Mikroprotsessorlar va mikroehm asoslari


S iljitu v c h i r e g is tr



Yüklə 9,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə16/222
tarix13.12.2023
ölçüsü9,57 Mb.
#140443
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   222
Oljayev.

S iljitu v c h i r e g is tr
d e b , b o s h q a r u v c h i taktli i m p u l ' s t a 's i r i d a ikkilik so ni kodini 
bir yoki bir n e c h a r a zry a d o ’n g g a yoki c h a p g a si lji tadigan regis trga aytiladi. 
R a zry a d s e tk a s id a n c h iq i b k e tg a n so n y o ' q o l a d i . Siljituvch i re gis trlar arifm etik v a
m an tiq iy o p e r a ts iy a la r n i baja ris h u c h u n h a m q o ’llaniladi.
Q o ’shni ra zry a d li tr ig g e r la r o r a s i g a k e ch ik tiru v c h i e le m e n t la r ulanadi. K a tta
razryadli trig g e rn i s c h y o tli k iris h ig a u lan g a n . So n re g is trg a 2 u su ld a yozil ish i 
m u m k in :
1. Parallel
2. K e t m a - k e t k o d la r bilan.
K e t m a - k e t b ila n so nni y o z is h d a katta ra zryadli trig g e rn i schyotli k iris hig a soni 
kichik r a z r y a d d a n b o s h l a b k e tm a -k e t kodli signal i m p u l ’si k o ’rinis hid a beriladi. H a r 
bir razry ad y o z il g a n d a n k eyin siljituv chi i m p u l ’s berilad i. N a tija d a y o z ilg a n ikkilik 
son bir r a zry a d o ’n g g a siljiydi. S ilji tuvchi i m p u l ’s h a m d a trig gerlarni 0 ho latg a
keltiradi. B u h o l d a t r ig g e r l a r d a y o z ilg a n birlik signal i m p u l ’si shu tri g g e rlarn in g
ch iq is h id a n kich ik ra zry a d li trig g e rg a m a ’lum v aq t k e c h ik ib bor adi. T rig g e rla rd a g i 
o 't k in c h i p r o ts e s la r tu g as h i bilan re gis trdagi ikkilik so n (kodli si gnal) kich ik
r a z r y a d g a siljiydi. R e g is tr d a soni h a m d a r a z r y a d la r y o z ib b o ’lin g an d an keyin 
“ o ' q i s h ” k o m a n d a s i bilan c h iq is h d a g i k o n 'y u n k t o r l a r orq ali parallel kodli s h in a g a
uzatila di. Parallel k o d bilan soni y o z is h d a signal kodi kodli s h in a g a beriladi. 
“ S iljitu v ch i” k o m a n d a s i bilan sig nal kodi bir r a zry a d o ’n g g a siljiydi. N ra zryad 
siljitish u c h u n n m a r t a silji tuvchi i m p u l ’s berish ke rak. S h u n d a y qi li b bitta registr 
y o r d a m i d a so ni p aralle l k odini k e tm a - k e t k o d i g a ay la n tiris h m u m k i n . So nni c h a p g a
siljitish u c h u n k ic h ik ra zry a d li trig gerni birlik c h iq is h in i k ech ik tiru v c h i e le m e n t 
orqa li katta ra zry a d li tr ig g e r n i schyotli k iris h ig a ulas h kerak. K o ’p i n c h a E H M larda
re v ersiv siljituvchi re g is tr lar h a m k o ’p q o ’llaniladi. H o zirg i p a y td a re gis trlar integral 
m ik r o s x e m a k o ’r i n is h d a ishlab c h iq a r ilm o q d a .
T r ig g e r la r E H M n in g x o tir a v a a r fm e tik q u r i lm a s i n in g a s o s iy e lem en ti 
h iso b lan a d i. 2 ta t u r g ’un h o l a t g a e g a b o ’lgan e le k tro n q u rilm a d ir. U ikki ka sk adli
s i m m e t r ik qarsh ili k li k u c h a y t i rg i c h d a n iborat b o ’ lib k a s k a d la r o r a s id a 100 % li
17


m u s b a t tes k ari b o g ’lan ish i a m a l g a o sh irilg a n . H i s o b l a s h t e x n i k a s i d a t r ig g e rlar x o tir a
q u r ilm a s i s ifa tid a q o ’llanila di.
T r ig g e r k i r is h ig a b e r il a d i g a n b o s h q a r u v c h i s ignal t a ’s i r i d a u b i r t u r g ’un h o lid a n
ikkin chi t u r g ’un h o l a t i g a o ’tad i. U n i n g b itt a t u r g ’u n h olati m a n t i q iy 1 d e b ik kin chisi
0 d e b q a b u l qilin a d i. T r ig g e r n i k i r is h ig a b e r il a d i g a n h a r b i r s i g n a lg a m u v o f iq u 
ho latini o ’z g ar tir is h u c h u n h is o b li kirish rejim i q o ’llanildi. B u n i n g u c h u n tr ig g ern i 
a lo h i d a kiris hla ri o ’za r o b ir la s h tir ib ulanadi.
T r ig g e r la r a m a l d a in erts iy a s iz. 1 s e k u n d a 106 m a r t a q a y ta ulanib turis hi 
m u m k i n . T r ig g e r la r a s o s i d a E H M larni regis trlari, s c h y o tc h ik la r i v a ja m l a g i c h l a r i
y i g ’ iladi. T r ig g e r la r in te g ral m ik r o s x e m a a s o s i d a ish lab c h iq i l m o q d a . T r ig g e r la r
a x b o r o tn i u s u l i g a q a r a b a s i n x r o n v a sin x ro n tr ig g e r l a r g a b o ’linadi.
A s in x r o n tr ig g e r la r d a
a x b o r o t v a q tn i n g istalg an m o m e n t i d a kirish s i g n a lin in g
o ’z g arish i b ila n o ’z g a r is h i m u m k i n .
S in x r o n tr ig g e r la r d a
u l a r n i n g ch iq is h la rid a g i a x b o r o t v a q tn i n g a n iq m o m e n t i d a
s in x r o n sig n al b e r i l g a n d a g i n a o ’zgaradi.

Yüklə 9,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   222




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin