Xalem, SL respon
A Xalem, SL estan molt satisfets perquè d’ençà que han publicat el fullet informatiu sobre la seva oferta d’oci i entreteniment han rebut moltes demandes d’informació, la qual cosa demostra que la clientela està interessada en els seus productes. Ara falta acabar-los de convèncer.
En aquesta tasca continuareu treballant per grups, però ara assumireu el rol de treballadors i treballadores de Xalem, SL. En concret sereu els encarregats de respondre totes les cartes en què us demanen informació sobre la vostra oferta d’oci i entreteniment.
Activitat 1
El professor o la professora repartirà a cada grup una de les cartes enviades a Xalem, SL. Llegiu-la amb deteniment i completeu la graella que teniu a continuació. Inventeu-vos la informació de què no disposeu, però procureu que sigui versemblant.
Què ens demanen?
|
Què respondrem?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Activitat 2
Per ajudar-vos a acabar de completar la informació que donareu a la carta, aquí teniu uns quants adjectius que us poden ajudar. Completeu els sintagmes següents amb la forma adequada dels adjectius que hi ha entre parèntesi:
RELAX
-
Zones ____________ (adequat) per a la relaxació.
-
Biblioteca ____________ (tranquil) per a la lectura.
-
Sala ____________ (ampli) per a convencions amb mobiliari de fusta ____________ (noble).
AMICS
-
Hotel al centre de Londres amb habitacions ____________ (elegant).
-
Cambrera ____________ (amable) al nostre restaurant.
-
Possibilitat de barra ____________ (lliure) al nostre bar.
-
Persona molt ____________ (atent) a la recepció.
AURA
-
Classes ____________ (mixt) de txi-kung.
-
Preus ____________ (barat) per a grups.
-
Professora ____________ (capaç).
Redacteu individualment la carta de resposta. No us oblideu d’incloure-hi tota la informació que heu acordat a l’activitat anterior. A més, demaneu als clients i clientes que us enviïn les dades necessàries per fer la reserva del servei si finalment hi estan interessats.
Recorda, màxim 100 paraules.
Activitat 3
Nom i cognoms: _________________________________________________
Reuniu-vos per grups i seguiu els passos següents:
-
Llegiu als companys i companyes de grup la carta que heu redactat.
-
Trieu la carta que us hagi agradat més i comenteu-ne els motius.
-
Feu-hi les modificacions que considereu adequades per millorar-la.
-
Envieu la carta per correu electrònic a les persones que han sol·licitat la informació.
Refeu ara la carta que heu redactat a la tasca anterior i lliureu-la al professor o professora perquè la revisi i us la comenti abans de la tasca final.
UNITAT 4
EM VULL FORMAR
Tasca 1
Em vull formar
Teniu necessitat d’aprendre coses noves? Voleu donar un rumb diferent a la vostra formació? En aquesta unitat presentarem ofertes diverses de formació contínua, haureu de sol·licitar l’accés a la formació escollida i finalment haureu d’aconseguir que us hi acceptin. Per aconseguir-ho haureu d’aprendre a redactar alguns textos administratius, com ara una sol·licitud, un currículum i una carta breu de presentació.
En aquesta tasca triareu la formació a què us agradaria d’inscriure-us i decidireu els motius per què voleu fer-ho.
Activitat 1
Llegiu les ofertes següents de formació de persones adultes. Si preferiu treballar amb oferta real, podeu consultar els cursos de formació d’adults del vostre ajuntament, que trobareu si accediu al seu web.
Mentre ho feu, comenteu les vostres preferències amb els companys i companyes.
Àrea d’HUMANITATS
Història d'Europa
Els esdeveniments que van formar l’Europa contemporània: de Napoleó a la Unió Europea, un recorregut per l’Europa dels segles xix, xx i fins a l’actualitat.
Dilluns de 17.30 a 19.30 (6 sessions).
Inici: 11 juny
Professor: Rafael Mateos
Preu: 50 €
Les grans novel·les de tots els temps
Lectura comentada de novel·les de la literatura universal per gaudir del plaer de la bona lectura i descobrir els secrets i misteris que s’hi amaguen.
Dimarts de 10 a 12 (7 sessions).
Inici: 5 juny
Professora: Ana Pineda
Preu: 57,80 €
Barcelona, ciutat literària
Una descoberta de la ciutat de Barcelona com a escenari literari d’autors universals com ara Mercè Rodoreda, Verdaguer, George Orwell, etc.
Dilluns de 10 a 12 (6 sessions)
Inici: 11 juny
Professores: Gemma Rovira i Carme Chicón
Preu: 60 €
Àrea de CIÈNCIA I NATURA
Astronomia: el misteri del cosmos
Els avenços en el camp de l'astronomia fan cada vegada més difícil estar al dia de les últimes notícies relacionades amb el cosmos. Ens aproximarem a la constant actualització, tot contestant a les qüestions més urgents i proposant els interrogants més fascinants. Cal tenir coneixements bàsics o haver fet el curs d'introducció a l'astronomia.
Dijous de 20 a 21.30 (8 sessions)
Inici: 7 juny
Professor: Xavier Villanueva
Preu: 45 €
Agricultura ecològica
Aprendrem a cultivar salut: com planificar un hort familiar, com preparar la terra, adobar i fer els nostres propis tractaments insecticides i reforçants. També sabrem quins són els sistemes de reg, les associacions de plantes favorables, les rotacions de cultius convenients, etc.
Dimecres de 18.30 a 20 (8 sessions)
Inici: 6 de juny
Professor: Adrià Garriga
Preu: 45 €
Àrea d’EXPRESSIÓ
Escriptura creativa
Aprendrem a gaudir de la pròpia paraula escrita, prendrem textos i, com en un calidoscopi, els sacsejarem per crear noves històries i personatges i amb ells inventar històries.
Dimarts de 10 a 12h (7 sessions)
Inici: 5 juny
Professora: Pilar Alba
Preu: 57,80 €
Ikebana - l'art floral japonès
A
prenent els fonaments d'aquest llenguatge tan especial, aconseguirem unes composicions florals d'una extremada bellesa. El kenzan anirà a càrrec dels participants (7 sessions).
Dimecres de 12 a 14 (inici: 6 juny)
Dijous de 19 a 21 (inici: 7 juny)
Professora: M. Teresa Llobet
Preu: 57,80 €
*Curs amb suplement
Dibuix amb tinta xinesa
Per a gent de tots els nivells, aprendrem a dibuixar amb tinta xinesa tot treballant diferents aspectes com ara la línia, les ombres i la composició. Dibuix amb plomí, ploma i canya.
Dijous de 19.30 a 21.30 (7 sessions)
Inici: 3 maig
Professor: Esteve Martínez
Preu: 57,80 €
Activitat 2
Decidiu ara de forma individual el curs a què us agradaria inscriure-us i tres motius per què ho voleu fer. Si esteu indecisos sobre la formació que us agradaria fer o bé voleu escollir un tipus de formació que us serveixi per a la vostra professió, podeu respondre el Test de Holand que us lliurarà el professor o la professora.
Apunteu la vostra decisió final en la graella que teniu a continuació.
Quin curs trio?
|
|
Per què?
|
1.
|
2.
|
3.
|
Per cloure la tasca, feu una posada en comú sobre la formació que teniu interès de fer i els motius que us fan prendre aquesta decisió.
Si durant la posada en comú, canvieu d’opinió sobre la formació a què us voleu inscriure, encara sou a temps de fer-ho.
Aquestes estructures us poden ajudar.
-
Per descriure’m a mi mateix
|
m’agrada, tinc afició, m’atreu, sóc, m’encanta, em considero, no em fa res...
|
Per expressar ignorància
|
no tinc la més mínima idea, desconec...
|
Per expressar dubte
|
pot ser, a la millor resulta...
|
Per expressar suposició
|
jo diria, em sembla, si no m’equivoco...
|
Per expressar certesa
|
tinc el convenciment, d’una cosa estic segura...
|
Activitat 3
Heu trobat un article interessant a la premsa. Llegiu-lo i escriu les paraules clau o expressions de cada paràgraf per poder-lo explicar a la resta de companys i companyes.
Apologia del zero
Xavier Gual / Escriptor i professor
Posem un cas extrem però real. Tenim un alumne que no fa absolutament res. No porta el llibre, no fa els deures, l'expulsen sovint de classe i deixa els exàmens en blanc. El professor, al final del trimestre, mira la seva llibreta de notes i veu com no hi ha res a puntuar. Per la lògica de l'aritmètica té clar quina nota es mereix, considerant que no valen xifres per sota el zero... Molt bé, tenim, doncs, un zero gros i rodó com la seva cara de pallús. Llavors el professor es connecta a Internet i accedeix amb la seva clau secreta al servidor de notes conegut com a SAGA. Situa el cursor sobre el rectangle destinat a deixar la nota i pitja la tecla del zero. Curiosament el programa no està preparat per acceptar aquest concepte abstracte del no res. L'opció mínima numèrica computable serà la de la xifra 1. Però, és clar, que l'alumne tingui una nota final de trimestre d'un u suposa que, almenys, hauria d'haver fet alguna cosa. Cal creure, doncs, que aquesta cosa que equival a 1 i no pas a 0 serà el lloable acte d'escalfar la cadira. Si no, no s'explica.
A partir d’acceptar aquesta consideració tot el sistema de notes es perverteix, perquè si algú que no ha fet res de res ja té un mínim d'un 1, implica que la resta de notes també haurien de pujar un grau correlatiu. Almenys això seria el més just. Per tant, qui té un quatre hauria d'aprovar amb un cinc, el notable seria excel·lent i a l'alumne excel·lent, per animar-lo, se li donaria uns afectuosos copets a l'espatlla. Tot i així, amb l'aplicació de la LOE sembla que ara sí que es permetrà aquesta opció patatera. Però encara hi ha una part dels responsables educatius -normalment els que estan més allunyats de la realitat de les aules- que creuen en la influència negativa i funesta de la xifra zero. Que el zero traumatitza, desmoralitza, fa que l'alumne perdi completament les ganes d'esforçar-se i -gairebé- de respirar. Segurament els que defensen aquesta teoria no entenen que la manca de motivació ha minat l'alumne molt abans de ser avaluat pel professor, i que no sempre la culpa correspon al centre educatiu. Segurament ningú li ha preguntat si volia seguir obligat a escalfar la cadira per un miserable punt. Ara bé, no es pot premiar amb un punt aquell que no ha fet res. D'un estudiant el que se li ha de pressuposar és la voluntat d'estudiar -d'aquí el nom. El que no estudiï que treballi i que aixequi el país. I si no ho pot fer amb el cap que ho faci amb els braços. Si se li regala un punt a algú que no s'ha esforçat gens ni mica, en primer lloc es perd la credibilitat i el respecte, i segon es provoca la desmotivació dels que s'esforcen de veritat.
Cal suposar que els que s’empesquen les reformes educatives tenen pànic al zero. Recordem que tot i el regalet del punt estem a la cua d'Europa. És a dir, tot i l'esforç per emmascarar com es pot el desastre, la realitat és encara pitjor. I sembla que la tendència seguirà en aquesta línia. Perquè el que interessa és que els alumnes no s'encallin -punt a punt-, que no obstrueixin les aules i que tots tinguin la seva oportunitat d'escalfar la cadira per un temps limitat. Aquesta frivolitat no només ha estat el pa de cada dia a l'ESO, sinó que també trobem la seva repercussió al batxillerat, amb alumnes que passen de primer a segon amb un gruix considerable de matèries suspeses.
S i l’acceptació del zero com a realitat educativa és un dels primers tabús, el segon és el concepte de suspendre. Han quedat enrere termes traumàtics com el "molt deficient", substituït pel ridícul "necessita millorar", i el cinc pelat pel "progressa adequadament". Ara ja no se "suspèn", sinó que les assignatures queden "pendents de ser aprovades". I, pel que fa a les qualificacions conceptuals, un "insuficient" tant pot ser un quatre i mig com un dos. És la mateixa realitat de sempre però emmascarada per la perversió del llenguatge. Abans si un alumne suspenia al juny no tenia altre remei que pagar la penitència i estudiar durant les vacances per jugar-s'ho tot al setembre. Ara ja no. Aquests exàmens han desaparegut i, si el professor ho considera, es fan una vegada l'alumne ha passat de curs i ha reprès l'activitat. D'aquesta manera la família se'n pot anar tranquil·lament de vacances i deixar els llibres a casa.
Però siguem positius i educatius. Zero és la temperatura de congelació. Potser el que necessita el sistema educatiu actual és que també li regalin un puntet perquè amb l'u s'iniciï el procés de desglaç i es comenci a millorar adequadament.
Extret del diari Avui, 31/12/2007
|
Paràgraf 1. Com es comporta l’alumne del qual parla l’autor?
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
Paràgraf 2. Què provoca el zero en l’alumne segons alguns responsables educatius?
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
Paràgraf 3. Quina tendència seguiran les reformes educatives?
-
______________________________________
Paràgraf 4. Quins són els dos tabús principals en l’educació?
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
Paràgraf 5. Per a què li anirà bé un punt al sistema educatiu?
-
_________________________________________________
-
_________________________________________________
Escriviu el nom corresponent a cada dibuix.
Practiqueu ara la pronúncia d’aquests sons, llegint els refranys següents.
Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despengés,
es menjaria el fetge
dels setze jutges
que l’han penjat.
En Pinxo va dir a en Panxo:
-Vols que et punxi amb un punxó?
I en Panxo va dir a en Pinxo:
-Punxa’m, però a la panxa no.
Quan m’ajupia codonys collia.
Quan m’aixecava, codonys agafava.
De genollons, collia, collia,
de genollons, collia codonys.
Tasca 2
Sol·licitem inscriure’ns-hi
E l curs de formació que has triat té molta demanda i per això volen que us hi inscriviu per mitjà d’una sol·licitud.
En aquesta tasca emplenareu el model de sol·licitud que us han lliurat i el presentareu a l’organisme corresponent perquè atenguin la vostra demanda d’ingrés a la formació que voleu cursar.
Activitat 1
Abans d’emplenar la sol·licitud heu de seleccionar i expressar de forma adequada la informació que hi fareu constar. Intenteu fer frases curtes i clares que expressin amb concisió el que voleu exposar.
La graella que teniu a continuació us ajudarà a fer-ho.
Què vull sol·licitar?
|
|
Per què vull sol·licitar-ho?
|
-
-
-
-
|
Decidiu també quin tractament utilitzareu per adreçar-vos als destinataris de la sol·licitud. Arribeu a un acord que satisfaci a tothom.
Activitat 2
Completeu les frases següents amb que o què segons correspongui.
-
M’ha preguntat: “________ vindràs demà a matricular-te?”.
-
Li hem demanat ________ ens acompanyés a parlar amb el director del centre.
-
Ens han demanat ________ preferíem per omplir la sol·licitud.
-
El curs ________ hem triat ja està ple.
-
El ________ ens molestaria és que no quedessin places.
-
________ ha estudiat i a quin centre?
-
Ens exigeixen ________ adjuntem un currículum a la sol·licitud.
-
Només volen saber ________ han de portar el primer dia de classe.
Per parelles, decidiu si els que de les frases anteriors són pronoms o conjuncions.
Recordeu! No podem ometre la conjunció que en oracions que expressen petició, propòsit o desig.
M’agradaria m’acceptessin al curs que he demanat. (Incorrecta)
M’agradaria que m’acceptessin al curs que he demanat. (Correcta)
|
Nom i cognoms: ___________________________________________________
La sol·licitud és un document administratiu que té una estructura determinada que cal respectar. Traslladeu la informació que heu apuntat a la graella anterior a l’imprès que teniu a continuació.
_____________________________________, amb el NIF_________________ i
(nom i cognoms)
domicili a _____________________________________________________ de
____________________________,
EXPOSO:
-
Que __________________________________________________________
_________________________________________________________________
-
Que __________________________________________________________
_________________________________________________________________
-
Que __________________________________________________________
_________________________________________________________________
Per això,
DEMANO:
Que _____________________________________________________________
_________________________________________________________________
__________________, ____ de ______________ de 200__
(Signatura)
SERVEI D’ADMISSIONS D’OFERTA DE FORMACIÓ. AJUNTAMENT DE ________________
Abans de lliurar la sol·licitud al Servei d’Admissions de Formació del vostre Ajuntament, intercanvieu-la amb un company o companya i comenteu-vos els aspectes que cregueu que es poden millorar, tant de redacció com d’ortografia i gramàtica.
Finalment lliureu-la al professor o a la professora perquè la revisi, us la comenti i us doni el vistiplau per portar-la a l’Ajuntament.
A partir dels verbs, noms i adjectius que trobareu a la graella, feu els derivats utilitzant les terminacions corresponents.
|
-etud
|
-itud
|
-ança
|
-ença
|
-ció
|
-sió
|
témer
|
|
|
|
|
|
|
quiet
|
|
|
|
|
|
|
supervisar
|
|
|
|
|
|
|
perseverant
|
|
|
|
|
|
|
admès
|
|
|
|
|
|
|
apte
|
|
|
|
|
|
|
segur
|
|
|
|
|
|
|
enyorar
|
|
|
|
|
|
|
suspens
|
|
|
|
|
|
|
acreditar
|
|
|
|
|
|
|
alabar
|
|
|
|
|
|
|
acceptar
|
|
|
|
|
|
|
conèixer
|
|
|
|
|
|
|
ensenyar
|
|
|
|
|
|
|
Tasca 3
També vull fer formació especialitzada
D esprés d’haver fet un primer tast a la possibilitat d’ampliar la vostra formació, veieu que potser també us caldria formació especialitzada en un camp concret. En molts cursos d’especialització, però, demanen el currículum i una carta de presentació en què s’exposin els motius pels quals algú vol ser admès en aquell curs.
En aquesta tasca demanareu de ser admesos a un curs de formació especialitzada per mitjà del vostre currículum i una carta de presentació.
Activitat 1
Llegiu la informació dels cursos d’especialització següents de la Universitat Lliure de Catalunya i trieu aquell que s’adeqüi millor als vostres interessos personals i professionals. Comenteu les vostres preferències amb els companys i companyes.
-
Expert en aplicació de la normativa comptable internacional
L'objectiu del programa és formar el participant en l'aplicació de la normativa de l'IASB, normes internacionals de comptabilitat (NIC-NIIF), que seran de compliment directe obligat per a l'elaboració dels comptes consolidats de les empreses espanyoles.
-
Disseny i creació multimèdia: usabilitat i interactivitat
Programa dissenyat per explorar els fonaments conceptuals, els llenguatges i les tecnologies digitals integrats als àmbits de la creació, la comunicació interactiva i la producció de continguts multimèdia.
-
Dret del consum i de la protecció de dades a Internet
Aquest curs ofereix una formació de qualitat sobre els aspectes jurídics referents a la protecció dels consumidors en el comerç electrònic; a la protecció de dades personals, en particular en el marc d’Internet; i a les activitats de màrqueting i publicitat realitzades a través d’Internet.
-
Organització i gestió d’empreses culturals
Aquest programa es planteja com a proposta conèixer les entitats culturals, tant si són institucions, empreses com fundacions privades, conèixer-ne el funcionament i l'estructura, així com la gestió, l'organització i les estratègies de màrqueting.
Informació diversa
-
Tots els cursos d’especialització valen 1.000 € i tenen un valor acadèmic de 8 crèdits.
-
Els cursos comencen dos cops l’any: al setembre i al febrer.
-
Per accedir a qualsevol curs, és necessari disposar d’una titulació universitària reglada. En cas de no tenir-ne, un comitè d’admissió valorarà els coneixements i l’experiència del sol·licitant a partir del seu currículum.
-
Les places són limitades. Per sol·licitar l’admissió a un curs, cal adjuntar el currículum, juntament amb una carta en què s’exposin les motivacions personals.
Quin curs trio?
|
|
Per què?
|
1.
|
2.
|
3.
|
Activitat 2
Nom i cognoms: ____________________________________________________
El currículum és un document que té força flexibilitat a l’hora de presentar les dades, segons l’àmbit de l’activitat que es desenvolupa. Tanmateix, hi ha uns blocs d’informació que són imprescindibles. Completeu-los amb la vostra informació personal, que pot ser inventada.
Ara bé seleccioneu-la de tal manera que us admetin al curs seleccionat.
Dades personals
Nom i cognoms:
Data de naixement:
Adreça completa:
Telèfon:
Telèfon mòbil:
Adreça electrònica:
Dades acadèmiques
Empleneu només els darrers estudis que hagueu fet. Feu-hi constar les dades acadèmiques significatives per al curs que es demana l’accés.
Estudis primaris (centre i any de finalització):
Estudis secundaris (centre i any de finalització):
Estudis superiors (centre i any de finalització):
Especialitzacions (centre i any de finalització):
Altra formació
Empleneu només la informació que sigui pertinent per al curs a què es vol accedir.
Coneixements de llengües:
Coneixements informàtics:
Permisos de conducció:
Altres:
Experiència professional
Només l’experiència professional significativa per al curs a què voleu accedir. Feu-hi constar el càrrec,
l’empresa o organismes per als quals heu treballat i una breu descripció de la tasca desenvolupada.
1. ______________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
2. ______________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
3. ______________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
Altres dades que es vulguin fer constar
Només les que siguin significatives per al curs a què es vol accedir
Beques o premis:
Participació en institucions:
Altres:
Intercanvieu-vos els currículums amb algun company o companya i valoreu-los amb aquesta graella.
|
Sí
|
No
|
La informació seleccionada és pertinent per al curs a què es vol accedir?
|
|
|
La informació està situada a l’apartat corresponent del currículum?
|
|
|
El currículum està redactat amb frases impersonals?
|
|
|
Hi ha errors gramaticals o ortogràfics?
|
|
|
Corregiu tots els errors que us comenti el company o la companya i lliureu-lo al professor o la professora perquè el revisi.
Activitat 3
Ha arribat el moment d’escriure la carta sol·licitant que us admetin al curs que us interessa i n’exposeu els motius.
Màxim 75 paraules.
Intercanvieu-vos les cartes amb el mateix company o companya de l’activitat anterior i valoreu-la amb la graella següent.
|
Sí
|
No
|
Esmentes el curs a què vols tenir accés?
|
|
|
Dius que els envies el currículum perquè puguin valorar-lo?
|
|
|
Exposes els motius pels qual vols inscriure’t al curs?
|
|
|
Hi ha errors gramaticals o ortogràfics?
|
|
|
Corregiu tots els errors que us comenti el company o la companya i lliureu la carta al professor o la professora perquè la revisi.
Ara ja podeu enviar el vostre currículum i la carta de presentació a la Universitat Lliure de Catalunya. Segur que us seleccionen per fer el curs que heu triat.
Tasca final
A qui admetem?
D esprés d’haver enviat el currículum i la carta de presentació, només queda esperar la resposta per saber si heu estat admesos al curs de formació especialitzada que voleu fer. En aquesta tasca final assumireu el rol de comitè avaluador de la Universitat Lliure de Catalunya per decidir si prosperen les diverses sol·licituds d’admissió als cursos.
Un cop decidit haureu de redactar la carta per comunicar a la persona sol·licitant si ha estat admesa o no al curs, tot fent-hi constar els motius que justifiquen aquesta decisió.
Activitat 1
Formeu grups de quatre persones. La professora repartirà a cada membre una còpia del currículum i de la carta de presentació d’un altre alumne. Primer haureu de llegir les cartes i els currículums en veu alta i a continuació valorar si els currículums i les cartes que han escrit són idonis per al curs. Aquesta graella us ajudarà a decidir-ho.
|
candidat 1
|
candidat 2
|
candidat 3
|
candidat 4
|
nom
|
|
|
|
|
valoració currículum
|
MB
|
B
|
M
|
MB
|
B
|
M
|
MB
|
B
|
M
|
MB
|
B
|
M
|
Valoració de la carta
|
MB
|
B
|
M
|
MB
|
B
|
M
|
MB
|
B
|
M
|
MB
|
B
|
M
|
admissió
|
sí
|
no
|
sí
|
no
|
sí
|
no
|
sí
|
no
|
MB: molt bé B: Bé M: Malament
Decidiu finalment quina sol·licitud d’amissió respondreu cadascú.
Nom i cognoms: ____________________________________________
Redacteu ara la carta de resposta a un dels candidats. Tingueu en compte l’estructura que ha de tenir i no us oblideu de cap de les parts.
Recorda, màxim 100 paraules.
Un cop l’hagis escrita, revisa-la. Les preguntes següents et poden ajudar.
-
Hi ha tots els elements necessaris per a una carta (adreça de l’emissor i el destinatari, salutació, cos, comiat, signatura, data...)?
-
Dieu clarament que admets o denegueu la inscripció al curs sol·licitat?
-
Doneu instruccions precises sobre el que ha de fer a partir de rebre la carta que li envieu?
-
Hi ha les paraules precises? Utilitzeu les estructures de forma adequada?
-
Heu buscat al diccionari les paraules que no sabeu com s’escriuen?
-
Heu repassat els signes de puntuació?
-
Heu mantingut el mateix tractament de vós o de vostè?
Lliura la carta al professor o la professora perquè la valori. Finalment fes-la arribar a la persona interessada perquè sàpiga si finalment ha estat acceptada al curs de formació especialitzada sol·licitat.
UNITAT 5
LA CULTURA POPULAR EN LA SOCIETAT ACTUAL
Tasca 1
Què és la cultura popular?
S aps què és la cultura popular? Coneixes manifestacions de la cultura popular catalana? T’agrada participar en esdeveniments populars del país? Penses que la cultura popular té vigència en la societat global en què vivim en l’actualitat? En aquesta unitat prepareu la vostra intervenció al primer gran debat sobre cultura tradicional i moderna de la vostra localitat.
Per començar a preparar-vos, en aquesta tasca visitareu diversos llocs webs dedicats a la cultura popular, agafareu apunts sobre els aspectes que us interessin més i presentareu als companys i companyes exemples de cultura popular catalana.
Activitat 1
De forma individual visiteu el web www.gencat.cat/cultura i entreu a l’apartat cultura popular, que trobareu al menú de la dreta, sota l’encapçalament Temes. Visiteu l’indret i recolliu informació que us ajudin a respondre les preguntes següents.
Què és la cultura popular catalana?
|
|
Quines manifestacions coneixes de cultura popular catalana?
|
|
T’agrada la cultura popular catalana? Per què?
|
|
Cal preservar la cultura popular?
|
|
Activitat 2
A continuació busqueu per Internet un exemple de cultura popular catalana. Podeu escollir entre contes, rondalles, festes populars, cançons, tradicions... Documenteu-vos bé perquè haureu de presentar-lo als vostres companys i companyes.
Quan us ho digui el professor o la professora, feu grups de quatre o cinc persones i exposeu què heu respost a les preguntes de l’activitat anterior. Presenteu també els exemples de cultura popular catalana que hàgiu seleccionat.
Seleccioneu-ne finalment dos exemples que us hagin cridat més l’atenció i presenteu-los a la resta de grups.
Activitat 3
Comprensió oral: “Premis Joves compositors de sardanes”
Com sabeu, la sardana és la nostra dansa tradicional i la música de la sardana és interpretada per una cobla. Una cobla és una petita orquestra formada per instruments forts, la majoria de vent, per a tocar principalment a l’exterior.
Hi ha poblacions on es fan concursos destinats a la música de cobla. Ara escoltareu un programa de ràdio que parla d’un d’aquests concursos.
Heu de marcar a la graella de sota quines afirmacions són correctes i quines no ho són.
|
V
|
F
|
Dissabte que ve se celebrarà el 13è Concurs de Joves compositors de sardanes.
|
|
|
Els organitzadors d’aquest acte són la Cobla Sardanista Sa Palomera i la Banda i Cobla Col·legi Santa Maria.
|
|
|
La cobla de tardor, que interpretarà les sardanes del concurs, està formada per músics en actiu que van estudiar a Blanes i a Lloret.
|
|
|
El jurat musical ha seleccionat quatre sardanes de les vuit que s’hi han presentat. I posteriorment decidiran els dos premis del concurs.
|
|
|
Cada premi té el valor de 2.000 euros.
|
|
|
Per participar-hi, cal tenir de 18 a 25 anys.
|
|
|
Gràcies a aquest certamen, s’han descobert joves compositors boníssims, que guanyen premis de composició per a cobla arreu del territori.
|
|
|
“XII Concurs de Joves Compositors de Sardanes” dins el programa Músics d’aquí de Catalunya Ràdio, conduït per Xavier Chavarria, 30 de novembre de 2009
Activitat 4
Comprensió lectora: Rondalla
Les rondalles, les llegendes i cançons són part de la nostra cultura popular.
Llegiu doncs aquesta rondalla i responeu les preguntes que hi ha a continuació.
LA PRINCESA DE LA MEL
Vet aquí que una vegada hi havia tres germans tot eixerits, que eren molt pobres. Veient que, al poble, no hi havia manera de mantenir-s'hi, van determinar d'anar-se'n a provar fortuna. I van marxar tots tres per un camí.
Quan feia temps que caminaven, van veure un cau de formigues. El noi gran i el mitjà, instintivament, van agafar un grapat de terra i, al peu del cau, ja estaven mirant com ho havien de fer per tapar-lo; tanmateix el germà petit s'hi va oposar. I així com va poder, se'ls va emportar dient-los que no podien fer cap mal a aquelles pobres bestioles de les quals cap mal havien rebut.
Al cap d'una estona de caminar, van passar pel peu d'un estany en el qual nedaven uns ànecs. Pel que fa als dos nois més grans, tot va ser u veure els ànecs i agafar una pedra per tirar-los-la; però el petit els ho va treure del cap, i van seguir endavant amb el seu viatge.
Al cap d'uns quans dies de caminar, van veure que, d'un arbre, en penjava un formós eixam d'abelles. Així que el veieren, els dos nois més grans van tractar de calar-li foc, i també fou el petit el que els va aturar i va convèncer que no havien de fer mal a ningú.
Després d’això, seguiren caminant, i, quan semblava que no havien de trobar mai la fi del seu viatge, es van trobar al davant d’un castell molt gran que els tapava tot el camí. Van trucar-hi a la porta i va comparèixer una dona molt vella i mal vestida a obrir-los. Li demanaren de passar-hi la nit, i la vella els feu entrar i els arreglà el sopar.
Al matí, així que es llevaren, hi comparegué la vella, i els digué:
-- Mireu: heu vingut a parar a un castell, en el qual hi ha tres priceses encantades, i aquells qui els trauran l'encant es podran casar amb elles.
Contents, els joves caminants van dir a la vella -per boca del més gran- que els digués ço que calia fer per desencantar les priceses, que tots tres estaven disposats a fer-ho. I la vella els respongué:
-- Heu de sortir-vos-en bé de tres proves que us diré; acaba't l’un, l'altre.
Al cap d’una estona, cridà el més gran. El portà a un jardí on hi havia un rètol que deia que qui volgués desencantar les princeses havia d'anar al bosc del palau i arreplegar mil pedres, que eren les que entraven en el collar de la princesa, i s'hi casaria; però, si no trobava les mil pedres, quedaria convertit en una estàtua de marbre com tantes d'altres que hi havia al jardí.
El noi gran feu cap al bosc del palau i, del matí fins al vespre, no en va poder collir més de cinquanta. Arribà al palau tot mústic i, quan la vella li va demanar quantes pedres duia, no n'hi va poder ensenyar més que cinquanta. La vella no va dir res; però, traient-se una vareta, el toca al cap i el convertí en una estàtua de marbre.
L'endemà va ser posat a prova el germà segon. Igualment que el primer, anà al jardí i hi va llegir el rètol: “Aquell qui trobi les mil pedres precioses del collar de la princesa que hi ha al bosc s'hi podrà casar en desencantar-la; però qui no les trobi totes quedarà convertit en estàtua.” Tot seguit marxà cap al bosc del castell i, després de cercar les pedres precioses, va tornar al vespre portant-ne cinquanta, de les mil que entraven al collar de la princesa. I com son germà gran, va ésser convertit en estàtua per la vella guardiana.
Tocà el torn al germà petit i, com els seus germans, primer va ésser portat jardí per tal que llegís la manera com podria obtenir el desencantament de la princesa, amb la qual podria casar-se. El pobre noi sortí cap al bosc amb el cor oprimit pensant que tindria la mateixa fi que els seus germans; però no sabia que les seves bones accions anteriors no quedarien sense recompensa.
Mentre estava plorant amb desconsol, arribà amb tota la pressa que calia el rei de les formigues, d'aquell cau de formigues que havien trobat pel camí els tres germans.
-- De què plores, noi? -li va preguntar.
-- De què voleu que plori, sinó de la meva desventura! Figureu-vos que he de cercar mil pedres precioses que entraven en el collar d'una princesa o, si no, em convertiran en una estàtua.
-- Doncs mira!, jo et trauré del compromís.
Cridà els seus súbdits, i hi comparegueren a mils. Al cap de ben poca estona, el noi ja tenia al seu poder les mil pedres del collar de la princesa.
Aquesta recompensa va obtenir de no haver permès que els seus germans inquietessin les formigues d'aquell cau que trobaren pel camí.
Se'n va anar cap al palau i ja va trobar la vella que l'esperava:
-- A veure quantes pedres precioses portes? -li demanà.
-- Vós mateixa ho podreu veure! Teniu! - i n'hi abocà tota una mocadorada.
La vella les va comptar i, justa la fusta, n'hi havia mil.
En va estar molt contenta i va dir al noi:
-- Molt bé!, molt bé! A veure si et sabràs sortir de les altres proves que et posaré?
-- Mira, com a segona prova, has d'anar al jardí i hi veuràs un estany. Dins d'aquell estany, hi va caure un dia una clau que ens fa falta per al desencantament de la princesa.
El pobre noi no va dir res, però se'n va anar tot contristat cap al jardí. S'encomanà a Déu de tot cor per tal de rebre una llum d'inspiració i, feta la seva pregària, es va posar al peu de l'estany, mirant d'ací i d'allà, per veure si entrellucava la clau perduda al fons. I, de cop i volta, hi aparegué un ànec, aquell mateix ànec al qual, per bondat del seu cor, va evitar que els seus germans fessin una mala jugada. Se li posà davant, i li demanà per què estava trist. El noi li explicà, i li respongué l’ànec:
-- Com que sóc agraït, jo et donaré la clau que hi ha a dins de l'estany. Així et recompensaré de la bona acció que vas fer a favor nostre, evitant que els teus germans ens maltractessin. I dient això, es tirà a l'estany, es capbussà i sortí al cap de poc amb la clau penjada al bec.
El noi se n’anà content a trobar la vella, que ja l'esperava i que va estar-ne molt contenta.
-- A veure -li va dir- si ara et desempallegues de la tercera prova, i tot anirà com una seda. Mira!, et posaràs davant de tres estàtues, que són les princeses encantades. Totes estan tapades amb un vel, de tal faisó que no se'ls veu res més que la boca. Doncs bé, només mirant-les, has de saber quina de les tres princeses va menjar mel un dia.
-- D'aquesta, sí que no me’n surto! - va dir-se el noi, i tan capficat com estava no va adonar-se que la vella havia desaparegut.
Mes, va durar poc la distracció perquè tot seguit se li presentà la reina de les abelles, la reina d'aquell rusc que va evitar que els seus germans cremessin, i li va demanar per què estava tan trist. Quan el noi li ho va haver dit, contestà la reina de les abelles:
--Jo faré per tu el que tu vas fer per les abelles. Mira bé on em posaré, i la princesa que serà davall meu, aquella és la que un dia va menjar mel.
Tot just havien tingut aquest enraonament amb la reina de les abelles, la vella guardina del castell va cridar el noi des de la sala d’allí tocant, i li digué:
-- Entra, ja pots entrar! Heus aquí les tres princeses encantades a punt de desencantar.
El noi entrà tot coratjós i veié les tres noies tapades amb el vel, de manera que només se’ls veia la boca. Les mira totes tres per fer el paperot; però, fixant-se que la reina de les abelles volava damunt del cap d'una de les princeses, digué tot resolt:
--Aquesta!, aquesta és la princesa que un dia va menjar mel.
--Ho has endevinat! -va dir la interessada. I, en aquell mateix moment, llençà el vel que li tapava la cara i va restar al descobert el rostre de la vella guardiana del castell. Però, una vegada s'hagué tret el vel i les pelleringues que li cobrien el cos, aquella cara vella i arrugada es tornà una cara jove i resplendent, i els parracs pobres que portava, uns vestits de seda que enlluernaven de mirar.
La vareta que sempre duia a la mà es convertí en un ceptre d'or, i tocant amb la punta del ceptre les altres princeses, els caigueren les robes pobres que les cobrien, i aparegueren amb una cara tan bonica com la d'ella mateixa. Totes tres princeses foren desencantades. La més bonica de totes picà de mans i tot el que hi havia al castell es va desencantar: aquelles estàtues de marbre es convertiren en joves i tot el castell es cobrí de flors i de càntics d'ocells.
El més petit dels tres germans es casà amb la princesa que era la senyora del castell, i els altres dos es casaren amb les altres dues i se'n anaren a uns altres castells. I tots van viure feliços molts anys.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!
|
Contada per Josep Maria Serra i Forné, de Bellpuig
Text manipulat extret de: RondallaNet—Rondalles de Catalunya http://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/rondcat/laprindelamel.html
Anant pel camí, quins animals es van trobar i que els volien fer, el germà mitjà i el gran?
-
____________________________________________
-
____________________________________________
-
____________________________________________
Com i on van saber de què es tractava la primera prova?
-
____________________________________________
Quines eren aquestes tres proves que havien de superar?
-
____________________________________________
-
____________________________________________
-
____________________________________________
Si no trobaven les mil pedres, en què es convertien?
-
____________________________________________
Per què el germà petit va poder sortir-se’n tan bé de totes les proves?
-
____________________________________________
Amb qui es va casar el germà petit?
(10)____________________________________________
Tasca 2
La cultura popular i la modernitat
Poden conviure la cultura popular i la modernitat? Són vigents en la societat actual les manifestacions de cultura popular que heu presentat a la tasca anterior o bé són un producte del passat? Coneixes alguna manifestació modernes de cultura popular?
En aquesta tasca preparareu quina és la vostra opinió sobre aquestes qüestions per exposar-la a la resta de companys i companyes de classe.
Abans feu aquest exercici:
Exercici 1- Subratlleu la forma correcta.
-
Hi ha tradicions (milenàries /mil·lenàries) que caldria(il·legalitzar /ilegalitzar?
-
La (sol·lució /solució) seria (eliminar /el·liminar) les que (maltracten / mal tracten)els animals?
-
També hi ha (celebracions /cel·lebracions) que comporten un risc per a les persones.
-
A mi, sempre em fa molta (ilusió /il·lusió/ veure la (il·luminació /iluminació) dels focs d’artifici.
-
El Via Crucis és una manifestació (religiosa popul·lar /religiosa popular/ rel·ligiosa popular) que encara es conserva en algunes (vil·les /viles).
-
Sort que aquí no he vist ningú que es (flageli /flagel·li)!
-
El meu (colega /col·lega) té molta (falera /fal·lera) d’anar a la Patum de Berga.
-
Mai no he vist les Enramades d’Arbúcies ni les de Sallent. Es veu que consisteixen a (engalanar /engal·lanar) els carrers. És una tradició antiga (vincul·lada /vinculada) als Corpus medievals).
-
Al (colegi / col·legi) de l’(Eulàlia /Eulàl·lia) hi ha un grup de (castellers /castel·lers).
-
Durant la Festa Major, hi ha una bona (col·lecció /colecció) d’actes (paral·lels / paralels).
ORTOGRAFIA DE LA ELA GEMINADA -- Podeu fer des de l’exercici 18.1 fins al 18.4 (p. 66-67). Dossier de l’EAPC.
|
Activitat 1
De forma individual, empleneu la graella que teniu a continuació. Baseu les vostres respostes en la informació que heu recollit a la tasca anterior sobre la cultura popular catalana.
|
Sí
|
No
|
Depèn
|
Són vigents les manifestacions de cultura popular presentades a la tasca anterior?
|
|
|
|
|
Sí
|
No
|
Algunes
|
Són compatibles la modernitat i la cultura popular en la societat actual?
|
|
|
|
Activitat 2
Parleu ara amb tots els companys i companyes que vulgueu per explicar-los les vostres respostes a les preguntes de l’activitat anterior. El vostre objectiu és trobar tres persones amb qui comparteixis una opinió al màxim de semblant possible.
Quan hàgiu format els grups, expliqueu a la resta quina opinió teniu sobre cadascuna de les preguntes de la graella.
Tasca 3
Defensem la nostra opinió
Per què opineu que són compatibles la tradició popular i la modernitat? I els que opineu el contrari, per què afirmeu que no ho són?
En aquesta tasca cada grup de persones amb una opinió similar haurà de buscar i elaborar arguments que la justifiquin davant de les altres postures a l’hora de fer el debat de la tasca final.
Abans feu aquests exercicis:
Exercici 1- Escriviu les locucions en el lloc apropiat.
i fins i tot però tant... com a més a més
no obstant això i així
Catalunya és un país ric en tradicions i festes populars. ............................. , moltes festes estan amenitzades per cobles i grallers. Les cobles ........................ toquen música per ballar sardanes ......................... música d’envelat. La música de les gralles, ....................., és molt més estrident. Els grallers acompanyen els gegants, .................... poden saltar i ballar, .......................... poden acompanyar els castells .............. fer més emocionant la construcció del castell i l’ascens de l’enxaneta.
Aquestes manifestacions de cultura popular ja compten amb molts anys i, ..........................................., es mantenen ben vives.
|
Exercici 2- Escriviu la lletra hac quan calgui.
̶ La venda de co...ets ...i petards és permesa ...en llocs ...autoritzats ...i és pro...ibida
als menors de 16 anys.
̶ ...En el concert d’...ivern, l’...orquestra va tocar l’...imne de l’...alegria i ...em vaig
...emocionar.
̶ A...ir l’...ereu, que és un noi molt co...ibit, va ballar amb la pubilla un vals.
̶ Si ...an d’...nar a l’...aplec de l’...ermita, que mirin si ...i veuen ...ous de reig pel camí.
̶ ...A l’...acte de la ...inauguració de l’...ospital nou, va ...assistir-hi l’...alcaldessa i
van ...issar-...i la senyera.
|
ORTOGRAFIA DE LA HAC -- Podeu fer des de l’exercici 20.1 fins al 20.8 (p. 71-72). Dossier de l’EAPC.
|
Activitat 1
Tal com heu fet a les tasques anteriors, completeu aquesta graella individualment per trobar arguments que justifiquen l’opinió de tots els membres del grup. Recordeu que podeu utilitzar els apunts presos als llocs web sobre cultura popular que heu pres a la tasca 1.
|
Opinió
|
Per què?
|
Exemple
|
Són vigents les manifestacions de cultura popular presentades en aquesta unitat?
|
Sí
| -
-
|
| |
No
|
Depèn
|
|
Opinió
|
Per què?
|
Exemple
|
Són compatibles la modernitat i la cultura popular en la societat actual?
|
Sí
| -
-
|
|
No
| |
Depèn
|
Expliqueu als vostres companys i companyes quins són els vostres arguments i quins exemples heu trobat que els il·lustrin. Abans assageu individualment la manera com els els exposareu. Pregunteu al professor o la professora tots els dubtes que tingueu per fer-ho.
Activitat 2
Expliqueu ara als vostres companys i companyes de grup quins són els vostres arguments i quins exemples aporteu que els justifiquin.
Quan els hàgiu sentit tots, escolliu els dos arguments que considereu que defensen millor la vostra opinió sobre cada pregunta i els dos exemples que les il·lustrin millor. Apunteu-los de forma esquemàtica en la proposta d’esquema que hi ha a continuació.
Són vigents les manifestacions de cultura popular presentades en aquesta unitat?
Argument 1:
Argument 2:
Exemple 1:
Exemple 2:
Són compatibles la modernitat i la cultura popular en la societat actual?
Argument 1:
Argument 2:
Exemple 1:
Exemple 2:
Tasca final
La cultura popular a debat
H a arribat de fer el gran debat sobre cultura tradicional i moderna de la vostra localitat. Tots els mitjans de comunicació locals se n’han fet ressò i han desplegat els mitjans per cobrir aquest esdeveniment.
Abans de començar, però, cal que feu els últims retocs a la vostra intervenció.
Activitat 1
Repasseu per grups l’esquema que heu elaborat a la tasca 3 sobre cadascuna de les dues preguntes que es discutiran al debat. Assegureu-vos que tothom del grup té el mateix esquema.
Decidiu també quina part exposarà cadascú, tenint present que tots els membres del grup heu de participar en la intervenció.
Pregunta 1
|
|
Qui ho exposa?
|
Opinió del grup
|
|
Primer argument
|
|
Segon argument
|
|
Exemples
|
|
Pregunta 2
|
|
Qui ho exposa?
|
Opinió del grup
|
|
Primer argument
|
|
Segon argument
|
|
Exemples
|
|
Assageu finalment diverses vegades la vostra intervenció. Adreceu al professor o professora totes les preguntes que tingueu sobre la millor manera de dur-ho a terme.
Activitat 2
És el moment de començar el debat. El professor o la professora donarà l’entrada a cada grup i en presentarà els membres.
Escolteu atentament les intervencions i preneu apunts sobre les opinions amb què estigueu més en desacord perquè un cop finalitzades totes les intervencions podreu demanar la paraula per manifestar la vostra opinió personal sobre les intervencions amb què estigueu en desacord.
Endavant! El primer grup té la paraula.
Nom i cognoms: _________________________________________________
Com m’ha anat?
Respon les preguntes següents per reflexionar sobre com t’ha anat aquesta unitat abans de passar a la següent.
1. Què he après a fer en aquesta unitat?
a)
b)
c)
2. Què és el que em surt millor?
a)
b)
c)
3. Què és el que em costa més?
a)
b)
c)
4. Quina qualificació em poso en aquesta unitat?
__ Molt bé
__ Bé
__ Regular
Dostları ilə paylaş: |
