T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi
Yüklə 2,11 Mb.
|
| Sarlavha Ma’lumotlar maydoni
3.10-ràsm. Hàr õil màksimàl o‘lchàmdàgi pàkåtlàrni tàrmîq bo‘ylàb uzàtilish jàràyonidà IP pàkåt qismlàrigà àjràtish. K1-F1 1— tàrmîqning lîkàl và fizik sàthi, K2 và F2 2— tàrmîqning lîkàl và fizik sàthi Birinchi kîmpyutår bu pàkåtlàrni K1 lîkàl sàthgà, bundàn kåyin ulàrni bu tàrmîq bilàn bog‘làngàn màrshrutizàtîrlàr F1 fizik sàthgà jo‘nàtàdi. Màrshrutizàtîrlàr tàrmîq àdråsi bo‘yichà ko‘ràdi. Bundà îldingi 2 tà pàkåt MTU qiymàti 1500 bo‘lgàn 2-tàrmîqqà uzàtilishi kåràk. Àlbàttà bu Ethernet tàrmîg‘i hisîblànàdi. Màrshrutizàtîr trànspîrt õàbàrning qismini FDDIning hàr bir pàkåtidàn îlàdi và uni Ethernet mà’lumîtlàr màydîni kàdrigà jîylànishi uchun yanà ikki qismgà bo‘làdi. Bundàn so‘ng u yangi TR pàkåtlàrni yaràtàdi. Bulàrning hàr biri 1400+20=1420 bàyt uzunlikkà egà bo‘làdi. Bulàr 1500 bàytdàn kichik bo‘lgàni uchun Ethernet mà’lumîtlàr màydîni kàdrigà erkin jîylàshàdi. Nàtijàdà 2-kîmpyutårgà Ethernet tàrmîg‘i bo‘ylàb 4 tà IP pàkåt (umumiy idåntifikàtîri 486) yåtib kålàdi. Endi 2-kîm- 72
Pàkåtning birinchi qismi o‘tàyotgàndà bålgilàngàn elåmånt tàymårni ishgà tushiràdi. Bu esà bàrchà qismlàrning o‘tish vàqti- ni àniqlàydi. Àgàr pàkåt uzàtilishi tàymår o‘lchàgàn vàqtdàn îldin tugàsà, u hîldà õàtîlik yuz bårgàn bo‘làdi và pàkåt jo‘nà- tuvchigà ICMP prîtîkîli îrqàli õàtîlik hàqidà õàbàr båràdi. IP ÀDRÅSLÀR YORDÀMIDÀ MÀRSHRUTLÀSH Endi IP tàrmîg‘idà pàkåtlàrni uzàtishdà màrshrutni tànlàsh qîidàlàrini ko‘rib chiqàmiz. Àvvàlî diqqàtni bir fàktgà qàràtish lîzim, ya’ni màrshru- tizàtîrlàr và yanà îõirgi elåmåntlàr — kîmpyutårlàr màrshrutini tiklàsh bo‘yichà qàrîr qàbul qilish kåràk. 3.11-ràsmdà kåltirilgàn misîl buni nàmîyish qilàdi. Bu yårdà lîkàl tàrmîq bir qànchà màrshrutizàtîrlàrgà egà và kîmpyutår qàysi biri îrqàli pàkåt jo‘nàtilishini tiklàshi lîzim. 3.11-ràsm. Îõirgi elåmånt bilàn màrshrutizàtîrni tiklàsh Màrshrut o‘lchàmi turli õil bo‘làdi. Kîmpyutår Gårmà- niyadà jîylàshgàn sårvårgà o‘zining pàkåtini jo‘nàtishi uchun Kîpångàgåndàgi màrshrutizàtîr bilàn àjràtilgàn tàrmîqqà bog‘làngàn 1-màrshrutizàtîrni yoki Tîkiî bilàn bog‘làngàn sputnik kànàli 2-màrshrutizàtîrni tiklàshi lîzim. TCP/IP ståkidà màrshrutizàtîr và îõirgi elåmåntlàr pàkåti- ni bålgilàngàn elåmåntgà yåtkàzish bo‘yichà màrshrutlàsh jàdvàli (routing tables) àsîsidà yåchimlàr qàbul qilinàdi. 73 Quyidàgi jàdvàldà tàrmîqning IP àdråsidàn fîydàlànuvchi màrshrutlàr jàdvàlining îddiy misîli kåltirilgàn:
Bu jàdvàlning «Bålgilàngàn tàrmîq àdråsi» ustunidà bàrchà tàrmîqning àdråslàri ko‘rsàtilàdi. TCP/IP ståkidà màrshrut hàràkàtini îptimàllàsh uchun bir qàdàmli yondàshuv qàbul qilingàn. Shuning uchun kåltirilgàn màrshrutizàtîr àdråslàrning bittàsini pàkåtni uzàtish uchun tànlàb îlàdi. Bir qàdàmli yondàshuv màrshrutni tiklàsh màsàlàsi yåchimining tàqsim- lànishini bildiràdi. Bu pàkåt yo‘lidàgi trànzit màrshrutizàtîrlàr sînigà qo‘yilgàn chåklîvni îlib tàshlàydi. Àgàrdà màrshrutlàr jàdvàlidà bålgilàngàn tàrmîq àdråsigà mîs kåluvchi bittàdàn ko‘p qàtîr bo‘lsà, yåchim qàbul qilishdà «Bålgilàngàn tàrmîqqàchà màsîfà» màydînining qiymàtigà e’tibîr bårilàdi. Pàkåtni jo‘nàtish uchun màrshrutizàtîr lîkàl àdråsning qiymàtini ishlàsh tàlàb etilàdi. TCP/IP ståki màrshrut jàdvàlidà fàqàt IP àdråslàrdàn fîydàlànish qàbul qilingàn. Mà’lum IP àdrås bo‘yichà lîkàl àdråsni tîpish uchun ARP prîtîkîlidàn fîydàlànish zàrur. Bir qàdàmli màrshrutlàshning yanà bir qulàyligi màvjud, ya’ni îõirgi elåmånt và màrshrutizàtîrlàrdà dàstur tàklif qil- gànidåk, default dåb nîmlàngàn bålgilàngàn tàrmîq nîmårining ishlàtilishi hisîbigà màrshrutlàsh jàdvàlini hàjmini qisqàrtirish 74 imkînini båràdi. Bu esà màrshrutlàsh jàdvàlining îõirgi qàtîr- làridà bo‘làdi. Àgàrdà màrshrutlàsh jàdvàlidà bundày yozuv bo‘lsà, u hîldà màrshrutlàsh jàdvàlidà yî‘q bo‘lgàn tàrmîq nîmåri bilàn bàrchà pàkåtlàr màrshrutizàtîrgà, ko‘rsàtilgàn default qàtîrigà bårilàdi. Shuning uchun màrshrutizàtîrlàr o‘zining jàdvàllàridà intår tàrmîq hàqidàgi chågàràlàngàn àõbîrîtni sàqlàydi. Shuni ànglàsh kåràkki default usulidà qî‘llànàdigàn màrshrutizàtîr pàkåtlàrni màgistràl tàrmîg‘igà uzàtàdi, màgistràlgà ulàngàn màrshrutizàtîrlàr esà Intårnet tàr- mîq hàqidàgi to‘liq àõbîrîtgà egà bo‘làdi. Muhimi shundàki, màrshrutlàsh jàràyonini tànlàshni îõirgi elåmåntlàr bàjàràdi. Ulàr iõtiyoridà màrshrutlàsh jàdvàli bo‘làdi. Uning hàjmi àhàmiyatsiz, huddi màrshrutlàsh kîmpyutår uchun àsîsiy màshg‘ulît bo‘lgànidåk. Îõirgi elåmånt màrshrutizàtîr- ning IP àdråsi hàqidàgi àõbîrîtgà egà bo‘lgàn hîldà màrshrut jàdvàlisiz hàm ishlàshi mumkin. Àgàrdà tàrmîqdà birginà màr- shrutizàtîr bo‘lsà u hîldà bu îõirgi elåmåntlàr uchun yagînà vàriànt hisîblànàdi. Tàrmîqdà màrshrutizàtîrlàr ko‘p bo‘lgànidà hàm, màrshrutni to‘plàsh îõirgi elåmånt tîmînidàn dàstur tàk- lifi bàjàrilàdi, ya’ni «ïî óìîë÷àíèþ» hîlàtidà tànlànàdi, bu kîmpyutårdà màrshrutlàsh jàdvàlining hàjmini kichràytirish uchun ishlàtilàdi. Default màrshrutidàn tàshqàri màrshrutlàsh jàdvàlidà ikki õil màõsus yozuvni uchràtish mumkin: elåmånt màrshrut uchun màõsus yozuv và tàrmîq àdråslàri hàqidà yozuv. Elåmånt màrshruti uchun màõsus yozuvdà tàrmîq nîmåri o‘rnigà to‘liq IP àdrås bo‘làdi, ya’ni àdrås nîl bo‘lmàgàn àõbîrîtgà egà và u elåmånt nîmåridà hàm bo‘làdi. Tàrmîqqà tågishli bo‘lgàn màrshrutlàsh jàdvàlidàgi yozuv- làrning «bålgilàngàn tàrmîqqàchà màsîfà» màydînidà nîllàr bo‘làdi. Màrshrutizàtîr và îõirgi elåmånt ishidàgi yanà bir fàrq bu màrshrutni tànlàshdà màrshrutlàsh jàdvàlini qurishdà o‘zining usullàri bo‘làdi. Ya’ni màrshrutizàtîr îdàtdà màrshrutlàsh jàd- vàlini àvtîmàtik tàrzdà yaràtàdi, îõirgi elåmåntlàr uchun màr- shrutlàsh jàdvàli àdministràtîr tîmînidàn qî‘ldà yaràtilàdi và fàyl ko‘rinishidà diskdà sàqlànàdi. Bir qàdàmli màrshrutlàsh uchun jàdvàl qurishning hàr xil àlgîritmlàri màvjud. Ulàrni uch guruhgà bo‘lish mumkin: 75
màrshrutlàshni qàyd qilish àlgîritmi; îddiy màrshrutlàsh àlgîritmi; àdàptiv màrshrutlàsh àlgîritmi. Bu àlgîritmlàr ishining nàtijàsi bir xil fîrmàtdà bo‘làdi. Chunki hàr xil tàrmîqlàrdà o‘zining àlgîtirmi bo‘yichà màr- shrutlàsh jàdvàli tuzilgàn bo‘làdi, bundàn so‘ng ulàr o‘rtàsidà àõbîrîtlàr àlmàshinuvini tà’minlàsh uchun bu jàdvàllàrning fîrmàti qàyd qilingàn bo‘làdi. Shuning uchun hàm màrshru- tizàtîrlàr àdàptiv màrshrutlàsh àlgîritmi bo‘yichà ishlàydi. Màrshrutlàshni qàyd qilish Bu àlgîritm îddiy tåõnîlîgiyali tàrmîqdà qî‘llànilàdi và màrshrutlàsh jàdvàl tàrmîq àdministràtîri tîmînidàn qî‘ldà yaràtishgà àsîslàngàn. Àlgîritm kàttà tàrmîqli màgistràllàr uchun hàm effåktiv ishlàydi. Bir màrshrutli jàdvàllàr ko‘p màrshrutli jàdvàllàrdàn fàrq qilàdi. Ya’ni bir màrshrutli jàdvàldà hàr bir àdrås uchun bittà yo‘l bårilgàn. Ko‘p màrshrutli jàdvàllàrdà esà hàr bir àdrås uchun bir qànchà àltårnàtiv yo‘llàr bo‘làdi. Ko‘p màrshrutli jàd- vàldàn fîydàlànilgàndà bittà yo‘l àsîsiy, bîshqàlàri esà zàxiràdà- gi yo‘l hisîblànàdi. Îddiy màrshrutlàsh Îddiy màrshrutlàsh àlgîritmi uch guruhgà àjràtilàdi: tàsîdifiy màrshrutlàsh – pàkåtlàr kirish yo‘nàlishidàn tàshqàri iõtiyoriy, tàsîdifiy yo‘nàlish bo‘yichà uzàtilàdi; ko‘p îqimli màrshrutlàsh — pàkåtlàr kirish yo‘nàlishidàn tàshqàri bàrchà yo‘nàlishlàr bo‘yichà uzàtilàdi; îldingi usul bo‘yichà màrshrutlàsh – màrshrut jàdvàllàri màrshrutizàtîrdàn o‘tuvchi pàkåtlàrdà jîylàshgàn mà’lumîtlàr àsîsidà tuzilàdi. Shàffîf ko‘priklàr huddi shundày ishlàydi, ya’ni tàrmîq sågmåntigà kiruvchi elåmåntlàr àdråsi hàqidàgi àõbîrît- ni yig‘àdi. Bundày màrshrutlàsh usuli tàrmîq tîpîlîgiyasining o‘zgàrishigà såkinlik bilàn mîslàshtirilàdi. 76
Bu àsîsiy màrshrutlàsh àlgîritmi bo‘lib, muràkkàb tîpîlîgiyagà egà bo‘lgàn tàrmîqlàrdà màrshrutizàtîrlàrdà qî‘llànilàdi. Àdàptiv màrshrutlàsh intårnet tàrmîqdàgi àõbîrît- làrni màrshrutlàr o‘rtàsidà àlmàshinuvigà, undàn tàshqàri màrshrutlàr o‘rtàsidàgi àlîqàni tà’minlàshgà àsîslàngàn. Àdàptiv prîtîkîllàr bàrchà màrshrutlàrgà tàrmîqdà àlîqà tîpîlîgiyasi hàqidà àõbîrît yig‘ish imkînini båràdi. Bu prîtîkîl- làr tàqsimlîvchi xàràktårgà egà, ya’ni tîpîlîgik àõbîrîtlàr tàr- mîqdà ishtirîk etmàyotgàn qàysidir bålgilàngàn màrshrutizàtîr- làr tîmînidàn yig‘ilgàn và umumlàshtirilgàn hîldà ifîdàlànàdi: bu ish bàrchà màrshrutlàr o‘rtàsidà tàqsimlànàdi. IP PRÎTÎKÎLIDÀN FÎYDÀLÀNISH ÎRQÀLI ELÅMÅNTLÀRNING O‘ZÀRÎ ÀLÎQÀSIGÀ MISÎL Buni màrshrutizàtîr îrqàli kîmpyutårlàrning o‘zàrî àlîqàsi và bålgilàngàn kîmpyutårgà pàkåtlàrni yåtkàzish qàndày yuz bårishini intårtàrmîq misîlidà ko‘ràmiz. kîmpyutår cit.dol.ru IP=194.87.23.17 kîmpyutår s1.msk.ru IP=142.06.13.14 Tarmoq 194.87.23.0 Port 1 IP13=194.87.23.1 Marshrutizator 1 Port 2 IP13=135.12.0.1 Tarmoq 142.06.0.0 DNS server IP=203.21.4.6 FDDI Tarmoq 135.12.0.0 Port 1 IP31=142.06.0.3 Port 1 IP12=135.12.0.11 Marshrutizator 2 Marshrutizator 3 Port 1 IP32=203.21.4.12 Yüklə 2,11 Mb. Dostları ilə paylaş:
|