1980, pp. 25-48; Andrea Carandini, A. Ricci, M. de Vos, Filosofiana. La villa di Piazza Armerina, Palermo, 1982; F. Bisconti, „La Fenice nell'arte aquiliense del IV-o secolo", Aquileia nel IV-a Secolo, Antichită Altoadriatiche, 22, 1982, pp. 529-547; I. Barnea-O. Iliescu, op. cit., pp. 74-88; L. Duret-J.P. Neraudau, op. cit., pp. 150-l84; 255-256; M. Le Glay, Empire, pp. 436-442-489-499.

22 Privitor la învăţământul, educaţia, cultura în general, de sub Dominat, vezi S. Haidacher, Des heiligen Johannes Crysostomus Biichlein uber Hoffart und Kinderrziehungen, Freiburg, 1907; C. Barbagallo, La Stato e l'istruzionepublica nell'impero romano, Catana, 1911; D. von den Eynde, Les normes de l Enseignement chretien dans la litterature chretienne des trois pre-miers siecle, Louvain, 1933; H. Davenson, Fondements d'une culture chretienne, Paris, 1934, pp. 57-83; M.L.W. Laistner, Christianity and Pagan Culture in the Later Roman Empire, Ithaca, 1951, pp. 85-l22; A. Alfoldi, A Conflict ofldeas in the Late Roman Empire, Oxford, 1959, passim; Santo Mazzarino, „La democratizzazione della cultura nel Basso Impero", Actes du Xl-e Congres International des Sciences Historiques. Rapports, II. Antiquite, Stockholm, 1960, pp. 35-54; L. Cracco Ruggini, „Sulla cristianizzazione della cultura pagana: ii mito greco e latino di Alessandro dalPetâ Antonina al Medioevo", Athenaeum, 43. 1965, pp. 3-80; A. Chastagnol, Le Bas-Empire, pp. 76-78; Jean-Pierre Callu, „Les Constitutions d'Aristote et leur fortune au Bas-Empire (Symm. Ep., 3, 11)", Revue des Etudes Latines, 53, 1975, pp. 268-315; H.I. Marrou, Decadence, pp. 13-80; id., Istoria educaţiei, II, pp. 87-97; 117-l66; 173-l77; P. Brown, Genese, pp. 6; 20; HJ.-Martin, Histoire et pouvoir de l'ecrit, Paris, 1988, passim; M. Le Glay, Empire, pp. 392-396; 417-420; 469-470; E. Cizek, Ist. lit. lat., pp. 692-694.

656



Yüklə 3,8 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   301   302   303   304   305   306   307   308   ...   314




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin