Mikroprotsessorlar va mikroehm asoslari


K ito b n i y o z is h ja r a y o n id a T D T U n in g « А В » y o ’n a lish i



Yüklə 9,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə7/222
tarix13.12.2023
ölçüsü9,57 Mb.
#140443
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   222
Oljayev.

K ito b n i y o z is h ja r a y o n id a T D T U n in g « А В » y o ’n a lish i
t a la b a la r ig a
ta y y o r la n g a n
« A v to m a tla s h tir is h n in g
IMP 
li 
v o sita la r i 
v a
q u r ilm a la r i» , « M ik r o p r o ts e s s o r li b o s h q a r ish sis te m a la r i va te x n ik v o sita la r i»
h a m d a m a la k a o s h ir is h x o d im la r i u ch u n y a r a tilg a n m a ’r u z a la r m a tn i, ta jrib a
q o ’lla n m a la r i, u s lu b iy va ilm iy ish la r d a n h a m d a r e s p u b lik a m iz o lim la r i
t o m o n id a n
va 
c h e t 
eld a
c h o p
e tilg a n
a so s iy
a d a b iy o tla r va
in te rn et
m a te r ia lla r in i u m u m la s h tir is h g a h a r a k a t q ilin g a n .
E H M n a z o r a t o ’lchash a s b o b la r in i p r o g r a m m a l i b o s h q a r i s h s istem alarni 
m ik r o p r o ts e s s o r li KIS a s o s i d a q u rish u s h b u q u rilm a la rn i ta n n a r x in i, b o s h q a
e le m e n t la r o ra sid ag i q u r i lm a la r g a n is b a ta n 103-1 0 4 m arta, o ’l ch o v kattaliklari 
b o ’y ic h a (2- 3) 104 m arta, iste’m ol q ilu vchi q u v v a ti b o ’y i c h a - l O 3 m a r t a ka m a y tira d i. 
M ik r o p r o t s e s s o r l a r ( M P ) - r a q a m l i m a ’l u m otlarni q a y ta is h lay d ig a n va bu q a y ta
i sh las h
j a r a y o n in i
b o s h q a r a d i g a n
y u q o ri 
da rajali 
e le k tro n
e le m e n tla r d a
in te g r a ts iy a la n g a n b itt a yoki bir n e c h ta integr al s x e m a d a b a ja r ilg a n p r o g ram m ali 
b o s h q a r i la d i g a n q u rilm a d ir. M ik ro p ro ts e s s o rla rn i ishlab c h iq a ris h sa m ara d o rlig i 
m i k r o e l e k t r o n ik a
tex n o lo g iy as in i 
va 
arx it ek tu ra sin i 
m u k a m m a l s h t i r is h
s a m a r a d o r li g i 8 0 -9 0 y i ll a r d a ish lab c h iq a rilg a n m in i E H M , ha tt oki birin chi a v lo d d a
c h iq a r il g a n s h a x s i y k o m p y u te r l a r n i in ik o n iy a tl a ri d a n h a m k a m em asd ir.
E H M p ro ts e s s o r la r a s o s i d a tu zilg an b o ’lib o ’zaro t a r q a lg a n m u r a k k a b
b o g ’lan ish li a lo q a g a e g a d i r v a j u d a k o ’p e le k tro n e le m e n l a r d a n tas hkil to pgan.
P ro ts e s s o rn i s a m a r a d o r lig in i o s h iris h u c h u n uni h a m m a a p p a r a t q ism la rin i 
riv o jla n tirish ke rak. B itt a kristalli m ik r o p r o ts e s s o r la r n i im k o n iy a tla ri m a ’lum 
d a r a j a d a riv o jla n g a n m ik r o e l e k t r o n te x n o lo g iy a bilan an iq la n ad i. S h u n i n g uchun 
p ro t s e s s o r n i sa m ar a d o r lig in i o sh irish m a q s a d i d a ul arni k o ' p kristalli h a m d a
se k tsiy ali k o ’p kristalli m ik r o p r o t s e s s o r la r k o ’r i n is h d a j o r i y etiladi.
M u r a k k a b b o s h q a ris h f u n k tsiy ala rn i b a ja ris hni zaru rlig i m ik ro k o n tro lle rla rn i 
b itt a y o k i bir n e c h t a k ristalld a j a m l a n g a n b o s h q a r u v c h i q u r ilm a la r n i y a r a tis h g a olib
keldi. M ik r o k o n tr o lle r la r logik a n aliz va b o s h q a ris h fu n k tsiy as in i b aja rad i. S h u n i n g
u c h u n a r ifm etik am a lla rn i in k o r q ilg anlig i u c h u n ul arni a p p ara tl i m u rak k a b lig in i 
k a m a y t ir i s h m u m k i n y o k i m a n tiq iy b o s h q a ris h fun k tsiy ala ri n i riv o jl an ti rish m u m k i n
b o ’ldi. A n a lo g li M P s tr u k tu r a s id a a n a lo g -raq a m li v a r a q a m li- a n a lo g li bir q a n c h a
kanal li o ’z g a rtirg ic h la r h a m d a ra qam li p ro ts e s s o r bor. A n a lo g li m ik r o p r o t s e s s o r la r
an alo g li s x e m a l a r n i va zi fa larin i bajaradilar. M a sa lan , teb ra n is h n i (g e n era ts iy a n i) 
tas h k il eta di, m o d u ly a ts iy a la y d i, c h as to talarn i siljitadi, filtrlaydi, real v a q t o ra s id a
sig n a lla rn i m o d u ly a t s i y a v a d e m o d u l y a ts iy a la y d i , o p e r a ts io n k u c h a y t i rg i c h la r d a n
in d u k tiv k a tu s h k alar, k o n d e n s a to r v a b o s h q a l a r d a n tashkil to p g a n m u r a k k a b
e le k t r o n s x e m alarn i a lm a sh tir a d i. U la r anal ogli sig nall ani tik la sh v a q a y ta ishlas h 
a n iq lig in i a n c h a o sh ira d i, h a m d a m ik r o p r o t s e s s o m i ra q am li q is m in i a nalogli 
sig n a lla rn i q a y ta ishlashni h a r xil a lg o ritm larn i p r o g r a m m a l i ro s tlas h g a k e n g
m i q y o s d a i m k o n beradi.
M i k r o p r o ts e s s o r li K IS y a rim o ’tk azgichli xotir ali KIS lar, kirit ish ch iq aris h n i 
b o s h q a r u v c h i KIS lar bilan b irg alik d a ishlash q iy m a tla rin i q a y ta ish lay d ig a n va
7


b o s h q a r a d i g a n yangi s is te m a d a m i k r o E H M a lo h i d a K I S lar u c h u n x a r a k te r li b o ’lgan 
y u t u q la r g a
e ris h is h g a
im k o n
y a r a t a d i ,
b u l a r g a
y u q o r i 
s a m a r a d o r l i k
v a
m u s t a h k a m li k , past narx, kichik is te ’m o l q ilish q u v v a ti v a ha jm lari h a m d a m e x a n i k
v a n o q u l a y o b - h a v o t a ’sirlariga o ’t a c h id a m li l ig i kabi k o ’rsa tk ic h la r kiradi.
Xozirgi p ay td a d u n y o b o ’y i c h a m i k r o p r o t s e s s o r li h is o b la s h v o s ita la r n i j u d a
k o ’p 
turlari 
ishlab 
c h iq a r il m o q d a . 
( M a s a l a n ,
m a x s u s l a s h g a n
4 - 8 - r a z r y a d li
m ik r o p r o ts e s s o r la r
va 
m ik r o k o n t r o l le r la r , 

v a
16-r az rya dli 
b itt a 
kristalli 
m ik ro p ro tse ss o rla r, bitta platali y i g ’ila d ig a n ( o ’rn a ti lad ig an ), h a m d a k o n s t r u k t iv
tu g allan g a n m ik r o E H M ) . R i v o jl a n g a n b itta v a k o ’p kristalli M P 8, 16, 32, 6 4 -
ra zr y a d la r g a ega, k o ’p kristalli s e k ts iy ali M P - 2 , 4 - 8 bitli r a z r y a d la r g a e g a v a turli 
yuq o ri s a m a r a d o r li k g a e g a b o ’lgan E H M q u r i s h g a i m k o n be radi.
B itt a kristalli M P k o ’pro q k - M D P v a n - M D P tex n o lo g iy ali u n ip o ly a r li y a r im
o 'tk a z g i c h l i as b o b lar a s o s i d a s ek tsiy ali k o ’p kristalli M P - T T L D S H , I: L, E S L
t ex n o lo g iy alari a so sid a k a tta te z l ik d a is h lo v ch i bip oly arli y a r im o ’tk az g ich li 
a s b o b la r
a s o s id a
qur ila di. 
K a m
e le k tre n e r g iy a n i 
is te ’m ol 
q ilish
K - M D P
m ik ro e lek tro n te x n o lo g iy a a s o s i d a tu z ilg a n M P d a erish ila di.
K i c h k in a fizik ra zry adli va k o ’p son li ch iq is h la rn i k o r p u s g a j o y la s h t i r i l a d i g a n
katt a t e z lik d a is h la y d ig a n s ek tsiy ali b i p o ly a r IS p r o t s e s s o r d a kerakli a jr a tilg a n
b o g ’la n ish la r 
tashkil
e tis h g a
va 
k o n v e y r li
q a y ta
ishlas hi 
h i s o b i g a
y u q o r i 
s a m a r a d o r li k a e r is h is h g a im k o n be radi.
M P v a m i k r o E H M
larni 
is h l a t u v c h il a r u m u m i y tala b n i s i s t e m a t e x n i k a
p o z it siy a si b o ’y ic h a q o n i q tir a d ig a n o ’z in i n g m a ’lum x o h l a g a n m ik r o p r o t s e s s o r li
s is te m a s in i q u r is h m as alas in i y e c h a d i.
M i k r o p r o t s e s s o r a s o s i d a s i s t e m a lo y ih a q i lu v c h i la r g a a lo h i d a t r a n z is to rla r n i 
d a rajala ri, u l a r o ra s id ag i b o g ’lan is h la r h a m d a M P li KIS k a m p le k tin i k o m p a n e n t la r i
o ra s id ag i k e n g b o g ’lan is h la r b o ' y i c h a t o ’liq t a s a v u r g a e g a em a s d ir.
L o y ih a c h i m ik r o p r o t s e s s o r n i uni a r x e t e k t u r a s i g a y u k l a n g a n tas h q i q o ’llash 
x u s u s iy a t ig a e g a b o ' l g a n bir butun n a r s a q u r i lm a d e b q abul qiladi.

Yüklə 9,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   222




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©muhaz.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin