Programación Frontrunner Advanced Catalunya català

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d’Educació (LOE) fa del currículum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) com amb les competències bàsiques. Aquest és un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum i, en conseqüència, dels processos d’ensenyament-aprenentatge. A 2n d’ESO els alumnes han de participar en l’avaluació de diagnòstic i han de demostrar l’adquisició de determinades competències. Aquesta avaluació no té conseqüències acadèmiques per als alumnes, però el fet que els resultats serveixin d’orientació perquè els centres prenguin decisions relatives als aprenentatges dels alumnes, ens dóna una idea de com els processos educatius estan condicionats per aquest element per poder ser molt més funcionals. A 4t d’ESO la decisió de si un alumne assoleix la promoció d’etapa es basarà en part en si ha adquirit o no les competències bàsiques i, per aquest motiu, s’acaben convertint en un referent per a l’avaluació dels alumnes.

En contraposició a un model educatiu centrat en l’adquisició de coneixements més o menys teòrics, desconnectats entre ells en moltes ocasions, un procés educatiu centrat en l’adquisició de competències incideix, fonamentalment, en l’adquisició d’unes habilitats imprescindibles, pràctiques i integrades i que els alumnes han de demostrar (és quelcom més que una formació funcional). En resum, una competència és la capacitat duta a la pràctica i demostrada d’integrar coneixements, habilitats i actituds per resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i resumida, s’ha definit com la pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, mobilitzar els coneixements i les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent de la que s’ha après), activar recursos o coneixements que tenim (tot i que pensem que no els tenim perquè els hem oblidat).
Hi ha un aspecte que hem de destacar sobre el que podríem anomenar caràcter combinat de les competències: els alumnes, a partir d’allò que saben, han de demostrar que ho saben aplicar, però a més han de saber ser i estar. D’aquesta manera veiem com una competència integra els diferents continguts treballats a l’aula (conceptes, procediments i actituds), exemple d’una formació integral de l’alumne. En resum, reconeixem que la institució escolar no només prepara l’alumne en els coneixements tècnics i científics, sinó que també el prepara com a ciutadà i amb aquesta intenció l’alumne ha de demostrar una sèrie d’actituds cíviques i intel·lectuals que impliquin el respecte als altres, ser responsables, treballar en equip...
També és important un altre aspecte: formar en competències permet assumir la constant renovació de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement. La formació acadèmica de l’alumne té lloc a la institució escolar durant un nombre limitat d’anys, però la necessitat de formació personal i/o professional no acaba mai. Per això una formació competencial en l’ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir-hi per buscar la informació que es necessiti a cada moment (òbviament, després d’analitzar-ne la qualitat). Si a més tenim en compte que moltes vegades és impossible tractar tots els temes de currículum en profunditat, està clar que els alumnes s’han de formar en aquesta competència, la d’aprendre a aprendre.
En el llibre de text utilitzat aquests aprenentatges s’integren lligats a les competències bàsiques de manera implícita en el desenvolupament dels continguts.
En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tenir un alumne quan acaba l’escolarització obligatòria per poder enfrontar-se als reptes de la seva vida personal i laboral són les següents:
Competències transversals:

Les competències comunicatives:

• 
  Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  
• 
  Competències artística i cultural
  

Les competències metodològiques:

• 
  Tractament de la informació i competència digital
  
• 
  Competència matemàtica
  
• 
  Competència d'aprendre a aprendre
  

Les competències personals:

• 
  Competència d'autonomia i iniciativa personal
  

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

• 
  Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
  
• 
  Competència social i ciutadana
  

De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cadascuna d'elles aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

Competències transversals:
Les competències comunicatives:

• 
  COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
  

Suposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, les emocions i la conducta, pel que contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència lingüística és fonamental per aprendre a resoldre conflictes i per aprendre a conviure. L'adquisició d'aquesta competència suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l'ús funcional d’almenys, una llengua estrangera.

• 
  COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
  

Aquesta competència implica conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.
Les competències metodològiques:

• 
  TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
  

Són les habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés i selecció de la informació fins al seu ús i transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per informar-se i comunicar-se. L'adquisició d'aquesta competència suposa, almenys, utilitzar recursos tecnològics per resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació que es disposa.

• 
  COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
  

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per utilitzar els números i les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i de raonament matemàtic per produir i interpretar informacions, per conèixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. L'adquisició d'aquesta competència suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixements.

• 
  COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE
  

Aquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, per una altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com buscar respostes que satisfacin les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix problema i trobar motivació per buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica de recerca d'eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.
Les competències personals:

• 
  AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
  

Aquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i tirar endavant les iniciatives necessàries per desenvolupar l'opció elegida i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral. L'adquisició d'aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

• 
  COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT i LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
  

És l'habilitat per interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que faciliti la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. En suma, aquesta competència implica l'adquisició d'un pensament cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com utilitzar valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

• 
  COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
  

Aquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten a les persones per conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per això adquirir-la suposa ser capaç de posar-se al lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social que es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

A. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L’APRENENTATGE D’UNA LLENGUA ESTRANGERA
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
L’estudi d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d’aquesta competència d’una manera directa, completant, enriquint i omplint la capacitat comunicativa general de matisos comprensius i expressius nous. La competència en comunicació lingüística es refereix a l’ús del llenguatge com un instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. El nostre llibre de text ofereix una gran varietat d’activitats que promouen la comunicació real a l’aula, amb el desenvolupament sistemàtic de les destreses escrites i orals i moltes oportunitats de personalitzar.
A través dels materials de Frontrunner, els alumnes utilitzen el llenguatge com un instrument de comunicació oral i escrita que es desenvolupa a través d’activitats de comprensió oral, construcció de vocabulari i coneixements bàsics de fonètica.
Totes les seccions i activitats de la unitat contribueixen al desenvolupament de la competència lingüística en comunicació i especialment:

• 
  Les activitats referides com Speaking (Working in pairs) a tota la unitat.
  
• 
  L’apartat Real English, que fa referència al llenguatge funcional de la unitat.
  
• 
  L’apartat Fuctional English, que representa un model d’examen. S’hi presenten estructures i vocabulari nous i expressions i estructures útils en diferents intencions comunicatives per aprendre a utilitzar un llenguatge funcional i pràctic per a la vida diària.
  
• 
  Les seccions amb activitats extres d’escoltar i parlar (Pairwork activities, games, quizs, role-plays, interviews, etc.)
  
• 
  L’elaboració de textos escrits adequats a situacions de comunicació diferents.
  

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món i també l’accés senzill i immediat a un flux incessant d’informació que augmenta cada dia. El coneixement d’una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se fent servir les noves tecnologies tot creant contextos reals i funcionals de comunicació. Aquesta competència consisteix a desenvolupar habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement.

• 
  Practicar i familiaritzar-se amb el funcionament de competències digitals i informàtiques diverses a través del curs tot fent servir els components del mètode:
  

• 
  La pàgina web www.oupe.es a través d’Internet.
  
• 
  La pàgina web http://www.oupe.es/es/ELT/Secondary/frontrunner
  
• 
  El MultiROM amb activitats interactives d’autoestudi per a l’alumne.
  
• 
  Frontrunner iTools, per fer servir a la pissarra interactiva.
  
• 
  Blocs, per exemple: http://edublogs.org, https://blogger.com/start
  
• 
  Wikis o pàgines web creades i editades per un grup de gent, per exemple: http://www.wikispaces.com o http://pbworks.com/academic.wiki
  
• 
  Podcasts o arxius d’àudio i vídeo que es poden veure a l’ordinador, l’mp3 i alguns telèfons mòbils.
  
• 
  El DVD del professor ofereix: temes d’interès per a adolescents, preguntes de comprensió en pantalla, repàs de vocabulari i estructures, subtítols opcionals en anglès. Interpretar i processar la informació de taules i quadres
  

• 
  Dominar llenguatges específics bàsics: tota la unitat.
  

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Les llengües serveixen als parlant per comunicar-se socialment, però també són un vehicle de comunicació i transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a les diferents comunitats de parlants d’aquesta llengua. Aquest fet afavoreix la comprensió de la realitat social en què vivim, el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i valorar tants els trets d’identitat com les diferències.
Aquesta competència es desenvolupa treballant habilitats i destreses essencials de comunicació com:

• 
  Diàlegs i intercanvis comunicatius (les seccions de Speaking a tota la unitat o els apartats Real English i Fuctional English del SB).
  
• 
  Socialitzar i participar a les activitats de l’aula, construint i acceptant normes de convivència: constatar i assumir diferències i similituds en els gustos i els interessos de les persones, aprendre normes de cortesia i salutacions, etc. (Speaking).
  
• 
  Expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres, posant-se en el lloc de l’altre i prenent decisions en els diferents nivells de la vida comunitària, valorant conjuntament els interessos individual i els del grup, i totes les feines i activitats realitzades en parelles o grups: Pairwork activities, Games, quizs, role-plays, interviews, etc.
  

Aquesta competència afavoreix també la comprensió de la realitat cultural del món, amb informació sobre la Gran Bretanya, els EUA i altres països de parla anglesa (Culture) i social, amb la identificació de costums, formes de vida i expressions d’altres joves.

Real English:

• 
  Unitat 1: personalitat; característiques heretades genèticament o no.
  
• 
  Unitat 2: els efectes de la TV en els nens.
  
• 
  Unitat 3: l’amistat i la seva importància pels joves.
  
• 
  Unitat 4: canvis a les diferents etapes de la vida humana.
  
• 
  Unitat 5: disputes i baralles familiars, relacions personals.
  
• 
  Unitat 6: el significat dels somnis.
  
• 
  Unitat 7: raons per viatjar i destins de vacances.
  
• 
  Unitat 8: actituds davant el menjar.
  
• 
  Unitat 9: llenguatge col·loquial i natural.
  
• 
  Unitat 10: desastres i amenaces globals al planeta.
  

Functional English:

• 
  Unitat 1: discutir i expressar l’opinió sobre assumptes ètics.
  
• 
  Unitat 2: comparar, contrastar i reaccionar a unes fotografies.
  
• 
  Unitat 3: discutir i negociar diferents suggeriments.
  
• 
  Unitat 4: discutir i opinar sobre els canvis d’una ciutat.
  
• 
  Unitat 5: fer una presentació.
  
• 
  Unitat 6: comparar, contrastar i reaccionar a unes fotografies.
  
• 
  Unitat 7: fer una presentació.
  
• 
  Unitat 8: descriure gràfics i taules en una presentació.
  
• 
  Unitat 9: especular i treure conclusions.
  
• 
  Unitat 10: fer una presentació.
  

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
Aquesta competència suposa conèixer, comprendre i valorar críticament manifestacions culturals i artístiques diferents. L’aprenentatge d’una llengua estrangera col·labora amb el desenvolupament d’aquesta competència si els models lingüístics que s’utilitzen contenen, tot i amb les limitacions d’aquesta etapa, produccions lingüístiques amb component cultural. Es tracta, doncs, d’una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, comprendre i enriquir-se amb realitats i produccions diverses del món de l’art i la cultura.
Un dels objectius del llibre de l’alumne és fomentar i incrementar la comprensió cultural. Els diferents apartats estan dissenyats perquè els alumnes pensin en la seva pròpia cultura i estableixin comparacions amb una de parla anglesa. Aquesta competència suposa tant conèixer, com comprendre i valorar críticament manifestacions culturals i artístiques del patrimoni d’altres pobles.
L’apartat Culture té la finalitat d’ajudar els alumnes en aquest aspecte:

• 
  Unitat 1: Els orígens de la llengua anglesa.
  
• 
  Unitat 2: Arthur Miller i la seva obra Death of a Salesman.
  
• 
  Unitat 3: El matrimoni en el Regne Unit.
  
• 
  Unitat 4: La cançó protesta.
  
• 
  Unitat 5: La lluita per la igualtat de sexes: les sufragistes.
  
• 
  Unitat 6: La Comunitat Europea.
  
• 
  Unitat 7: Les primeres migracions al Regne Unit.
  
• 
  Unitat 8: Cultura juvenil, grups, moda i estètica.
  
• 
  Unitat 9: Espionatge i espies.
  
• 
  Unitat 10: Cinema, finals de pel·lícules.
  

La secció d’expressió escrita de cada unitat ajuda els alumnes a crear una peça d’escriptura original i creativa:

• 
  Unitat 1: Una descripció d’un esdeveniment.
  
• 
  Unitat 2: Un crítica cinematogràfica.
  
• 
  Unitat 3: Un article.
  
• 
  Unitat 4: Una composició discursiva.
  
• 
  Unitat 5: Un article de descripció d’una persona.
  
• 
  Unitat 6: Una història.
  
• 
  Unitat 7: Una carta de reclamació.
  
• 
  Unitat 8: Un informe.
  
• 
  Unitat 9: Una composició d’opinió.
  
• 
  Unitat 10: Una composició d’opinió.
  

Aquesta competència també es desenvolupa en altres apartats del llibre de l’alumne.

• 
  Les notes culturals del TB que enllacen amb la temàtica plantejada a la unitat.
  
• 
  Cançons
  
• 
  etc.
  

A més, els alumnes aprenen a valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural i el diàleg intercultural a totes les seccions de Speaking i Writing.

COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE
L’aprenentatge d’una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s’hi inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre l’aprenentatge, identificant com aprenem millor i quines estratègies ens fan ser més eficaços. Això comporta la consciència de les capacitats que entren en joc a l’aprenentatge, com ara l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió, l’expressió lingüística i la motivació per l’objectiu, entre d’altres.
A totes les unitats del projecte, els alumnes desenvolupen destreses i aprenen estratègies i habilitats que els fan prendre consciència de què saben i què necessiten aprendre. En són exemples l’observació visual i auditiva, la memòria mitjançant la repetició, la concentració i la reflexió a l’hora de treballar, la capacitat d’escollir i opinar per ells mateixos, l’organització i el mètode a través de les rutines, la disciplina i l’hàbit d’estudi per assolir metes i objectius. Reflexionant sobre la seva manera d’aprendre identifiquen com aprendre millor i quines estratègies els fan ser més eficaços i augmenten l’autonomia i la iniciativa personals, així com la capacitat de prendre decisions racionalment i críticament. En resum, consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements.

• 
  Entendre i fer servir bones pràctiques d’aprenentatge a classe: elaborar un quadern / fitxer amb el vocabulari après.
  
• 
  Fer servir la columna d’introducció de la unitat per planificar la feina i tenir clars els objectius proposats (This unit includes).
  
• 
  Utilitzar les seccions Learn This! O Look out! com a estratègies per desenvolupar les capacitats d’aprenentatge.
  
• 
  Practicar destreses bàsiques de comprensió lectora (Reading tip), auditives (Listening Tip) d’expressió oral (Speaking Tip) o d’expressió escrita (Writing tip i Check your work).
  
• 
  Aprendre a integrar coneixements i procediments apresos per comprendre les informacions escrites i audiovisuals (tots els textos que apliquen la gramàtica i el vocabulari de la unitat).
  
• 
  Fer servir resums i esquemes per facilitar l’aprenentatge de les seccions de gramàtica.
  
• 
  Fer servir la secció Get ready for your Exam, com una tècnica d’estudi per ajudar l’alumne a millorar i ser conscient del seu procés d’aprenentatge.
  
• 
  Comprovar què sabem i què és necessari aprendre fent els Review del WB i Language Review del SB.
  
• 
  Fer servir el material de referència: Grammar reference-SB, Wordlist-WB, Irregular Verbs List-WB, Functions Bank-WB.
  
• 
  Aprendre a fer servir diccionaris: Oxford Advanced Learner’s Dictionary o Oxford Learner’s Thesaurus.
  

Al Teacher’s Guide de cada nivell hi ha fitxes d’avaluació de cada unitat que són necessàries per què els alumnes puguin completar una biografia d’aprenentatge d’idiomes, amb una referència explícita als continguts del llibre de l’alumne. És un material fotocopiable d’autoavaluació a l’estil del Portfoli Europeu de les Llengües, relacionat amb cada unitat del llibre de l’alumne, on l’alumne reflexiona sobre les seves estratègies d’aprenentatge (Frontrunner TB p.xxxii- xxxix). Vegeu l’Annex I d’aquest document.

B. COMPETÈNCIES BÀSIQUES NO DIRECTAMENT RELACIONADES AMB L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESTRANGERA
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Fer servir els números i les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i competència matemàtica per produir i interpretar informacions, per conèixer els aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diària. També és part de la competència matemàtica l’habilitat per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions, així com conèixer i manipular elements matemàtics bàsics: diferents tipus de números, mesures, símbols, elements geomètrics, taules comparatives, etc.
COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Aquesta competència parteix del coneixement del cos humà, de la natura i de la interacció dels homes i les dones amb la natura i permet argumentar racionalment les conseqüències dels diferents tipus de vida i adoptar una disposició favorable envers una vida física i mental saludable en un entorn natural i social també saludables.

Formen part d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva amb elements clau per la qualitat de vida de les persones.
També és part d’aquesta competència el reconeixement d’espais i condicions geogràfiques diverses dels llocs que tractem a la temàtica de les unitats: Gran Bretanya, els EUA i altres llocs del món.
AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
L’adquisició d’aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius. A mesura que els alumnes adquireixen vocabulari i estructures de la llengua nova, es tornen més autònoms.
Els alumnes tenen la possibilitat de desenvolupar en grups diferents de treball (projectes, activitats) temes que es suggereixen al llibre del professor i que serveixen com a reflexió sobre els continguts apresos anteriorment: games, quizs, role-plays, entrevistes, jocs etc. i que impliquen a més iniciatives de planificació i execució i que fomenten la iniciativa, la superació i l’autonomia.
Aquesta competència també implica adquirir i saber utilitzar les habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en parelles i en equip de forma cooperativa i flexible en totes les ocasions que requereixin les activitats comunicatives de la unitat: diàlegs, speaking, Work in pairs, etc.
Exemples de seccions específiques:

Desenvolupar iniciatives de planificació i proposar-se objectius al principi de cada unitat (This unit includes).

Responsabilitzar-se de les tasques i activitats proposades a les unitats del WB.

Aprendre a utilitzar el material de referència proposat a la unitat.

Organitzar el treball personal com a estratègia per progressar en l’aprenentatge.

Acostumar-se a realitzar treballs que impliquin idear, analitzar, planificar, actuar i revisar (Writing, Check your work al SB o Check List al WB).

Desenvolupar qualitats personals com la iniciativa, la superació, la perseverança en les dificultats i l’autocrítica, practicant l’autoavaluació SelfCheck (WB) i la revisió de l’aprenentatge (Review, WB o Language Review , SB).
Quan parlem de competències, no n’hi ha cap que s’adquireixi exclusivament en una determinada matèria i només serveixi per aquesta matèria. Totes les coses que els alumnes aprenen a les diferents matèries (i no només a la institució escolar) constitueixen un bagatge cultural i d’informació que els servirà per la resta de la seva vida, que hauran de ser capaços d’utilitzar en moments precisos i en situacions diferents (el llenguatge és, a aquests efectes, paradigmàtic). Per això qualsevol d’aquestes competències pot assolir-se, si no a totes, a la majoria de les matèries curriculars. I també per això en totes aquestes matèries els alumnes podran utilitzar i aplicar les competències, independentment de en quina matèria les hagin assolit (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d’haver assolit determinats aprenentatges, però també ha de permetre adquirir-ne d’altres, tant dins de la institució escolar com fora. Ha de ser garantia d’aprenentatge permanent (o en aquest cas, de la capacitat de comunicar-se en situacions diverses, algunes fins i tot que ni tan sols el mateix alumne pot preveure encara).

Fins aquí queda clar que hi ha una interrelació evident entre els diferents elements del currículum, i que hem de posar-la de manifest per poder utilitzar correctament tots els materials curriculars que es fan servir en el procés ensenyament-aprenentatge. Quan parlem d’objectius d’una unitat en una programació didàctica (com aquí), els formulem, com fem amb els criteris d’avaluació, en termes de capacitats. Sabem que els objectius condicionen l’elecció d’uns continguts davant d’uns altres, de la mateixa manera que s’han d’indicar uns criteris d’avaluació que permetin demostrar si l’alumne ha assolit els objectius o no. Per això, els criteris d’avaluació permeten una doble interpretació: d’una banda, els que tenen relació amb el conjunt d’aprenentatges que realitza l’alumne (és a dir, uns criteris d’avaluació lligats expressament a conceptes, procediments o actituds i que es justifiquen perquè aquests són els continguts que es treballen a classe i són els que s’avaluen en els diferents moments d’aplicació de l’avaluació contínua) i, d’altra banda, criteris d’avaluació formulats més en relació a les competències bàsiques.

L’avaluació de competències bàsiques és un model d’avaluació diferent del dels criteris d’avaluació, tant perquè s’aplica en moments que no coincideixen amb altres avaluacions, com perquè la seva finalitat, encara que n’és complementària, és diferent. Si tenim en compte que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la manera de comprovar o avaluar si un alumne les ha adquirit és reproduir situacions al més reals possibles d’aplicació, i en aquestes situacions és habitual que l’alumne utilitzi tot el bagatge acumulat (tot tipus de continguts) però respongui, sobretot, a situacions pràctiques. D’aquesta manera, quan avaluem competències estem avaluant, preferentment, tot i que no exclusivament, procediments i actituds. Per aquest motiu relacionem les competències bàsiques amb els criteris d’avaluació amb un caràcter més procedimental i actitudinal.