Departament de Valencià: llengua I literatura Curs 2008-2009

13.4.3.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. 
   Adequar-se al treball planificat, als objectius i a les produccions lingüístiques orals i escrites previstes.
   
2. 
   Analitzar la informació i interpretar les fonts i els punts de vista que hi apareixen.
   
3. 
   Valorar críticament les fonts emprades.
   
4. 
   Fornir una actitud crítica davant els fenòmens socials i la situació de l’entorn natural.
   
5. 
   Valorar la diversitat de tècniques i procediments emprats en la cerca d’informació i en l’elaboració del treball.
   
6. 
   Elaborar treballs acadèmics monogràfics individuals i en grup.
   
7. 
   Demostrar una competència comunicativa oral i escrita suficient en la presentació de les produccions lingüístiques.
   

13.4.4 TEMA 3: Seqüències didàctiques sobre els paratges naturals valencians

13.4.4.1 DESCRIPCIÓ

L’estudi del medi natural més immediat permet oferir un treball de caire interdisciplinar, vinculat als interessos temàtics de l’alumnat i a la necessitat acadèmica de fornir-lo informativament de coneixements sobre el seu entorn, sobre la geografia valenciana vista des de la perspectiva dels paratges naturals. L’eix temàtic dels paratges naturals valencians permet també l’accés a informació de llocs físics reals, uns més propers a l’alumnat i altres més allunyats, però tots vinculats a l’àrea geogràfica i administrativa valenciana, que tenen un valor patrimonial evident. El treball lingüístic es centra sobretot en el coneixement de la terminologia especialitzada (flora, fauna, formes del paisatge, toponímia, etc.), però també s’hi té en compte aspectes com ara el coneixement de les comarques valencianes així com la promoció d’actituds positives cap a al conservació dels espais naturals valencians.

L’ús de la webquest és un bon instrument que permet la realització d’un treball personalitzat (tant individual com per parelles o en petit grup), tutoritzat per un professor/a i que vincula els interessos de l’alumnat (quant al tema, quant a l’ús de la tecnologia informàtica i quant a la metodologia de tractament individualitzat) amb les exigències acadèmiques de desenvolupar les competències bàsiques, de promoure el treball autònom i d’assolir un aprenentatge significatiu.

13.4.4.2 OBJECTIUS

1. 
   Analitzar informació sobre els paratges naturals valencians procedent de fonts diverses (enciclopèdies tradicionals i Internet).
   
2. 
   Elaborar informes escrits i audiovisuals sobre els paratges naturals valencians.
   
3. 
   Desenvolupar l’esperit crític sobre la situació del medi natural.
   
4. 
   Promoure la valoració positiva de l’elaboració de treballs d’investigació adequats, coherents, cohesionats i lingüísticament correctes.
   
5. 
   Utilitzar la tecnologia informàtica i digital al servei de la comunicació de la informació.
   
6. 
   Fomentar el treball en grup i la presa de decisions negociades.
   
7. 
   Aplicar tècniques d’exposició oral i valorar la informació obtinguda i transmesa sobre el tema.
   

13.4.4.3 CONTINGUTS

1. 
   L’anàlisi crítica d’informació sobre els paratges naturals valencians.
   
2. 
   El coneixement del medi natural més immediat: paratges naturals, situació geogràfica, comarques valencianes, etc.
   
3. 
   Coneixements lingüístics: toponímia, formes del paisatge, flora, fauna, etc.
   
4. 
   La utilització de tècniques per a la condensació d’informació.
   
5. 
   La utilització de la webquest com a mètode d’investigació personalitzat.
   
6. 
   La distribució de tasques i la negociació en la presa de decisions en la realització de treballs d’investigació.
   
7. 
   L’elaboració de treballs de divulgació de la informació obtinguda per canals diversos.
   
8. 
   La presentació de la informació en un treball acadèmic: el pòster, el powerpoint, el bloc (o blog), la pàgina web, el còmic, el tríptic o fullet informatiu, etc.
   

13.4.4.3 CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. 
   Adequar-se al treball planificat, als objectius i a les produccions lingüístiques orals i escrites previstes.
   
2. 
   Analitzar la informació i interpretar les fonts i els punts de vista que hi apareixen.
   
3. 
   Valorar críticament les fonts emprades.
   
4. 
   Fornir una actitud crítica davant els fenòmens socials i la situació de l’entorn natural.
   
5. 
   Valorar la diversitat de tècniques i procediments emprats en la cerca d’informació i en l’elaboració del treball.
   
6. 
   Elaborar treballs acadèmics monogràfics individuals i en grup.
   
7. 
   Demostrar una competència comunicativa oral i escrita suficient en la presentació de les produccions lingüístiques.
   

14. Programació de Valencià: llengua i imatge (1r de batxillerat)
14.1 Objectius

1. 
   Conéixer els processos comunicatius a l’àmbit dels mitjans de comunicació social i la complexitat dels elements que hi participen.
   
2. 
   Comprendre els discursos audiovisuals més significatius socialment, així com llur relació amb el discurs verbal, tant oral com escrit.
   
3. 
   Comparar i establir les relacions pertinents entre els procediments macrotextuals narratius, informativoexpositius i argumentatius als suports verbal, cinematogràfic i televisiu.
   
4. 
   Aprofundir en els coneixements gramaticals que es desprenen de l’anàlisi textual a partir de les conclusions extretes sobre aquesta anàlisi aplicada als mitjans audiovisuals.
   
5. 
   Reconéixer i analitzar els elements contextuals que conformen el missatge audiovisual.
   
6. 
   Analitzar i conéixer els procediments genèrics com a marcs de referència per a l’emissor i el receptor.
   
7. 
   Dissenyar discursos audiovisuals narratius, explicatius i argumentatius, tot utilitzant els procediments macrotextuals que els són propis i adequant-los a la situació comunicativa.
   
8. 
   Produir textos verbals que integren o es relacionen amb el discurs audiovisual (guions, diàlegs, crítiques, disseny d’espais i personatges).
   
9. 
   Valorar l’artisticitat present als mitjans de comunicació i televisiu i la consideració social que reben.
   
10. 
    Conéixer i valorar la realitat sociolingüística als mitjans audiovisuals, analitzant-hi l’aparició i ús del valencià i valorant el procés de normalització que s’hi efectua.
    
11. 
    Analitzar críticament i evitar en les produccions audiovisuals pròpies conductes que denoten actituds discriminatòries, d’abús de poder o manifestacions de violència, en relació amb el gènere social, la llengua d’ús o grups marginats al nostre entorn social.
    
12. 
    Valorar el paper de la televisió, i en especial de la publicitat, en la conformació del model de societat postindustrial.
    

14.2 Continguts

Els continguts mínims contenen tres tipus de continguts: els conceptes o coneixements explícits que fan referència a l’aplicació dels esquemes textuals al discurs audiovisual, a les convencions de gènere i a les qüestions gramaticals relaciones amb el tipus de text i l’especificitat del mitjà en què s’expressen, els procediments referits a destreses per a la producció i interpretació de discursos audiovisuals, i les actituds que afavoreixen el posicionament i distanciament crític respecte als mitjans audiovisuals, en especial la televisió.

Aquests tres tipus de continguts es despleguen en els quatre blocs següents:

• 
  L’univers comunicatiu: cinema i televisió.
  
• 
  La narració audiovisual.
  
• 
  La informació audiovisual.
  
• 
  La publicitat televisiva.
  

BLOC 1: L’univers comunicatiu: cinema i televisió

A) CONTINGUTS CONCEPTUALS

1. 
   Aplicació del model del procés comunicatiu als mitjans de comunicació social. La iconosfera audiovisual.
   
2. 
   Anàlisi de les característiques particulars dels processos comunicatius als mitjans cinematogràfic i televisiu.
   
3. 
   Anàlisi de les característiques comunicatives del discurs artístic.
   

B) CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

1. 
   Utilització dels elements contextuals per a la planificació de les produccions textuals audiovisuals.
   

C) CONTINGUTS ACTITUDINALS

1. 
   Valoració crítica de la situació sociolingüística als mitjans de comunicació audiovisuals, amb una atenció específica als mitjans de comunicació valencians i de la resta de territoris de parla catalana.
   
2. 
   Anàlisi crítica dels procediments emprats pels mitjans de comunicació per a la persuasió i l’engany, així com les conductes que indiquen actituds discriminatòries, d’abús de poder o manifestacions de violència, en especial les que evidencien sexisme, racisme o marginació social, com a expressió del poder polític i de les relacions que s’estableixen entre saber, ideologia, valors i interessos socials.
   

BLOC 2: La narració audiovisual

A) CONTINGUTS CONCEPTUALS

1. 
   Comprensió del fet narratiu com a macroestructura aplicable a l’anàlisi i producció de textos narratius en diferents suports.
   
2. 
   Anàlisi dels principals mecanismes conformadors de la narrativitat: narrador i punt de vista, temps i espai narratius, estructures recurrents dels textos narratius, els participants de la història.
   
3. 
   Anàlisi de l’expressió narrativa al text cinematogràfic. L’enunciació, el narrador i el punt de vista, el temps i l’espai cinematogràfics.
   
4. 
   Anàlisi dels condicionaments tècnics i ideològics en la narració televisiva: la qüestió de l’enunciació i del tractament i estructuració de la matèria narrativa.
   
5. 
   Anàlisi de les marques lingüístiques del narrador: expressió de l’enunciació. Comparació amb les marques enunciadores en cinema i televisió.
   
6. 
   Estudi dels procediments de cohesió narratius: els connectors temporals i espacials. Comparació als suport literari, cinematogràfic i televisiu.
   

B) CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

1. 
   Aplicació dels esquemes narratius al mitjà televisiu. Coincidències i diferències amb la narració cinematogràfica.
   
2. 
   Utilització del concepte de gènere com a procediment per a l’anàlisi i producció de textos narratius. Comparació entre els gèneres literaris, cinematogràfics i televisius.
   
3. 
   Producció de textos narratius audiovisuals a partir dels procediments narratius, amb incidència especial en el component verbal. La paròdia genèrica com a mecanisme de producció.
   

C) CONTINGUTS ACTITUDINALS

1. 
   Reflexió sobre l’artisticitat de la narració als suports literari, cinematogràfic i televisiu.
   

BLOC 3: La informació audiovisual.

A) CONTINGUTS CONCEPTUALS

1. 
   Reconeixement de les diverses pràctiques discursives informatives com a pertanyents a una macroestructura que es pot aplicar en l’anàlisi i producció de textos informatius, independentment del suport emprat.
   
2. 
   Anàlisi del component pragmàtic en la informació audiovisual per a la comprensió dels significats globals dels textos, amb atenció especial als modes de l’enunciació i a llurs manifestacions formals. Anàlisi crítica del component ideològic de la comunicació.
   
3. 
   Reconeixement de les estructures informatives i de les diverses estratègies expositives al documental cinematogràfic i als informatius televisius, així com dels recursos específics dels mitjans audiovisuals en la jerarquització de la informació.
   
4. 
   Anàlisi de la coherència del text informatiu a partir de l’expressió temàtica i de la reformulació sintètica de la informació mitjançant esquemes.
   

B) CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

1. 
   Reconeixement i utilització de les formes de cohesió textual als informatius verbals i les equivalències en les produccions audiovisuals.
   
2. 
   Ús dels procediments per a l’obtenció, el tractament i l’elaboració de la informació en la producció d’informatius audiovisuals: documentació, tria, planificació, estructuració i jerarquització i realització.
   

C) CONTINGUTS ACTITUDINALS

1. 
   Anàlisi crítica de les formes de persuasió informativa com a manifestacions del poder ideològic: les actituds discriminatòries d’abús de poder, racistes i sexistes, encobertes en el tractament de la informació.
   

BLOC 4: La publicitat televisiva

A) CONTINGUTS CONCEPTUALS

1. 
   Reconeixement de les diverses pràctiques discursives i d’argumentació com a manifestacions d’una macroestructura comunicativa aplicable a l’anàlisi i producció de textos argumentatius, amb independència de llurs suports materials.
   
2. 
   Consideració dels elements contextuals del missatge publicitari (públic, temporada i bandes d’emissió, canal) com a principi regulador determinant en la producció d’aquest tipus de missatges, i integració en el macrodiscurs televisiu.
   
3. 
   Reconeixement de les estructures d’argumentació i de les estratègies discursives a l’espot publicitari televisiu. La modalització audiovisual com a manifestació de l’enunciació. Consideració de la intertextualitat com a procediment per a la construcció de sentit. Reconeixement dels seus nivells de manifestació.
   

B) CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

1. 
   Reconeixement i ús de les formes de cohesió al text argumentatiu. Els connectors lògics i la subordinació. La seua expressió a les produccions audiovisuals amb argumentació.
   
2. 
   Aplicació dels procediments retòrics a l’anàlisi del text argumentatiu. Retòrica de la imatge: les figures, valor/ideal atribuït.
   
3. 
   Utilització dels procediments propis de l’argumentació en la producció d’espots publicitaris: elaboració i tria d’arguments, el raonament lògic, microestructures d’argumentació. La paròdia com a mecanisme intertextual de distanciament crític.
   

C) CONTINGUTS ACTITUDINALS

1. 
   Anàlisi i valoració crítica del paper de la dona als espots publicitaris: l’objecte del desig, la mestressa de casa.
   
2. 
   Anàlisi i valoració crítica de la indefensió del públic infantil davant els missatges publicitaris.
   
3. 
   Anàlisi de la publicitat com a reflex i vehicle del model de societat postindustrial: els valors de consum, competitivitat i individualisme.
   

14.3 Criteris d’avaluació

1. 
   Aplicar el model general de la comunicació als processos comunicatius de l’àmbit específic dels mitjans de comunicació.
   
2. 
   Interpretar produccions audiovisuals expressades en mitjans diversos i amb finalitats comunicatives diferents, tot aplicant-hi els models textuals que es deriven de l’anàlisi de les produccions verbals.
   
3. 
   Planificar i produir textos audiovisuals pertanyents a situacions de comunicació convencionals i adequats al context en què s’inscriuen, amb la utilització dels procediments macrotextuals que ofereixen les tipologies de textos.
   
4. 
   Reconéixer les marques gramaticals específiques dels textos verbals i relacionar-les amb els mecanismes equivalents dels textos audiovisuals.
   
5. 
   Aplicar els procediments de la intertextualitat en l’elaboració de missatges audiovisuals propis.
   
6. 
   Comparar la consideració artística que s’atorga a les manifestacions literàries, cinematogràfiques i televisives, i analitzar quins factors de caràcter social, històric i ideològic hi poden influir.
   
7. 
   Analitzar l’ús del valencià als mitjans de comunicació audiovisuals en relació amb el procés de normalització lingüística.
   
8. 
   Identificar en les produccions audiovisuals, i evitar en les pròpies, conductes que manifesten actituds discriminatòries.
   

9. 
   Analitzar el rerafons ideològic associat al poder que s’amaga en el macrodiscurs televisiu i llurs formes encobertes de manipulació, amb una atenció especial als missatges publicitaris.
   

14.4 Instruments d’avaluació i recuperació
L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser entesa de forma contínua, és a dir, l’alumne/a haurà d’assolir de forma progressiva i completa el conjunt de coneixements, de destreses i tècniques d’anàlisi i producció de textos audiovisuals i de valoració de les actituds socials, culturals, ideològiques i lingüístiques que s’hi contenen.

L’avaluació es realitzarà mitjançant la combinació de dos procediments avaluadors:

a) L’avaluació formativa, orientada a obtenir informació al llarg del curs sobre el procés i l’evolució que segueix l’alumne/a en l’assoliment tant dels continguts conceptuals com dels procedimentals i actitudinals.

b) L’avaluació sumativa que, tot tenint en compte l’observació del procediment d’avaluació adés esmentat, mira de valorar al final dels períodes d’avaluació i a la fi de curs els resultats acadèmics obtinguts per l’alumne/a.

Com a criteri general orientatiu, hom valorarà l’avaluació sumativa d’acord amb la distribució percentual següent: assoliment de conceptes (40%), procediments (40%) i actituds (20%). Tot i això, per tal d’obtenir una qualificació positiva en cada període d’avaluació, l’alumnat ha d’arribar a un mínim d’un 50% en cada ítem.
El conjunt d’instruments d’avaluació que hom farà servir per valorar el grau d’aprenentatge i l’assoliment dels objectius exigits són aquests:

1. 
   Observació de l’alumnat mitjançant el seguiment del seu treball diari a l’aula: la realització de les tasques, la participació i l’interés, l’assistència i la puntualitat, la responsabilitat, el respecte i la col·laboració.
   
2. 
   Realització i lliurament, amb una correcta presentació i organització i dins els terminis prevists pel professorat, de les activitats i exercicis de caràcter individual, en què es mostren el grau d’assimilació de continguts, el treball personal de l’alumne/a i la seua actitud envers l’assignatura.
   
3. 
   Treballs en equip, en què es valora la divisió del treball, la coordinació de tasques, els continguts, la qualitat de la presentació i la correcció lingüística i adequació discursiva.
   
4. 
   Ús habitual i domini del valencià oral i escrit, observats tant a les intervencions d’aula com a les activitats, projectes de creació i proves objectives de caràcter oral i escrit programats al llarg del curs.
   

Pel que fa als instruments de recuperació, tot i el caràcter fonamentalment continu de l’assignatura de Valencià: llengua i imatge de 1r de BATX, l’alumne/a podrà recuperar els objectius no superats mitjançant la presentació de tot allò que li manque dins els terminis prevists pel professorat i amb la realització, a la fi de cada període d’avaluació, de proves objectives i treballs de recuperació orals i/o escrits referits als continguts i procediments d’anàlisi i producció audiovisual treballats.

15. Programa de Compensació educativa
15.1 Plantejament didàctic
Com que acceptem que una llengua s’aprén quan s’usa, el professorat proposarà activitats que facen participar activament l’alumnat, usarà el llenguatge com a regulador de l’acció i no com una pràctica d’estructures lingüístiques, posarà l’alumnat en situació de parlar i d’igual manera potenciarà el màxim treball de llengua oral.

La proposta és seguir un enfocament nocional-funcional com a eix central de la metodologia a emprar.

L’alumnat ha d’obtenir el més aviat possible un nivell de llengua suficient (nivell llindar) que li permeta adquirir progressivament una capacitat de comunicació que el portarà a un bon domini de la llengua. Aquest nivell llindar no és simplement una llista de paraules i estructures sinó també d’explicitació d’una sèrie de situacions comunicatives que previsiblement trobarà, els conceptes que necessitarà verbalitzar i els actes de parla que haurà de realitzar.

La planificació per nivells educatius (1r, 2n,3r i 4t) és una referència purament funcional que ha de guiar l’acció educativa cap a l’assoliment dels objectius mínims. Per això, la distribució dels objectius i dels continguts és la mateixa per a tots tres nivells: cada grup i cada alumne té unes necessitats específiques de compensació que exigeixen del professorat la utilització d’estratègies didàctiques gairebé individualitzades.

15.2 Objectius
Les funcions bàsiques del llenguatge, la COMUNICACIÓ i la REPRESENTACIÓ han de permetre construir la representació de la realitat física i social, com també comunicar desitjos, sentiments, interessos i també controlar les accions pròpies i les alienes.

Observen desequilibris importants en la presència social del valencià. Aquesta situació fa que, per a molts alumnes, i especialment per al d’incorporació tardana, l’únic accés a l’aprenentatge i ús del valencià siga l’institut, que desenvolupa, per tant, un paper fonamental en l’assoliment de l’equilibri lingüístic i la integració de la població escolar en una societat que té present dues llengües oficials. És important fer molt d’èmfasi sobre la funcionalitat del treball en aquesta àrea, per tal d’aconseguir l’extensió i la generalització del seu ús a contextos que vagen més enllà de l’aula i del centre.

Objectius mínims

1. 
   Assolir els hàbits convencionals en situacions de comunicació oral: petició de paraula, respecte pels torns, adequació del to i la varietat de registres segons les situacions.
   
2. 
   Comprendre el sentit dels missatges orals habituals.
   
3. 
   Reproduir textos orals senzills (poemes, cançons, textos breus en prosa, ...) amb adequació de pronúncia, ritme i entonació.
   
4. 
   Comprendre un text mitjançant la utilització d’estratègies i habilitats de comprensió lectora.
   
5. 
   Llegir en veu alta textos escrits amb una pronúncia, una dicció(manera), una entonació i un ritme prou adients.
   
6. 
   Redactar textos diferents, amb aplicació dels aspectes formals i adequació de registres a la intenció i a la situació comunicativa.
   
7. 
   Integrar als textos escrits les normes ortogràfiques bàsiques fent servir els suports tècnics per resoldre dubtes (diccionari, corrector ortogràfic).
   
8. 
   Produir textos escrits segons un pla prèviament establert i revisar-los com a via per millorar el text.
   
9. 
   Fer ús de l’escriptura amb diverses finalitats, per comunicar-se amb els altres i com a instrument d’aprenentatge.
   

15.3 Continguts
15.3.1 Comunicació oral

1. 
   La llengua oral com a font d’informació, de coneixement, de plaer, de persuasió, de manipulació,...
   
2. 
   Tipus i formes de discurs en la comunicació oral: monòleg, exposició, diàleg, conversa, entrevista, col·loqui, debat, taula rodona, dramatització, ...
   
3. 
   Registres i usos socials de la llengua oral: expressions d’ús freqüent, convencions socials en la conversa, ...
   
4. 
   Comprensió de diversos tipus de missatges orals.
   
5. 
   Producció de missatges orals per explicar, comunicar, argumentar, formular, descriure, ...
   
6. 
   Organització del propi discurs.
   
7. 
   Participació en l’intercanvi comunicatiu i confrontació d’opinions.
   
8. 
   Lectura expressiva en veu alta: entonació, pauses, etc.
   
9. 
   Valoració de la llengua oral com a instrument per satisfer les necessitats de comunicació.
   
10. 
    Actitud crítica i rebuig de les expressions que impliquen qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, raça, religió, ...
    
11. 
    Interés per participar en activitats orals adaptant el contingut i la forma al context.
    

15.3.2 Comunicació escrita

1. 
   La llengua escrita com a font d’informació, de coneixement, de plaer, de persuasió, de manipulació,...
   
2. 
   Característiques gràfiques de la llengua escrita.
   
3. 
   Tipus i formes de discurs en la comunicació escrita. Estructures textuals bàsiques: narració, descripció, exposició, argumentació, diàleg, ...
   
4. 
   Planificació dels processos de producció de la llengua escrita.
   
5. 
   Avaluació i regulació del propi procés d’aprenentatge de la llengua escrita.
   
6. 
   Comprensió de tipus de text bàsics: literaris, científics, periodístics, ...
   
7. 
   Organització del propi discurs.
   
8. 
   Producció i correcció de diferents tipus de textos escrits usuals de forma coherent i cohesionada.
   
9. 
   Interés i esforç en l’elaboració acurada i sistemàtica de les produccions pròpies.
   
10. 
    Respecte i rigor per les convencions de la norma escrita.
    
11. 
    Actitud crítica i rebuig envers els escrits que impliquen qualsevol tipus de discriminació i actituds agressives per raó de sexe, raça, religió, etc.
    

15.3.3 La llengua i la cultura com a objectes de coneixement

1. 
   Llengua i cultura com a elements del patrimoni cultural: arts populars, pintura, arquitectura i literatura.
   
2. 
   Normes ortogràfiques.
   
3. 
   Coneixement i utilització d’eines per a la correcció de textos: diccionaris, correctors informàtics.
   
4. 
   Interés i apreciació del coneixement de les llengües i les cultures com a diferents maneres de veure i estructurar el món i fomentar la tolerància, la integració i la no-violència.
   
5. 
   Actitud positiva i respectuosa envers la diversitat de llengües i cultures.
   

15.3.4 Literatura

1. 
   La literatura com a instrument de transmissió i de creació cultural i com a expressió historicosocial.
   
2. 
   Lectura d’algunes obres fàcils i representatives.
   
3. 
   Interés i gust per la lectura d’alguns textos literaris de diferents gèneres, especialment contemporanis.
   
4. 
   Valoració i respecte pels llibres com a eina transmissora de la cultura.
   

Els principis que guien la selecció dels continguts estan basats en la promoció d’uns aprenentatges funcionals i en la priorització d’uns sabers bàsics que han de permetre a l’alumnat d’incorporació tardana entendre i actuar millor en la realitat que l’envolta i evitar, en la mesura del possible, el fracàs escolar i, com a conseqüència, la segregació i l’exclusió social.

15.4 Criteris d’avaluació
En el moment d’acollida o d’ingrés al centre es farà una avaluació inicial per saber el nivell actual de competències en les àrees instrumentals i així poder planificar l’itinerari escolar de cada alumne nouvingut. A partir d’aquesta avaluació inicial en l’àrea de llengua detectarem el que sap i el que no respecte a les habilitats lingüístiques:

Tindrem molt en compte els coneixements previs dels alumnes segons el progrés en l’aprenentatge, ja que els alumnes provenen de diferents llengües i cultures i diferents nivells d’alfabetització i escolarització. Assenyalarem els avanços quan es produesquen perquè la resta de companys puguen apreciar-los i perquè l’interessat sàpiga el que fa bé, també valorarem de forma positiva l’error perquè ens ajudarà a controlar l’aprenentatge. No podem oblidar l’observació del procés de socialització: hàbits d’ordre i de normes, de convivència i relació i de treball a l’aula; i així mateix la participació en la dinàmica de la classe.

Amb el temps i segons la maduració lingüística de cada alumne, els recursos lingüístics que s’usaran hauran de ser amb un determinat nivell de destresa, correcció i adequació És a dir, una comunicació verbal efectiva no pot estar assegurada sense un domini raonable de les regles gramaticals, del lèxic o del sistema fonològic que conformen el sistema lingüístic de la llengua que s’està aprenent. D’aquesta manera, l’alumne ha de demostrar si és un usuari independent de la llengua, encara que siga en un primer estadi.
Els criteris d’avaluació seran els següents:

Expressió escrita		Adequació: registre adequat a la situació comunicativa informació ben disposada a l’espai, segons el tipus de text.
		Coherència: contingut adient a la situació comunicativa i organitzat correctament.
		Cohesió: idees i frases ben relacionades; mecanismes de cohesió ben emprats: partícules d’enllaç, la correlació de temps verbals, substitució lèxica i pronominal, concordances i signes de puntuació.
		Correcció: discurs correcte pel que fa a l'ortografia, al lèxic i a la morfosintaxi.
Expressió oral	Parla	Adequació: formalitat i disposició del discurs adequades a la situació comunicativa.
		Coherència.: informació comprensible i discurs amb una estructura lògica.
		Cohesió: idees i frases ben relacionades i mecanismes de cohesió ben emprats: partícules d’enllaç, la correlació de temps verbals, concordances, substitució lèxica i pronominal.
		Correcció: discurs correcte pel que fa a la fonètica, al lèxic i a la morfosintaxi.
	Lectura	Adequació: velocitat i l’entonació.
		Correcció: pronunciació, inclusió, omissió i repetició de sons o paraules.