T. A. Kuchkarov tatu "kt va T" kafedrasi mudiri, texnika fanlari nomzodi

-
-
-
-
-
-
-
-
-

-

-
^- -
^- -
^- -
^- -

-
-
-
-
-
-
-
-
-

-

-
^- -
^- - ^{- -}

-
-
-
-
-
-
-
-
-

-

-
^- - ^{- -
-} -
^- -
^- -



^- -

-
-
-
-
-
-
-
-
-

-

-
^- -
Tàrmîq raz’yomi

-
-
-
-
-
-
-
-
-

-

-

-
-
-
-
-
-
-
-
-

-

-

-
-
-
-

-

-
ISA raz’yomi
6.1-ràsm. Tàrmîq àdàptår plàtàsi

Kîmpyutår tàrkibidà àdàptår plàtàsini ràvîn ishlàshi uchun uning àsîsiy ko‘rsàtkichlàrini to‘g‘ri o‘rnàtish zàrur:

• 
  kiritish-chiqàrish pîrtining àsîs mànzilini (ya'ni mànzil màydînining bîshlànish mànzilini, u îrqàli kîmpyutår àdàptår bilàn mulîqît qilàdi);
  
• 
  fîydàlànilàdigàn uzilish nîmåri (ya'ni tàqiqlàsh yo‘lining nîmåri, u îrqàli kîmpyutårgà àdàptår o‘zi bilàn àõbîrît àlmàshinuvi zàrurligi hàqidà õàbàr båràdi);
  
• 
  bufår và yuklànuvchi õîtiràlàrning àsîsiy mànzili (ya’ni àdàptår tàrkibigà kiruvchi kîmpyutår àynàn shu õîtirà bilàn mulîqît qilishi uchun).
  

Bu ko‘rsàtkichlàrni fîydàlànuvchi tîmînidàn àdàptår plàtàsidàgi ulàsh mîslàmàsi (jàmpår) yordàmidà tànlàb o‘rnàtish mumkin, låkin plàtà bilàn bårilàdigàn màõsus àdàptårni initsià-

116

lizàtsiyalîvchi dàstur yordàmidà hàm o‘rnàtish mumkin. Hàmmà ko‘rsàtkichlàrni (mànzil và uzilish nîmåri) tànlàshdà e’tibîr bårish kåràkki, ulàr kîmpyutårning bîshqà qurilmàlàridà o‘rnàtilib bànd bo‘lgàn ko‘rsàtkichlàridàn fàrq qilishi kåràk. Hîzirgi zàmîn tàrmîq àdàptårlàridà ko‘pinchà Plug-and-Play tàrtibi qî‘llànilàdi, ya’ni ko‘rsàtkichlàrni fîydàlànuvchi tîmînidàn o‘rnàtilishining (sîzlàshning) hîjàti yî‘q, ulàrdà sîzlàsh kîmpyutår elåktr mànbàyigà ulàngàndà àvtîmàtik ràvishdà àmàlgà îshirilàdi.
Àdàptårning àsîsiy tàrmîq vàzifàlàrigà quyidàgilàr kiràdi:

• 
  kîmpyutår và màhàlliy tàrmîq kàbålini gàlvànik àjràtish (buning uchun îdàtdà signàlni impuls trànsfîrmàtîri îrqàli uzàtilàdi);
  
• 
  màntiqiy signàllàrni tàrmîq signàllàrigà và àksigà o‘zgàr- tirish;
  
• 
  tàrmîq signàllàrini kîdlàsh và dåkîdårlàsh;
  
• 
  qàbul qilinàyotgàn pàkåtlàrdàn àynàn shu àbînåntgà mànzillàshtirilgàn pàkåtlàrni tànlàb qàbul qilish;
  
• 
  pàràllål kîdni kåtmà-kåt kîdgà àõbîrît uzàtilishdà o‘zgàr- tirish và àõbîrît qàbul qilishdà àksigà o‘zgàrtirish;
  
• 
  àdàptårning bufår õîtiràsigà uzàtilàyotgàn và qàbul qi- linàyotgàn àõbîrîtlàrni yozish;
  
• 
  qàbul qilingàn àõbîrît àlmàshinuvini bîshqàrish usulidà tàrmîqqà egà bo‘lishni tàshkil qilish;
  
• 
  àõbîrîtlàrni qàbul qilish và uzàtishdà pàkåtlàrning nàzîràt bitlàri yig‘indisini hisîblàsh.
  

Îdàtdà hàmmà tàrmîq vàzifàlàri màõsus kàttà intågràl sõåmàlàr yordàmidà àmàlgà îshirilgànligi uchun àdàptår plàtàsining o‘lchàmi kichik và nàrõi àrzîndir.
Àgàrdà tàrmîq àdàptåri bir nåchà turdàgi kàbållàr bilàn ish- lày îlsà, u hîldà yanà bir sîzlànish lîzim bo‘lgàn ko‘rsàtkich qo‘shilàdi (kàbål turini tànlàsh). Màsàlàn, àdàptår plàtàsidà u yoki bu turdàgi kàbålgà ulàsh uchun mîslàmà bo‘lishi mumkin. Àdàptårdàn bîshqà hàmmà màhàlliy tàrmîq qurilmàlàri yordàmchi qurilmàlàr bo‘lib, ko‘pinchà ulàrsiz hàm ishni tàsh-
kil qilish mumkin.
Trànsivårlàr yoki uzàtish và qàbul qilish qurilmàlàri (TRANsmitter+reSEIVER, ïðèåìîïåðåäàò÷èêè), ulàr àdàptår bilàn tàrmîq kàbåli o‘rtàsidàgi àõbîrîtni uzàtish uchun õizmàt


117
qilàdilàr yoki tàrmîqning ikki qismlàri (sågmånt) o‘rtàsidàgi àõbîrît uzàtishni àmàlgà îshiràdilàr. Trànsivår signàlni kuchàytirish, signàl qiymàtlàrini o‘zgàrtirish yoki signàl ko‘ri- nishini o‘zgàrtirish (màsàlàn, elåktr signàlini yorug‘lik signàligà và tåskàrigà) ishlàrini bàjàràdi. Ko‘pinchà àdàptår plàtàsigà o‘rnàtilgàn qàbul qilish và uzàtish qurilmàsini trànsivår dåb hàm yuritilàdi.
Råpitårlàr yoki qàytàruvchi (repiter, ïîâòîðèòåëè) qurilmàsi trànsivårgà nisbàtàn ànchà îddiy vàzifàni bàjàràdi. U fàqàt susàygàn signàlni qàytà tiklàb àvvàlgi, ya’ni uzàtilgàn vàqtidàgi ko‘rinishgà (àmplitudàsi và ko‘rinishini) kåltiràdi. Signàlni qàytà tiklàshning àsîsiy màqsàdi, tàrmîq uzunligini îshirishdàn ibîràt (6.2-ràsm). Låkin råpitårlàr ko‘pinchà bîshqà funksiyalàrni hàm bàjàràdilàr, màsàlàn, tàrmîqqà ulànàdigàn qismlàrni gàlvànik àjràtish. Råpitårlàr và trànsivårlàr håch màhàl o‘zidàn o‘tàyotgàn àõbîrîtgà håch qàndày ishlîv bårmàydilàr.





6.2-ràsm. Tàrmîqning ikki bo‘làgini råpitår yordàmidà ulàsh

Kînsåntràtîrlàr (Hub), o‘z nîmidàn kålib chiqàdiki, bir nåchà tàrmîq qismlàrini birlàshtirib bir butun tàrmîq hîsil qi- lishgà õizmàt qilàdilàr. Kînsåntràtîrlàrni àktiv và pàssivgà àjràtish mumkin.

Pàssiv kînsåntràtîrlàr kînstruktiv jihàtidàn bir nåchà råpitårlàrni o‘z tàrkibigà îlgàn bo‘làdi. Ulàr råpitårlàr bàjàràdigàn vàzifàlàrning o‘zini bàjàràdilàr (6.3-ràsm). Bundày kînsåntràtîrlàrning àlîhidà îlingàn råpitårlàrgà nisbàtàn àfzàlli- gi — hàmmà ulànish nuqtàlàri bir jîygà yig‘ilgànligi. Bu tàrmîq tuzilishini o‘zgàrtirishgà qulàylik tug‘diràdi, tàrmîqni nàzîràt qilish và nîsîzliklàrni tîpishni îsînlàshtiràdi. Shuningdåk, hàmmà råpitårlàr bu hîldà sifàtli và bir nuqtàdàn elåktr màn- bàyigà ulànàdilàr.
118
Kînsåntràtîr



6.3-ràsm. Råpitårli kînsåntràtîrning strukturàsi

Pàssiv kînsåntràtîrlàr bà’zi hîllàrdà àõbîrît àlmàshinuvigà àràlàshàdilàr, ya’ni bà’zi bir àniq õàtîliklàrni yî‘qîtishgà yordàmlàshadi.

Àktiv kînsåntràtîrlàr ànchà muràkkàb vàzifàlàrni bàjàràdilàr, màsàlàn, ulàr àlmàshuv prîtîkîllàrini và àõbîrîtni o‘zgàrtirishni àmàlgà îshiràdilàr. To‘g‘ri, bu o‘zgàrtirishlàr ànchà sîddà. Àktiv kînsåntràtîrlàrgà misîl, kîmmutàtsiya qiluvchi kînsåntràtîrlàr (switching hub), kîmmutàtîrlàr bo‘lishi mumkin. Ulàr pàkåtlàrni tàrmîqning bir qismidàn ikkinchi qis- migà uzàtàdilàr, låkin àynàn shu tàrmîq qismidàgi àbînåntgà mànzillàngàn pàkåtniginà uzàtàdilàr. Bu hîldà pàkåtning o‘zi kîmmutàtîr tîmînidàn qàbul qilinmàydi. Bu tàrmîqdà àõbîrît àlmàshish chàstîtàsini kàmàytirib yubîràdi, chunki hàr bir tàr- mîq qismi fàqàt o‘zigà tàalluqli pàkåtlàr bilàn ishlàydi.
Ko‘priklàr (Bridge), yo‘nàltirgichlàr (router) và shlyuzlàr (gateway) turli õildàgi tàrmîqlàrdàn bir butun tàrmîq hîsil qi- lish uchun ishlàtilàdi, ya’ni turli quyi bîsqich àlmàshish prîtîkîllàri, õususàn, turli fîrmàtdàgi pàkåtlàr, turli kîdlàsh usullàri và turli tåzlikdàgi uzàtishlàr và hokazî. Ulàrni qî‘llàsh îqibàtidà muràkkàb và o‘z tàrkibidà turli õildàgi tàrmîq qism- làridàn ibîràt tàrmîqqà egà bo‘làmiz. Fîydàlànuvchi nàzàridà îddiy tàrmîq bo‘lib ko‘rinàdi, ya’ni yuqîri bîsqich prîtîkîllàri uchun tàrmîqdà "shàffîflik" tà’minlànàdi. Tàbiiyki ko‘prik, yo‘nàltirgich và shlyuzlàr kînsåntràtîrlàrgà nisbàtàn ànchà muràkkàb và qimmàt, chunki ulàrdà àõbîrîtgà muràkkàb ishlîv bårish tàlàb qilinàdi. Ulàr kîmpyutår àsîsidà hîsil qilinib, tàr- mîqqà tàrmîq àdàptårlàri yordàmidà ulànàdi. Àslidà ulàr tàr- mîqning iõtisîslàshtirilgàn àbînåntlàridir (tugunlar).
119
Ko‘priklàr — eng sîddà qurilmà bo‘lib, ulàr yordàmidà turli àõbîrît àlmàshish stàndàrtli tàrmîqlàrni birlàshtirishdà, màsàlàn Ethernet và ArcNET yoki bir tàrmîqning bir nåchà qismlàrini birlàshtirishdà fîydàlànilàdi. Màsàlàn, Ethernet (6.4-ràsm) fîy- dàlànilàdi.